Segona Manifestació Amics de les Illes Formigues

L’Associació Amics de les Illes Formigues defensa la protecció d’aquest indret mitjançant la conscienciació ciutadana i l’actuació de l’administració proposant el diàleg entre tots els sectors afectats per aconseguir el màxim de consens.

El passat dissabte 14 de juliol, es va convocar la segona manifestació submarina.

Que vol fer evident la necessitat de preservar aquest espai protegit pel PEIN Cap Roig  i la xarxa natura 2000.

És per això que l’any passat ja es va fer la 1a manifestació per demanar una regulació dels usos que aplegui el consens de tots els sector implicats.

El resultat de les accions reivindicatives s’ha plasmat en dues reunions de treball organitzades per la Generalitat per fer una taula de cogestió del Baix Empordà juntament amb les administracions implicades,  els professionals i usuaris de les illes formigues que properament podrà donar resultats.

Aquest any la preocupació ha sorgit arrel de les 12 llicències per pescar el corall vermell que va donar el govern del PP tot i la moratòria que va decretar la Generalitat i les innumerables mostres de rebuig de les associacions i organitzacions de la Costa Brava l’actual govern del PSOE encara no hi ha posat fre.
S’ha de tenir en compte que el corall vermell és una espècie protegida i que per pescar-la s’ha de baixar a més de 40 metres, perquè ja no queda res.

La 2a manifestació ha començat quan ens hem embarcat una seixantena de submarinistes a Marina Palamós i als ports de Llafranc i Calella des d’on sortiem  a les 15.30 cap les Illes Formigues,  la immersió ha  voltejat el petit arxipèlag.

Hem recorregut aquest entorn darrere d’una pancarta on es pot llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seu la nostra associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.

La darrera sorpresa que hem tingut tot just feiem la descompressió i ben a prop dels illots, ha estat el descobriment d’un obús de menys d’un metre per part d’un dels participants a la manifestació.  L’artefacte, sense detonar està a menys de 10 metres de la superfície i  es veu clarament la forma cilíndrica tot i tenir material inscustrat.  L’associació ha informat als Geas  de la troballa.

L’associació Amics de les illes Formigues som molt actius, tant en la difusió del patrimoni cultural, biològic, i patrimonial, organitzant xerrades i col.loquis sobre diferents temes que interessa a la zona, com el turisme sostenible, els estudis arqueològics del peci romà enfonsat a les illes o la publicació del llibre de Gabriel Martin sobreLes illes Formigues i el seu entorn, la costa que va de Begur a Calonge.

Palamós, 15 de juny de 2018

 

 

2a Jornada Participativa Taula de Cogestió

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà.

2a Jornada Participativa Resum de la sessió Palamós, 14 de Juny de 2018

 

Informació extreta del document presentat per la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural van iniciar, fa gairebé un any, un procés participatiu, per tal de donar resposta a la inquietud del territori sobre els usos i activitats que es desenvolupen a l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà.

Entre altres accions, es va organitzar una 1a jornada participativa el 27 de maig de 2017, on es va constatar la voluntat dels actors locals de millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats de l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà i es va fer especial èmfasi en diversos aspectes relacionats amb el foment del debat entre els diferents actors. Entre d’altres propostes, es va plantejar la creació d’una Taula de treball permanent, formada pels diferents sectors implicats, configurada com un espai de participació permanent per debatre i concretar propostes de gestió i ordenació dels usos i activitats.

A partir d’aquestes conclusions, ambdues direccions generals (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims) volen seguir recolzant aquesta iniciativa local i donar suport al naixement i funcionament de la Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà, i han elaborat una proposta d’estructura i funcionament de la taula (vegeu annex 1). Es tracta d’una proposta que necessita d’un contrast amb les persones i entitats que podrien formar part de la Taula, així com d’un impuls perquè a finals d’any es pugui constituir formalment.

Per tot això, s’ha organitzat una segona jornada participativa i es preveu realitzar tot un seguit de reunions al llarg de l’estiu i tardor per tal que es pugui constituir la Taula al 4rt trimestre de l’any 2018, tal i com es pot veure a l’esquema provisional del procés.
Aquest acta és un resum de la 2a jornada participativa, que va tenir lloc el 14 de juny a Palamós.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sergi Tudela, Director General de Pesca i Afers Marítims, donà la benvinguda a les persones assistents, els va agrair la seva presència. Va fer una introducció i presentació de la jornada, centrant-se en els següents aspectes:

Sergi Tudela
– L’interès del territori en la iniciativa, que ja es va demostrar a la jornada de 2017 i que queda palès igualment en aquesta 2a jornada, vista la quantitat d’assistents.
– El fet que s’estigui promovent la creació d’un òrgan
de cogestió, fent especial èmfasi en el significat i el repte que suposa aquesta cogestió.
– La invitació a contrastar el document presentat en aquesta sessió, que s’ha estat generant per un grup de treball on hi havia personal tècnic dels dos departaments, i on també ha participat gent del territori.
– El convenciment de que es tracta d’un tema complex i que per això cal establir un full de ruta per poder donar passos ferms fins que es tingui clar com es vol crear aquesta taula.
– Per últim, manifesta la seva satisfacció perquè es celebri aquesta jornada dos dies després que s’hagi aprovat l’estratègia marítima catalana, amb objectius coincidents amb els d’aquesta taula (millorar la qualitat de vida, governança de baix a dalt, desenvolupament sostenible…).

