Per què el 31 d’agost és el dia que el nostre mar ens demana ser-hi
El 31 d’agost no serà una data qualsevol: serà el dia en què un litoral que estimem —les Illes Formigues i el Baix Empordà— farà sentir la seva veu a través de la nostra presència, serena però contundent, per reclamar allò que el Manifest d’Adhesió resumeix en una consigna tan senzilla com rotunda: “Sóc fràgil, estima’m”.
Aquesta crida, que apel·la a la protecció del nostre mar i al suport a un model de gestió compartida i sostenible del territori, demana sumar entitats, empreses i col·lectius, i convertir l’estima en compromís actiu.
Si la bellesa sola fos suficient per salvar un paisatge, les Illes Formigues no necessitarien manifestacions; però la bellesa també pot ser fràgil quan coincideixen múltiples pressions humanes i ambientals que redueixen la salut ecològica i el marge de recuperació dels ecosistemes costaners.
Al nostre litoral, la suma d’impactes sobre la posidònia, el fondeig d’embarcacions, els plàstics, el sobreús estival de les platges i les onades de calor marines ha anat definint una realitat que no admet indiferència.
Davant d’això, la mobilització del 31 d’agost és una eina democràtica de cura col·lectiva, i alhora un gest de coherència amb el model de cogestió que s’està impulsant al Baix Empordà per harmonitzar usos, protegir hàbitats i recuperar poblacions de peixos vulnerables.
El tresor submergit: posidònia, pulmó del Mediterrani i mur de contenció invisible
La posidònia oceànica és molt més que una catifa verda al fons del mar: és una planta —no una alga— que estabilitza els sediments, redueix l’erosió costanera, produeix oxigen i captura diòxid de carboni, sostenint una cadena de vida que inclou peixos juvenils, invertebrats i un mosaic d’hàbitats que multipliquen la biodiversitat litoral. Per això se l’anomena, amb raó, el “pulmó del Mediterrani”.
Quan la posidònia retrocedeix, s’aprima la costa, s’empobreix la trama ecològica i es debilita la resistència del litoral davant de temporals i de l’escalfament de l’aigua.
Avui, però, aquest pulmó essencial està amenaçat principalment pel fondeig indiscriminat d’embarcacions recreatives, que arrenca rizomes, fragmenta les praderies i crea “clarianes” difícils de restaurar.
La degradació de la posidònia té efectes en cascada: quan el substrat ja no està fixat, el sediment es remou i s’exporta, la terbolesa augmenta, l’erosió s’accelera i, a la pràctica, es perden serveis ecosistèmics que, si haguessin estat valorats econòmicament, haurien merescut protecció des de fa dècades.
Aquesta és una de les paradoxes del litoral mediterrani: s’ha viscut durant anys de l’atractiu de platges i cales, però s’han menystingut els processos submergits que les fan possibles i sostenibles.
La posidònia, en aquest sentit, és una infraestructura natural crítica, una assegurança col·lectiva que no es pot seguir degradant.
Embarcacions i fondeig: una petjada que ja estem evitant
La bona notícia és que el canvi ja és real: l’entorn de les Illes Formigues disposa de boies per fondejar, una mesura que evita l’arrossegament d’àncores sobre la posidònia i n’atura la degradació, prevenint la formació de “clarianes” i mantenint la continuïtat de l’hàbitat. És el pas decisiu que s’havia reclamat i que ara s’ha assolit, i que cal consolidar amb senyalització clara, informació operativa i guiatge a l’aigua perquè l’opció ecològica sigui, de veritat, l’opció més fàcil i habitual.
La clau, com sempre, és la cultura d’ús i la corresponsabilitat: molts navegants volen fer-ho bé, però necessiten informació clara, senyalització i serveis que facin fàcil la conducta correcta.
