Inici » PEIN – Pla Espai Interès Natural

INTRODUCCIÓ

1   EL PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell-Cap Roig s’ha formulat en desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (en endavant PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, el qual, alhora, ha estat redactat en conformitat amb allò que s’estableix a la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (en endavant Llei 12/1985).

 

La introducció del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova del Pla d’espais d’interès natural diu:

 

– La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, crea i regula la figura del Pla d’espais d’interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals cal assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

 

– En el marc del Pla d’espais d’interès natural […] es potenciaran, congruentment amb les finalitats de conservació expressades al punt anterior, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d’aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d’habitants dels municipis que hi són inclosos, s’impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d’evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el manteniment d’aquestes activitats tradicionals en les seves condicions actuals i de forma compatible amb la protecció dels espais inclosos al Pla.

 

D’acord amb la formulació inicial del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovada pel Govern l’any 1992 (Decret 328/1992), l’espai Castell-Cap Roig formava part de l’espai denominat genèricament Muntanyes de Begur. Posteriorment, l’any 2001, amb la tramitació de la “Modificació 5 (2001) del Pla d’Espais d’Interès Natural: nova delimitació Muntanyes de Begur. Incorporació nou espai Castell-Cap Roig”, aprovada mitjançant el Decret 23/2003, de 21 de gener, es redefineixen els límits de l’espai per tal incorporar el paratge de Castell i el sector de Castell-Cap Roig adquireix estatus d’espai independent.

 

El Pla especial de protecció que ara es tramita fa referència a aquesta nova unitat. Destaca en aquest sentit la inclusió a l’espai del paratge de Castell, un cop assolida la seva reclassificació com a sòl no urbanitzable (l’any 1992, quan va aprovar-se el PEIN, aquest indret tenia la condició de sòl urbanitzable).

 

2 EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DE CASTELL- CAP ROIG

 

2.1     Bases jurídiques

 

D’acord amb la Llei 12/1985, d’espais naturals, la figura del Pla especial del medi natural i del paisatge és una de les formes previstes per a l’ordenació i protecció dels espais naturals. En concret, a l’article 5 la Llei preveu que la Generalitat podrà formular i tramitar plans especials per a la protecció del medi natural i del paisatge. Així mateix, el pla especial de protecció és l’instrument més usual per a la delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i per a l’adopció de normes d’ordenació i protecció específiques, d’acord amb el Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.

 

D’acord amb l’article 8.5 de les normes del PEIN, aquest Pla especial s’ha de formular complint el que s’estableix a la legislació urbanística (article 5.1 de la Llei 12/1985) i contindrà la descripció detallada dels límits i la seva representació gràfica a escala suficientment detallada. Així mateix podrà contenir les determinacions necessàries per a la protecció del medi natural i del paisatge.

 

2.2   Oportunitat

 

Diversos factors han justificat la tramitació d’aquest Pla especial. En primer lloc cal esmentar la necessitat d’acomplir les previsions del PEIN, que obliguen establir la delimitació definitiva i detallada de l’espai. Per altra banda, com es reflectia en el  PEIN (Volum III, Annexos, Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació) el grau de protecció legal existent, sols recolzat en la classificació com a sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic vigent, és insuficient,  i particularment pel que fa a la protecció legal dels ecosistemes litorals i marins.

 

En segon lloc, és necessari regular les condicions en les quals s’han d’executar els projectes o iniciatives que puguin incidir en l’espai, per tal d’assegurar el respecte als valors naturals protegits. Cal profunditzar en l’ordenació d’usos en el sòl no urbanitzable, en la regulació de l’establiment de noves activitats, i en l’ordenació del lleure i l’ús públic en tot l’àmbit de l’espai.

 

Finalment, de l’elevada pressió antròpica, urbanística i d’usos que es concentra en el territori on s’emmarca l’espai, es deriven impactes com erosió, incendis forestals, degradació de la massa vegetal, pèrdua d’hàbitats i degradació dels ecosistemes litorals i de fons marí, entre d’altres. Sense perjudici de les mesures directes de gestió, cal afrontar normativament aquests impactes atesa la seva incidència i possible amenaça pel que fa a la preservació dels valors naturals i paisatgístics protegits.

 

2.3     Finalitat

 

La finalitat d’aquest Pla és la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l’espai, d’acord amb els objectius generals establerts pel Pla d’espais d’interès natural, la Llei 12/1985, d’espais naturals, i els que específicament estableix el propi Pla especial. En concret, es consideren aquells elements naturals més excepcionals que se situen en aquest espai i són poc representats a la resta del territori català, així com aquells elements que són representatius dels ecosistemes la Serralada Litoral Catalana septentrional. Al mateix temps, es permet i es fomenta l’evolució dels sistemes naturals actuals cap a estats més favorables de conservació.

 

2.4     Àmbit del Pla especial

 

L’àmbit del Pla especial correspon  l’espai del PEIN Castell-Cap Roig, d’acord amb la delimitació indicativa establerta mitjançant la Modificació del PEIN 5 (2001) esmentada a l’apartat 1. L’espai se situa en els municipis de Mont-ras, Palamós i Palafrugell. Aquest àmbit està  descrit a l’Annex I de les Normes del Pla especial, i es reflecteix gràficament en els seus plànols d’ordenació (O-1: Delimitació i zonificació). Comprèn una superfície total de 1.105,63 ha, de les quals 427,95 ha corresponen a l’àmbit terrestre i 677,68 ha a l’àmbit marí.

 

2.5   Tramitació

 

La redacció d’aquest Pla correspon a la Direcció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient, en compliment del Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient, i normativa concurrent. Pel que fa a la seva tramitació, aquesta és regulada a l’article 8.5 d) de les normes del PEIN on s’estableix que:

 

La tramitació d’aquests plans especials s’ajustarà al que estableixen el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos vigents en matèria urbanística[1] i la Llei 12/1985. Conseqüentment, una vegada aprovat inicialment, el Pla serà sotmès a informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s’obrirà un període d’idèntica durada per donar audiència a les corporacions locals el territori de les quals resulti afectat.

 

Prèviament a l’aprovació definitiva caldrà demanar informes als ajuntaments afectats, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Seran preceptius l’informe del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i els altres establerts per la normativa vigent.

 

Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat de Catalunya, les aprovacions inicials i provisionals correspondran al conseller de Medi Ambient.

 

L’aprovació definitiva d’aquests plans correspondrà al Govern de la Generalitat de Catalunya.

3   CONTINGUT DEL PLA ESPECIAL

 

3.1     Documents

 

Formalment aquest Pla especial consta dels següents documents:

– Introducció

– Memòria informativa

– Memòria d’ordenació

– Normes

– Programa d’actuació i avaluació econòmica

– Plànols d’informació

– Plànols d’ordenació

3.2    Memòria informativa

 

Els treballs de base que han servit per a la redacció dels Annexos informatius  han estat encarregats a un equip extern. Aquests estudis, conjuntament amb la informació addicional que hi ha estat incorporada, confirmen i complementen la informació avançada pel PEIN, alhora que han completat aquells aspectes necessaris per abordar l’ordenació detallada de l’espai.

La Memòria informativa consta d’uns primers capítols dedicats al medi físic i el medi biòtic. Els capítols següents es destinen als valors culturals, al medi socioeconòmic, el planejament i els impactes més significatius.

 

3.3     Memòria d’ordenació

 

A la Memòria d’ordenació, font d’interpretació de les determinacions del Pla especial, s’estableixen els objectius del Pla en funció de les determinacions de la Llei 12/1985, d’espais naturals, del propi Pla d’espais d’interès natural, i de la diagnosi formulada a partir de la Memòria informativa. Igualment inclou la justificació de la delimitació adoptada. Així mateix, es resumeixen les determinacions que s’ha considerat necessari establir per a la protecció del medi natural i del paisatge d’aquest espai, i es justifiquen les opcions d’ordenació escollides.

3.4     Normes

Al document Normes s’estableixen totes aquelles regulacions i directrius que han de servir per garantir una correcta protecció dels valors naturals, paisatgístics i culturals en l’àmbit del Pla, com també per establir les condicions que han de regular l’aprofitament sostenible dels seus recursos naturals a l’espai d’acord amb els objectius promulgats per la Llei 12/185, d’espais naturals i el Pla d’espais d’interès natural.

En els capítols corresponents s’estableixen les disposicions comunes, les normes generals d’ordenació i protecció, les regulacions zonals i les disposicions per a la correcta aplicació del Pla. Finalment es determinen les disposicions transitòries necessàries per a la implantació del nou règim de protecció.

 

3.5     Programa d’actuació i avaluació econòmica

 

En el Programa d’actuació i avaluació econòmica es determinen les mesures necessàries per a complementar el règim de protecció establert mitjançant les Normes, en aquells aspectes on l’aplicació exclusiva d’aquestes resulta insuficient.  S’estableixen els organismes responsables i les directrius que han d’orientar la seva acció.  En aquells casos on és necessari, s’avaluen econòmicament les actuacions i se’n preveu el finançament.

Els organismes responsables de la Generalitat de Catalunya podran executar directament aquestes actuacions dins del marc de les seves competències, o col·laborar  tècnicament i econòmica amb les altres administracions i amb les entitats, empreses i els propietaris amb competències o interessos dins l’àmbit del Pla.

 

3.6     Plànols d’informació

 

Els plànols informatius complementen la Memòria informativa i reflecteixen gràficament diversa informació relativa a l’àmbit estudiat i delimiten àrees d’atenció especial. L’objectiu ha estat el de reflectir estrictament aquells aspectes que poden tenir una incidència directa en l’ordenació proposada i s’ha evitat, doncs, sobrecarregar el contingut gràfic del Pla especial amb informació gràfica no rellevant. Així, apart dels plànols de situació en el conjunt del PEIN i de marc territorial a escala 1:25.000, s’inclouen cinc plànols: el de punts d’interès geològic  i geomorfològic a 1:25.000 i després ja tots a 1:10.000 el d’àrees d’interès especial, interès per a la fauna, el d’edificacions, instal·lacions, infraestructures i finques d’interès, i finalment el d’elements d’interès cultural.

 

3.7     Plànols d’ordenació

 

Els plànols d’ordenació, de caràcter normatiu, reflecteixen la delimitació definitiva de l’espai a escala 1:10.000, la zonificació establerta d’acord amb les Normes i la classificació de la xarxa viària a efectes de la seva regulació. Finalment, es grafia indicativament la localització de l’àrea de servei prevista per a la platja de Castell. Per a facilitar la consulta també s’ha editat un versió sobre ortofotomapa.

 

MEMÒRIA INFORMATIVA

 

1   Emplaçament geogràfic i administratiu [2].

 

L’espai Castell-Cap Roig se situa al sector més oriental de la comarca del Baix Empordà. Conjuntament amb el massís de les Gavarres -del qual el separa el corredor de Palafrugell, una fossa tectònica d’edat alpina- i les Muntanyes de Begur constitueixen l’extrem septentrional de la serralada Litoral o de Marina.

 

Administrativament, l’espai de Castell – Cap Roig es localitza en els termes de Palafrugell, Mont-ras i Palamós. En concret, l’espai està situat entre la zona del Golfet (t.m. de Palafrugell) i la platja de Castell (t.m. de Palamós). L’àmbit terrestre, de planta força triangular, queda limitat en sentit ampli per les rieres de Canyelles i Aubi i el mar. Pel què fa a l’aportació per municipis, Mont-ras i Palamós són els que hi contribueixen amb una major extensió de territori amb 219,31 ha i 195,35 ha respectivament. Palafrugell hi participa amb l’extrem nord-oriental del conjunt de l’espai amb 13,29 ha. L’àmbit marí de l’espai ocupa una extensió de 677,68 ha, fins arribar a 1600 m aigües endins a una batimètrica aproximada de -50 m de fondària.