 

 

 

Ferran Miralles

Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, donà igualment la benvinguda a les persones assistents, agraint la seva presència. A més, es va centrar en els següents aspectes:
– La satisfacció que produeix el fet que fa més d’un any (maig de 2017) que les dues direccions generals caminen juntes amb aquest repte.
– La constatació de la necessitat de que els diferents actors ens posem d’acord sobre les propostes a impulsar per conservar i millorar el patrimoni marí i marítim litoral.
– La complexitat que te la gestió d’un espai on intervenen diferents administracions i el convenciment que la cogestió és la manera d’avançar en aquest territori.
– L’agraïment i satisfacció per l’elevada assistència a aquesta 2a jornada participativa.
– El plantejament d’aquesta proposta de taula com a projecte pilot, ja que es valorarà la possibilitat d’extrapolar-ho a altres indrets.
Aprofita per recordar que el document que es presenta es tracta d’un esborrany i que, per tant, està subjecte a propostes de modificació.
Xavier Carbonell Casadesús, d’ARC Mediació Ambiental, empresa encarregada de la conducció de la jornada i d’acompanyar durant els propers mesos el procés constituent de la Taula, presenta la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de Cogestió (vegeu l’annex 2 on es troba la presentació utilitzada com a suport de l’explicació), centrant-se en els següents aspectes:
– Els antecedents i les raons que justifiquen la celebració d’aquesta jornada.
– El punt de partida per començar a treballar (el mapa d’actors implicats, els resultats de les enquestes, les primeres conclusions de la 1a jornada participativa i l’esborrany de proposta de taula de cogestió).
– Els continguts de la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de cogestió, explicant en detall la definició de cogestió, els objectius que es podrien plantejar en el sí de la Taula, l’estructura i funcionament proposats, així com les possibles funcions dels espais de participació.
– El full de ruta (orientatiu) per a la constitució de la Taula a finals de l’any 2018.

Fa una breu explicació de la dinàmica i estructura de la sessió de debat i, seguidament, es distribueixen totes les persones assistents en aquests quatre grups:
1) Administració
2) Comunitat científica
3) Societat civil
4) Usuaris.

 Suggeriments de millora de la proposta de Taula de cogestió

A continuació apareixen les aportacions rebudes després d’una primera revisió en grups de la proposta d’estructura i funcionament de Taula de Cogestió.
En tot moment, es recorda que al llarg dels propers mesos hi haurà temps per fer millores a aquest esborrany inicial.

taula cogestio2

Per part de la comunitat científica.
– Concretar quina és la problemàtica de l’espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
Es considera fonamental justificar les raons que ens porten a constituir aquesta taula, en concret, quina és la problemàtica d’aquest espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
– Garantir que la conservació i millora del patrimoni sigui un objectiu irrenunciable.
S’hauria d’assegurar la prioritat de la conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic com a objectiu irrenunciable.
– Incrementar el coneixement de l’estat actual del patrimoni i fer-ne
seguiment i avaluació.

Per mantenir l’objectiu de conservació i millora del patrimoni, cal tenir coneixement de l’estat actual del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i fer-ne el seguiment i l’ avaluació.

– Fer accions d’informació i difusió, per garantir que hi som tots els actors interessats.
A través de la difusió i comunicació, s’ha de transmetre, d’una banda, la necessària participació dels representants de cada sector implicat, i de l’altra. que les decisions preses en l’espai de governança, obert a tothom, afecten tant als participants que hi són com als que no.

Per part de la societat civil…
– Desconeixement de l’àmbit on hauria d’estar el Grup d’Acció Local Costa Brava (GALP).
No s’acaba de veure l’àmbit que li correspondria al GALP, ja que es tracta d’un organisme associatiu format per entitats públiques i privades.
– Augmentar la difusió a les entitats de tots els àmbits.
Es considera que caldria ampliar difusió i informació a les entitats que potencialment podrien formar part dels diferents àmbits.

Per part de l’administració…
– Modificar un apartat de la proposta (“Grups de treball temàtics”) per obrir la possibilitat de participar a altres administracions.
Es tractaria de modificar l’apartat “Grups de treball temàtics” per tal d’incloure altres administracions amb expertesa o competències per desenvolupar temes ad-hoc (ex. turisme).