Amb les boies ja instal·lades, la temporada alta és el moment d’or per a la conscienciació, i la sortida-manifestació del 31 d’agost pot ser el punt d’inflexió que consolidi el missatge “fes servir sempre les boies” i ajudi a accelerar l’ordenació definitiva del fondeig a l’entorn de les Illes Formigues.
Plàstics i residus: la persistència del que no volem veure
Els plàstics al mar tenen una doble vida: la que veiem a la superfície i a les línies de costa, i la que no veiem al fons, on es fragmenten en microplàstics que entren a les xarxes tròfiques, afecten organismes, alteren comportaments i posen en risc la qualitat ecològica.
En un entorn que ja pateix altres estrès, la càrrega de residus és un factor addicional que redueix la resiliència de l’ecosistema. Aquest problema no és aliè a la nàutica, però tampoc no s’hi limita: l’ús intensiu de platges, la manca de recollida en hores punta i la poca conscienciació en alguns segments d’usuaris hi aporten la seva part. Integrar la gestió de residus en la planificació d’usos del litoral és una necessitat tant ambiental com sanitària.
Sobreús de platges: quan el gaudi es menja el futur
Els estius recents han consolidat un patró: pressió creixent sobre les platges i cales, multiplicació d’activitats recreatives i una ocupació del territori —de la sorra a la làmina d’aigua— que sovint supera la capacitat de càrrega ecològica i social. Això es tradueix en soroll, remoció de sediments, pèrdua de tranquil·litat per a la fauna i conflictes entre usos.
S’ha posat sobre la taula la necessitat d’un pla d’ordenació d’usos per gestionar el territori de manera coordinada, millorar la informació, i assegurar que l’economia blava no esgoti el capital natural sobre el qual descansa. Aquesta agenda, que exigeix rigor i diàleg, necessita també ciutadania present i informada.
Onades de Calor marina: el nou límit del Mediterrani
Les onades de calor marines estan redefinint el paisatge submergit mediterrani: episodis d’aigua excessivament càlida, més llargs i intensos, que posen al límit praderies, corall·ligen i espècies sensibles.
Quan la calor s’afegeix a dany físic per fondeig, a càrrega de plàstics i al sobreús del litoral, el resultat no és lineal; és sinèrgic, i acostuma a empènyer l’ecosistema a estats més pobres i menys productius.
En aquest context, protegir la posidònia i reduir pressions locals no és un luxe, és una mesura d’adaptació climàtica de primer ordre: conserva funcions que estabilitzen la costa, donen refugi i aliment a la fauna i mantenen la capacitat de recuperació davant d’un clima que ja ha canviat.
La veu de les dades: peixos vulnerables i sobrepesca al Baix Empordà
Una de les eines més valuoses per orientar la gestió són les dades de camp, i al Baix Empordà disposem d’un seguiment de peixos vulnerables realitzat amb metodologia homologable als parcs naturals veïns. El retrat és clar: abundàncies i biomasses baixes de les espècies més vulnerables a la pesca, especialment les sedentàries, longeves i de talla gran com el nero (Epinephelus marginatus), el corball (Sciaena umbra), el sarg imperial (Diplodus cervinus) i el dèntex (Dentex dentex). En molts casos, els valors al litoral del Baix Empordà s’assemblen a zones on la pesca és permesa dels parcs naturals, i queden per sota de les reserves parcials o integrals on la pressió extractiva és menor o nul·la. Aquesta diferència indica sobrepesca i pèrdua de funcionalitat ecològica, però també mostra un potencial de recuperació si s’ajusten les mesures de protecció.
En el cas del nero, per exemple, s’observa presència en diverses estacions, amb valors notables a Tamariu i un efecte apreciable al Vedat de Pesca de Ses Negres, però encara lluny de les biomasses que es registren a zones plenament protegides dels parcs veïns. Això suggereix que restringir modalitats especialment selectives —com la pesca submarina, assenyalada com a molt eficient sobre espècies sedentàries de gran talla— és determinant per recuperar talles reproductores i funcions ecològiques, com ja s’ha comprovat a reserves consolidades.
