De bon matí, amb la mar plana i el vent endormiscat, em portava a pescar a racons secrets dels voltants de les Illes Formigues i, mentre buscàvem la roca adient per a tirar-hi el volantí, m’explicava històries del nostre mar.

La curiositat se’m despertà i vaig voler conèixer com era aquell fons; per tant, fou a les Illes Formigues on vaig fer les meves primeres immersions aquàtiques.

En tinc un molt bon record, però el cas és que he trigat més de 30 anys a tornar-hi a baixar, i m’hi he trobat amb una sorpresa gens grata: un fons ple de restes de deixalles de tota mena, palangres i estris de pesca fantasmes i zones ermes on la posidònia cada cop i té menys presència; com també he pogut testimoniar com un vaixell hi extreia corall arran de l’illa gran.

Hem de fer-hi alguna cosa! I aquest pensament, sumat a la conferència de Boris Weitzmann a l’Escala sobre el patrimoni natural submarí –on ens parlà del Parc Natural del Montgrí i l’impacte positiu de les zones protegides–, m’han dut a voler fer costat i a animar tothom que calgui a fi d’aconseguir i de preservar les riqueses del fons de les Illes Formigues.

Ho hem de fer ara. Demà serà massa tard!

Gemma