 

2  EL MEDI FÍSIC

 

2.1   Climatologia

La zona se situa dins la gran macroregió de domini típicament mediterrani. Això vol dir, tal i com asseveren les definicions més ortodoxes, estius eixuts i hiverns temperats, en aquest cas més condicionat per la presència del mar que acaba per esmorteir les possibles fluctuacions que en bona lògica ens marcaria el termòmetre.

 

Les dades que hom disposa per avaluar les singularitats climàtiques de la zona són, bàsicament, les que ens subministren l’estació meteorològica de Begur emplaçada al Mas d’en Pinc[3] -i que pertany a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya-, així com l’estació meteorològica de l’Estartit. Aquesta, tot i que més allunyada en l’espai -a uns 8 km, malgrat que en el mateix context orogràfic-, disposa d’informació molt metòdica d’ençà ja fa una colla anys.

 

Els vents que bufen al sector determinen en bona part les seves especificitats climatològiques. La rosa dels vents, en aquest sentit, ens assenyala el mestral (NW), la tramuntana (N) i el gregal (NE) com a vents de component nord. De tots tres, la tramuntana és el més característic i aquell que assoleix una major intensitat. Durant els mesos més freds, entre el novembre i l’abril, es fa notar amb una freqüència d’un 20%. De maig fins a octubre, en canvi, només bufa amb una certa intensitat un de cada deu dies. Als punts més encimbellats de la zona no són estranyes velocitats mitjanes d’entre 50 i 70 km/h i ràfegues puntuals de més de 120 km. Pel que fa a la durada dels períodes de tramuntana, són habituals episodis que s’allarguen durant 4, 5 o més dies.

 

A l’est i a l’est-norest, el llevant, bé que no tan intens i més poc freqüent -sol bufar amb major habitud els mesos de febrer, març i abril-, és tanmateix la causa de nombroses tempestes que afecten la costa, ja que hi fa incidir de ple l’onatge i de manera perpendicular. No debades a la gran platja de Pals hi acostumen a arribar amb bravesa els temporals de llevant, i és on, si més no un cop a l’any – rarament s’allarguen més d’un dia i quasi sempre s’acompanyen de fortes pluges-, hi espeteguen onades de més de 3 m d’alçada, que poden depassar els 5 m mar endins.

 

El garbí o marinada, clàssic vent de primavera i estiu, és de component sud. Normalment, entra cap al migdia i desapareix en caure la tarda. Els mesos de setembre i octubre, quan el mar encara presenta temperatures mitjanament elevades (19 o 20ºC), les masses d’aire carregades d’humitat contacten sovint amb bosses fredes de les capes més altes, donant lloc a episodis climàtics d’alta inestabilitat, amb abundoses pluges que amb freqüència han provocat riuades i inundacions a tota la plana del Baix Ter. Aquestes situacions d’aiguats també es produeixen pel simple efecte de l’orografia, que obliga a les masses saturades d’humitat a ascendir cap a capes superiors de l’atmosfera.

 

En allò que fa als paràmetres que ens defineixen el temps, des del 1969 es venen prenent dades a l’Estartit i de manera sistemàtica, en una estació meteorològica en l’actualitat instal·lada a la platja. És per això, doncs, que es disposa d’una exhaustiva informació de les característiques climàtiques d’aquest sector del litoral. La temperatura mitjana al llarg de l’any, per exemple, se situa en 15ºC. Al mes de gener és de 8,4ºC, mentre que al juliol i a l’agost arriba a una màxima de 22,6ºC. En relació a les pluges, la precipitació mitjana de tot l’any és de 585,3 l/m². El juliol, amb 22,3 l/m², és el mes més eixut, mentre que l’octubre, amb mitjanes de 90,2 l/m², és en canvi el més plujós.

 

L’estat de la mar a la zona el determinen, bàsicament, els vents dominants i amb capacitat per aixecar mar grossa i donar lloc a fenòmens tempestuosos. Es tracta de la tramuntana, el llevant i el xaloc, aquest últim de component sudest i provinent de l’Àfrica. Unes dades preses a l’Estartit constaten com únicament un 2% de les onades ultrapassen els 2 m d’alçada. Contràriament, fins un 88% de les ones tenen una altura compresa entre els 0,3 m i els 1,4 m.

 

Els temporals pròpiament dits, episodis d’onatge poc o molt continu i de més de 3 m d’alçària, es succeeixen a la zona amb una certa periodicitat, bàsicament provocats per la tramuntana. Tot i que aquests esdevenen els més perillosos per la navegació, ja que afecten bàsicament a les zones d’alta mar, els de llevant i xaloc són especialment temuts pels danys que poden comportar a equipaments i construccions costaneres. A l’àrea de l’Estartit i les Medes, per exemple, s’hi produeixen una mitjana de 3 temporals a l’any. Mentre juny, juliol i agost són mesos en els quals el risc que es donin situacions de tràngol és gairebé nul, octubre-novembre i febrer-abril són els períodes en els què és més probable trobar-se amb una activitat tempestuosa.

2.2   Geologia

 

 

2.2.1   Context geològic

 

La zona d’estudi està situada a la part septentrional de les Serralades Costaneres Catalanes. El sector del Castell-Cap Roig està constituït majoritàriament per materials magmàtics, aflorant també l’encaixant, en bona part  metamorfitzat. En aquest cas es tracta d’un metamorfisme de contacte de grau elevat.

 

Segons la naturalesa i la història dels materials, podem distingir tres grans grups petrològics dins l’espai del PEIN: l’encaixant paleozoic, les intrusions ígnies (clarament dominants en aquesta zona) i les roques metamòrfiques (fruit de la interacció de les altres dos).

 

L’encaixant paleozoic es localitza principalment a la part muntanyosa. Està format per una sèrie atribuïda al Paleozoic inferior (possiblement Cambrià) de fil·lites i nivells de carbonats marmoritzats. Aquests materials es troben afectats pels processos deformatius i metamòrfics de la tectònica polifàsica herciniana, responsable de la formació de foliacions tectòniques i posteriorment de plecs.

 

Les roques ígnies ocupen la major part de l’espai, i afloren a tot el litoral i parts deprimides. Formen part del “gran batòlit costaner”, consolidat entre el Carbonífer superior i el Pèrmic inferior. La successió d’emplaçament d’aquestes roques ígnies s’inicia amb la intrusió de granodiorites i granits biotítics, continua amb l’emplaçament de  leucogranits biotítics, i culmina, un cop conclòs el cicle hercinià, amb l’emplaçament de lampròfirs[4].

 

Fruit de la interacció d’aquestes intrusions amb l’encaixant paleozoic es formen roques metamòrfiques de contacte. En aquest espai del PEIN afloren principalment al terç sudoest, situant-se, òbviament, entre els dos grups petrològics esmentats més a dalt.

 

Sobre aquest conjunt de litologies i estructures s’hi sobreimposen algunes falles alpines que compliquen la configuració estructural de la zona. Aquestes falles foren actives des del Miocè fins el Quaternari i es disposen sota les direccions predominants NE-SO a ENE-OSO i NO-SE.

2.2.2    Litologies

 

a) Encaixant paleozoic

 

Són els materials més antics, corresponents a la mateixa unitat detrítica descrita al Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de les Muntanyes de Begur. Es tracta de pissarres o fil·lites de color verd, argiloses, freqüentment bandejades i cap a sostre més silícies i dures. A les capes basals destaca el color verd de la clorita, en una paragènesi de metamorfisme regional suau (fàcies d’esquists verds) amb quars, albita, moscovita i clorita. Aquest tram s’observa en aquelles zones on les intrusions granítiques no han esborrat totalment les característiques primàries de la sèrie originària.

 

b) Roques plutòniques

 

El batòlit, consolidat entre el Carbonífer superior i el Permià inferior, és una estructura complexa, composada en base a unes intrusions successives, moltes de les quals tenen composicions i/o textures diferents.  A continuació es descriuen breument les diferents litologies ígnies que predominen en aquesta zona.

 

GRANODIORITA I GRANIT BIOTÍTIC

 

La granodiorita i el granit biotítica constitueixen la massa intrusiva més important d’aquesta part de la Serralada Litoral Catalana. S’han inclòs els dos tipus de roca en la mateixa unitat intrusiva degut a que en molts punts són difícilment distingibles a escala de treball.

 

Aquesta unitat forma una banda central orientada N-S en el complex intrusiu, i la seva relació amb els leucogranits d’Aiguablava es manifesta clarament a Cala Pedrosa (dins el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de les Muntanyes de Begur), on aflora un dels millors exemples de magmàtic stopping (en aquest cas, doble), què indica que els leucogranits intrueixen la granodiorita. Les datacions radiomètriques (Ar/Ar en biotita) determinen una edat de 288 ± 2 Ma (Autinià)

 

La granodiorita té textura granular de gra mitjà a gros (3-6 mm) amb megacristalls de feldspat potàssic. El seu color original en roca fresca és el gris, malgrat que generalment es troba força meteoritzatda i alterada a sauló (si bé també es troben boles de dimensions mètriques de roca ben preservada amb certa freqüència).

El granit té aspecte granodiorític degut a que la seva proporció de plagiòclasi és relativament elevada, per això l’anomenarem monzogranit. Conté petites proporcions d’al·lanita visible ocasionalment en prismes allargats de fins a 2-3 mm. Són relativament freqüents les alineacions fluïdals de la biotita, particularment a prop dels contactes amb les roques metamòrfiques encaixants. Aquests granits se situen clarament cap a les parts marginals i cap al sostre de la intrusió, preservat a la muntanya del Montcal (a l’espai de Muntanyes de Begur). Els contactes amb la granodiorita són transicionals.

 

LEUCOGRANITS

 

En zones puntuals de la part sud de l’espai del PEIN afloren granitoides clarament postectònics, tardihercinians, amb característiques geoquímiques pròpies d’una associació plutònica típicament calcoalcalina.

 

Són leucogranits equigranulars i de colors rosats o groguencs clars, anomentats “Leucogranits d’Aiguablava”. Els minerals essencials són gairebé exclusivament fèlsics: feldspat potàssic (ortosa i/o microclina), quars i plagiòclasi, trobant sempre moscovita i biotita en baixa proporció.

 

El conjunt forma una unitat intrusiva molt ben individualitzada. Un tret destacable d’aquesta unitat i pel qual és fàcilment identificada és la seva disjunció prismàstica característica, en forma de diàclasis netes a partir de les quals es produeix una alteració concèntrica. Aquest diaclasat tan ben desenvolupat és aprofitat per a l’emplaçament de les roques filonianes posteriors. Les característiques intrusives del contacte, i també la presència de xenòlits de granodiorites i granits, indiquen un emplaçament posterior d’aquesta unitat. Segons les datacions radiomètriques (Ar/Ar en biotita) es determinen una edat de 287 ±3 Ma (Autinià).

 

c) Roques hipabissals[5]

 

El batòlit també està format, malgrat que minoritàriament, per roques hipabissals, les quals es disposen en un sistema de dics i sills de poc gruix, travessant tant les roques plutòniques del batòlit com l’hercinià metasedimentari encaixant. Les roques filonianes d’aquesta zona vénen representades principalment per:

 

PÒRFIRS DIORÍTICO-GRANODIORÍTICS I GRANÍTICS

 

Són dics poc freqüents en aquesta zona (al contrari que a les Guilleries, on n’hi ha centenars). Els fenocristalls[6] estan formats de plagiòclasi (relativament ben cristal·litzada, gairebé sempre alterada a sericita), quars (amb signes evidents de corrosió magmàtica) i biotita (força deformada). La matriu és de gra extremadament fi i no és fàcil distingir cap mineral a ull nu. Localment presenta algunes lineacions de diferents colors que indiquen el flux del magma.