Per part dels usuaris…
– Ampliar la base.
Es considera que s’hauria de modificar la base de dades de partida per incloure altres actors que ara mateix no hi són.

Compromisos per a les properes trobades.

La segona part del treball en grups consistia en veure com es podien organitzar les properes trobades i per això se’ls demanava concreció sobre alguns temes logístics. També es va aprofitar que estaven reunits per àmbits, perquè fessin una primera proposta de subàmbits.

Dubtes de caràcter general…

 L’administració té previst algun objectiu concret per l’espai marí del litoral del Baix Empordà?

La participació es fa sobre aquest objectiu concret?
Des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims es respon que, encara que l’Administració té moltes idees i propostes pel territori, el que s’està plantejant és un canvi d’enfocament, i que aquestes idees i propostes s’haurien de parlar a les reunions de la taula de cogestió. Aquests espais de participació esdevindrien els llocs idonis per parlar de tot això.
La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural complementa la resposta explicant que tot allò que es proposi ha ser compatible amb les exigències de preservació dels valors naturals que imposa el fet d’estar inclòs en Xarxa Natura 2000 i disposar de dos espais PEIN, un d’ells amb un pla especial de protecció.
La taula de cogestió hauria de servir per trobar la manera d’organitzar-nos tot mantenint aquest patrimoni.

Ha se ser l’espai privilegiat per corresponsabilitzar-nos en la gestió l’espai marí del litoral més enllà de les normes d’obligat compliment que imposi la legislació en cada cas.

 Es suggereix que s’explori com implicar a la Dirección General de Costas del Ministerio, ja que té algunes competències sobre la planificació marítima que ens poden afectar directament (ex. tonyina vermella).

 Compartir, amb la resta d’assistents, una reflexió sobre la importància de la constitució de la taula de cogestió.

Per part del Director del Museu de la Pesca de Palamós, es fa una reflexió en obert sobre la importància de donar aquest pas de constitució de la Taula de Cogestió. Vol destacar que tot i no ser un camí fàcil, ni curt , ni plàcid, suposa un privilegi poder impulsar des del territori una espai de governança com aquest on es comparteix una causa comuna. Remarca la necessitat de prendre consciència de l’oportunitat única que és té a partir d’ara de participar i explorar punts de trobada en la gestió del nostre patrimoni.
Està convençut que en aquest procés de construcció de la taula, parlant-ne, arribarem a acords. Fa uns anys hagués resultat impossible seure a una mateixa taula a l’Administració, a la Comunitat científica, als usuaris i a la societat civil, però veient els resultats de la jornada anterior i el tarannà que ha presidit aquesta 2a jornada, pensa que estem preparats.

Finalment, Rosario Allué, Cap del servei de recursos marins, de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, i Sara Pont, Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, agraeixen la participació de les persones assistents i tanquen la jornada.

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

 


I hem de ser tots!!!

L’Associació “Amics de les Illes Formigues” promou la Segona Manifestació Submarina en defensa d’aquest litoral.
L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dia 14 de Juliol, dissabte a les 15.00 h de la tarda.
La proposta consisteix a embarcar-nos a Marina Palamós i als Ports de Calella i Llafranc des d’on sortirem a les 15:30 h cap a les Illes Formigues, i iniciar la immersió que voltejarà el petit arxipèlag.

Recorrerem aquest entorn darrere d’una pancarta on s’hi podrà llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seva aquesta associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.
Volem denunciar “l’explotació desmesurada” que pateix aquest paratge com ara, la dels corallers.

Assegurem que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demanar que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

Com més gent siguem, més força tindrem!

 

La convocatòria està oberta a tothom i s’haurà de confirmar, prèviament, i fins al dia 13 de juliol, en el Sr. Antoni Campos

El preu de la sortida serà d’un mínim de 15 € per persona i tota la recaptació ira destinada a l’Associació dels Amics de les illes Formigues.

 

Acabarem amb un berenar al Port Marina de Palamós.

Tel. de contacte: 609 86 66 48

El nombre de participant és limitat.

El consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat la protecció del corall vermell tal i com havíem demanat

El consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat la protecció del corall vermell tal i com havíem demanat

Us copiem el redactat de la resolució

AMICS DE LES ILLES FROMIGUES
C. Josep Pla, 43
17230 Palamós

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà en la sessió ordinària del dia 11 de juny de 2018
va prendre entre altres, l’acord següent, que pres de l’esborrany de l’acta diu:

9. MOCIÓ DELS GRUPS COMARCALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU), ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (ERC-AM), CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC-CP), CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR-POBLE ACTIU (CUP-PA) I
ENTESA PER A LA PROTECCIÓ DEL CORALL VERMELL AL LITORAL CATALÀ

El corall vermell (Corallium rubrum) va ser elevat l’any 2015 a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). A Catalunya, un estudi científic encarregat per la Generalitat l’any passat deixava ben clar que el corall vermell al litoral català es troba en estat “crític”. Per aquest motiu, i en coherència amb les polítiques de biodiversitat marina i protecció del litoral, la Generalitat va decretar una moratòria d’extracció de deu anys en l’àmbit de la seva competència, que són les aigües interiors, és a dir, des de Begur i fins a la frontera francesa.

