Platges netes o platges vives? El dilema que no podem ignorar.
A l’estiu, la Costa Brava esclata en colors, textures, sons i olors. És un paisatge que ens connecta amb el nostre entorn més íntim, i que moltes persones, any rere any, esperen per retrobar. Però darrere aquesta postal aparentment idíl·lica, s’hi amaga una realitat menys fotogènica: la presència creixent de plàstics i microplàstics que s’acumulen als nostres mars i a les nostres platges.
Des d’Amics de les Illes Formigues, volem compartir amb tu una reflexió que va més enllà de la denúncia. No venim a assenyalar, sinó a posar llum. Perquè només si entenem el que passa, podem mirar la platja amb uns altres ulls. I potser, només potser, decidir no voler-la “massa neta”.
Una platja neta no és una platja buida de vida
Amb freqüència, les neteges intensives —sobretot aquelles que es fan amb maquinària pesada— s’enduen molt més que deixalles: s’enduen rastres de vida. Algues seques, restes de posidònia oceànica, fragments de petxines o matèria orgànica, són sovint retirats en nom d’una estètica de postal que no té en compte la funció ecològica d’aquests elements.
Una platja amb posidònia no és bruta. És viva
La posidònia, per exemple, és una planta marina que oxigena l’aigua, fixa la sorra i serveix d’hàbitat per a centenars d’espècies. Quan la veiem seca a la riba, no és perquè estigui morta, sinó perquè compleix un altre cicle: protegir la costa dels temporals, reduir l’erosió i formar part del ritme natural del litoral.
El problema invisible: els microplàstics
Tot i que a la Costa Brava, especialment entre Palamós i Calella de Palafrugell, la concentració de microplàstics a la sorra és inferior a altres zones del litoral català, això no vol dir que no hi siguin. De fet, estudis de la URV apunten que aquesta menor presència s’explica per la granulometria de la sorra: com més gruixuda, menys capacitat de retenció de microplàstics.
Tanmateix, quan utilitzem maquinària per netejar la sorra i la triturem sense control, augmentem artificialment la proporció de sorra fina. I això sí que incrementa la capacitat de la platja per atrapar microplàstics.
Dels peixos al nostre plat: un viatge silenciós
Els microplàstics no es queden a la sorra. Són ingerits per organismes diminuts com el zooplàncton i d’aquí passen a peixos, mol·luscs i marisc. Investigacions recents han trobat microplàstics en un 60% de les anxoves i un 58% de les sardines analitzades al Mediterrani occidental.
Quan tu menges peix, també pots estar ingerint partícules de plàstic. Però això no és tot: aquests fragments actuen com a imants de substàncies tòxiques (ftalats, bisfenol A, metalls pesants) i poden causar inflamació, estrès oxidatiu i alteracions cel·lulars.
️ I nosaltres, què podem fer?
Primer de tot: canviar la mirada.
Com a visitants, banyistes o habitants de la Costa Brava, tenim l’oportunitat de veure la platja com el que realment és: un espai viu, dinàmic i ric en biodiversitat. I això vol dir entendre que:
- No tot el que és marró o enganxós és “brutícia”.
- Netejar no sempre és sinònim de millorar.
Mantenir la sorra gruixuda, com la de Castell, Cap Roig o Cala Estreta, és una estratègia de salut ambiental.
Bones pràctiques que ja són realitat
Tot i que sovint ens centrem en el que falta fer, és important destacar que la Costa Brava —i especialment el tram entre la badia de Palamós i Calella de Palafrugell— compta amb iniciatives inspiradores:
- Fondejos ecològics: projectes que eviten danyar el fons marí i les praderies de posidònia.
- Programes educatius locals: escoles que inclouen activitats sobre la gestió de residus i l’impacte dels plàstics al mar.
- Netejes comunitàries a peu de platja: organitzades per entitats, famílies o turistes conscienciats, amb protocols que eviten malmetre la flora marina.
Aquestes accions demostren que es pot intervenir sense agredir. Que no cal escollir entre bellesa i natura, sinó entre desconeixement i responsabilitat.
Diferenciar la brutícia de la vida
És fonamental que com a societat entenguem la diferència entre allò que contamina i allò que forma part de l’ecosistema. La posidònia a la sorra no embruta: protegeix. Les algues no són residus: oxigenen i fertilitzen. Les restes marines no sempre són rebuig: poden ser senyal de salut ecològica.
Quan retirem tot això per deixar una platja “neta”, estem buidant-la d’ecosistema i facilitant que s’hi acumulen residus reals, com els microplàstics.
El paper dels ajuntaments i serveis de neteja
Els municipis tenen una responsabilitat clau. No es tracta només de netejar, sinó de com i quan es fa. Cal que:
- Es reguli l’ús de maquinària per evitar la fragmentació de la sorra.
- Es promoguin protocols que distingeixin restes orgàniques útils de deixalles contaminants.
- Es comuniqui bé la funció ecològica de la posidònia, amb cartelleria visible.
- Es fomenti el coneixement ambiental entre els equips de neteja i manteniment.
Cada decisió operativa pot tenir un impacte durador sobre la salut del litoral.
Una invitació a obrir els ulls
Aquest estiu, quan arribis a la platja, para un moment. Mira què hi ha a la sorra. Pregunta’t: això que veig és brutícia o és natura? És residu o és part de l’ecosistema?
Des d’Amics de les Illes Formigues, no et demanem que facis més. Et demanem que miris millor. Que obris els ulls, que entenguis, que ajudis a canviar el relat. Que expliquis a qui tens a la vora que la posidònia no s’ha de recollir, que una platja massa neta pot ser una platja ecològicament trista.
Gràcies per formar part del canvi
Informar és el primer pas. Després ve la mirada. I després, si volem, la transformació. I tot això comença per tu, per nosaltres, per cada persona que trepitja la sorra.
Ens hi juguem la salut del mar. I el mar és la nostra vida.