 

PÒRFIRS APLÍTICS DE COMPOSICÓ ÀCIDA

 

Són dics usualment rosats o blanquinosos, amb disjunció prismàtica. Presenten petits fenocristalls de quars, ortosa amb pertites[7] i, en menor proporció, plagiòclasi.

 

LAMPRÒFIRS

 

Es tracta de lampròfirs calcoalcalins (spessartites) del Permià. Formen nombrosos dics de color molt fosc, entre negre i verdós, que es destaquen espectacularment respecte de les roques encaixants, molt clares. Són roques de gra molt fi, i generalment es troben alterades. En les mostres poc alterades s’observen fenocristalls[8] d’augita, en alguns llocs acompanyats per biotita. La plagiòclasi forma una xarxa de cristalls lleugerament allargats sense orientacions preferents. En els contactes amb les roques encaixants es reconeixen fàcies de vora (1-2 cm). Aquests dics lampròfirs s’estenen discontínuament per tot el complex intrusiu de granitoides hercinians. La gran majoria s’orienten segons WNW-ESE. Se sap que aquestes roques s’han format en diversos episodis intrusius, ja que localment es pot observar l’encreuament de diferents dics del mateix conjunt. Les datacions radiomètriques (K-Ar en roca total) determinen una edat de 253 ±5 Ma (Permià superior).

d) Roques metamòrfiques

 

La sèrie paleozoica de la zona es presenta afectada, com s’ha descrit a l’apartat 2.2.2 a), per un feble metamorfisme regional (fàcies d’esquists verds[9]) al què se sobreimposa un metamorfisme de contacte degut a l’emplaçament dels granitoides postectònics que dominen la meitat sud.

 

Aquest metamorfisme de contacte es fa palès al terç sudoest del polígon. Hi predominen les cornubianites[10] acaramelades (constituïdes per moscovita, quars, biotita i albita, i ocasionalment per andalucita i cordierita). En aquesta zona també són freqüents les cornianes[11] de color negre, i molt dures, amb grans cristalls aciculars de quiastolita[12] sense orientació alguna.

 

 

2.2.3     Geomorfologia

 

a) Fisiografia

 

L’espai Castell – Cap Roig, juntament amb les Muntanyes de Begur conformen una zona de relleu suau i més aviat discret, que s’estén paral·lela a la costa amb orientació N-S a la meitat septentrional -entre la punta d’es Forn (t.m. de Begur) i el cap de Sant Sebastià (t.m. de Palafrugell)- i ENE-SSW a la banda meridional -entre la badia de Llafranc (t.m. de Palafrugell) i el sector de Cap Gros (t.m. de Palamós)-. L’àrea assoleix en el seu conjunt una llargada de prop de 16 km i una amplada màxima de 6,5 km (a la zona nord). El canvi d’orientació de la serra es dóna alhora que el canvi de relleu: diferents alçades i amplada del muntanyam. En aquest sentit, doncs, al nord de Sant Sebastià és on hi trobem les parts culminants del massís: són el puig de Son Ric (323 m), el puig Saguàrdia (262 m), el puig Malaret (235 m), el Montcal (237 m) i el Queramany Gros (224 m). Més al sud s’hi emplacen com a cims més importants: el puig del Terme (139 m), el puig Morera (129 m) i el puig Pelegrí (123 m).

 

L’explicació a aquesta assimetria en el relleu cal cercar-la en la litologia: mentre al nord hi predominen les roques metamòrfiques i els granits de gra fi, ambdós molt resistents a l’erosió, al sud hi sovintegen les granodiorites, materials damunt els quals els agents meteorològics hi actuen amb relativa facilitat.

 

Aquesta diferenciació genèrica del relleu que hem assenyalat entre les dues meitats del massís, també es constata localment en cadascun dels petits turons que s’escampen per la zona. És per això que el Cap Gros destaca amb puixança al cantó d’altres lloms molt més amorosits. Igualment les dolomies i els marbres desenvolupen enfront de les filites relleus prou importants. Aquest és el cas, per exemple, del puig Miret. Fins i tot en ocasions és la desigual resistència a l’erosió que presenten les mateixes roques plutòniques la que dóna lloc a la diferenciació del relleu.

 

De manera genèrica, les característiques litològiques dels materials del massís i l’acció que damunt d’ells tenen els agents erosius, han donat peu a una certa diferenciació morfològica.

 

De macroformes hi trobem, com a més comunes,

 

• les boles, que s’originen per meteorització esferoïdal de la roca (n’hi ha agrupacions a l’àrea de la Fosca),
• blocs ortogonals productes de sistemes de diàclasi gairebé perpendiculars (en trobem de diferents menes i tendències a l’Alt del Cap de Planes),
• les baumes, així com les coves càrstiques (en són bons exemples la del rec Ses Graies i la del puig Miret),
• els codolars, dipòsits de rodolons arrodonits per l’acció de les onades (n’és un bon exemple la cala Vedell)

 

Entre les microformes, que s’originen a partir de la meteorització de les de major mida, cal fer esment

 

• dels orellons, que són formes de ressalt relacionades amb plans endurits de la roca, els quals preserven de l’erosió els materials del dessota,
• les nervacions, o petits dics resistents que travessen la pedra i que queden en ressalt pels efectes de la descamació,
• les cassoletes d’erosió, depressions on s’acumula l’aigua de pluja i que s’originen en un primer punt més feble que s’engrandeix per disgregació i dissolució progressiva de la roca (en trobem força i de diferents tipologies al puig de Sant Sebastià, a l’Alt del Cap de Planes i a Ses Falugues, entre altres punts),
• els taffonis, cavitats grollerament esfèriques causada per corrosió de roques cristal·lines que es formen, entre d’altres, en parets ombrívoles de litorals rocosos que reben el ruixim del mar.

 

b) Formes litorals

 

La costa és extremadament articulada i, en força punts, inaccessible des de terra, perquè està constituïda principalment per espadats amb petites cales intercalades. De cales n’hi trobem, de nord a sud:  Calella, el Golfet, cala Vedell, el Crit, cala Estreta, els Canyers, cala Senià, Castell, S’Alguer, Sant Esteve, la Fosca i cala Margarida, les tres darreres al sud de l’espai protegit.

 

• Els penya-segats tenen la seva gènesi en l’embat de les ones que amb llur força ha descalçat per sota la paret. Mentre en molts indrets aquesta dinàmica és encara palesa, en altres la deriva litoral ha acumulat sediments a la base de l’espadat, deslligant-lo dels processos erosius esmentats. Els blocs caiguts de la paret i que s’acumulen al peu del penya-segat poden quedar del tot submergits o bé donar lloc a petits esculls els quals, quan es distribueixen en forma de barrera, acaben esmorteint els efectes de l’erosió marina i el retrocés de la muntanya.

 

• Platges. En ocasions els materials que es dipositen al peu del penya-segat són bàsicament sorres i graves (això passa quan la roca originària està alterada, com és el cas de les granodiorites). Les platges que es formen estan llavors bàsicament alimentades per aquests dipòsits, tal i com succeeix a la zona del Golfet o al sector de Cap de Planes. Quan l’entrant que fa la costa té unes bones dimensions i hi desguaça una riera d’un cert cabal, els aports fluvials poden donar lloc a la gènesi d’una platja pròpiament dita, amb la tipologia i els sistemes naturals característics d’aquestes formacions (zona de sorrals, cordó de dunes i ambient d’aiguamoll o maresma a les parts interiors). Així ho veiem, poc o molt desvirtuat per l’acció antròpica, a les platges de Castell, Sant Esteve i la Fosca. Degut a l’encaixonament dels entrants, l’escassa llargada dels corrents i a la duresa dels materials per on discorren, però, el més habitual és trobar platges poc colmatades i força més estretes.

 

• Platges fòssils. Per sota del nivell de les aigües hom localitza a la zona diverses platges fòssils, formades per conglomerats i sorres de gra groller que es disposen en plataformes de fins a 3 m de gruix. A la platja de Llafranc i al sector de Cap de Planes se n’observen algunes, sempre fins a 25 m mar endins i a una fondària d’entre 2 i 5 m. També en relació a les platges, esmentem la presència de petits rocams que actuen a mode de península. Mentre en alguns casos es tracta de sectors que han resistit l’embat de l’erosió, en altres són illots annexats a terra ferma pel propi procés de formació de la platja i d’acumulació de les sorres i graves. Aquests annexes reben el nom de tòmbols, i en trobem, per exemple, als sectors de Cap de Planes i cala Estreta.

 

• Caps i monòlits aciculars. L’existència de materials resistents a la meteorització i als fenòmens erosius és en bona part el motiu de la formació de caps que penetren mar endins (el Cap Roig, per exemple, per presència de granits i pegmatites amb una forta recristal·lització de quars). En altres casos, una major duresa de la roca comporta la formació de monòlits en forma d’agulla, tal i com s’observa al Golfet (en un dic de quars). Com a conseqüència de la regressió d’una costa alta amb erosió marina hi trobem s’Agulla a la punta del Castell.

 

• La presència de coves i cavorques també és una singularitat morfològica del relleu de la zona. Prou curioses són aquelles formes en què la roca presenta dues entrades. De manera habitual es troben a la banda de mar, cosa que ens donarà lloc al que es coneix com foradada (n’hi trobem a Castell o a Calella). Més rarament, però, podrem veure una perforació a la banda de mar i una altra a la banda de terra. Més rarament podem trobar cavitats a terra ferma que comuniquen cales, com a l’accés sud a la cala del Crit.

 

 

2.3    Hidrologia

 

2.3.1   Xarxa hidrogràfica

 

Pel que fa a la xarxa hidrogràfica, hom destaca la presència de nombrosos torrents i rieranys que excaven els fondals i dibuixen unes valls prou tancades, sovint reblertes per capes de materials al·luvials de poca potència. Es tracta en tots els casos de cursos d’escassa llargada, que o bé drenen directament al mar -acostumen a desguassar al bell mig de les diferents cales que existeixen a la zona o quedar penjats dels cingles pels efectes del seu retrocés- o bé en canvi ho fan als espais de planura del corredor de Palafrugell.

 

De les que drenen directament a mar cal destacar la riera de Ros. Tanmateix, entre les que ho fan cap a l’interior, esmentem-hi la riera de Canyelles, tributària de la riera d’Aubi la qual, després de drenar tota la meitat sud del corredor de Palafrugell, condueix les seves aigües fins la mateixa platja de Castell.

2.3.2     Aigües subterrànies

Seguint la classificació proposada pel Servei Geològic de Catalunya (TOURIS et al, 1992), la zona estudiada participa de l’àrea hidrogeològica del sector tercer (àrees litorals) “àrea paleozoica i granítica de la baixa Costa Brava”, la qual conté la subconca de la Tordera. Aquesta àrea hidrogeològica comprèn unitats principalment granítiques i paleozoiques.

 

Pel que fa als aqüífers de les rieres d’Aubi i Calonge, la seva protecció es recull al Decret 328/1988 d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment, en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Es per tant un aqüífer classificat d’acord amb l’Edicte de 16 de març de 1999, sobre les determinacions de contingut normatiu del Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya.

 

 

2.4    Àrees i elements geològics d’interès.

