ActualitatArticlesNoticies i Articles

Navegació responsable i protecció de cetacis

Port Esportiu Marina  va presentar el projecte “Navegació responsable i protecció de cetacis”

 

El projecte “noa18nusos” va néixer l’any 2008 quan es van aplegar tres amics que compartien afició per la vida al mar i la navegació.

 

Cetacis presents al mar mediterrani

Entre la c osta de Girona i les Illes Balears (i sovint molt a prop de la costa),
hi podem trobar fins a 8 espècies diferents de cetacis:
● Dofí mular (Tursiops truncatus), dofí ratllat (Stenella coeruleoalba), dofí
comú (Delphinus delphis), cap d’olla negre (Globicephala melas), cap d’olla
gris (Grampus griseus), balena amb bec de Cuvier (Zifius cavirostris),
Rorqual comú (Balaenoptera physalus), el catxalot (Physeter
macrocephalus) i la orca (Orcinus orca).
● Totes elles son espècies protegides, amb diferent grau de protecció
depenent de l’estat de les seves poblacions i com a tals estan subjectes a
un seguit de normatives que procuren preservar-les i millorar-ne la seva
situació actual.

 

En aquest sentit el marc jurídic de protecció dels cetacis pot tenir àmbit internacional, comunitari, estatal
i /o autonòmic, i no només fa referència a les espècies com a tals si no també a la conservació del seu hàbitat.

Convenis internacionals: conveni MARPOL per a reduir i controlar els vessaments tòxics o la pol·lució de les aigües
en general, o d’altres convenis com l’OSPAR per a la protecció de l’ambient marí de l’Atlàntic Nord, el Conveni de
Barcelona per a la Protecció del Medi Marí i de la Regió Costanera de la Mediterrània (ZEPIM Corredor de migració
de Cetacis), el Conveni de Washington sobre Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre
(conegut per CITES), el Conveni de Berna relatiu a la conservació del Medi Natural i la Vida Silvestre a Europa o el
projecte FAME de cooperació transnacional per la conservació del medi marí en l’àmbit de l’àrea Atlàntica Europea.
També són importants l’acord de Mònaco, ACCOBAMS, per a la Conservació dels Cetacis del Mar Negre, Mar
Mediterrani i Zona Atlàntica Adjacent o el Conveni Internacional per a la Regulació de la Pesca de la Balena.
● Normativa Europea: Directiva d’Hàbitats (Directiva 92/42/CEE del Consell de 21 de maig) on cita als seus annexes
al Dofí Mular (Tursiops truncatus) i la Marsopa Comuna (Phocoena phocoena) com animals d’Interès Comunitari, pels
que cal determinar Zones Especials de Conservació.
● Normativa estatal: Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad” 42/2007 de 13 de Diciembre, Real Decreto
139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y
del Catálogo Español de Especies Amenazadas. Real Decreto 1727/2007,de 21 de diciembre, por el que se
establecen medidas de protección de los cetáceos.
● Normativa catalana: Llei 22/2003, de 4 de juliol, de Protecció dels Animals, destinada a la protecció tant dels animals
de companyia com a la fauna salvatge, i la seva actualització en un Decret Legislatiu on es refon tots els decrets, lleis i
directives relatives a la protecció d’animals (Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, aprovació del Text refós de la Llei
de Protecció dels Animals), on s’inclouen totes les espècies de cetacis presents a Catalunya.
● En un altre pla, organitzacions supra governamentals com la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la
Natura, s’aixeca com la vigilant de la vida salvatge al planeta i periòdicament a través del la seva Llista Vermella
d’Espècies Amenaçades, ens alerta de l’estat de les poblacions, establint-ne diferents categories.