En aquest sentit, es va comunicar al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) la necessitat d’ampliar aquesta protecció també en les aigües exteriors, que no són competència de la Generalitat. Tot i així, amb la recent resolució d’atorgament de 12 autoritzacions de pesca de corall vermell per exercir entre Arenys de Mar i Begur, s’ha constatat que han fet cas omís de la demanda i l’estudi dels científics. Així mateix, existeix un doble perjudici: d’una banda contra la conservació d’aquest recurs permetent que continuï la seva sobreexplotació i, alhora, dificultant enormement el control i la vigilància en
la zona de veda.

Atès que el dia 30 de gener de 2017 l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) va lliurar a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims l’Informe sobre l’estat de les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües de Catalunya, subscrit també pel Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, pel Laboratoire d’Ecogéochimie des Environnements Benthiques (LECOG-CNRS) i per la California State University, Northridge. D’acord amb aquest informe, les poblacions de corall vermell de la costa catalana no poden suportar la pressió de la pesca actual sense posar-ne en perill la persistència. A més, afirma que la majoria de les poblacions es poden considerar ecològicament extingides.

Les conclusions de l’informe recomanen a les administracions pesqueres competents que procedeixin amb caràcter d’urgència al tancament de la pesquera mitjançant l’establiment d’una moratòria de 20 anys ampliable.

Atès que el 7 d’abril a Catalunya s’aprova l’Ordre ARP/59/2017 per reduir les llicències per a la pesca de corall vermell durant la campanya 2017 i la suspensió temporal de la pesca fins
el 31/12/2027.

Atès que el 2 de novembre s’aprova l’Ordre Ministerial APM/1101/2017 elaborada des del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient pel que es convocava el procediment d’autorització per a l’extracció i venda de corall vermell establint com a zona de veda les aigües exteriors des del cap de Begur fins a França.

Atès que el 21 de desembre de 2017 es va remetre a la directora general de Recursos Pesquers de la Secretaria General de Pesca del MAPAMA un escrit del director general de Pesca i Afers Marítims sol·licitant reconsiderar la decisió d’atorgar aquestes autoritzacions, citant l’informe científic de gener de 2017 signat pel 14 científics que alertava de la precària situació del corall al litoral català.

Atès que el 6 d’abril es publica la Resolució de les autoritzacions d’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors per al període comprès entre el 10/04/2018 i el 09/04/2020, adjudicant 12 llicències en zona 1 de Catalunya incloent àrees d’alt valor ecològic com les Illes Formigues.

Atès que aquesta adjudicació es fa mitjançant una interpretació deliberadament restrictiva de la pròpia normativa estatal i va contra les mesures adoptades per la FAO l’any passat.
Per tots aquests motius, i entenent que aquesta decisió tindrà efectes negatius per al medi ambient i per al creixement i la reproducció del corall vermell i no es té constància de com ni quan es revertiran els danys, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM), dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Ventura (CUP-PA) i Pedro Torres (ENTESA),total 30 vots i el vot en contra del senyor Sebastián Mateo (PP):

Primer. Instar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a revocar l’adjudicació de les llicències d’autoritzacions d’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors al litoral català.
Segon. Instar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a respectar la moratòria decretada per la Generalitat a les aigües interiors i fer-la extensiva a les totes les aigües exteriors de Catalunya.
Tercer. Instar el govern de l’estat Espanyol i a la Generalitat de Catalunya a reforçar el control de la pesca furtiva amb l’objectiu d’eliminar les conseqüències ambientals negatives d’aquesta pràctica i a eradicar la sensació d’invulnerabilitat dels furtius.
Quart. Instar la Generalitat de Catalunya a utilitzar aquesta parada biològica del corall per potenciar les campanyes de sensibilització que es duen a terme sobre l’elevat valor ambiental del corall i el risc de la seva explotació extractiva i l’alternativa d’explotar turísticament la presència de corall al fons marí de la zona en concret.
Cinquè. Col·laborar amb les escoles i els centres educatius de la comarca per a la sensibilització i la conscienciació del valor ecològic del medi subaquàtic com a patrimoni natural que cal preservar.
Sisè. Comunicar aquest acord al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat, a les entitats municipalistes, a la Fundació ENT, a l’Associació d’Amics de les Formigues, a la Fundació Mar, a la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i a l’Associació de Centres d’Immersió de la Costa Brava.

