Història i interès de les Illes Formigues

Les illes Formigues són un grup de setze petits illots situats a 1.300 m de la punta d’en Canet, entre Palamós i Palafrugell (Baix Empordà), i a 800 del cap de Planes. Administrativament pertanyen als dos municipis.

Aquests illots deuen el seu nom al fet de ser petits i nombrosos, amb una silueta de petits insectes, i són la senya d’identificació de l’horitzó marí de Palamós i Calella de Palafrugell.

Descripció

Les illes Formigues estan formades per roques d’origen igni: granodiorites i granits alcalins i pràcticament desproveïdes de vegetació, car quan hi ha mala mar les cobreix l’aigua. Estan senyalitzades amb un far situat a l’illot de la Formiga Gran. El far emet llum blanca consistent en un grup de 3 flaixos cada 9 segons amb una visibilitat nominal de 6 milles. Les Formigues són un refugi per ocells marins, com gavines i corbs marins.

Els fons de les Formigues varien des dels 9 metres fins a més de 45. Hi ha nombroses coves submarines i abundància de formes vitals, especialment gorgònies multicolors. De fet, el 2011 s’havia d’aprovar el projecte de reserva marina per les illes (d’un total de 3.580 ha), però no va tirar endavant a causa de la manca de pressupost.

Foraió

El foraió és un escull de les illes Formigues, també anomenat furió de fora. Està una mica apartat i té mala reputació perquè fou causant de l’embarrancament del butaner Newton(1964) i possiblement també el del vapor Algier (1899).

La Batalla

La batalla naval de les Formigues (1285), en la qual Roger de Llúria derrotà les tropes franceses de Felip III, probablement tingué lloc molt a prop d’aquests illots.

La reserva Marina

Més de 3.500 hectàrees havien de conformar la Reserva Marina de les Illes Formigues.
Segons el projecte que va elaborar el Ministeri, abastava un total de 3.580 hectàrees. Per una banda, delimitava al nord per la punta de la Musclera, a Palafrugell, i de l’altra al sud amb la platja de Belladona, a Calonge. En una segona fase, a més, es volia ampliar fins a Sant Feliu de Guíxols i Begur.
D’ençà que l’Estat va anunciar la intenció de crear la reserva, de seguida hi va haver mala maror al voltant del projecte. Els opositors més aferrissats, units sota el Fòrum Social del Litoral Gironí, criticaven que el pla d’usos comprometia seriosament el futur de les activitats d’oci i recreatives -com la pesca submarina o el fondeig- a la zona que es volia preservar.
Aquest malestar es va fer evident el novembre del 2009, quan més de 1.000 persones es van manifestar pels carrers de Palamós en contra de la reserva marina. A l’altre costat, s’hi situaven -entre d’altres- els ajuntaments o, fins i tot, una altra plataforma, aquesta a favor de la creació de la reserva.

Agost de 2011 el subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc Francisco-Busquets, va anunciar que Medi Ambient aparcava el projecte. El motiu principal d’aquest ajornament era la manca de diners per crear-la i mantenir-la.

De qui son?

El 2006, Palamós i Mont-ras van pactar que les illes pertanyien tan sols a Palamós; uns mesos després, però, Palafrugell va intervenir i va demanar que es revisés l’acord, la qual cosa acabà amb una decisió de la Generalitat de Catalunya l’any 2009 (ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2011) que consistia a repartir les illes de la següent manera: per Palamós, la Formiga Gran i els illots propers (un total de 1.488,8 m²), i per Palafrugell Sa Planassa, Sa Corba, l’escull Llagoster i els esculls de Fora (1.627,8 m²).

ESPAI D’INTERÈS NATURAL, CASTELL-CAP ROIG - (PEIN)

L’espai Castell-Cap Roig se situa al sector més oriental de la comarca del Baix Empordà. Conjuntament amb el massís de les Gavarres -del qual el separa el corredor de Palafrugell, una fossa tectònica d’edat alpina- i les Muntanyes de Begur constitueixen l’extrem septentrional de la serralada Litoral o de Marina.
Administrativament, l’espai de Castell – Cap Roig es localitza en els termes de Palafrugell, Mont-ras i Palamós.
En concret, l’espai està situat entre la zona del Golfet (t.m. de Palafrugell) i la platja de Castell (t.m. de Palamós).
L’àmbit terrestre, de planta força triangular, queda limitat en sentit ampli per les rieres de Canyelles i Aubi i el mar.

L’àmbit marí de l’espai ocupa una extensió de 677,68 ha, fins arribar a 1600 m aigües endins a una batimètrica aproximada de -50 m de fondària.

