Una preocupació creixent per la desaparició de la Cystoseira crinita, la massificació i la contaminació
Introducció
La Costa Brava és mundialment reconeguda per les seves aigües transparents i la riquesa dels seus ecosistemes marins. Però aquest 2025 la preocupació és màxima: els cops de calor marins han debilitat i, en alguns casos, pràcticament extingit algues autòctones fonamentals. L’exemple més dramàtic és el de la Cystoseira crinita, desapareguda de molts sectors del litoral gironí. Aquesta alga formava veritables “boscos submarins” que sostenien la biodiversitat del nostre mar. La seva regressió és un símbol de com el canvi climàtic està transformant, en pocs anys, ecosistemes que havien estat estables durant segles.
A tot això s’hi sumen altres pressions humanes: la massificació turística, amb milers de banyistes i embarcacions concentrats en cales petites, i la contaminació derivada de plàstics, abocaments i aigües residuals. La combinació d’aquests factors accelera la degradació d’uns ecosistemes que ja són vulnerables. El resultat és un litoral cada vegada més fràgil, amb aigües tèrboles i biodiversitat en regressió.
1. Un símbol de la crisi climàtica: la desaparició de la Cystoseira crinita
La Cystoseira crinita era una alga estructural de la Costa Brava, present a zones rocoses poc profundes i molt sensible a la qualitat de l’aigua i a la temperatura. Creava boscos submarins que funcionaven com a autèntics refugis per a peixos petits, crustacis i mol·luscs. La seva desaparició a molts punts del litoral s’ha qualificat com a una extinció local.
Les causes són clares: l’increment sostingut de la temperatura de l’aigua, combinat amb els cops de calor marins recurrents, ha debilitat irreversiblement aquestes comunitats. Però no només això: la massificació turística i la contaminació química i plàstica han accelerat encara més la seva desaparició.
2. L’aigua tèrbola del 2025: un símptoma visible
Aquest estiu, l’aspecte del mar ha canviat radicalment. La pèrdua d’algues estructurals com la Cystoseira ha anat acompanyada de la proliferació d’espècies invasores i de blooms de microalgues. Allà on abans la visibilitat era de més de 10 metres, avui sovint no arriba a un metre.
A més, la presència de microplàstics i l’increment d’abocaments residuals contribueixen a la tèrbolesa i empitjoren encara més la qualitat de l’aigua. L’impacte de la pressió humana es fa evident en un mar sobreexplotat i amb menys capacitat de regenerar-se.
3. Factors climàtics, oceanogràfics i humans
- Temperatura rècord: fins a 30 °C a la superfície del mar, amb setmanes senceres sense temporals que renovin l’aigua.
- Alteració dels corrents: la manca d’aflorament de nutrients afavoreix algues oportunistes i debilita les natives.
- Cops de calor marins: episodis extrems que superen la tolerància fisiològica d’espècies com la Cystoseira.
- Massificació turística: embarcacions i fondejos en excés, saturació de cales i sobrepressió sobre els ecosistemes costaners.
- Contaminació: plàstics, aigües residuals i contaminants químics que deterioren la qualitat ambiental.
4. Espècies invasores i blooms
La desaparició de la Cystoseira ha obert la porta a la colonització d’espècies invasores com Caulerpa cylindracea. Alhora, microalgues tropicals com Ostreopsis han proliferat en superfície, reduint la transparència i generant episodis tòxics. Aquesta substitució d’espècies mostra com els ecosistemes perden resiliència i es simplifiquen.
5. Conseqüències ecològiques i socials
- Pèrdua de biodiversitat: amb la Cystoseira desapareixen espècies que depenien del seu hàbitat.
- Efectes en la xarxa tròfica: la reducció de fitoplàncton i algues estructurals afecta tota la cadena alimentària.
- Turisme i pesca en risc: el mar tèrbol redueix l’atractiu turístic i algunes espècies comercials es fan més escasses.
- Salut humana: blooms tòxics i contaminació provoquen irritacions, malestar i riscos sanitaris.
- Pèrdua de qualitat paisatgística: la massificació erosiona la imatge de la Costa Brava com a espai natural únic.
6. La resposta científica i ambiental
Institucions i entitats ambientals han posat en marxa plans de seguiment i projectes de restauració d’algues natives, però la recuperació de la Cystoseira crinita és, en molts indrets, inviable. Alhora, s’insisteix en la necessitat de regular millor la pressió humana: limitar fondejos, reduir la massificació de cales i controlar la contaminació.
La desaparició de la Cystoseira crinita a la Costa Brava és una de les evidències més clares de l’impacte del canvi climàtic sobre el nostre litoral. Però la crisi no és només climàtica: la massificació i la contaminació són factors acceleradors que comprometen el futur del mar. Sense una gestió més responsable de l’activitat humana, la degradació podria ser irreversible.
Preservar la biodiversitat marina i reduir la pressió humana ja no és només un desig: és una necessitat urgent per al futur de la Costa Brava.
