Sol·licitud al nou govern la protecció del corall vermell

Entitats de la societat civil catalana sol·liciten al nou govern la protecció del corall vermell

Per celebrar el Dia Mundial dels Oceans, aquest dissabte 9 de juny més de 20 organitzacions celebraran nombroses activitats lúdiques en diversos punts del litoral català per reivindicar la protecció del corall vermell.

Vies Braves, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, Amics de les Illes Formigues, Fundació Mar, Xatrac, l’Associació de Naturalistes de Girona, Ecologistes en Acció, Greenpeace,  entre moltes altres, animen a la ciutadania a participar en les múltiples activitats lúdiques i reivindicatives en defensa del corall vermell que tindran lloc demà al llarg del territori, concretament des de Roses fins l’Ametlla de Mar.

El passat mes d’abril va esclatar la polèmica després de la concessió, de la ja cessada Ministra de Medi Ambient Isabel García Tejerina, de 12 autoritzacions per a l’extracció i venda de corall vermell (Corallium rubrum) en aigües exteriors de Catalunya (concretament en l’àrea compresa entre Cap de Begur i Arenys de Mar), tot i que la Generalitat de Catalunya havia introduït una veda d’aquesta activitat extractiva durant 10 anys.

Aquest fet va donar la veu d’alarma i nombrosos col·lectius es van unir ràpidament per protegir el corall vermell de la Costa Brava, una espècie catalogada en perill d’extinció a la Mediterrània. El punt de partida d’aquesta campanya va ser la redacció d’una carta oberta dirigida a la Ministra Tejerina que compta amb el suport de més de 80 centres de recerca, organitzacions ecologistes i ambientals, així com centres i clubs de busseig.

La carta oberta, que va ser enviada el passat mes de maig, i en la qual es sol·licitava a l’ex-Ministra seguir el consell científic i ampliar la suspensió de l’extracció de corall vermell a tota la costa catalana, valorant així mateix l’extensió a la resta de les aigües espanyoles, mai va obtenir resposta.

Així doncs, malgrat les múltiples reivindicacions tant de l’esfera política com ciutadana, la ja cessada Ministra Tejerina es va mantenir fèrria en la decisió de mantenir els permisos d’extracció de corall vermell, una activitat que les entitats considerem d’elevat impacte ambiental i nul benefici social.

Amb l’arribada del nou Govern, i tenint en compte que la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat el 15 de març una moció que instava al Ministeri a revocar les dotze llicències concedides per a l’extracció del corall vermell, i que alguns parlamentaris socialistes també s’han posicionat contra la decisió de l’ex-Ministra, les organitzacions convocants consideren que tenen el vent a favor.

Tot i així no s’han volgut quedar amb els braços plegats i aquests dissabte més de 20 entitats han organitzat dues rodes de premsa per explicar l’estat dels fets (una a Pals i l’altra a Sant Adrià del Besòs), així com nombroses activitats lúdiques sota el lema “Vida al Corall – Vida a la Mar”, per sol·licitar al Govern entrant l’establiment d’una veda total a l’extracció del corall vermell, un canvi de rumb en positiu en la gestió integrada i activa del medi marí, així com el restabliment dels recursos pesquers a nivells sostenibles.

Mapa de totes les activitats i entitats implicades (amb enllaç disponible per inserir en webs):

https://protegerelcoralrojo.wordpress.com/2018/06/04/el-dissabte-9-de-juny-sumat-a-les-activitats-en-defensa-del-coral-vermell/

Manifest entitats de la societat civil per sol·licitar la protecció del corall vermell

9 de juny de 2018

Fa dos mesos el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (avui cessat) va adjudicar 12 autoritzacions per a l’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors de Catalunya tot i que la Generalitat de Catalunya havia introduït la suspensió temporal de l’activitat extractiva durant 10 anys (concretament fins 2027). Aquest fet va donar la veu d’alarma i nombrosos col·lectius ens hem unit des d’aleshores per protegir el corall vermell de les nostres costes.

El punt de partida d’aquesta nova campanya va ser la redacció d’una carta oberta dirigida a l’ex-ministra Tejerina que ha rebut el suport de més de 80 centres de recerca, organitzacions ecologistes i ambientals, així com centres i clubs de busseig.