El secretari,
(Signat electrònicament)
La Bisbal d’Empordà

 

DADES DE L’ANOTACIÓ
Oficina: Oficina Auxiliar de Registre Electrònic
Núm. de registre: 2018-S-RE-1364
Data de registre: 13 de juny de 2018, a les 11:39 hores
Tipus de document: Notificació Electrònica
Resum: Trasllat acord Ple d’aprovació de la Moció per a la protecció del coral vermell
al litoral català.
Relació de Tercers
Interessat: Associació d’Amics de les Formigues (G55260707)
Relació de Documents
Nom del document: Trasllat acord Ple Associació d’Amics de les Formigues.pdf
Codi de validació: 4Y3TESSPGZ72PXXXWRS235749
Expedients relacionats
Número de l’expedient: 6918/2018

 

 

 

Sol·licitud al nou govern la protecció del corall vermell

Entitats de la societat civil catalana sol·liciten al nou govern la protecció del corall vermell

Per celebrar el Dia Mundial dels Oceans, aquest dissabte 9 de juny més de 20 organitzacions celebraran nombroses activitats lúdiques en diversos punts del litoral català per reivindicar la protecció del corall vermell.

Vies Braves, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, Amics de les Illes Formigues, Fundació Mar, Xatrac, l’Associació de Naturalistes de Girona, Ecologistes en Acció, Greenpeace,  entre moltes altres, animen a la ciutadania a participar en les múltiples activitats lúdiques i reivindicatives en defensa del corall vermell que tindran lloc demà al llarg del territori, concretament des de Roses fins l’Ametlla de Mar.

El passat mes d’abril va esclatar la polèmica després de la concessió, de la ja cessada Ministra de Medi Ambient Isabel García Tejerina, de 12 autoritzacions per a l’extracció i venda de corall vermell (Corallium rubrum) en aigües exteriors de Catalunya (concretament en l’àrea compresa entre Cap de Begur i Arenys de Mar), tot i que la Generalitat de Catalunya havia introduït una veda d’aquesta activitat extractiva durant 10 anys.

Aquest fet va donar la veu d’alarma i nombrosos col·lectius es van unir ràpidament per protegir el corall vermell de la Costa Brava, una espècie catalogada en perill d’extinció a la Mediterrània. El punt de partida d’aquesta campanya va ser la redacció d’una carta oberta dirigida a la Ministra Tejerina que compta amb el suport de més de 80 centres de recerca, organitzacions ecologistes i ambientals, així com centres i clubs de busseig.

La carta oberta, que va ser enviada el passat mes de maig, i en la qual es sol·licitava a l’ex-Ministra seguir el consell científic i ampliar la suspensió de l’extracció de corall vermell a tota la costa catalana, valorant així mateix l’extensió a la resta de les aigües espanyoles, mai va obtenir resposta.

Així doncs, malgrat les múltiples reivindicacions tant de l’esfera política com ciutadana, la ja cessada Ministra Tejerina es va mantenir fèrria en la decisió de mantenir els permisos d’extracció de corall vermell, una activitat que les entitats considerem d’elevat impacte ambiental i nul benefici social.

Amb l’arribada del nou Govern, i tenint en compte que la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat el 15 de març una moció que instava al Ministeri a revocar les dotze llicències concedides per a l’extracció del corall vermell, i que alguns parlamentaris socialistes també s’han posicionat contra la decisió de l’ex-Ministra, les organitzacions convocants consideren que tenen el vent a favor.

Tot i així no s’han volgut quedar amb els braços plegats i aquests dissabte més de 20 entitats han organitzat dues rodes de premsa per explicar l’estat dels fets (una a Pals i l’altra a Sant Adrià del Besòs), així com nombroses activitats lúdiques sota el lema “Vida al Corall – Vida a la Mar”, per sol·licitar al Govern entrant l’establiment d’una veda total a l’extracció del corall vermell, un canvi de rumb en positiu en la gestió integrada i activa del medi marí, així com el restabliment dels recursos pesquers a nivells sostenibles.

Mapa de totes les activitats i entitats implicades (amb enllaç disponible per inserir en webs):

https://protegerelcoralrojo.wordpress.com/2018/06/04/el-dissabte-9-de-juny-sumat-a-les-activitats-en-defensa-del-coral-vermell/

Manifest entitats de la societat civil per sol·licitar la protecció del corall vermell

9 de juny de 2018

Fa dos mesos el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (avui cessat) va adjudicar 12 autoritzacions per a l’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors de Catalunya tot i que la Generalitat de Catalunya havia introduït la suspensió temporal de l’activitat extractiva durant 10 anys (concretament fins 2027). Aquest fet va donar la veu d’alarma i nombrosos col·lectius ens hem unit des d’aleshores per protegir el corall vermell de les nostres costes.

El punt de partida d’aquesta nova campanya va ser la redacció d’una carta oberta dirigida a l’ex-ministra Tejerina que ha rebut el suport de més de 80 centres de recerca, organitzacions ecologistes i ambientals, així com centres i clubs de busseig.