Real Decret 1727/2007 de protecció dels cetacis

Aquesta normativa té com a objectiu establir unes normes de conducta per tal de
minimitzar l’impacte negatiu que diferents activitats humanes i en especial l’activitat
recreativa d’observació de cetacis en el seu medi natural, puguin tenir sobre les
seves poblacions.
● Defineix l’activitat recreativa d’observació de cetacis com: «Aquella activitat
consistent en mirar o observar cetacis en el seu medi natural, que se realitzi per
particulars o que s’organitzi i desenvolupi per entitats públiques o privades per a la
distracció o esbarjo d’un determinat grup d’usuaris, amb o sense ànim de lucre».
● El decret fa referència a l’Espai Mòbil de Protecció dels Cetacis (EMPC), delimitat
pels cilindres que es troben a un radi de 500 metres de l’animal, a la superfície, 500
metres d’alçada a la Zona Aèria i 60 metres de profunditat a la Zona Submarina.
● A superfície, hi haurà una Zona d’aproximació, entre els 500 i els 300 metres Una
Zona de Permanència Restringida entre els 60 i els 300 metres de l’animal. Mai, en
cap cas, ultrapassarem la distància de 60 metres al voltant de l’animal, sent aquesta
la Zona d’Exclusió.

Normes de conducta de caràcter general durant la realització d’activitats

A. Es prohibeix l’ús de sistemes de sonar i/o acústics per emetre sorolls a fi de
detectar cetacis o conduir-los a la superfície.
B. Les embarcacions hauran de moure’s a una velocitat constant i no superior a
quatre nusos i, si s’escau, no més ràpida que l’animal més lent del grup, a
excepció de la Zona d’Exclusió. Una vegada acabada l’observació, no es
modificarà la velocitat fins que l’embarcació es trobi fora de l’Espai Mòbil de
Protecció de Cetacis.
C. L’aproximació als cetacis es farà de forma suau i convergent amb la direcció i el
sentit de la natació dels animals en un angle d’aproximadament 30º, mai de front,
per darrere o perpendicularment a la seva trajectòria. Durant l’observació dels
cetacis caldrà mantenir la navegació en una trajectòria paral·lela, sense realitzar
canvis bruscs de rumb o velocitat.
D. Les embarcacions que s’acostin simultàniament al mateix cetaci o al mateix grup
de cetacis, hauran de coordinar per ràdio la seva aproximació i maniobra, de manera
que la repercussió sobre els animals sigui mínima.
I. En cas d’apagar el motor i després d’encendre-ho, es mantindrà en punt mort o
desembragat durant un període de temps d’almenys un minut. Tots els canvis de
velocitat o revolucions del motor es realitzaran sempre progressiva i lentament.
F. No es donarà mai marxa enrere, excepte en situació d’emergència o per prevenir
una col·lisió amb una altra embarcació o amb un cetaci.
G. No es navegarà en cercle entorn d’un cetaci o grup de cetacis.
H. Si durant la realització d’activitats de busseig fora de la Zona d’Exclusió de l’Espai
Mòbil de Protecció de Cetacis, es produís l’acostament d’un grup de cetacis als
bussejadors, aquests hauran de no interactuar amb els cetacis i, en cas d’observar
comportaments associats a la presència dels bussejadors, hauran d’allunyar-se
quan sigui possible, sempre tenint en compte la seguretat dels bussejadors.

Normes de conducta específiques durant la realització d’activitats recreatives
d’observació de cetacis a les diferents zones de l’Espai Mòbil de Protecció de
Cetacis.

A la Zona d’Exclusió:

A. Està prohibit accedir o romandre en aquesta zona, excepte en situacions d’emergència
o necessitat urgent, per estrictes motius de seguretat i salut de les persones.
B. Si els cetacis s’aproximen o apareixen d’improvís a menys de 60 metres d’una
embarcació, es posarà el motor en punt mort o desembragat i a baixes revolucions o, si és
necessari, es pararà.
C. Es prohibeix posar en moviment l’hèlix o en marxa el motor, mentre els animals es
trobin a menys de 60 metres de l’embarcació, i en tal cas caldrà fer-ho alguns minuts
després que hagin començat a allunyar-se d’aquesta zona. En cas de necessitat s’haurà
d’arrencar suaument i realitzar la maniobra de forma suau i progressiva, prestant especial
atenció a l’hèlix, doncs no haurà d’haver-hi cetacis prop d’ella.
D. En cas que els animals que s’aproximin siguin dofins o marsopes, es podrà continuar
navegant mantenint la velocitat i el rumb.
I. S’apagarà el sonar i la sonda.