 

 

2.4.1   Elements d’especial interès

 

a) Afloraments geològics

 

En aquest espai, relativament reduït, poden observar-se diferents tipus de granitoides (roques plutòniques), de roques filonianes (aplites, pegmatites, pòrfirs, lampròfirs) i de roques metamòrfiques (cornianes amb un ampli espectre composicional). Aquest espai del PEIN és principalment boscós, de manera que els principals punts d’interès geològic es concentren a la zona litoral. Les òptimes condicions d’aflorament al llarg de la franja costanera fa que les relacions geomètriques entre aquesta àmplia tipologia de roques siguin ben visibles i interpretables. Els processos mineralogenètics responsables de la varietat mineral, i el modelat propi de costa rocallosa, són valors afegits.

 

La varietat composicional de les roques intruïdes determina que també els tipus de cornianes sigui molt ampli (des de les típiques cornianes fins a les singulars cornianes bandades calcosilicatades). Aquesta àmplia variació litològica també va associada a una àmplia variació mineralògica amb molts tipus de silicats (granat, idocrasa, actinolita, tremolita, diòpsida, entre altres) i també alguns carbonats i sulfurs associats a petites mineralitzacions de tipus skarn. A la diversitat litològica se li afegeix una gran riquesa d’estructures: plecs en les cornianes, contactes intrusius entre granitoides i roques metamòrfiques o entre diversos tipus de granitoides, i estructures magmàtiques en els granitoides. La varietat litològica afecta la configuració de la morfologia litoral, i s’ha de notar que en poca distància varia notablement el paisatge litològic.

 

Tot el conjunt es troba afectat per la intrusió de roques filonianes, tant de composició granítica com lamprofírica, circumstància que augmenta l’interès com a recurs didàctic del geòtop i que evidencia l’existència aquí (i en molts altres indrets) del caràcter poli-intrusiu del magmatisme hercinià. El conjunt conforma un altre dels afloraments clàssics en el camp de la docència de la petrologia de roques granítiques.

 

A continuació es descriuen, de nord a sud, una sèrie d’afloraments especialment interessants, la situació dels quals es troba al mapa d’informació del medi físic I-3 (Àrees d’interès geològic i geomorfològic).

 

AFLORAMENTS DESTACABLES DINS L’ESPAI NATURAL

 

• La Roja de Cala Estreta

 

En aquesta petita península comencen a aflorar lampròfirs en abundància. Es tracta de lampròfirs de tipus espessartita, és a dir, de composició bàsicament calcoalcalina. A diferència dels lampròfirs emplaçats dins els leucogranits que s’observen a Aiguablava (Espai Muntanyes de Begur), aquí els trobem intruint els monzogranits rics en megacristalls d’ortosa, amb direccions aproximades NW-SE. Aquesta diferència en l’encaixant és una prova més que aquest tipus d’intrusió bàsica va tenir lloc durant els últims estadis, quan la resta de roques ja s’havien emplaçat, solidificat i refredat.

 

2) Mirador de la Punta dels Canyers

 

Des d’aquest punt tenim una panoràmica de la costa i de les illes Formigues. El vessant oest de la Cala de Corbs es veu de color més rosat. Aquesta tonalitat la dóna l’enriquiment en mineral d’ortosa. Aquest enriquiment és posterior a la formació del granitoid, quan un fluid hidrotermal[13] va entrar en contacte amb la roca, circulant a través de zones de debilitat, com ara fractures. Aquesta activitat hidrotermal va concentrar ortosa a les zones de circulació del fluid.

 

3) Petita cala entre la Punta dels Canyers i la Cala de Senià

 

En aquest punt hi ha una petita edificació antiga per guardar les embarcacions. La roca dominant aquí és el monzogranit amb megacristalls d’ortosa, que estan afectats per la posterior intrusió de pòrfirs de composició diorítica-granodiorítica, amb abundants fenocristalls de plagiòclasi. Els pòrfirs s’emplacen en fractures, i contenen xenòlits de monzogranit. Tenen una coloració molt fosca, de tons verdosos. És un aflorament molt visual i espectacular, a més el lloc on està situat és paisatgísticament, i des del punt de vista del lleure estival, força atractiu.

 

4) Cala de Senià

 

Abans d’arribar al xalet Senià, i caminant per la vora del penya-segat. En aquesta zona afloren al menys quatre tipus de roques diferents: filonets de pegmatita, pórfir diorític-granodiorític, leucogranit i granodiorita.

 

A la paret est de la cala de Senià veiem la relació entre el leucogranit i la granodiorita. Aquí la granodiorita apareix travessada per un sill de leucogranit d’amplada mètrica, que es ramifica.

 

Si s’observen les parets que tanquen la cala a banda i banda es veu un pòrfir ric en plagiòclasi. Es disposa segons un pla subvertical, i ocupa una amplada d’un parell de metres.

 

5) Nordest del Poblat Ibèric

 

Des d’aquest punt elevat i orientat al NE es veu una cala, situada entre la Punta de Castell i la Punta de les Faixes Vermelles. Mirant al front es veu la paret que tanca la cala, on s’aprecia de nou la relació entre els dos tipus de granitoids esmentats. Les dos litologies es diferencien clarament pel color més grisós i fosc de la granodiorita i els tons clars del leucogranit. El contacte entre els dos reflecteix el procés de magmatic stopping, que es manifesta en blocs granodiorítics (anomenats xenòlits) en mig de la massa leucogranítica. El magmatic stopping indica que durant la intrusió del leucogranit, l’encaixant granodiorític es trenca en blocs; aquests blocs cauen al magma i hi queden atrapats. També s’observa des d’aquí la petita península de Faixes Vermelles, formada per leucogranit i granodiorita.

 

AFLORAMENTS DESTACABLES EN LES RODALIES DE L’ESPAI NATURAL

 

S’ha considerat adient incloure la descripció d’alguns punts, emblemàtics des del punt de vista geològic, que no es troben dins la delimitació actual d’aquest espai del PEIN. Aquesta inclusió s’ha fet amb la intenció de remarcar les possibilitats divulgatives i científiques de l’entorn, i perquè puguin ser considerats en futures revisions del Pla especial, quant a delimitació de l’espai i protecció de la gea.

 

• Punta de Sant Esteve-Punta de Castell

 

Els afloraments compresos en aquesta zona constitueixen una localitat clàssica en el tema dels granitoides. N’apareixen dos tipus ben diferenciats: una granodiorita caracteritzada per un elevat contingut d’enclavaments micro-quarsdiorítics, i un granit més clar. Ambdós tipus de granitoides es relacionen a través d’un contacte intrusiu del segon esmentat (granit) en el primer, que conforma un contacte d’alt interès com a recurs didàctic.

 

• Cap Gros NE (la Fosca Sud)

 

La cala de la Fosca rep el nom d’un escull de cornianes ampelítiques[14] (de color fosc pel seu contingut en grafit) situat en aquest indret. Aquesta zona té un especial atractiu a nivell didàctic (bàsic a universitari). Aquest interès està recolzat amb el tradicional ús docent ininterromput d’aquest aflorament.

 

 

• Cap Gros

 

Localitat on abunden les estructures intrusives generades per l’emplaçament del granit en el sí de les cornianes.

 

El vessant sud és un molt bon exemple d’un contacte intrusiu complex entre granodiorites i cornianes. L’interès didàctic és més propi del nivell universitari, atesa la major complexitat i la dificultat d’accés. Són de destacar el fenòmens d’anatèxia induïda (fusió parcial de la roca encaixant) per l’emplaçament dels granitoides.

 

De tot el conjunt de geòtops d’aquesta geozona, el vessant est del Cap Gros és el més ric quant a tipus petrològics metamòrfics, el que presenta una major riquesa i varietat mineral i el que permet reconèixer una major diversitat de processos petrogenètics i mineralogenètics endògens.

 

Destaquen els fenòmens de reacció entre encaixant i les cornianes calcosilicatades amb epidotització d’ambdues roques. També en aquesta localitat es dóna la major varietat mineralògica amb processos de formació de petits skarns (amb sulfurs). El geòtop constitueix una de les localitats més completes quant a coincidència en un petit espai de processos petrològics, tectònics i mineralogenètics d’especial rellevància didàctica i científica.

 

En aquest geòtop és on millor aflora l’associació de roques calcosilicatades amb una àmplia variació mineralògica. Les cornianes calco-silicatades presenten aquí diòpsida (verdosa), granat i idocrasa (rogenques). També s’intercalen nivells de marbres (amb wollastonita) i cornubianites.

 

Aquesta variació mineralògica, que és un reflex de variacions en el quimisme del sediment original, es manifesta en capes que, atesa llur variació mineralògica, conformen un conjunt bandat i multicolor.  Les capes estan, a més, pertorbades per la tectònica (plecs i encavalcaments) i truncades per l’emplaçament de filons de tipus divers. Foto:J.Carreras

 

A la següent taula es recullen tots els afloraments d’interès geològic que s’han descrit en aquest apartat:

 

Taula I. Afloraments d’interès geològic dins i en les rodalies de l’espai del PEIN

 

Núm.	Denominació/Localització	Tipologia/Característiques
AFLORAMENTS DINS L’ESPAI DEL PEIN
1	La Roja de Cala Estreta	Lampròfirs de tipus espessartita emplaçats en monzogranits.
2	Mirador de la Punta dels Canyers	Panoràmica de la costa i de les illes Formigues. S’observen episienites formades per activitat hidrotermal.
3	Cala entre la Punta dels Canyers i la Cala de Senià	Monzogranit amb megacristalls afectat per la intrusió de pòrfirs diorítico-granodiorítics. Interès didàctic.
4	Cala de Senià	Reconeixement de diferents litologies  i tipus d’intrusió en un espai reduït.
5	Nordest del poblat ibèric	Magmatic stopping entre els dos tipus de granitoides. Interès didàctic.
AFLORAMENTS EN LES RODALIES DE L’ESPAI DEL PEIN
6	Sant Esteve – Punta de Castell	Dos tipus de granitoides relacionats per un contacte intrusiu d’alt interès didàctic.
7	Cap Gros NE (la Fosca sud)	Cornianes ampelítiques que donen nom a  aquest indret
8	Cap Gros	Intrusions de granits en cornianes (amb estructures tectòniques) on s’observen fenòmens d’anatèxia induïda. Gran varietat de roques metamòrfiques, amb fenòmens de reacció entre l’encaixant i les cornianes. Petits skarns amb sulfurs.

 

b) Elements d’interès geomorfològic

 

Un dels aspectes de major interès de l’element geològic a la zona és el modelatge que els materials han sofert per l’acció dels factors ambientals. Els agents climàtics i meteorològics, en complicitat amb les característiques litològiques i estructurals dels diferents tipus de roca, han configurat un paisatge físic en molts casos ben singular, altrament prou definitori d’aquesta part del litoral català i que amb prou encert es recull en el topònim de Costa Brava.

 

La capritxositat de les formes és en bona part deguda als processos de meteorització i erosió. Sota les condicions d’un clima temperat humit com el que ara es tracta, la meteorització es tradueix bàsicament en efectes de descomposició dels minerals i de disgregació i dissolució de la roca. L’erosió, per altra banda, es manifesta principalment a la zona a partir de les aigües torrencials -les quals excaven damunt materials tous-, l’embat mecànic de les ones a tot el que és la franja marina, així com el factor eòlic, més evident en fenòmens d’acumulació que no pas en la pròpia corrosió dels materials.

 

Pel que fa a l’espai Castell-Cap Roig, uns i altres, doncs, s’apleguen a la taula que segueix i es representen a la cartografia temàtica (I-3) que acompanya el document.

Taula II. Àrees i elements d’interès geomorfològic, de nord a sud.