En aquesta carta, els col·lectius expressem la nostra gran preocupació ja que, l’últim informe científic disponible sobre l’estat de les poblacions de corall vermell en aigües de Catalunya, indica que el 90% de les seves poblacions estan en un estat de conservació crític. L’informe en qüestió, que ha estat realitzat per 14 expertes i experts, posa en relleu que la majoria de les poblacions de corall vermell es poden considerar ecològicament extintes.

A més, cal remarcar que el corall vermell no està només amenaçat a Catalunya, el 2015 aquesta espècie va ser inclosa en la Llista Vermella de la Mediterrània elaborada per l’Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), en la categoria de En perill d’extinció.

Per aquests motius, l’any passat la Generalitat de Catalunya va establir una veda a l’extracció de corall vermell en zones de la seva competència, en aquest cas, en les aigües interiors que abasten des de la frontera amb França fins a Cap de Begur. Zona que correspon bàsicament al nord de la Costa Brava. Aquesta moratòria va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i hauria d’haver estat respectada pel Ministeri.

Però en lloc d’atendre la protecció del corall vermell l’ex-ministra Tejerina va preferir concedir 12 llicències per extreure corall vermell en zones on la Generalitat no té competències per tractar-se d’aigües exteriors.

Cadascun d’aquests aspectes són els que han fet reaccionar de forma gairebé instantània a nombrosos col·lectius diversos, des d’universitats fins a centres de busseig, i milers de persones individuals que s’han unit aquest últims mesos per sol·licitar al Govern central que es deroguin les autoritzacions concedides a Catalunya, valorant així mateix l’extensió d’aquesta prohibició a la resta de les aigües espanyoles.

Però l’esmentada carta, que va ser enviada a l’ex-Ministra Tejerina el passat 3 de maig, mai ha rebut resposta. Actuant d’aquesta manera, la Ministra cessada estava clarament ometent les recomanacions científiques i la seva obligació d’assegurar una explotació sostenible dels recursos, per tant, estava infringint la pròpia Política Pesquera Comuna.

D’altra banda, l’ex-ministra també estava incomplint altres normatives en vigor d’obligat compliment, com ara la Directiva Hàbitats i les recomanacions de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) de la FAO per a l’explotació sostenible del corall vermell. Recomanacions que són vinculants per a Espanya.

Per tots aquests motius demanem al Govern entrant que no anteposi els interessos d’uns pocs individus enfront dels interessos del conjunt de la societat i que recolzi fermament la recuperació d’una espècie emblemàtica i de gran importància ecològica com el corall vermell.

Amb l’entrada del nou Govern, i tenint en compte que la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat el 15 de març una moció que instava al Ministeri a revocar les 12 llicències concedides per a l’extracció del corall vermell, i que nombrosos municipis costaners estan presentant així mateix mocions similars (cas d’Arenys de Munt, Arenys de Mar, Palafrugell, Lloret, Begur, etc.), les organitzacions aquí presents considerem que tenim el vent a favor. Sobretot tenint en compte que el diputat Marc Lamúa, del Partit dels Socialistes a Catalunya, va sol·licitar a l’ex-Ministra el mes passat al Congrés, que revoqués les 12 llicències concedides.

Avui, les més de 20 entitats que ens hem unit per fer activitats lúdiques i reivindicatives al llarg del litoral, sol·licitem al Govern entrant, en concret a la Ministra de Medi Ambient, Teresa Ribera, i  al Ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, que es coordinin el més aviat possible per derogar les 12 llicències concebudes i per fer un canvi de rumb en la gestió pesquera que asseguri la recuperació de les poblacions a nivells sostenibles i un Bon Estat Ambientals de la Mediterrània.

El corall vermell és un patrimoni natural públic, emblemàtic i endèmic de la Mar Mediterrània que s’ha de preservar, agraïm a totes les persones i entitats que de manera desinteressada han posat el seu granet de sorra per donar-li la veu que tant necessita. Moltes gràcies a totes. Vida al Corall i Vida a la Mar!

El derelicte de les Illes Formigues II, resultats de la primera intervenció arqueològica

L’Associació Amics de les Illes Formigues ha programat pel divendres  25 de maig a 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del

Museu del Suro de Palafrugell

 

La xerrada informativa “El derelicte de les Illes Formigues II, resultats de la primera intervenció arqueològica” a càrrec dels arqueòlegs Gustau VivarRut Geli i Guillem Mauri.

Tindrem el privilegi de conèixer de primera mà els avanços de la interessant excavació en la qual han treballat aquesta temporada sobre aquest derelicte romà del segle I, que a finals de l’any passat els arqueòlegs del CASC, amb la col·laboració del submarí Ictineu 3, van localitzar a les costes del Baix Empordà, a més de 40 metres de fondària.