A la Zona de Permanència Restringida:

A. Es prohibeix entrar en aquesta zona si es troben adults aïllats amb cries o cries
aïllades.
B. En aquesta zona només podran romandre, simultàniament, un màxim de dues
embarcacions.
A la Zona d’Aproximació: En aquesta zona només podran romandre un màxim de
dues embarcacions a l’espera d’entrar a la Zona de Permanència Restringida, quan
hi hagi embarcacions en aquesta última i fins que l’abandonin. Per això, totes les
embarcacions hauran d’estar permanentment comunicades per radio per coordinar
els seus moviments.
A la Zona Aèria: Es prohibeix la permanència.
A la Zona Submarina: Es prohibeix la permanència.

 

A efectes d’aquest Real Decret, també es considera punible qualsevol conducta
que pugui causar la mort, dany, molèstia o inquietud als cetacis segons el dispost
a l’article 52.3 de la Llei 42/2007 de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la
Biodiversitat, del Govern espanyol.

 

Es considera dany, molèstia o inquietud:

a) El contacte físic entre embarcacions o persones i el cetaci o grup de cetacis.
b) Alimentar als animals, llençar begudes o menjar o qualsevol tipus de substància
sòlida o líquida que pugui ser perjudicial pels cetacis.
c) Impedir el moviment lliure dels cetacis, interrompre la seva trajectòria, tallar-los el
pas o travessar el grup de cetacis, en qualsevol moment o direcció.
d) Separar o dispersar el grup de cetacis, especialment interposar-se entre un adult i el
seu cadell.
e) Produir sorolls o sons estridents o forts per intentar allunyar-los o atraure’ls, incloent
l’emissió de sons sota l’aigua.
f) Banyar-se o bussejar a la Zona d’Exclusió de l’Espai Mòbil de Protecció dels
Cetacis.

També ens recomana que en cas de detectar neguit en els animals, tals com: canvis
sobtats de direcció, canvis en la velocitat, o salts durant l’aproximació, a pesar d’haver
observat les mesures correctes, es procedeixi a realitzar les maniobres d’allunyament.
I en cas de trobar-se un d’aquests animals mort o ferits cal donar avís el més ràpid
possible, a salvament marítim o a través del 112, que en el cas de Catalunya s’activa
la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament de Territori i Sostenibilitat de
la Generalitat de Catalunya.

Bones pràctiques marineres

A – La Navegació
El problema més greu que tenen els cetacis a mar, a part de la manca de recursos,
són les col·lisions amb els vaixells. Aquests, depenent de la seva eslora, podria
arribar a patir danys com per fer-los naufragar.
En el cas d’embarcacions d’esbarjo, les col·lisions es produeixen per excés de
velocitat i manca de vigilància.
Podríem pensar que els cetacis, són prou espavilats per a eludir o esquivar els
vaixells, però hem de pensar que en llur esquema mental, al mar no hi ha obstacles,
tret de les parts de terra ferma. Tanmateix, el mar és un entorn cada cop més sorollós,
i els llindars de percepció dels cetacis estan dissenyats per un entorn silenciós.
Quan un cetaci surt d’una apnea, el que vol es trobar la superfície per a respirar, i si
bé pot arribar a sentir un vaixell, si aquest va massa ràpid, podria donar-se el cas que
l’animal no pogués esquivar-lo. Depenent de la mida del vaixell i del cetaci, l’encontre
podria tenir un desenllaç fatal, per a tots dos.

Per evitar les col·lisions, proposem una sèrie de passos senzills a seguir:
a) Moderar la velocitat de creuer, sobretot si sabem quan ens trobem en un lloc
freqüentat per cetacis. Així també evitarem danyar peixos lluna (Mola mola) , peixos
espasa (Xiphias gladius), tortugues babaues (Caretta caretta) o corbs marins
emplomallats (Phalacrocorax aristotelis). Aquests dos últims molt vulnerables i sota
mesures estrictes de protecció.

i- Dins les aigües del Parc Natural de Cap de Creus no ultrapassar els 4 nusos.
ii- A menys d’1 milla de la costa del Parc Natural, màxim 10 nusos.
iii- Extremar la vigilància, sobretot quan passem pel damunt de canons (rec de Cap de
Creus, rec de Cap de Begur, etc.). Veure la carta marina.
b) Si estem realitzant activitats de pesca d’esbarjo, sempre que veiem cetacis al
voltant de la barca, INTERROMPRE IMMEDIATAMENT L’ACTIVITAT DE PESCA,
recollir les canyes i gaudir de l’albirament.
c) En tots els casos, mentre naveguem, sempre és recomanable que hi hagi algú al
pont, atent i vigilant, a la possible presència d’animals a la superfície com els cetacis.

