L’espai Castell-Cap Roig se situa al sector més oriental de la comarca del Baix Empordà. Conjuntament amb el massís de les Gavarres -del qual el separa el corredor de Palafrugell, una fossa tectònica d’edat alpina- i les Muntanyes de Begur constitueixen l’extrem septentrional de la serralada Litoral o de Marina.
Administrativament, l’espai de Castell – Cap Roig es localitza en els termes de Palafrugell, Mont-ras i Palamós.
En concret, l’espai està situat entre la zona del Golfet (t.m. de Palafrugell) i la platja de Castell (t.m. de Palamós).
L’àmbit terrestre, de planta força triangular, queda limitat en sentit ampli per les rieres de Canyelles i Aubi i el mar.
L’àmbit marí de l’espai ocupa una extensió de 677,68 ha, fins arribar a 1600 m aigües endins a una batimètrica aproximada de -50 m de fondària.
El bon estat de la comunitat de posidònia és, doncs, sinònim de maduresa i correcte manteniment de tot l’ecosistema marí. En l’àmbit considerat en aquest Pla especial trobem les illes Formigues, cala Senià i la platja de Castell. Val a dir que totes aquestes clapades de posidònia presenten diferents estats d’alteració per l’efecte de l’amarratge de les embarcacions, més manifestos doncs a les àrees de badia on el fondeig -ja sigui directament amb àncora o mitjançant la utilització d’un mort- és habitual. És així com es llaura el substrat i s’arrabassen les plantes o bé s’ocupa materialment l’hàbitat on creix aquesta peculiar fanerògama.
Àrea/Sector Tipologia/Característiques
A les Illes Formigues l’Alguer de posidònia damunt substracte sorrenc, als sectors nord, oest i est de arxipèlag, es troba afectat pel fondejament d’embarcacions i l’intensa activitat que hi ha a la zona. Hom hi troba ben representada tota la seqüència batimètrica d’aquestes costes, des de les algues fotòfiles fins les comunitats incrustants del coral·ligen.
A la Platja de Castell l’ Alguer de posidònia, afectat per les operacions de construcció i manteniment de l’emissari, així com pel fondejament d’embarcacions.
- La numeració és a efectes d’inventari per a aquest treball. Font: A partir de les dades del Projecte Hàbitat a les comarques de Girona (ICONA), així com d’informacions subministrades per l’entitat Nereo i altres d’observadors diversos recollides pels redactors d’aquest Pla Especial.
La garotes. La seva capacitat de predació és tant gran que, en punts on s’hi dóna una sobrepastura, la pedra pot aparèixer completament nua de vegetació. Els sards i les orades, però, efectuen un control sobre la població de garotes, trencant-les i menjant-se les seves parts interiors.
El corall vermell (Corallium rubrum) que dóna nom a aquesta zona. Aquesta espècie i altres de similars han estat objecte d’activitat recol·lectora per part de cabussadors i curiosos, cosa que ha portat a una important regressió dels seus efectius. A l’àrea es fa difícil trobar colònies de corall d’una certa edat si no és a fondàries considerables, on el veiem en parets del tot verticals, extraploms, esquerdes o a l’interior de coves. Tot i això, a la zona vedada de Ses Negres, a l’espai veí de Muntanyes de Begur, s’ha constatat el ràpid procés de recuperació d’aquest organisme quan se l’hi asseguren unes mínimes condicions de tranquil·litat.
Les gorgònies, es caracteritzen per l’extrema lentitud del seu creixement, és per això que quan nedadors i escafandristes els malmenen amb els seus moviments, posen fi a força lustres de construcció lenta però constant d’aquestes estructures biològiques.
L’ancoratge d’embarcacions sense boies és també un important factor de regressió de les biocenosis del coral·ligen.
Quan s’han aplicat mesures de control, la capacitat de recuperació de les biocenosis s’ha constatat del tot sorprenent. Aquest és el cas de la zona vedada del Cap Negre al Pa de Pessic, creada l’any 1993. Tot aquest sector, que havia estat un dels més explotats del litoral begurenc pels pescadors, mariscadors i corallers, ha experimentat en aquests darrers anys una evident millora del conjunt de les seves comunitats submarines.
El patrimoni arqueològic
D’acord amb la informació subministrada per la Direcció General de Patrimoni Natural, convé esmentar la Cova de Cala Senià, com a possible jaciments arqueològics i elements cultural d’interès. Es tracta d’una cova sepulcral artificial (cava natural amb estructures adossades) del període calcolític. Tot i això, la manca de material arqueològic associat dificulta la seva atribució cronològica i tipoloògica precisa. Des del punt de vista arqueològic, l’espai marí comprès entre el Cap Roig, les Illes Formigues i la punta i la platja de Castell conté una de les majors concentracions de jaciments subaquàtics de Catalunya. Segons fonts del Departament de Cultura, a Palafrugell i Palamòs s’han documentat fins 23 jaciments, de tipologia i cronologia variada, predominant els relictes romans. En la campanya empresa per a realitzar la Carta d’Arqueologia Subaquàtica de l’any 1992 es van localitzar 6 jaciments en aquest àmbit.
Per més informació podeu accedir aquí al El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell-Cap Roig