 

Núm.	Denominació/Localització	Tipologia/Característiques
1	Penya-segats de Cap-Roig	Conjunt d’espadats de fins a 50 m d’alçada, amb acumulacions de blocs al seu peu.
2	Cap de Planes – Cala Estreta	Conjunt de penya-segats retrocedits, modelats en un perfil d’alteració de granits. En la seva base hi ha uns relleus de roca inalterada que conformen els caps. En la franja marina, hi destaca un complex sistema de platges fòssils submergides.
3	Foradada de Castell	Cavitat amb dues boques, totes a la banda de mar (orientació N-S). La seva arcada permet el pas d’embarcacions de poc calat.
4	Font Morisca	Font penjada al cap de Planes
5	Agulla de Castell-Cala Senià	Conjunt de penya-segats costaners de gran alçada

 

c) Elements d’interès hidrològic

La legislació que regula la protecció dels aqüífers de les rieres d’Aubi i Calonge Aqüífer de la Riera d’Aubi, els quals inclouen tota l’extensió dels termes municipals de Mont-ras, Vall-llobrega i Palamós, i part de Calonge, queda recollida al Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquest decret té la finalitat de protegir-ne els recursos, les extraccions d’àrids i les operacions de restitució dels espais afectats per aquestes, així com qualsevol altra activitat que pugui ser causa de degradació o deteriorament del domini públic hidràulic. També l’Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions de contingut normatiu del Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya declara l’aqüífer de les rieres d’Aubi i Calonge com classificat dins del Subsistema Ter.

 

2.4.2   Estat de conservació del medi físic.

 

a) Afloraments d’interès geològic

 

L’estat de conservació de la majoria dels afloraments destacats és força bo,  principalment els que es troben a llocs de difícil accés.

 

Els punts menys preservats són els de la Fosca i el Cap Gros, on les extraccions de minerals i roques per part de geòlegs i aficionats en són la causa principal.

 

b) Punts d’interès geomorfològic

 

Els punts d’interès geomorfològic es troben en bon estat, i no es detecten amenaces directes sobre aquests elements.

3       EL MEDI BIÒTIC

 

 

3.1    Els ecosistemes terrestres

 

Sense cap mena de dubte, el component paisatgístic i la bravesa morfològica de tot aquest sector del litoral hauria de comportar de manera apriorística l’existència d’elements de la flora i de la fauna realment característics, que troben en la singularitat d’aquestes penyes un refugi gairebé únic en el conjunt dels espais naturals de Catalunya. O dit en altres paraules: el territori on ens movem té un potencial certament elevat per tal d’acollir espècies singulars i lligades a ambients del tot escassos en el nostre context geogràfic.

 

Malgrat aquesta consideració inicial, però, en cap sentit podem obviar la realitat que resulta d’un gran nombre d’actuacions -totes d’origen antròpic- que des de ja fa més de dos mil anys han anat condicionant la fisionomia d’aquests paratges. Mentre el modelatge efectuat per les antigues cultures ibèrica i romana o, fins i tot, la de l’època medieval, ha cicatritzat curosament en el paisatge, l’empremta humana d’aquesta darrera centúria ha incidit de manera decisòria en tot allò que és el component biològic d’aquest interessant territori.

 

D’ençà la plaga de la fil·loxera (1879-1900), que comportà el massiu abandonament de la vinya, s’inicià la recuperació de la vegetació de bona part d’aquestes muntanyes costaneres, que per raó d’aquell cultiu havien estat abastament denudades. La positiva colonització dels estrats arbori i arbustiu, però, es veié de cop truncada per l’aparició del fenomen turístic, altrament no exclusiu d’aquest sector de la Costa Brava. Ara sí, doncs, que els canvis imposats als sistemes naturals adquirien un caire irreversible -o, si més no, difícilment reversible-.

 

L’ocupació del sòl, per un costat, portà a partir dels anys 60 a una important davallada del component de qualitat en allò que fa al paisatge, així com a un accelerat retrocés de l’àmbit d’ocupació de les comunitats naturals. Per altra banda, les pertorbacions originades al medi per raó d’aquest massiu assentament foren la causa de la reculada de força espècies de la flora i de la fauna.

 

 

Que siguin vàlides totes aquests reflexions a fi i efecte de fer prou comprensibles alguns aspectes i estats ambientals que d’ara endavant descriurem, alhora que, més que no pas per lamentar-nos del que podia haver estat i no fou, ens serveixin d’esperó per alenar aquelles moltes altres potencialitats que el territori encara manté.

 

 

3.1.1     Hàbitats, flora i vegetació

 

a) Els hàbitats

 

D’acord amb la cartografia dels hàbitats a Catalunya l’àmbit del Pla especial de Castell-Cap Roig inclou les següents unitats de vegetació, d’acord amb la cartografia dels hàbitats de Catalunya que es localitzen al plànol d’informació I-4  Hàbitats:

 

16 a   Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfits

18 b   Penya-segats i costes rocoses de la zona septentrional, amb pastanaga marina (Daucus gingidium)

19 a   Illots i farallons

32 n   Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa

42 ac  Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles , de terra baixa

42 y    Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

45 c    Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa

53 a   Canyissars

82 b   Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses

82 c    Conreus herbacis extensius de secà

86 a   Arees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

 

Les pinedes de pi blanc dominen extensament tot l’àmbit del Pla amb excepció de les terres de conreu, petites àrees urbanitzades i la franja costanera. Tot i que la comunitat potencial és l’alzinar litoral, aquest hàbitat tan sols hi és present ben representat com a hàbitat independent seguint la riera de Canyelles fins a la platja de Castell. Tot i així, la vegetació associada a la comunitat de l’alzinar hi és més o menys present a totes les pinedes de pi blanc, i inclús l’alzina i el suro són sovint presents al sotabosc de la pineda dominant en l’estrat arbori. Destacar dins del domini de l’hàbitat del pi blanc una taca d’hàbitat de pi pinyer al puig del Migdia, tot i que també el pi pinyer el trobem de forma esparsa per tot l’àmbit del Pla, sovint a la vora de zones agrícoles, plantat al càmping, etc. L’hàbitat dels matolls silicícoles de terra baixa es localitza en una petita parcel·la antigament conreada a la vora de can Català, al límit nord de l’espai. De tota manera, la distinció entre la brolla arbrada amb pi blanc i la pineda de pi blanc esclarissada és sovint difícil, apareguent àrees antigament cremades dins les pinedes de pi blanc que també podrien catalogar-se com brolles esclarissades de pi blanc, i per tant, dins de l’hàbitat dels matollars silicícoles de terra baixa.

 

L’hàbitat dels canyissars el trobem al tram final diversos trams de la riera d’Aubi ja tocant a la platja de Castell, i a la platja de Castell podem distingir l’hàbitat de platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfits. L’estretor i petita dimensió de les altres cales de l’espai no permeten diferenciar un hàbitat independent, ni tampoc el de les platges de còdols, com ho són sovint moltes cales tancades de l’espai.

 

Finalment, l’hàbitat dels penya-segats i costes rocoses es localitza al llarg de tota la franja costanera de l’espai i els grups d’illetes de la zona marina de l’espai correspondria a l’hàbitat dels illots i farallons.

 

b) Les comunitats vegetals representades i la seva composició florística

 

– Els alzinars i les pinedes litorals

 

L’àmbit geogràfic pertany al domini fitosociològic de l’alzinar (Quercetum ilicis), el qual a l’ensems es manifesta a la regió en forma d’alzinar litoral (Q. i. pistacietosum). Igualment quan el substrat és silícic, la subassociació que domina és la sureda (subas. suberetosum). Tot i aquestes consideracions que ens definiran la comunitat climàcica de la zona, però, el cert és que l’estrat arbori s’ha vist en bona part ocupat pels pins, arbres de creixement molt més ràpid i afavorits -sovint, directament plantats- per l’home. Les pinedes, doncs, adquireixen categoria de boscos secundaris, a vegades en formacions poc o molt específiques, i altres compartint l’espai amb l’alzina (Quercus ilex) i el suro (Q. suber). El pi blanc (Pinus halepensis) -bàsicament- i el pi pinyer (P. pinea) són les dues espècies que es troben dominant aquestes muntanyes, al dessota de les quals acostumen a desenvolupar-s’hi el garric (Quercus coccifera) i les brolles d’estepes i brucs (Cisto-Sarothamnetum catalaunici).

 

En una bona part de l’àmbit d’aquests espais[15] el paisatge dominant és el de les pinedes de pi blanc, recuperades en diferent grau com alzinars atesa la lògica successió natural en el domini que els hi és propi. En aquest sentit, doncs, mentre els pins assoleixen recobriments de fins un 75%, l’alzina -o el suro, quan és el cas- es manté en nivells força més baixos, només percentualment importants en algunes fondalades i altres espais ombrívols. És en aquests ambients on també es produeix l’entrada d’espècies com el roure martinenc (Quercus humilis), el marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguiyol (Cornus sanguinea), el lligabosc (Lonicera implexa), l’heura (Hedera helix), l’arítjol (Smilax aspera), l’arboç (Arbutus unedo), el galzeran (Ruscus aculeatus), la ginesta (Spartium junceum), l’englantina (Rosa sempervirens), la roja (Rubia peregrina), la ridorta (Clematis flammula), l’esparreguera (Asparagus acutifolius), l’herba de Santa Margarida (Centaurium erythraea) o el polipodi (Polypodium cambricum). El freixe (Fraxinus angustifolia) -bàsicament- i l’om (Ulmus minor) són els arbres de ribera que es fan als còrrecs i torrenteres, llocs on la falguera aquilina (Pteridium aquilinum) hi té igualment una important significació.

 

Quan l’àrea és exposada a una bona insolació i l’aridesa és més gran, la màxima ocupació als estrats arbustius ve donada pel bruc boal (Erica arborea), el garric (Quercus coccifera), el romaní (Rosmarinus officinalis), l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) i l’estepa blanca (Cistus albidus). També hi sovintejen el bruc d’escombres (Erica scoparia), l’estepa borrera (Cistus salviifolius), l’estepa negra (C. monspeliensis), la gatosa (Ulex parviflorus), l’argelaga negra (Calicotome spinosa), el matapoll (Daphne gnidium), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el cap d’ase (Lavandula stoechas), el crespinell (Sedum sediforme) i la lleteresa vera (Euphorbia characias), entre altres.

 

Aquestes comunitats suara esmentades, en les que l’alzinar potencial es presenta cobert en diferent mesura pel pi blanc i el pi pinyer, ocupen la major de Castell-Cap Roig (àmbits del puig Morera, puig del Terme, puig del Migdia i puig Boter)

 

– Les màquies, garrigues i brolles heliòfiles

 

Puntualment, intercalades en les àmplies zones boscanes o d’aparença arbrada, hi poden aparèixer espais típicament desforestats fruit de la degradació de l’hàbitat i del difícil procés de recuperació, d’actuacions d’artigament i de posterior pasturatge, així com també a vegades de l’acció dels incendis. Uns sòls més aviat esquelètics i les pròpies condicions topogràfiques i meteorològiques consoliden llavors les comunitats arbustives, on la garriga i les brolles d’estepes i brucs adquireixen la seva màxima significació. Al marge de les espècies ja esmentades quan aquestes formacions compartien l’espai amb alzines i pins, ara ens cal també considerar plantes com la foixarda (Globularia alypum), la farigola (Thymus vulgaris), el llistó (Brachypodium retusum) -amb cobertures de fins un 25%-, el matabou (Bupleurum fruticosum), la mèlica (Melica minuta ssp. major) o l’herba prima (Asperula cynanchica). Entre les brolles d’estepes destaquem les formacions d’estepa crespa (Cistus crispus) que trobem darrera la platja de Castell.