Els primers descobriments apunten que transportava una gran quantitat d’àmfores carregades de garum (salsa o pasta que a l’època romana s’usava com a condiment gastronòmic), que aportarà una important documentació sobre les activitats comercials i de transport marítim de l’època.

De moment, allà on han retirat la sorra, els arqueòlegs han vist un punt on hi faltaven part de les àmfores (perquè les havien espoliades). Però aprofitant aquests forats, han anat més cap al fons fins a trobar-li la fusta. En concret, han localitzat dues quadernes i els taulons que les unien.

 

El derelicte de les illes Formigues, però, encara amaga molts secrets que s’aniran descobrint en properes intervencions.

 

Aquest any, el vaixell del CASC, el ‘Thetis’, farà campanya arqueològica entre juny i octubre.

 

L’Associació Amics de les Illes Formigues ens permetem insistir en el valor excepcional d’aquest entorn tant pel que fa a la bellesa paisatgística com a la riquesa de la biodiversitat submarina. La nostra associació pretén ampliar la conscienciació del que significa aquest bé i aconseguir la màxima implicació afectiva de la societat civil i la responsable complicitat de l’administració competent en la seva defensa.

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA ANYAL 2018

L’Associació Amics de les Illes Formigues celebrarà

la seva segona assemblea anyal

 

L’Associació Amics de les Illes Formigues celebrarà la seva segona assemblea anyal el proper dia 10 de maig al local social de l’hotel Àncora de Palamós, a les 20.00h

 

Us adjuntem convocatòria amb l’ordre del dia.

1.- Lectura i aprovació si s’escau de l’acta de l’assembla anterior.

2.- Revisió de les activitats realitzades durant aquest any

3.- Previsió de les activitats del proper any.

4.- Informe econòmic.

5.- Qüestions sobrevingudes

6.- Torn obert de paraules.

 

L’assemblea, a més de respondre a les previsions estatutàries de la pròpia associació, vol ser un distès punt de trobada amb tots el socis i amics als quals s’informarà de què s’ha fet durant aquest segon any de vida i del full de ruta previst pel proper any. I, per aquest motiu, a continuació de l’assemblea, la Junta de l’associació soparà en el mateix Hotel Àncora i convida a tots el que vulguin a afegir-s’hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

El preu del tiquet: 25 €.

Termini per apuntar-s’hi: el 9 de maig.

Persones de contacte:
Isabel Ruiz, 666 480 180;
Toni Campos 609 866 648;
Jordi Sistach 659 43 40 49

Menú Assemblea Anyal Associació de les illes Formigues 2018

Entreteniments

Anxoves amb pa de vidre
Torradetes amb escalivada i all i oli
Gotet d’amanida de bacallà, tomata i romesco
Cullereta de pastís de peix amb salsa d’alls porros
Croquetes de formatge
Calamars a la romana
Gamba de Palamós

Segon plat a triar

Suprema de llobarro al forn
o
Espatlla de xai rostida

Postres

Assortit de pastissos de la casa
Pa, aigües, vins i copa de cava

Preu: 25,00 euros/IVA inclòs

 

Carta enviada a la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina

Carta oberta

 

Carta enviada a la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, el dia 3 de maig de 2018. 

 

 

L’esmentada carta està oberta perquè les entitats i persones interessades puguin adherir mentre duri aquesta situació.
Així mateix s’agraeix la difusió d’aquesta carta entre els vostres contactes i via xarxes socials mitjançant els hastags: #SOSCorallVermell #SOSCoralRojo.

 

 

Barcelona, 3 de mayo de 2018

Excelentísima Señora Ministra Isabel García Tejerina,

Recientemente hemos tenido constancia de que el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAPAMA), al que usted representa, ha adjudicado 12 autorizaciones de pesca para la extracción y venta de coral rojo (Corallium rubrum) en aguas exteriores de la zona 1 (Cataluña) [i,ii].

Recibimos la noticia con gran preocupación puesto que el último informe científico disponible sobre el estado de las poblaciones de coral rojo en aguas de Cataluña considera que el 90% de sus poblaciones (tanto en aguas interiores como exteriores) están en un estado de conservación crítico [iii].