El bon estat de la comunitat de posidònia és, doncs, sinònim de maduresa i correcte manteniment de tot l’ecosistema marí. En l’àmbit considerat en aquest Pla especial trobem les illes Formigues, cala Senià i la platja de Castell. Val a dir que totes aquestes clapades de posidònia presenten diferents estats d’alteració per l’efecte de l’amarratge de les embarcacions, més manifestos doncs a les àrees de badia on el fondeig -ja sigui directament amb àncora o mitjançant la utilització d’un mort- és habitual. És així com es llaura el substrat i s’arrabassen les plantes o bé s’ocupa materialment l’hàbitat on creix aquesta peculiar fanerògama.

Àrea/Sector Tipologia/Característiques

A les Illes Formigues l’Alguer de posidònia damunt substracte sorrenc, als sectors nord, oest i est de arxipèlag, es troba afectat pel fondejament d’embarcacions i l’intensa activitat que hi ha a la zona. Hom hi troba ben representada tota la seqüència batimètrica d’aquestes costes, des de les algues fotòfiles fins les comunitats incrustants del coral·ligen.

A la Platja de Castell l’ Alguer de posidònia, afectat per les operacions de construcció i manteniment de l’emissari, així com pel fondejament d’embarcacions.

  • La numeració és a efectes d’inventari per a aquest treball. Font: A partir de les dades del Projecte Hàbitat a les comarques de Girona (ICONA), així com d’informacions subministrades per l’entitat Nereo i altres d’observadors diversos recollides pels redactors d’aquest Pla Especial.

La garotes. La seva capacitat de predació és tant gran que, en punts on s’hi dóna una sobrepastura, la pedra pot aparèixer completament nua de vegetació. Els sards i les orades, però, efectuen un control sobre la població de garotes, trencant-les i menjant-se les seves parts interiors.

El corall vermell (Corallium rubrum) que dóna nom a aquesta zona. Aquesta espècie i altres de similars han estat objecte d’activitat recol·lectora per part de cabussadors i curiosos, cosa que ha portat a una important regressió dels seus efectius. A l’àrea es fa difícil trobar colònies de corall d’una certa edat si no és a fondàries considerables, on el veiem en parets del tot verticals, extraploms, esquerdes o a l’interior de coves. Tot i això, a la zona vedada de Ses Negres, a l’espai veí de Muntanyes de Begur, s’ha constatat el ràpid procés de recuperació d’aquest organisme quan se l’hi asseguren unes mínimes condicions de tranquil·litat.

Les gorgònies, es caracteritzen per l’extrema lentitud del seu creixement, és per això que quan nedadors i escafandristes els malmenen amb els seus moviments, posen fi a força lustres de construcció lenta però constant d’aquestes estructures biològiques.

L’ancoratge d’embarcacions sense boies és també un important factor de regressió de les biocenosis del coral·ligen.

Quan s’han aplicat mesures de control, la capacitat de recuperació de les biocenosis s’ha constatat del tot sorprenent. Aquest és el cas de la zona vedada del Cap Negre al Pa de Pessic, creada l’any 1993. Tot aquest sector, que havia estat un dels més explotats del litoral begurenc pels pescadors, mariscadors i corallers, ha experimentat en aquests darrers anys una evident millora del conjunt de les seves comunitats submarines.

El patrimoni arqueològic

D’acord amb la informació subministrada per la Direcció General de Patrimoni Natural, convé esmentar la Cova de Cala Senià, com a possible jaciments arqueològics i elements cultural d’interès. Es tracta d’una cova sepulcral artificial (cava natural amb estructures adossades) del període calcolític. Tot i això, la manca de material arqueològic associat dificulta la seva atribució cronològica i tipoloògica precisa. Des del punt de vista arqueològic, l’espai marí comprès entre el Cap Roig, les Illes Formigues i la punta i la platja de Castell conté una de les majors concentracions de jaciments subaquàtics de Catalunya. Segons fonts del Departament de Cultura, a Palafrugell i Palamòs s’han documentat fins 23 jaciments, de tipologia i cronologia variada, predominant els relictes romans. En la campanya empresa per a realitzar la Carta d’Arqueologia Subaquàtica de l’any 1992 es van localitzar 6 jaciments en aquest àmbit.

Per més informació podeu accedir aquí al El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell-Cap Roig

+ 410

ASSOCIATS

Recorda! Et necessitem!!! 

Pretenem conscienciar a tothom que cal preservar el nostre patrimoni natural, i en concret, el tram de costa situat entre el Ullastres i cala Castell, i que inclou les illes Formigues.

A més comptem amb el patrocini i ajuda de ...