Vocal

Lluís Martí Serrano

Em considero afortunat per haver viscut una infància arran de mar. Ningú tria el lloc on creix, simplement et toca i ja està.  Jo vaig créixer al Sota Padró de Palamós, i just a pocs metres de casa, un corriol de terra s’obria camí entre les canyes per conduir-me en un moment a la Cala de les Cuetes. Recordo aquell racó entre les roques com un petit gran paradís. Hi havia una font natural d’aigua dolça, i la canalla apreníem a bussejar amb les ulleres i el tub per descobrir el fons marí, abans de saber nedar.

 

Tenia uns 8 anys quan vaig sentir per primera vegada que el nostre petit paradís estava condemnat a mort. No ho podia entendre. Aquelles roques, tan dures i impassibles davant dels temporals, però tan amables i acollidores els dies de bon temps amb  tothom que s´hi acostava, guardaven milers d’històries, i mereixien seguir allà. Però algú tenia altres plans i poc temps després, arribarien les màquines i la dinamita. Tot va desaparèixer… per sempre.

 

Aquesta petita història, una entre milers a casa nostra, em va fer reflexionar amb un cert sentiment d’impotència i frustració. Poc després la plataforma ciutadana “Salvem Castell” va evitar el que hauria estat el desastre més gran del nostre territori, i això em va ensenyar l’enorme força que pot tenir la ciutadania, si reaccionem a temps i anem tots a una.

 

Per aquest motiu vaig veure imprescindible donar suport a una entitat com els Amics de les Illes Formigues. Aquestes petites illes que hem vist des de sempre davant la nostra costa, estan carregades d’història, i tenen un enorme potencial en molts sentits. Haurien de ser el nostre petit gran tresor, cuidar-les com el jardí de casa que tothom voldria tenir. La realitat però, és que la degradació que viu la zona és enorme i no s’atura.

Practico el submarinisme des dels 16 anys. També sóc alpinista. M’encanta escalar muntanyes i deixar-me caure ben profund sota el gran blau. Considero que aquests dos esports m’han ensenyat a ser humil, i a gaudir i respectar aquest entorn privilegiat que em dóna tanta vida i sobretot tantes ganes de viure.

L’ecosistema de les Illes Formigues es troba en un estat d’extrema fragilitat, i  és l’hora de posar el nostre granet de sorra per convertir-les en el que mereixen ser. El nostre petit gran paradís.

M’agradaria molt que pugessis a aquest vaixell i ens acompanyessis en aquest viatge, perquè estic segur que coincideixes amb la necessitat d’aturar el deteriorament d’un lloc tant proper i especial per a tots.

Cuidant aquest espai, cuidem també el futur de Palamós i el de tots nosaltres.

Fes-nos costat i fes-te dels “Amics de les Illes Formigues”

No costa res. J

 

Gemma