En dicho informe se afirma, además, que la mayoría de las poblaciones se pueden considerar ecológicamente extintas, por lo que la comunidad científica recomienda con carácter de urgencia el cierre de la pesquería de coral rojo mediante el establecimiento de una moratoria de 20 años ampliable. Por otro lado, y de acuerdo con esta alarmante situación, en el 2015 esta especie fue incluida en la lista roja del Mediterráneo elaborada por la IUCN en la categoría “En peligro de Extinción” [iv].

Estos motivos impulsaron a la Generalitat de Catalunya, mediante la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, a i) reducir el número de licencias de 10 a 5 para la campaña de 2017 y ii) la suspensión temporal de dicha actividad extractiva durante 10 años (concretamente hasta el 31 de diciembre de 2027) [v].

Ante la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril de la Generalitat Cataluña, el Gobierno de España publicó la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, dónde menciona la moratoria establecida en el litoral de Cataluña indicando que “Ésta veda, de conformidad a lo regulado por la Disposición adicional segunda del Real Decreto 629/2013 de 2 de agosto, se extiende, mediante la aprobación de esta Orden de manera perpendicular desde las aguas interiores a las exteriores contiguas o adyacentes.

Para la sorpresa general, la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, deja abierta la extracción de coral en las zonas de la costa catalana en las que no existen aguas interiores (de Cap de Begur hasta Arenys de Mar), puesto que se delimita la extensión de la zona de veda de manera perpendicular hacia aguas exteriores. De hecho, se trata del primer documento legislativo relacionado con este tema en el que se incluye el término perpendicular. Además de permitir las actividades extractivas, la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre ha incrementado el número de autorizaciones en la zona 1 (Cataluña) hasta 12 (más del doble que en 2017), con una vigencia de dos años. Claramente esta Orden está omitiendo las recomendaciones científicas que alertan del grave estado de las poblaciones de coral rojo y la urgencia de establecer una moratoria.

Cabe destacar que la decisión por parte de la comunidad autónoma de Cataluña de establecer una moratoria a la pesca de coral rojo, va en línea con las recomendaciones de la Comisión General de Pesca del Mediterráneo (CGPM) para la explotación sostenible del coral rojo [vi, vii]. Las recomendaciones de la CGPM son vinculantes para las partes contratantes, por tanto, resulta poco justificable que el MAPAMA, en lugar de apoyar la recuperación de una especie emblemática y de gran importancia ecológica como el coral rojo, dificulte los esfuerzos realizados tanto a nivel regional como internacional.

Es también destacable que las poblaciones de coral rojo de la Costa Catalana han sufrido un número creciente de casos de pesca ilegal que han supuesto el decomiso de más de 80 kg (decenas de miles de colonias) de coral rojo. Además en la mayoría de decomisos entre un 80 y 90% de las colonias pescadas ilegalmente no superaban el tamaño legal establecido. Debido a la falta de medios  para luchar contra la pesca furtiva, las cantidades decomisadas representan solo una pequeña fracción de las cantidades reales extraídas de forma ilegal.

Por estos motivos , las entidades aquí firmantes, entre las cuales destacan numerosos centros de investigación, ONGs, entidades ambientales y de actividades subacuáticas, emplazamos a la Ministra que:

  1. Rectifique y derogue las 12 autorizaciones que ha concedido en la zona 1 (Cataluña), para la venta y extracción de coral rojo en aguas exteriores.
  2. Ampare ampliamente la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, en la que se establece la suspensión temporal de la pesquería de coral rojo (Corallium rubrum) y amplíe dicha suspensión a toda la costa catalana, valorando así mismo la extensión al resto de las aguas españolas.
  3. Apueste decididamente por un cambio de rumbo en la gestión pesquera aumentando los recursos y los medios disponibles para ampliar el conocimiento científico, garantizar un correcto control y aplicación de las normativas vigentes, en especial en la lucha contra el furtivismo, y asegure la recuperación de los ecosistemas marinos a niveles saludables en beneficio del conjunto de la ciudadanía y no de un pequeño colectivo.