En aquesta carta, els col·lectius expressem la nostra gran preocupació ja que, l’últim informe científic disponible sobre l’estat de les poblacions de corall vermell en aigües de Catalunya, indica que el 90% de les seves poblacions estan en un estat de conservació crític. L’informe en qüestió, que ha estat realitzat per 14 expertes i experts, posa en relleu que la majoria de les poblacions de corall vermell es poden considerar ecològicament extintes.

A més, cal remarcar que el corall vermell no està només amenaçat a Catalunya, el 2015 aquesta espècie va ser inclosa en la Llista Vermella de la Mediterrània elaborada per l’Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), en la categoria de En perill d’extinció.

Per aquests motius, l’any passat la Generalitat de Catalunya va establir una veda a l’extracció de corall vermell en zones de la seva competència, en aquest cas, en les aigües interiors que abasten des de la frontera amb França fins a Cap de Begur. Zona que correspon bàsicament al nord de la Costa Brava. Aquesta moratòria va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i hauria d’haver estat respectada pel Ministeri.

Però en lloc d’atendre la protecció del corall vermell l’ex-ministra Tejerina va preferir concedir 12 llicències per extreure corall vermell en zones on la Generalitat no té competències per tractar-se d’aigües exteriors.

Cadascun d’aquests aspectes són els que han fet reaccionar de forma gairebé instantània a nombrosos col·lectius diversos, des d’universitats fins a centres de busseig, i milers de persones individuals que s’han unit aquest últims mesos per sol·licitar al Govern central que es deroguin les autoritzacions concedides a Catalunya, valorant així mateix l’extensió d’aquesta prohibició a la resta de les aigües espanyoles.

Però l’esmentada carta, que va ser enviada a l’ex-Ministra Tejerina el passat 3 de maig, mai ha rebut resposta. Actuant d’aquesta manera, la Ministra cessada estava clarament ometent les recomanacions científiques i la seva obligació d’assegurar una explotació sostenible dels recursos, per tant, estava infringint la pròpia Política Pesquera Comuna.

D’altra banda, l’ex-ministra també estava incomplint altres normatives en vigor d’obligat compliment, com ara la Directiva Hàbitats i les recomanacions de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) de la FAO per a l’explotació sostenible del corall vermell. Recomanacions que són vinculants per a Espanya.

Per tots aquests motius demanem al Govern entrant que no anteposi els interessos d’uns pocs individus enfront dels interessos del conjunt de la societat i que recolzi fermament la recuperació d’una espècie emblemàtica i de gran importància ecològica com el corall vermell.

Amb l’entrada del nou Govern, i tenint en compte que la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat el 15 de març una moció que instava al Ministeri a revocar les 12 llicències concedides per a l’extracció del corall vermell, i que nombrosos municipis costaners estan presentant així mateix mocions similars (cas d’Arenys de Munt, Arenys de Mar, Palafrugell, Lloret, Begur, etc.), les organitzacions aquí presents considerem que tenim el vent a favor. Sobretot tenint en compte que el diputat Marc Lamúa, del Partit dels Socialistes a Catalunya, va sol·licitar a l’ex-Ministra el mes passat al Congrés, que revoqués les 12 llicències concedides.

Avui, les més de 20 entitats que ens hem unit per fer activitats lúdiques i reivindicatives al llarg del litoral, sol·licitem al Govern entrant, en concret a la Ministra de Medi Ambient, Teresa Ribera, i  al Ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, que es coordinin el més aviat possible per derogar les 12 llicències concebudes i per fer un canvi de rumb en la gestió pesquera que asseguri la recuperació de les poblacions a nivells sostenibles i un Bon Estat Ambientals de la Mediterrània.

El corall vermell és un patrimoni natural públic, emblemàtic i endèmic de la Mar Mediterrània que s’ha de preservar, agraïm a totes les persones i entitats que de manera desinteressada han posat el seu granet de sorra per donar-li la veu que tant necessita. Moltes gràcies a totes. Vida al Corall i Vida a la Mar!

El derelicte de les Illes Formigues II, resultats de la primera intervenció arqueològica

L’Associació Amics de les Illes Formigues ha programat pel divendres  25 de maig a 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del

Museu del Suro de Palafrugell

 

La xerrada informativa “El derelicte de les Illes Formigues II, resultats de la primera intervenció arqueològica” a càrrec dels arqueòlegs Gustau VivarRut Geli i Guillem Mauri.

Tindrem el privilegi de conèixer de primera mà els avanços de la interessant excavació en la qual han treballat aquesta temporada sobre aquest derelicte romà del segle I, que a finals de l’any passat els arqueòlegs del CASC, amb la col·laboració del submarí Ictineu 3, van localitzar a les costes del Baix Empordà, a més de 40 metres de fondària.