 

A banda de les formacions que signifiquen estadis de regressió de l’alzinar, però, cal igualment considerar aquells casos en els que l’estrat arbustiu apareix suposadament com a climàcic -màquies de garric i llentiscle- ateses les condicions ambientals.

 

– Les comunitats aerohalines, de platja i de penya-segat costaner

 

La zona costanera i de penya-segats es caracteritza per desenvolupar comunitats halòfiles de roquissar litoral i de zona de platja i rereduna, adaptades totes a uns sòls força magres, una elevada insolació i unes condicions de salabror relativament elevada. En aquests ambients hi predominen espècies com la camforada (Camphorosma monspeliaca), la saladina (Limonium virgatum), protegit tot el gènere al PEIN Illes Medes, el crespinell (Sedum ssp.), l’artemisia (Artemisia gallica), el fonoll marí (Crithmum maritimum), la pastanaga marina (Daucus gingidium) i el lletsó fí (Sonchus tenerrimus). Altrament el cascall marí  (Glaucium flavum), la barella punxosa (Salsola kali) o el rave de mar (Cakile maritima) es presenten com a integrants de les comunitats nitropsammòfiles de platja i de rereduna, establertes, però, en precari. També destaquen en aquesta comunitat el lliri de mar (Pancratium maritimum) i el panical marí (Eringium maritimum).

 

Aquestes comunitats de roca i espadat costaner, poc o més ben constituïdes segons la proximitat d’altres formacions que les colonitzen i de la idoneïtat de l’hàbitat (inclinació de la roca, exposició a les condicions aerohalines, …), apareixen al llarg del front litoral de l’espai.

 

c) Àrees i elements d’especial interès

 

Quant als hàbitats d’interès comunitari els que són presents a l’àmbit del Pla són els següents:

 

1240   Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium sp. endèmiques)[16] (corresponent al 18b dels hàbitats de Catalunya)

9340   Alzinars i carrascars (corresponent al 45c dels hàbitats a Catalunya)

9540   Pinedes mediterrànies (corresponent als 42ac i 42y dels hàbitats de Catalunya)

 

A més, tot i que molt fragmentàriament i en estat precari, podríem citar dins l’hàbitat de les platges arenoses de Castell, l’hàbitat d’interès comunitari 1210 de les comunitats psammòfiles de platja i rereduna amb poblaments de cascall marí, actualment amb el nom de vegetació sobretot anual colonitzadora de cúmuls de restes orgàniques i de graves (Cakiletea).

 

Finalment, com hàbitats d’interès comunitari d’aigües marines i zones intermareals cal destacar els alguers de posidonia (Posidonion oceanicae), els quals són l’únic hàbitat d’interès comunitari de categoria prioritària dins l’àmbit del Pla especial (veure més endavant apartat 3.2.1 Flora dels ecosistemes marins)

 

De forma específica, esmentem com a espècies de la flora que hom considera particularment interessants, la saladina (Limonium virgatum) i l’estepa crespa (Cistus crispus). Si es confirmés en aquest espai la presència del coixí de monja (Astragalus tragacantha), l’armèria marina (Armeria ruscinonensis) i la festuca (Festuca glauca) també serien endemismes destacables a protegir específicament.

 

En allò que fa a les àrees on les comunitats vegetals són singulars atès el context en el que ens trobem o be tenen un grau d’estructuració i manteniment prou destacable, hem de fer esment de les comunitats de rereduna i la vegetació palustre i aigualosa, a la platja de Castell i la desembocadura de la riera d’Aubi.

 

3.1.2  La fauna[17]

 

La fauna és bàsicament de caràcter mediterrani, adaptada doncs a uns ambients relativament eixuts. Això no obstant, aprofitant les obagues o torrenteres i el caràcter humitós de l’interior d’algunes suredes i alzinars, penetren a la zona determinats elements faunístics més propis de les regions atlàntica i centreeuropea.

 

Per altra banda, el context costaner en el que se situa l’espai determina la presència de nombroses espècies lligades a aquests ambients. Destaquem-hi les de les àrees de roca i espadats així com, en el cas de les aus, aquelles d’habits marins o bé de costums clarament pelàgiques.

 

a) Els amfibis i rèptils

 

Ateses les característiques ecològiques de la zona, els amfibis són un dels grups de la fauna vertebrada que es troben més mal representats. En aquest sentit, la falta de basses i cursos d’aigua amb cabal poc o molt permanent, així com el caràcter esventat i salabrós de força dels espais que es consideren, són elements claus per tal que es manifesti aquesta baixa ocupació.

 

De forma curiosa, però, una de les espècies que sovint es fa més present és la salamandra (Salamadra salamandra), urodel de clara tendència centreeuropea. Aquí es localitza en bon nombre a les àrees d’alzinar d’alguns fondals i rieranys, on a les carreteres que transcorren a la vora és malauradament habitual trobar-hi individus esclafats. La regina (Hyla meridionalis) s’estableix també en aquests mateixos ambients, tot i que manifesta una distribució força més restringida als voltants de cursos d’aigua estacionals com poden ser els recs d’Aiguafreda i de Sa Tuna, les rieres del Mas Batllia i de Tamariu, així com la riera d’Aubi, prop de la seva desembocadura, ja a la platja de Castell. La granota comuna (Rana perezi) presenta en canvi un caràcter força més ubiqüista, ben segur que per la seva capacitat d’adaptar-se a tota mena de condicions ambientals.

 

Dels gripaus, esmentem-hi el tòtil granoter (Discoglossus pictus), el gripau comú (Bufo bufo) i el gripau corredor (B. calamita). Mentre el gripau comú es distribueix freqüentment per les àrees de planura i de menys alçada, el corredor tanmateix arriba als punts més encimbrats i amb una escassa coberta vegetal. Del tòtil granoter, ja per últim, aclarim que ocupa els ambients més propers als cursos o masses d’aigua temporals, a la vegada que es troba relativament representat a la zona tal i com succeeix en el conjunt de les comarques de l’Empordà i el Gironès.

 

Pel què fa als rèptils, són força freqüents saures com la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) -de marcat caràcter antròpic-, la sargantana cua-llarga (Psammodromus algirus), el dragó (Tarentola mauritanica) i el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida). La presència del vidriol (Anguis fragilis) també ha estat contrastada, sempre en àrees ombrívoles d’alzinar o en ambients frescals vora les diferents torrenteres que travessen l’espai.

 

La sargantana cua-llarga, malgrat que es troba una mica a tot arreu, ocupa de manera específica els espais de brolles i roquissars més assolellats i propers a la costera. Del dragó comú, val a dir que s’han localitzat algunes poblacions molt interessants pel fet de trobar-se en hàbitats naturals i lluny de les construccions humanes (aquest és el cas dels ambients de roca de la muntanya de Ses Herbes, al sud d’Aiguablava). El llangardaix comú, finalment, s’estableix també en bon nombre a les àrees rocalloses i assolellades, tot i que defuig els sectors de major influència marina.

 

En el grup dels ofidis, són relativament habituals la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la serp blanca (Elaphe scalaris), ambdues de requeriments clarament termòfils. Igualment, s’ha constatat la presència escassa de la serp d’aigua (Natrix maura). La serp de ferradura (Coluber hippocrepis) i la colobra llisa meridional (Coronella girondica) també han estat referenciades en alguna ocasió, malgrat que pensem caldria contrastar de forma oportuna aquestes citacions.

 

b) Les aus

 

Els ocells que en les diferents èpoques de l’any s’estableixen a la zona són els característics de les àrees d’alzinar -o sureda- i pineda litoral. Les espècies pròpies de les garrigues i les brolles d’estepes i brucs també hi tenen una significativa representació. Als espais de la faixa costanera, però, és on s’hi troben els elements més valuosos i singulars de l’ornitofauna, ja sigui associats als ambients de roca o als sistemes típicament marins.

 

– Aus de les forests i de les garrigues i brolles

 

Entre les aus característiques de les zones boscoses i dels espais oberts de brolla i garriga, comencem per esmentar rapinyaires de la mena de l’esparver vulgar (Accipiter nisus) i l’aligot (Buteo buteo), ambdues de caràcter sedentari -i nidificants- a la zona, tot i que incrementen els seus efectius durant l’hivern i en temps de pas. El xoriguer comú (Falco tinnunculus) també s’ha observat sovint en qualsevol època de l’any, tant a les àrees de brolles com -bàsicament- als ambients costaners i en zones d’espadats, lloc on s’estableix per nidificar.

 

En el capítol dels ocells de presa nocturns cal destacar la presència de l’òliba (Tyto alba) -sempre en habitacles abandonats o construccions antigues-, el xot (Otus scops) -visitant estival que s’arrecera sovint als nombrosos espais ajardinats que hi ha arreu-, el mussol comú (Athene noctua) -de caràcter ubiqüista- i el mussol banyut (Asio otus) -del qual caldria contrastar llur possible nidificació als sectors de pinedes litorals-.

 

El gaig (Garrulus glandarius), la merla (Turdus merula) i el tudó (Columba palumbus) són aus de mida mitjana molt comunes en tot temps per aquestes boscúries, tant si es tracta de pinedes com d’alzinars. El picot verd (Picus viridis), malgrat que més escàs, és també de règim sedentari i present com a nidificant. Tanmateix, la tórtora (Streptopelia turtur) i el cucut (Cuculus canorus), observables amb preferència a les pinedes vora mar on es reprodueixen, són espècies de caràcter estival.

 

En relació als ocells més menuts, en trobem una gran diversitat i en qualsevol època de l’any. Destaquem-hi com a més característics el pit-roig (Erithacus rubecula), espècie comuna durant l’hivern a les àrees arbustives del sotabosc, rieranys, jardins de les cases d’estiueig i tota mena d’ambients ombrívols; el rossinyol (Luscinia megarhynchos), estival i nidificant detectat als estrats arbustius de caràcter més aviat humitós; la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) -migrant i possible reproductor-, la qual hem observat a vegades en àrees força humanitzades; el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) i el tallarol de casquet (S. atricapilla) -sedentaris i nidificants, amb significatius increments poblacionals durant l’hivern-, molt comuns tant a les zones boscanes com als ambients més antròpics; el tallarol gros (S. borin), migrant habitual als espais de pineda; així com els mosquiters pàl·lid (Phylloscopus bonelli) -migrant i possible estival-, xiulaire (Ph. sibilatrix) -en pas-, comú (Ph. collybita) -molt frequent com a hivernant- i de passa (Ph. trochilus) -en migració-.

 

Altres ocells petits que habiten la zona són el rossinyol balquer (Cettia cetti), el cargolet (Troglodytes troglodytes) i el pardal de bardissa (Prunella modularis), sempre establerts preferentment als estrats arbustius de les fondalades, marges de torrenteres, així com qualsevol espai ombrívol i humitós. Si bé els dos primers són de règim sedentari i possibles nidificants, el pardal de bardissa és un visitant exclusiu dels mesos més freds.

 

El bruel (Regulus ignicapillus) és habitual a les pinedes litorals durant l’hivern, mentre que el papamosques gris (Muscicapa striata) i el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) sovintejen els ambients més oberts i les vores de boscos al llarg dels períodes migratoris. El raspinell (Certhia brachydactyla) també s’ha detectat en diverses ocasions durant l’hivern, tot i que no descartem la seva possible localització a la zona com a nidificant.