Entidades de investigación adheridas a fecha de 03/05/2018:

20180503 Centres blanc

Entidades de carácter ambiental adheridas a fecha de 04/05/2018:

1 Logos ONGs blanc

Entidades relacionadas con actividades subacuáticas adheridas a fecha de 03/05/2018:

20180503 activitats blanc


Notas:
[i] Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, por la que se convoca el procedimiento de autorización para la extracción y venta de coral rojo [Disponible en el siguiente enlace].
[ii] Procedimiento de autorizaciones de pesca de coral rojo. [Disponible en el siguiente enlace].
[iii] Garrabou J., Linares C., Montero-Serra I., et al. 2017. Informe sobre el estado de las poblaciones de coral rojo (Corallium rubrum) en las aguas de Cataluña. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya. 39 pp. [Disponible en el siguiente enlace].
[iv] THE IUCN RED LIST OF ANTHOZOANS IN THE MEDITERRANEAN. 2016. International Union for the Conservation of Nature and Natural Resources. [Disponible en el siguiente enlace].
[v] Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, por la que se reduce el número de licencias para la pesca de coral rojo (Corallium rubrum) durante la campaña 2017 y se establece la suspensión temporal de la pesquería a partir de la finalización de la campaña de este año. [Disponible en el siguiente enlace].
[vi] Recommendation GFCM/35/2011/2 on the exploitation of red coral in the GFCM Competence Area. [Disponible en el siguiente enlace].
[vii] Recommendation GFCM/41/2017/5 on the establishment of a regional adaptive management plan for the exploitation of red coral in the Mediterranean Sea. [Disponible en el siguiente enlace].

 

“Amics de les Illes Formigues” i la defensa del corall vermell en perill d’extinció

 

El corall vermell és una de les més preuades riqueses de la biodiversitat del Baix Empordà. La història del Baix Empordà ens recorda que els diversos municipis costaners ordenaven la seva extracció per garantir-ne la sostenibilitat.

El corall vermell és un animal que forma colònies arborescents. Aquestes colònies estan suportades per una estructura calcificada de color vermell viu de fins a 50 centímetres d’alçada, a les branques dels quals es troben els pòlips de color blanc. L’animal de gran bellesa ha estat explotat des de fa milers d’anys per fer-ne objectes decoratius i joies en perjudici de la mateixa espècie.

El perjudici es concreta en la seva supervivència perquè el corall vermell viu diverses desenes d’anys però té un creixement molt lent, unes dècimes de mil·límetre/any en diàmetre i un mil·límetre/any en alçada i assoleix la seva edat fèrtil a partir dels 7-10 anys. Aquestes variables s’han de tenir en compte en el moment de la seva extracció per evitar la pesca d’exemplars que no han pogut reproduir-se.

Per altra banda les poblacions estan greument afectades per altres factors, com l’escalfament global que ja ha provocat diversos episodis de mortalitat, o la feble connectivitat biològica conseqüència de la qual difícilment colònies allunyades poden reforçar la capacitat reproductora d’una colònia malmesa.

Per citar algunes dades significatives recordarem que, l’abundància de les poblacions ha sofert un declivi de fins al 30% en els darrers 30 anys principalment degut als efectes de la pesca i, també recordem, que els estudis científics preveuen que el declivi segueixi augmentat a un ritme similar o més gran.

Per tot això l’organisme europeu IUCN, (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) ha donat recentment al corall vermell la categoria d’espècie en perill d’extinció.

Conscients d’aquesta fragilitat totes les administracions han regulat la seva extracció des de fa molts anys. Les seves disposicions venien suportades en criteris científics amb la pretensió de garantir la seva supervivència i preveient una vigilància amb voluntat de dissuadir als furtius que només busquen el seu enriquiment personal en detriment de la supervivència de l’objecte cobejat.

Aquest equilibri inestable entre supervivència i desaparició comptava fins ara amb la complicitat de l’actuació administrativa de la Generalitat de Catalunya, el Govern de l’Estat i el sentiment popular de defensar el que considera per veïnatge com un bé propi. La darrera manifestació d’aquesta sintonia era l’Ordre ARP/59/2017 de la mateixa Generalitat per tal de reduir les llicències per a la pesca del corall vermell durant la campanya 2017 i la suspensió temporal de la pesquera fins al 31/12/2027.

En contra d’aquesta línia d’actuació, i per a sorpresa de tots, el 2 de novembre passat s’aprova l’Ordre Ministerial APM/1101/2017 redactat pel ” Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente” pel qual es convoca el procediment d’autorització per a l’extracció i venda del corall vermell. Posteriorment s’anuncia l’atorgament de 12 llicències de pesca del corall vermell per la zona que va d’Arenys de Mar fins a Begur i amb una vigència de dos anys.

Aquesta decisió fou contestada amb un escrit de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims instant la reconsideració de l’atorgament d’aquestes autoritzacions i esmentant l’informe científic de gener de 2017 signat per 14 científics on s’alertava de la precària situació del corall vermell en el litoral català.