Els primers descobriments apunten que transportava una gran quantitat d’àmfores carregades de garum (salsa o pasta que a l’època romana s’usava com a condiment gastronòmic), que aportarà una important documentació sobre les activitats comercials i de transport marítim de l’època.

De moment, allà on han retirat la sorra, els arqueòlegs han vist un punt on hi faltaven part de les àmfores (perquè les havien espoliades). Però aprofitant aquests forats, han anat més cap al fons fins a trobar-li la fusta. En concret, han localitzat dues quadernes i els taulons que les unien.

 

El derelicte de les illes Formigues, però, encara amaga molts secrets que s’aniran descobrint en properes intervencions.

 

Aquest any, el vaixell del CASC, el ‘Thetis’, farà campanya arqueològica entre juny i octubre.

 

L’Associació Amics de les Illes Formigues ens permetem insistir en el valor excepcional d’aquest entorn tant pel que fa a la bellesa paisatgística com a la riquesa de la biodiversitat submarina. La nostra associació pretén ampliar la conscienciació del que significa aquest bé i aconseguir la màxima implicació afectiva de la societat civil i la responsable complicitat de l’administració competent en la seva defensa.

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA ANYAL 2018

L’Associació Amics de les Illes Formigues celebrarà

la seva segona assemblea anyal

 

L’Associació Amics de les Illes Formigues celebrarà la seva segona assemblea anyal el proper dia 10 de maig al local social de l’hotel Àncora de Palamós, a les 20.00h

 

Us adjuntem convocatòria amb l’ordre del dia.

1.- Lectura i aprovació si s’escau de l’acta de l’assembla anterior.

2.- Revisió de les activitats realitzades durant aquest any

3.- Previsió de les activitats del proper any.

4.- Informe econòmic.

5.- Qüestions sobrevingudes

6.- Torn obert de paraules.

 

L’assemblea, a més de respondre a les previsions estatutàries de la pròpia associació, vol ser un distès punt de trobada amb tots el socis i amics als quals s’informarà de què s’ha fet durant aquest segon any de vida i del full de ruta previst pel proper any. I, per aquest motiu, a continuació de l’assemblea, la Junta de l’associació soparà en el mateix Hotel Àncora i convida a tots el que vulguin a afegir-s’hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

El preu del tiquet: 25 €.

Termini per apuntar-s’hi: el 9 de maig.

Persones de contacte:
Isabel Ruiz, 666 480 180;
Toni Campos 609 866 648;
Jordi Sistach 659 43 40 49

Menú Assemblea Anyal Associació de les illes Formigues 2018

Entreteniments

Anxoves amb pa de vidre
Torradetes amb escalivada i all i oli
Gotet d’amanida de bacallà, tomata i romesco
Cullereta de pastís de peix amb salsa d’alls porros
Croquetes de formatge
Calamars a la romana
Gamba de Palamós

Segon plat a triar

Suprema de llobarro al forn
o
Espatlla de xai rostida

Postres

Assortit de pastissos de la casa
Pa, aigües, vins i copa de cava

Preu: 25,00 euros/IVA inclòs

 

Carta enviada a la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina

Carta oberta

 

Carta enviada a la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, el dia 3 de maig de 2018. 

 

 

L’esmentada carta està oberta perquè les entitats i persones interessades puguin adherir mentre duri aquesta situació.
Així mateix s’agraeix la difusió d’aquesta carta entre els vostres contactes i via xarxes socials mitjançant els hastags: #SOSCorallVermell #SOSCoralRojo.

 

 

Barcelona, 3 de mayo de 2018

Excelentísima Señora Ministra Isabel García Tejerina,

Recientemente hemos tenido constancia de que el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAPAMA), al que usted representa, ha adjudicado 12 autorizaciones de pesca para la extracción y venta de coral rojo (Corallium rubrum) en aguas exteriores de la zona 1 (Cataluña) [i,ii].

Recibimos la noticia con gran preocupación puesto que el último informe científico disponible sobre el estado de las poblaciones de coral rojo en aguas de Cataluña considera que el 90% de sus poblaciones (tanto en aguas interiores como exteriores) están en un estado de conservación crítico [iii].

En dicho informe se afirma, además, que la mayoría de las poblaciones se pueden considerar ecológicamente extintas, por lo que la comunidad científica recomienda con carácter de urgencia el cierre de la pesquería de coral rojo mediante el establecimiento de una moratoria de 20 años ampliable. Por otro lado, y de acuerdo con esta alarmante situación, en el 2015 esta especie fue incluida en la lista roja del Mediterráneo elaborada por la IUCN en la categoría “En peligro de Extinción” [iv].

Estos motivos impulsaron a la Generalitat de Catalunya, mediante la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, a i) reducir el número de licencias de 10 a 5 para la campaña de 2017 y ii) la suspensión temporal de dicha actividad extractiva durante 10 años (concretamente hasta el 31 de diciembre de 2027) [v].