 

El grup dels pàrids és també molt ben representat a les pinedes. Es tracta de la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), de la qual desconeixem si es reprodueix o no al sector, la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), d’hàbits sedentaris i nidificant, que incrementa substancialment els seus efectius durant els mesos més freds, la mallerenga petita (P. ater), present a l’hivern, època en què pot esdevenir relativament abundant, així com les mallerengues blava (P. caeruleus) i carbonera (P. major), espècies sedentàries i nidificants, que observem tant als espais de pineda com a les àrees d’alzinar.

 

Entre els fringíl·lids, esmentem el pinsà comú (Fringilla coelebs), ocell de règim hivernal i molt freqüent a tot arreu, el gafarró (Serinus serinus), sedentari -amb significatius increments poblacionals durant els mesos més freds- i nidificant habitual, així com el verdum (Carduelis chloris), la cardina (C. carduelis) i el passerell (C. cannabina), també presents tot l’any -a l’hivern acostumen a formar estols mixtes- i reproductors comuns.

 

Als ambients de brolles i garrigues que es reparteixen pel conjunt de la zona és destacable la nidificació de l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus). També l’abellerol (Merops apiaster) sovinteja aquestes àrees en època de pas o a ple estiu, provinent llavors de sectors propers -sorreres de Begur i Regencós- on s’hi troba establert.

 

Altres espècies de les àrees obertes i arbustives són la cogullada (Galerida cristata) -sedentària i nidificant escassa-, el bitxac rogenc (Saxicola rubetra) -en pas i ocasionalment abundant-, el bitxac comú (S. torquata) -sedentari i reproductor habitual-, el botxí (Lanius excubitor) -hivernant escàs-, el capsigrany (L. senator) -migrant i reproductor localitzat-, així com el sit negre (Emberiza cia) -nidificant escàs- i el cruixidell (Miliaria calandra) -sedentari i nidificant habitual-.

 

Citar ja per últim en aquesta mena d’ambients el trist (Cisticola juncidis), de presència comuna en una gran varietat d’espais oberts, i el grup dels tallarols. D’aquests, destaquem la tallareta cuallarga (Sylvia undata), el tallarol trencamates (S. conspicillata) i el tallarol de garriga (S. cantillans). Mentre el primer és de règim sedentari a les brolles d’estepa i romaní on instal·la els seus nius, el tallarol trencamates i el de garriga es localitzen com a migrants, malgrat que caldria considerar la possibilitat que es reproduïssin en determinats indrets d’aquestes muntanyes on ambdues espècies hi poden tenir condicions força òptimes.

 

– Aus de roca i penya-segat litoral

 

Les espècies característiques dels ambients de roca i espadat costaner troben a la zona un context ambiental extremadament idoni. Únicament la pressió que es deriva del fet turístic (ocupació de l’hàbitat, sobrefreqüentació, …) ens porta sovint a una certa dissemblança entre les potencialitats de l’àrea -i per tant d’allò que en unes condicions òptimes hom suposaria trobar- i el que realment s’estableix -tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu- al conjunt de la regió.

 

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo) són dos bons exemples per certificar la situació suara descrita. No debades l’àrea, tot i tenir una bona capacitat d’acollida per a aquestes espècies, manté uns registres certament pobres si ens referim a les citacions d’exemplars o als individus establerts. Així, pel què fa al falcó pelegrí, únicament una parella -dos en el millor dels casos- hem contrastat que es reprodueix en el conjunt de la costa que va de la platja de Pals fins la gran badia de Palamós i Sant Antoni. En relació al duc, només tenim constància de llur presència a través d’algunes observacions, així com al fet d’haver sentit el seu reclam en determinats sectors de la costa, cosa que ens pot portar a pensar en una possible nidificació en aquests paratges.

 

Entre les aus més ben representades que s’associen als ambients petris podem destacar el grup dels falciots. El pàl·lid (Apus pallidus) i el ballester (A. melba) esdevenen freqüents als espais de penya-segats costaners durant els mesos d’estiu, on en alguns indrets s’hi estableixen en bon nombre per nidificar. D’aparença semblant, malgrat que filogènicament ben distint, hi trobem el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), de caràcter sedentari -tot i que més abundant a l’hivern- i també reproductor a la zona.

 

Les cotxes, tant la fumada (Phoenicurus ochruros) com la cua-roja (Ph. phoenicurus), freqüenten els indrets rocallosos i els penyals de voramar. Si bé la cua-roja únicament es pot veure en el transcurs de les migracions, la cotxa fumada és de règim sedentari i manté una petita població reproductora a la zona. Més restringides als ambients de penya-segat litoral, esmentem la merla roquera (Monticola saxatilis) -migrant escàs- i la merla blava (M. solitarius), aquesta última nidificant -en baix nombre però ben distribuïda al llarg de tota la costa- i observable en qualsevol època de l’any.

 

Un fet ben destacable és la presència com hivernant del pela-roques (Tichodroma muraria), ocell d’alta i mitjana muntanya que en més d’una ocasió hem pogut veure enfilant-se pels abruptes penyals de la franja costanera. Una altra espècie interessant és el pardal roquer (Petronia petronia), el qual, tot i haver estat citat diverses vegades, no s’ha confirmat encara llur nidificació a la zona. Ben segur que tasques de prospecció més intenses ens portarien a certificar aquest extrem.

 

Del grup dels còrvids, finalment, ressaltem la presència ocasional de la caua -o gralla- (Corvus monedula) i del corb (C. corax), espècies de les que no n’hem pogut constatar el sedentarisme ni tampoc l’actual nidificació. Tot i això, l’àrea presenta indrets molt aptes pel seu establiment, cosa que de ben segur es deuria donar en èpoques ben recents tal i com certifiquen diversos topònims de la zona (rec ses Graies, roca des Corb).

 

– Aus de la costera

 

Els ambients de la costera acullen un bon nombre d’espècies de significació molt rellevant. L’existència de caps que penetren mar endins, uns paisatges litorals prou alterosos i feréstecs, així com determinats elements naturals i geogràfics suficientment atractius -pensem en el proper arxipèlag de les Medes, la badia del Ter o les illes Formigues-, són aspectes determinants per tal d’afavorir aquesta riquesa ornítica.

Els corbs marins són ocells de bona mida que trafeguen constantment amunt i avall, tant en aigües lliures mar endins com -bàsicament- als rocams i illots del conjunt de la costa. El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) s’acostuma a observar en forma d’individus aïllats o bé en grups reduïts durant els mesos d’hivern. Per altra banda el corb marí emplomallat (Ph. aristotelis), del qual tot just recentment s’ha constatat la nidificació d’una parella als inaccessibles penyals del massís de Begur, es pot veure durant tot l’any -malgrat que en baix nombre-.

 

Entre les gavines hem de destacar l’omnipresent gavià argentat (Larus cachinnans), espècie sedentària i nidificant una mica a tot arreu. Tanmateix la gavina riallera (L. ridibundus) és un hivernant molt comú, també present en migració.

 

Assenyalem, ja per últim, la presència del xatrac comú (S. hirundo) i el xatrac menut (S. albifrons). Mentre el primer pot sovintejar en el transcurs de les migracions, el xatrac menut -també en pas- és en canvi d’aparició més escassa.

 

Val a dir, com a aclariment, que altres aus associades al litoral i que ben segur el lector atent haurà trobat a faltar -parlem, per exemple, de les baldrigues, el mascarell i el gavot, o algunes gavines i xatracs prou comuns-, han estat considerades més endavant en el capítol referent als ecosistemes marins, atesos els costums marcadament pelàgics d’aquestes espècies.

 

c) Els mamífers

 

La mastofauna identificada fins ara en el nostre àmbit té un component relativament banal. L’escassa superfície del territori abastat, una elevada pressió antròpica i el caràcter relictual de força dels espais que es contemplen contribueixen a aquest estat de migradesa.

 

En aquest sentit, doncs, trobem entre els insectívors animals com l’eriçó comú (Erinaceus europaeus), el qual és relativament abundant. L’espècie africana (E. algirus), tanmateix, és de presència més dubtosa, malgrat que algunes citacions sense confirmar fan saber de llur localització en espais limítrofes. Entre la família dels tàlpids sovintejen la musaranya comuna (Crocidura russula) i -més escassament- la musaranya nana (Suncus etruscus), ambdues de distribució força àmplia al conjunt de Catalunya.

 

Del grup dels quiròpters -o rats-penats- només hem pogut diferenciar el rat-penat de ferradura gran (Rhinolophus ferrum-equinum) i la rata-pinyada pipistrel.la comuna (Pipistrellus pipistrellus), aquesta última molt habitual. El rat-penat de ferradura gran, fàcilment identificable per les seves bones dimensions, pot ser també vist amb relativa freqüència.

 

D’entre els rosegadors, esmentem-hi el conill (Oryctolagus cuniculus) i, molt especialment, l’esquirol (Sciurus vulgaris), del qual encara es donen unes elevades densitats a les zones de pineda. Al sector del massís de Begur hom ha observat en diverses ocasions aquests animals baixar per les roques fins ben a prop del mar, suposadament per a abeurar en les diverses fonts o afloraments d’aigua dolça que hi ha a la costera. Dins del grup de les rates, ratolins i talpons hi trobem com a espècies habituals el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la rata negra (Rattus rattus), la rata comuna (R. norvegicus), el ratolí domèstic (Mus musculus), el ratolí mediterrani (M. spretus) i el talpó comú (Microtus duodecimcostatus).

 

Els mamífers de major mida es veuen representats pel porc senglar (Sus scrofa), cada cop més escàs per l’accelerada atomització de l’espai. Tot i això, a Castell-Cap Roig, hi viu encara de manera estable. La guineu (Vulpes vulpes) i el gat mesquer (Genetta genetta) -ambdues sembla que en una certa expansió-, la mostela (Mustela nivalis) i el teixó (Meles meles) són animals que també habiten la zona.

 

d) Àrees d’interès faunístic

 

De manera específica, les àrees d’interès faunístic i els elements que les caracteritzen se situen bàsicament a la franja costanera, on hi destaca la fauna lligada als ambients marins -aus, principalment- i de roquissar litoral. En el context que ens trobem, els ambients palustres i aigualosos de la desembocadura de la riera d’Aubi també han de ser considerats.

 

La relació detallada de cadascuna d’aquestes zones i la seva descripció tipològica, doncs, s’exposa convenientment a la taula que segueix:

 

Taula III. Àrees d’especial interès faunístic en el medi terrestre -sistemes emergits-.

 

Núm.(1)	Àrea	Tipologia/Característiques
1	Cap Roig	Àrea de nidificació del gavià argentat. Zona de repòs del xatrac bec-llarg. Ocells de mida petita i mitjana, en bona part atrets pel jardí botànic que hi ha al sector. Fauna de roquissar i penya-segat litoral.
2	Cap de Planes – Cala Estreta	Punt de cria de gavià argentat. Àrea d’arrecerament del corb marí gros i zona de pesca i repòs del xatrac bec-llarg.
3	Illes Formigues – Costera	Zona de vol, alimentació i estada d’aus marines com el mascarell, les baldrigues, el gavot, els paràsits, la gavineta de tres dits, la gavina capnegre, el xatrac bec-llarg, el corb marí gros i el corb marí emplomallat.
4	Cala Senià – Foradada de Castell	Fauna de roquissars i penya-segats litorals. Zona de repòs del corb marí emplomallat.
5	Desembocadura de la riera d’Aubi	Ambient palustre, amb aigües embassades i permanents. Hi viuen ocells com els petits moixons de canyís i la polla d’aigua o amfibis com la regina.