Altres espècies il·lustren el mateix patró: el corball gairebé només es detecta a Ses Negres, mentre que el sarg imperial manté abundàncies baixes i heterogènies, amb un focus als canons de Tamariu però per sota dels estàndards de zones ben protegides. A l’altre extrem, espècies menys vulnerables com el sarg (Diplodus sargus) o la variada (Diplodus vulgaris) mostren valors més alts i estables, cosa que reforça la hipòtesi que el problema està focalitzat en les espècies de major vulnerabilitat, no en la comunitat sencera. Aquest gradient entre vulnerables i moderadament vulnerables és un indicador fi que la gestió ha d’incidir sobretot en les pressions que afecten les primeres.
Les Illes Formigues com a símbol i laboratori de futur
Les Illes Formigues tenen un valor que transcendeix el seu perfil granític: són un símbol compartit i un laboratori perfecte per demostrar que la convivència entre gaudi i protecció és possible quan les regles són clares i les decisions es prenen amb dades.
En l’estudi recent, les Formigues apareixen dins d’un mosaic d’estacions del Baix Empordà on l’hàbitat té potencial per sostenir biomasses elevades, especialment allà on el pendent i la fondària creen condicions propícies per a espècies vulnerables. El que falta, segons els indicadors, no és hàbitat; és reduir la pressió fins a permetre que les poblacions recuperin talles i estructures d’edat que donin estabilitat a l’ecosistema.
La connectivitat biològica amb els parcs naturals del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i amb el Cap de Creus, afegeix una oportunitat que no es pot desaprofitar: si les Illes Formigues consoliden un model de protecció efectiva, es pot generar una xarxa de reserves “compatibles” que exportin larves i biomassa, multiplicant els beneficis a escala de Costa Brava. Això és cogestió en estat pur: mirar més enllà de la línia municipal, pensar en fluxos ecològics i en resultats mesurables per a tot el sistema.
Del “com” al “per a què”: mesures que funcionen
Quan es posen a prova, les mesures següents mostren resultats consistents en contextos com el nostre:
- Protecció espacial graduada: zones de protecció parcial i integral que retiren o limiten modalitats extractives sobre espècies vulnerables, amb increments de biomassa i talla reproductora que després “reguen” les àrees veïnes on es permet l’activitat pesquera; el Baix Empordà mostra que pot assolir valors semblants si redueix pressió i manté vigilància.
- Regulació de fondeig: prohibició efectiva de fondejar sobre posidònia, boies ecològiques en zones d’ús intensiu i informació operativa per a navegants; el canvi de pràctica té un impacte directe sobre la integritat de les praderies.
- Educació i guiatge a l’aigua: equips que informen, orienten i ajuden en temps real a fer el correcte són altament eficients per transformar la voluntat en conducta, i converteixen el mar en un espai d’aprenentatge.
Planificació d’usos i temporalitat: fixar franges, límits d’aforament i compatibilitats segons lloc i hora redueix conflictes i impactes acumulatius; és la manera d’assegurar que els usos continuïn sent possibles sense esgotar allò que els fa atractius.
El Manifest d’Adhesió: sumar per canviar el guió
El Manifest “Sóc fràgil, estima’m” no és un text de principi d’estiu: és una invitació a assumir una responsabilitat compartida, a donar suport explícit a un model de gestió comunitària del mar, i a fer-ho amb la força de les aliances. Sumar entitats, empreses i col·lectius al Manifest té un efecte multiplicador: normalitza la idea que el mar és un bé comú que necessita normes i cura; aporta legitimitat social a les mesures; i crea una xarxa de prescriptors que poden portar el missatge a usuaris i clients. És un pas senzill amb un missatge potent, i el 31 d’agost és el moment idoni per fer-lo visible.
