SÍLVIA OLLERGirona

Fa 25 anys que el submarinista Antoni Campos busseja sota les tranquil·les aigües de les illes Formigues, un grup de 16 illots situats a una milla de la costa entre Palamós i Palafrugell. Un lloc freqüentat també per pescadors professionals, artesanals i esportius, mariscadors i embarcacions d’esbarjo. “La pressió és altíssima i la degradació de l’espai s’accelera”, constata aquest veterà bussejador. “Abans es veien branques de corall vermell a uns 18 metres de profunditat i a prop de l’embarcador a uns vuit metres de fons, hi havia grans extensions de posidònia”, rememora amb to nostàlgic.

Lamenta “la poca cultura de mar” que existeix entre els cada vegada més nombrosos usuaris d’aquest ecosistema marí que forma part del Pla Especial d’Interès Nacional ( PEIN) Cap Roig-Castell, creat l’any 2006. Malgrat que el document deixava la porta oberta a delimitar zones de pesca, delimitar el nombre màxim de submarinistes i les zones d’ancoratge, l’administració catalana no va acabar desenvolupant mai el pla, segons denuncien els alcaldes de Palafrugell, Josep Piferrer, i de Palamós, Lluís Puig, i l’ Associació d’Amics de les Illes Formigues, una entitat que aglutina representants de tots els sectors (turisme, pesca, comerç…).

Els dos consistoris i l’entitat proteccionista exigeixen a l’Administració un model que reguli d’una vegada per totes els usos permesos en aquest espai natural, refugi de corbs marins, gavines i de peixos com la sardina, la morena, el serrà, el sard imperial i la morruda. Fins i tot l’espai marí comprès entre Cap Roig, les Formigues i la platja de Castell és ric en patrimoni arqueològic i conserva una de les concentracions de jaciments subaquàtics més importants de Catalunya.
En total s’han documentat 23 jaciments, l’últim, les restes del vaixell romà més ben conservat de Catalunya carregat d’àmfores, que data del segle I dC. “També les restes arqueològiques són carn d’espoli”, constata Campos.

El president de l’ Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, denuncia la “inoperància” que fins ara ha caracteritzat l’Administració catalana amb aquest espai i reclama com a primer pas un estudi detallat de quina és la situació en el fons marí. A l’últim informe que va realitzar la Universitat de Barcelona el 1994, es comparava el volum de peixos a les illes Formigues amb l’espai protegit de les illes Medes. Aquell informe ja donava alguns símptomes d’esgotament d’alguns recursos pesquers com el mer, el llobarro, la corbina, el déntol o l’ orada. L’estudi també posava el focus sobre l’afectació de la posidònia al nord, a l’oest i a l’est de l’arxipèlag, una situació –alertava l’informe– causada per “l’ancoratge d’embarcacions i la intensa activitat”.
En aquest sentit, l’entitat, que a mitjans de juliol va realitzar una manifestació submarina com a protesta per l’“explotació” de les illes Formigues, reclama la instal·lació de boies ecològiques per impedir la degradació del fons marí causada per l’ancoratge d’embarcacions o que les flotes pesqueres no practiquin la pesca d’arrossegament per sobre dels 50 metres de profunditat.

L’Associació d’Amics de les Illes Formigues s’ha reunit amb representants d’Agricultura per transmetre’ls les seves queixes i destaca la “receptivitat” amb què les han acollit.
La Generalitat està dissenyant, amb la implicació del territori, un document que reguli els usos d’aquest espai. “Es tracta de buscar la fórmula perquè les activitats es realitzin de forma controlada, preservant l’entorn.
No es tracta de prohibir, sinó de regular els usos”, diu l’alcalde de Palamós, Lluís Puig.
Fixar un nombre màxim de bussejadors i abalisar la zona perquè les embarcacions d’esbarjo redueixin la velocitat són algunes de les mesures que proposa l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer. El Consistori contactarà amb l’Ajuntament de Palamós per crear un òrgan de gestió que pressioni la Generalitat en el compliment­ de la normativa.

 

 

 

Envia la teva opinió