 

B – El fondeig

Fondejar una embarcació, és a dir, llençar l’ancora o el ruixó al fons, per a
subjectar-hi la nau, és una de les maniobres que requereixen més atenció i sovint
es realitzen a lleugera i sense massa coneixement.
Per un costat tenim el que podria significar no fer-ho bé, i restar exposats al llaurat
o al borneig de l’embarcació, amb el perill que això suposa per al vaixell i els seus
tripulants.
Per l’altre hi ha el mal que podem fer al medi ambient. La posidònia (Posidonia
oceanica) és una planta (que no una alga) que es troba encara a moltes de les
platges de tota la costa catalana.
Les praderies de posidònia, sovint anomenades “alguessars” o “alguers” de forma
incorrecta, creixen damunt dels fons sorrencs fins a una profunditat que va des la
riba al límit de la zona fòtica (35-40 metres de profunditat) marcant el final de la
franja infralitoral.
La riquesa d’aquestes praderies és comparable a la dels boscos a terra ferma,
sent la llar de nombrosos organismes i el lloc escollit per a moltes espècies
comercials per a fresar. Tanmateix serveix de protecció pels alevins un cop surtin
de l’ou.
La posidònia, a més, te la funció de subjectar el sòl. A les cales on s’ha malmès la praderia
fins al punt d’extingir-la, la platja a desaparegut i el fons ha esdevingut un paratge erm i
sense vida.
El creixement de la posidònia és molt lent, i un cop malmesa la mata, resta un clar que
trigarà anys a tornar-se a colonitzar.
Actualment, la posidònia està en regressió, preocupant a les administracions i ens locals
pel problema que suposaria la pèrdua de la mateixa.
En aquest sentit l’ajuntament de Palamós conjuntament amb quatre operadors nàutics,
entre ells Port Esportiu Marina de Palamós, s’han posat d’acord per habilitar un camp de
boies ecològiques a Cala S’Alguer.
Se n’instal·laran una vintena, i així les embarcacions s’hi podran amarrar sense necessitat
de tirar l’ancora i arrossegar la cadena pel fons sobre la posidònia.
Aquestes boies se sumen a la quinzena de boies ja existents a Cala Sanià, col·locades
l’any 2014 amb la col·laboració també del Port Esportiu Marina de Palamós i la Generalitat
de Catalunya.
De fet, cal dir que la Posidònia està estrictament protegida al Cap de Creus i per tant fer-la
malbé o arrancar-la constitueix una infracció.

C – Gestió dels residus.

a) Farem una gestió correcta dels residus a bord de l’embarcació separant-los per fraccions en
la mesura que sigui possible i un cop a port dipositant-los ens els respectius contenidors.
b) Tindrem especial cura amb els residus especials que es generen en les tasques de
manteniment de l’embarcació (olis, pintures, resines, gel-coat, silicones, bateries, etc.)
dipositant-los a les instal·lacions portuàries d’emmagatzematge i recollida de residus especials i
perillosos.
c) És prohibit buidar la sentina del motor al mar. Utilitzarem les instal·lacions del port si en
tenim la necessitat de buidar-la.

D – Manteniment de l’embarcació.

a) Antifouling. Quan pintem l’obra viva dels casc estem fent servir una pintura que, fruit del
fregament amb el aigua de mar, es va desgastant, i mica en mica, les substàncies tòxiques que
hi duu dissoltes, van formant part del mar. És per aquest motiu, entre d’altres, que als ports
esportius no hi ha el mateix creixement d’algues que a aigües obertes.
Si preguntem a l’escar o avarador on realitzin el manteniment del nostre vaixell, ens informaran
d’una nova classe de patents antivegetatives, anomenades “ecològiques”, molt més
respectuoses amb el medi i més eficients, si bé és cert que, encara, més costoses.
b) Per a la neteja de l’embarcació utilitzarem productes sense efectes nocius sobre el medi i
farem un ús racional de l’aigua.

Envia la teva opinió