Ante la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril de la Generalitat Cataluña, el Gobierno de España publicó la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, dónde menciona la moratoria establecida en el litoral de Cataluña indicando que “Ésta veda, de conformidad a lo regulado por la Disposición adicional segunda del Real Decreto 629/2013 de 2 de agosto, se extiende, mediante la aprobación de esta Orden de manera perpendicular desde las aguas interiores a las exteriores contiguas o adyacentes.

Para la sorpresa general, la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, deja abierta la extracción de coral en las zonas de la costa catalana en las que no existen aguas interiores (de Cap de Begur hasta Arenys de Mar), puesto que se delimita la extensión de la zona de veda de manera perpendicular hacia aguas exteriores. De hecho, se trata del primer documento legislativo relacionado con este tema en el que se incluye el término perpendicular. Además de permitir las actividades extractivas, la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre ha incrementado el número de autorizaciones en la zona 1 (Cataluña) hasta 12 (más del doble que en 2017), con una vigencia de dos años. Claramente esta Orden está omitiendo las recomendaciones científicas que alertan del grave estado de las poblaciones de coral rojo y la urgencia de establecer una moratoria.

Cabe destacar que la decisión por parte de la comunidad autónoma de Cataluña de establecer una moratoria a la pesca de coral rojo, va en línea con las recomendaciones de la Comisión General de Pesca del Mediterráneo (CGPM) para la explotación sostenible del coral rojo [vi, vii]. Las recomendaciones de la CGPM son vinculantes para las partes contratantes, por tanto, resulta poco justificable que el MAPAMA, en lugar de apoyar la recuperación de una especie emblemática y de gran importancia ecológica como el coral rojo, dificulte los esfuerzos realizados tanto a nivel regional como internacional.

Es también destacable que las poblaciones de coral rojo de la Costa Catalana han sufrido un número creciente de casos de pesca ilegal que han supuesto el decomiso de más de 80 kg (decenas de miles de colonias) de coral rojo. Además en la mayoría de decomisos entre un 80 y 90% de las colonias pescadas ilegalmente no superaban el tamaño legal establecido. Debido a la falta de medios  para luchar contra la pesca furtiva, las cantidades decomisadas representan solo una pequeña fracción de las cantidades reales extraídas de forma ilegal.

Por estos motivos , las entidades aquí firmantes, entre las cuales destacan numerosos centros de investigación, ONGs, entidades ambientales y de actividades subacuáticas, emplazamos a la Ministra que:

  1. Rectifique y derogue las 12 autorizaciones que ha concedido en la zona 1 (Cataluña), para la venta y extracción de coral rojo en aguas exteriores.
  2. Ampare ampliamente la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, en la que se establece la suspensión temporal de la pesquería de coral rojo (Corallium rubrum) y amplíe dicha suspensión a toda la costa catalana, valorando así mismo la extensión al resto de las aguas españolas.
  3. Apueste decididamente por un cambio de rumbo en la gestión pesquera aumentando los recursos y los medios disponibles para ampliar el conocimiento científico, garantizar un correcto control y aplicación de las normativas vigentes, en especial en la lucha contra el furtivismo, y asegure la recuperación de los ecosistemas marinos a niveles saludables en beneficio del conjunto de la ciudadanía y no de un pequeño colectivo.

Entidades de investigación adheridas a fecha de 03/05/2018:

20180503 Centres blanc

Entidades de carácter ambiental adheridas a fecha de 04/05/2018:

1 Logos ONGs blanc

Entidades relacionadas con actividades subacuáticas adheridas a fecha de 03/05/2018:

20180503 activitats blanc


Notas:
[i] Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, por la que se convoca el procedimiento de autorización para la extracción y venta de coral rojo [Disponible en el siguiente enlace].
[ii] Procedimiento de autorizaciones de pesca de coral rojo. [Disponible en el siguiente enlace].
[iii] Garrabou J., Linares C., Montero-Serra I., et al. 2017. Informe sobre el estado de las poblaciones de coral rojo (Corallium rubrum) en las aguas de Cataluña. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya. 39 pp. [Disponible en el siguiente enlace].
[iv] THE IUCN RED LIST OF ANTHOZOANS IN THE MEDITERRANEAN. 2016. International Union for the Conservation of Nature and Natural Resources. [Disponible en el siguiente enlace].
[v] Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, por la que se reduce el número de licencias para la pesca de coral rojo (Corallium rubrum) durante la campaña 2017 y se establece la suspensión temporal de la pesquería a partir de la finalización de la campaña de este año. [Disponible en el siguiente enlace].
[vi] Recommendation GFCM/35/2011/2 on the exploitation of red coral in the GFCM Competence Area. [Disponible en el siguiente enlace].
[vii] Recommendation GFCM/41/2017/5 on the establishment of a regional adaptive management plan for the exploitation of red coral in the Mediterranean Sea. [Disponible en el siguiente enlace].