Connectar amb el mar per salvar-lo: la reversió de la circulació oceànica a l’Oceà Austral

 

Una crida des de les profunditats

El mar ja no calla. L’Oceà Austral ha emès un senyal que cap sistema d’alarmes podia anticipar: una reversió sobtada i sense precedents de la seva circulació profunda. Aquesta troballa, publicada aquest juliol del 2025 per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el National Oceanographic Center, és molt més que una curiositat científica: és una advertència urgent.

 

Què ha passat exactament?

Gràcies a les dades del satèl·lit SMOS i un nou processador desenvolupat pel Barcelona Expert Center, s’ha detectat que, des del 2016, l’aigua profunda que habitualment es mantenia segrestada sota el gel antàrtic està aflorant a la superfície. Aquest canvi ha alterat el funcionament de la circulació meridional de retorn (SMOC), el gran motor que regula el transport de calor i CO₂ entre pols i tròpics.

 

Per què és greu?

Aquestes aigües profundes contenen quantitats ingents de calor i de carboni, atrapades durant segles. Quan surten a la superfície:

  • Acceleren la fusió del gel marí, augmentant el nivell del mar.
  • Alliberen CO₂ a l’atmosfera, debilitant el paper de l’oceà com a regulador climàtic.
  • Perjudiquen la biodiversitat que depèn de l’equilibri tèrmic i salí de les aigües.

En paraules dels investigadors, si aquesta tendència continua, podria duplicar la concentració atmosfèrica de CO₂ en els propers segles.

 

Impacte climàtic global

L’oceà Austral és un dels principals dipòsits de CO₂ del planeta: absorbeix aproximadament el 40 % del carboni oceànic(icm.csic.esaoml.noaa.gov).

Si aquesta reversió es confirma, pot esdevenir un punt d’inflexió catastròfic: més calor i CO₂ en superfície implica menys reflexió solar i més escalfament global.

Per què és un punt d’inflexió?

La SMOC, igual que l’AMOC al nord, juga un paper clau en la regulació del clima global: hidròtansport de calor i absorció de CO₂ (icm.csic.es). L’alteració o inversió de la SMOC redefinirà el sistema climàtic global, potentment afectant patrons meteorològics i nivells del mar arreu.

El que s’ha detectat no és només una anomalia local o temporal: és un gir radical en la dinàmica oceànica principal. Si es manté o s’amplia, pot accelerar el canvi climàtic global de manera dràstica. Hem de considerar-ho com un toc d’atenció urgent per a polítiques climàtiques valentes i decidides.

Estudi original a PNAS

L’article publicat l’1 de juliol de 2025 a PNAS es titula: “Rising surface salinity and declining sea ice: A new Southern Ocean state revealed by satellites”, liderat pel National Oceanographic Center amb participació de l’ICM-CSIC dins el projecte SO-FRESH.

Els punts clau:

  • Des de 2016, s’observa un augment sostingut de la salinitat superficial entre els gires polars i subpolars, suggerint una reversió de la circulació profunda (SMOC) (pubmed.ncbi.nlm.nih.govicm.csic.es).
  • Aquest canvi implica un aflorament de masses d’aigua profunda carregades de calor i CO₂, contribuint a la fusió accelerada del gel marí.
  • A llarg termini, aquest procés pot duplicar les concentracions atmosfèriques de CO₂ per l’alliberament del carboni retingut al fons oceànic.

 

Connexió amb altres estudis i context científic

Aquestes troballes confirmen tendències observades anteriorment sobre canvis en la circulació global d’inversió meridional (GMOC), inclòs el paper de la SMOC en la seva interacció amb l’AMOC, la fusió de l’Antàrtida i el buidatge del CO₂.

La NOAA ja advertia el 2023 que el GMOC s’estava redissenyant des de la dècada dels 70, amb un augment dels corrents superficials i un debilitament dels corrents profunds, amb implicacions directes per a l’alliberament de carboni a gran escala (aoml.noaa.gov).

 

Una pregunta incòmoda: i nosaltres, què hi tenim a veure?

Més del que sembla. Aquesta reversió pot semblar llunyana, però és la mostra més clara que el mar està canviant el seu paper: de refugi, a emissor de crisi. I aquest canvi l’hem provocat nosaltres.

La combustió de combustibles fòssils, la destrucció de boscos, la sobrepesca i la indiferència han desdibuixat els cicles naturals. Ara, l’oceà Austral ens retorna el que hem acumulat: calor, gasos, desequilibri.

 

I si comencéssim a escoltar?

Les Illes Formigues, la Costa Brava, el nostre Mediterrani… també estan connectats a aquest gran mecanisme global. El que passa a l’Antàrtida ens afecta. L’aigua que avui aflora allà pot acabar modificant les corrents que arriben aquí. Cap mar és aliè.

Com a Amics de les Illes Formigues, sabem que el vincle amb el mar només pot ser sincer si implica compromís. Aquesta notícia ens convida a repensar la nostra relació amb l’oceà no com a recurs, sinó com a ésser viu interconnectat.

 

Què podem fer?

  1. Reduir emissions de forma urgent i estructural. No n’hi ha prou amb petites accions individuals.
  2. Reforçar la recerca marina i el monitoratge satel·lital per comprendre millor els canvis globals.
  3. Reivindicar una protecció real dels ecosistemes marins locals, com les Illes Formigues, i fomentar la consciència col·lectiva.
  4. Educar en la interdependència planetària, des de les escoles fins als mitjans.

 

El mar parla. Escoltem-lo abans no sigui massa tard.

El que ha passat a l’oceà Austral és una prova d’humilitat. Ens recorda que, per molt que avancem, seguim sent part d’un sistema delicat que estem estirant fins al límit. Protegir-lo és protegir-nos.

No esperem una altra reversió per reaccionar. Actuem ara.

 


Bibliografia recomanada

Envia la teva opinió