Sense atendre aquesta proposta el dia 6 d’abril d’aquest mes d’abril es publicà la Resolució de les autoritzacions d’extracció i venda del corall vermell en aigües exteriors durant el període entre 10/04 /2018 i 09/04/2020.

Davant d’aquest fet l’Associació “Amics de les Illes Formigues” fa una crida a totes les institucions públiques i privades perquè de manera conjunta expressin el seu desacord contra aquesta darrera disposició.

Defensar el corall vermell és quelcom més que una anècdota. Ens agradaria que fos l’expressió de la defensa del dret a viure de tots els col·lectius minoritaris i fràgils fet des del convenciment d’una societat culta i conscient.

Jordi Sistach

Amics de les Illes Formigues.

L’Estat autoritza a pescar corall vermell – Illes Formigues

 El ministeri aplica la veda al nord del cap de Begur, però atorga llicències cap al sud

 

MEDI AMBIENT

El Ministeri d’Agricultura ha concedit, dotze llicències per pescar corall vermell.

 

Les llicències les ha atorgat en aigües exteriors entre Arenys de Mar, al litoral del Maresme, i les costes davant la població baix-empordanesa de Begur, just a tocar de l’àmbit inclòs a la moratòria de la Generalitat.

 

El Departament d’Agricultura va anunciar la mesura l’any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027, amb la suspensió dels permisos que es donaven en aigües interiors –sota la seva competència– del cap de Begur fins a la frontera francesa.

 

La limitació volia evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d’aquesta espècie.

 

La mesura es va adoptar després d’encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que un 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació “crític”.

 

La Generalitat va comunicar al ministeri la seva intenció.I l’Estat es va comprometre a través d’una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram, però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on ara han concedit els permisos.

 

El director general de Pesca, Sergi Tudela, qualifica d’“absurda” la situació i alerta que pot complicar no només la sobreexplotació de l’espècie sinó també el control sobre les zones protegides.

 

Segons el responsable de Pesca, el ministeri considera que les restriccions només s’havien d’aplicar a les aigües exteriors immediatament properes a l’àmbit restringit. En canvi, la Generalitat creu que s’havia d’estendre a les zones properes.

 

Tudela assegura que, precisament, en aquesta zona hi queda molt poc corall i “gairebé tot el que hi ha està per sota de la talla de captura reglamentària”. Tudela va enviar una carta per demanar que reconsideressin la decisió però assegura que no ha obtingut resposta.

 

La concessió de les llicències ha deixat “perplexos” diferents moviments de protecció del territori afectat.

 

El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, considera que els permisos per extreure corall són “nefastos” i creu que el govern espanyol va “en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió Europea”.

 

L’associació ha començat a “treballar en xarxa” amb altres entitats per tal de fer “tots els possibles” per evitar l’extracció del corall.

 

L’entitat alerta que es tracta d’un ésser viu que tarda molt a créixer i, si no es controla l’evolució, s’anirà “cap a la desaparició total”.

 

Una espècie en “perill”

El corall vermell (Corallium rubrum) es distribueix pel Mediterrani i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria. Es tracta d’una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació.
Les seves colònies donen refugi a moltes espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d’interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com el Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la Directiva Hàbitats.
El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn”

Sigueu tots benvinguts a la presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn, de Begur a Calonge.

 

L’associació “Amics de les Illes Formigues” promou la conservació de la nostra costa, especialment la que va de la Platja de Castell a Llafranc.

 

Amb aquesta finalitat ha editat el  llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn” de l’historiador Gabriel Martín Roig que vol contribuir, modestament, a la conscienciació ciutadana, absolutament necessària per aconseguir aquest objectiu,  i el presenta a diferents pobles de la comarca.

 

L’autor, en un text molt àgil, il·luminat amb generoses i suggeridores fotografies, repassa aquest meravellós entorn, tot recordant la seva història.

 

L’associació us convida a comprar-lo i llegir-lo.

 

Amb la vostra aportació econòmica podrem organitzar més activitats i amb la vostra lectura, a més de passar-ho bé, coneixereu encara més aquest paradís, coneixent-lo l’estimareu i estimant-lo us sumareu a tots els que el volem conservar.

La presentació tindrà lloc a

 

 

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència.

 

Presentació del llibre "Les Illes Formigues i el seu entorn"