El valor de la presència: per què la manifestació importa
A vegades, després de mesos de taules, informes i bones intencions, cal una imatge que ho condensi tot: gent diversa compartint mar i missió, fent evident que el litoral no és de ningú i és de tothom. La sortida-manifestació del 31 d’agost té aquesta força simbòlica i pràctica. És simbòlica perquè parla el llenguatge que entén el territori: la presència al mar, amb respecte i alegria, per demanar futures temporades amb posidònia sana, fondejos responsables, menys plàstics i peixos que tornin a ocupar els esculls. I és pràctica perquè dona a la cogestió el múscul social que necessita per passar de propostes a implementacions.
Ja hi ha boies: què reforçar ara
Amb les boies instal·lades, convé assegurar-ne l’ús correcte i maximitzar-ne el benefici ecològic i social. Cal desplegar senyalització i mapes accessibles als ports i canals digitals amb ubicació, capacitat i normes d’ús; reforçar informadors i guiatge en caps de setmana i hores punta per convertir la “bona intenció” en pràctica habitual; mantenir un calendari de revisió de caps i morts ecològics i una presència dissuasòria per evitar fondejos irregulars; i publicar indicadors d’estat de la posidònia que permetin ajustar la capacitat de boies si cal i consolidar el suport públic. Això anirà de bracet amb l’ordenació d’altres usos i amb la vigilància de modalitats extractives altament selectives.
Un relat que continua després del 31 d’agost
La manifestació no és un punt i final; és un punt i seguit. L’endemà s’han de continuar treballant tres coses: accelerar l’ordenació de fondejos i el desplegament de boies ecològiques a l’entorn de les Illes Formigues; reforçar el monitoratge i la vigilància sobre pressions clau, inclosa la pesca submarina competitiva; i consolidar una campanya de conscienciació que, en temporada alta, sigui present al port, a la platja i a les embarcacions. Quan aquests pilars es mouen alhora, els canvis arriben abans del que sembla. I quan arriben, es veuen: praderies més contínues, menys terbolesa, més talles i més fauna al roquissar.
El compromís que demana el mar
“Sóc fràgil, estima’m” no és una metàfora; és la diagnosi i el tractament. Estimar la posidònia és fondejar sempre a les boies; estimar les platges és ordenar els seus usos; estimar la fauna és ajustar pràctiques extractives i recuperar talles reproductores; estimar el mar és recollir plàstics que no s’han llençat; estimar el litoral és voler-lo sa d’aquí a molt anys. Aquest 31 d’agost, demanem una cosa molt simple i molt difícil: que hi siguem. I que, després, continuem.
Epíleg operatiu: què vol dir “hi serem”
Hi serem és signar el Manifest i convidar d’altres a fer-ho, posant la cara, el nom i el logotip al costat d’un model de gestió comunitària del mar que incorpora ciència i sentit comú. Hi serem és el respecte al mar. Hi serem és demanar boies ecològiques, abalisament clar i serveis de guiatge, i acceptar que les regles són per a tothom. Hi serem és creure que les Illes Formigues no són només un record d’infantesa o una silueta al capvespre, sinó un compromís viu amb allò que ens fa ser qui som.
Fonts locals i de referència utilitzades:
- Manifest d’Adhesió “Sóc fràgil, estima’m” i crida a sumar entitats, empreses i col·lectius.
- Anàlisi científica de les comunitats de peixos vulnerables al litoral del Baix Empordà, comparativa amb parcs naturals, efectes de la pesca (inclosa la pesca submarina), potencial de recuperació i recomanacions de gestió i vigilància.Informe-Peixos-Baix-Emporda-2023.pdf
- Anàlisi d’impactes del fondeig d’embarcacions sobre posidònia, alternatives ecològiques, abalisament, guiatge, i importància de la informació continuada a l’usuari; confirmació de l’avenç amb boies de fondeig a l’entorn de les Illes Formigues.Sobreexplotacio-d-Embarcacions-i-la-Posidonia.docx