 

(1) La numeració és efectes d’inventari

 

 

3.2     Els ecosistemes marins

 

Parlar de la Costa Brava[18] és en molts casos sinònim de referir-nos a l’exhuberància i riquesa de les seves biocenosis marines. L’esplendorositat dels ambients de sota aigua, bé que inicialment ocults a l’ull humà, atrauen any rera any milers de visitants que es recreen amb la seva observació, resseguint pam a pam el relleu i endinsant-se en la misteriositat d’aquests fondals.

 

A banda dels que practiquen el submarinisme o la immesió en apnea, però, són encara més aquells que des de la superfície del mar desenvolupen l’activitat en aquest medi. Es tracta dels simples banyistes, estiuejants avorrits que trafeguen per les roques amb aigua a mitja cama, navegants, pescadors de canya i volantí -ja siguin afeccionats o visquin d’això-, mariscadors i tants altres com hi vulgueu posar, que s’esplaien i exploten la costera atrets per llur singularitat o la qualitat dels seus recursos.

 

Una de les particularitats dels ecosistemes que s’estableixen damunt el substracte immergit és la seva adaptació a un relleu extraordinàriament abrupte, cosa que possibilita que s’hi arrecerin algunes espècies rellevants. La força de l’onatge i la netedat de les aigües permeten el desenvolupament de comunitats algals a batimetries considerables.

 

Un altre aspecte també destacable és la productivitat d’aquests fondals en allò que fa a la densitat dels organismes que hi viuen o a la seva capacitat per generar biomassa. En aquest sentit, a tota l’àrea de l’anomenat Golf de Lleó hi circulen uns corrents que confereixen una especial fertilitat a les aigües. Tanmateix, al sectors més inmmediats a la desembocadura del riu Ter, això es veu notablement incrementat amb el constant aport de nutrients els ecosistemes naturals de la zona. L’extraordinari desenvolupament i puixança dels organismes filtradors és una bona prova de l’elevada càrrega tròfica de les aigües que banyen aquestes costes.

 

El relleu submarí de tot aquest tram del litoral, molt abrupte i amb un bon nombre d’accidents de tota mena (parets, escletxes, engorjats, …), ofereix també múltiples opcions d’implantació a una gran varietat d’organismes. El gradient pel que fa a paràmetres com la lluminositat, l’hidrodinamisme o la inclinació del substrat és tal, que molts éssers vius troben en aquests roques un lloc o altre on poder-s’hi establir sota les condicions ecològiques que els hi són necessàries.

 

El gran increment en el nombre de visitants que ha experimentat la zona en aquestes darreres dècades és al mateix temps la causa d’una perillosa degradació d’alguns dels seus sistemes biològics i, molt especialment, dels coralls, gorgònies i altres organismes del bentos. Aquests éssers colonials, que creixen a un ritme extraordinàriament lent, pateixen els efectes de la sobrefreqüentació que es produeix en determinats sectors de la costa especialment requestats pels submarinistes.

3.2.1    La flora

 

a) El poblament algal

 

Una manera prou còmoda i atractiva de repassar les diferents comunitats vegetals de règim marí és atenir-se a la seva distribució batimètrica o en profunditat. Això vol dir descriure les espècies i formacions tenint en compte si es situen a la part immediatament per damunt de la superfície del mar, a la franja d’interfase entre l’espai aeri i aquàtic, als sectors superior o intermedi de la zona permanentment banyada, o als fondals submarins on els rajos solars amb prou feines hi aporten un bri de llum. A l’ensems, tal i com ja es veurà d’ara endavant en aquest mateix capítol, és també del tot oportú discriminar entre les àrees batudes -amb orientació nord- i aquelles altres més calmes -orientades a migdia-

 

Terminològicament es coneix com a zona supralitoral la faixa del medi terrestre que es troba sotmesa als efectes de l’esquitx de les ones. A la zona d’estudi, aquest hàbitat pot estendre’s pràcticament fins als 4 m per sobre del nivell de les aigües en alguns indrets orientats al nord, on l’acció del ruixim marí empès pels vents atramuntanats s’hi fa notar sovint amb una extrema virulència. Aquest és l’espai ocupat per la flora liquènica, íntima unió simbiòtica o de cooperació entre una alga i un fong. En força sectors de la costa hom hi troba profusament estesa la verrucària (Verrucaria amphibia), que forma unes taques negroses incrustades damunt la roca.

 

A la zona banyada per les ones, altrament dita mediolitoral i que abasta poc o molt 1 m per damunt i per dessota de la superfície del mar, és on s’hi fa una curiosa formació d’algues calcàries que conformen una mena de cornisa o “trottoir”. La cornisa algal està constituïda per l’espècie Lithophyllum lichenoides, que adquireix un bon desenvolupament a les bandes del substracte on hi trenquen les onades. El seu creixement progressiu provoca l’acumulació de carbonat càlcic, donant lloc a espectaculars concrecions, una representació de les quals, però, es situaria fora de l’espai (l’extrem més oriental de cap de Begur). És damunt del trottoir, en els seus intersticis o a les parets de la roca on hi viuen els poblaments d’invertebrats, a la vegada que un seguit d’algues com Porphyria leucosticta i Rissoella verruculosa -algues vermelles- o el mateix enciam de mar (Ulva rigida) i diverses espècies del gènere Enteromorpha -algues verdes-. Si la inclinació del rocam és més aviat escassa, Lithophyllum s’hi desenvolupa igualment però estructurada en una mena de coixinets, sense arribar a formar una verdadera cornisa o tenalla. Als indrets arrecerats Lithophyllum i Porphyria són substituïts per Ceramium ciliatum i Nemoderma tingitanum -algues vermella i bruna, respectivament-.

 

La zona infralitoral abasta l’espai permanentment submergit, des de ben a prop de la superfície de l’aigua fins just abans d‘arribar als fondals on ja no hi creixen les espècies fotòfiles. A la seva part superior són especialment ufanosos els poblaments de pèl sauper (Cystoseira mediterranea), alga bruna que deu el seu nom al delit que tenen les saupes -peixos de la família dels espàrids- per menjar-la.

 

Igualment als estrats superiors de l’ambient submarí, tot i que ara als vessants més ombrívols i bategats, hi tenen domini comunitats d’algues conformades en bona part per Plocamium cartilagineum i Corallina elongata. A migdia hi domina Cystoseira caespitosa, mentre que Lithopyllum incrustants es fa una mica per tot arreu.

 

A una major fondària i en els llocs profusament il·luminats, aproximadament entre els 5 i els 20 m de calat, s’hi desenvolupen amb puixança una munió d’algues brunes i vermelles que assoleixen el seu màxim esplendor durant la primavera i a començaments d’estiu. Es tracta, bàsicament, de Dictyota dichotoma, Dilophus fasciola, Taonia atomaria, Cladostephus hirsutus, Padina pavonica, Halopteris scoparia i Asparagopsis armata -espècie introduida a les nostres costes-, entre altres. Creixen damunt la roca i, llevat de Padina, tenen un aspecte arborescent, fet que les fa moure amb constància empeses pels habituals corrents.

 

Les algues verdes o cloròfits estan bàsicament representades per les espècies Halimeda tuna, Udotea petiolata, Codium vermilara i Codium bursa, les dues últimes d’una consistència poc o molt gelatinosa. Udotea cobreix bones extensions de superfície de roca als sectors preferentment poc batuts, mentre que Halimeda es fa als llocs més exposats a l’onatge i els corrents.

 

A les zones de major fondària -de -20 m a -80 m (o més)- és on trobem les comunitats circalitorals o del coral.ligen, que reben aquest nom per ser precisament aquí on s’hi desenvolupen els poblaments de corall. Des del punt de vista de les formacions vegetals, aquests ambients perden rellevància enfront de les biocenosis animals, ja que l’escassa llum que hi arriba limita en gran mesura el bon creixement de les algues. Les que s’hi fan, majoritàriament del grup de les calcàries, conformen una mena de concreció damunt el substracte, donant lloc a una matriu orgànica al cim de la qual s’hi desenvolupa la resta de la comunitat, bàsicament de naturalesa animal. Algues vermelles com Mesophyllum lichenoides o Lithophyllum expansum, encara que de tonalitats més aviat rosades, són les que ocupen aquests hàbitats, talment com altres espècies perforadores del substrat.

 

b) Els herbeis de posidònia

 

A la zona infralitoral i damunt un substracte de sorra és on s’estructura en diferents punts d’aquesta costa l’herbei de posidònia (Posidonia oceanica). En el llit sorrenc on viu, la posidònia desenvolupa un rizoma a partir del qual creixen vegetativament altres plantes. L’estructura compacta de les seves praderies fa que retinguin les sorres i sediments que els corrents arrosseguen pels fons.

És precisament la funció d’estabilitzadora del substrat la que atorga una especial rellevància ecològica a aquests herbeis, tant o més que el paper de refugi i reservori d’aliment per a força espècies d’animals. El bon estat de la comunitat de posidònia és, doncs, sinònim de maduresa i correcte manteniment de tot l’ecosistema marí. En l’àmbit considerat en aquest Pla especial trobem les illes Formigues, cala Senià i la platja de Castell.

 

Val a dir que totes aquestes clapades de posidònia presenten diferents estats d’alteració per l’efecte de l’amarratge de les embarcacions, més manifestos doncs a les àrees de badia on el fondeig -ja sigui directament amb àncora o mitjançant la utilització d’un mort- és habitual. És així com es llaura el substrat i s’arrabassen les plantes o bé s’ocupa materialment l’hàbitat on creix aquesta peculiar fanerògama.

 

c) Àrees d’interès botànic

 

Les àrees d’interès botànic venen determinades en bona part per la presència de praderies de posidònia, així com per aquells sectors on les comunitats algals mantenen una estructuració i graus de biodiversitat particularment interessants. Si be en el cas dels poblaments de posidònia hom disposa d’una relació de les zones mínimament acurada, les dades referents a les àrees amb alguers rellevants estan mancades de qualsevol plantejament metodològic i són fruit d’immersions puntuals i sense objectius d’estudi científic[19].

 

En relació a les praderies de posidònia, val a dir que es tracta de comunitats vegetals considerades per la Directiva 92/43 CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres.

 

Taula IV. Àrees d’especial interès botànic en el medi marí.

 

Núm.(1)	Àrea/Sector	Tipologia/Característiques
1	Illes Formigues	Alguer de posidònia damunt substracte sorrenc, als sectors nord, oest i est de l’arxipèlag. Es troba afectat pel fondejament d’embarcacions i l’intensa activitat que hi ha a la zona.
2	Illes Formigues	Hom hi troba ben representada tota la seqüència batimètrica d’aquestes costes, des de les algues fotòfiles fins les comunitats incrustants del coral·ligen.
3	Platja de Castell	Alguer de posidònia, afectat per les operacions de construcció i manteniment de l’emissari, així com pel fondejament d’embarcacions.

 

(1) La numeració és a efectes d’inventari per a aquest treball.

 

Font: A partir de les dades del Projecte Hàbitat a les comarques de Girona (ICONA), així com d’informacions subministrades per l’entitat Nereo i altres d’observadors diversos recollides pels redactors d’aquest Pla Especial.

 

3.2.2   La fauna

 

a) Els invertebrats

 

En un hipotètic transecte des de les parts immediatament per damunt de la superfície de l’aigua -zona supralitoral- i fins les profunditats marines, la fauna invertebrada que hom hi observa apareix relativament estratificada en l’espai. Aquesta distribució en alçada o batimètrica, doncs, facilita qualsevol tasca d’inventariat i de relació de les diferents espècies i grups taxonòmics representats.

 

A les zones d’esquitx de l’onatge situades per damunt de la superfície de l’aigua hi abunden preferentment uns petits crustacis coneguts com glans de mar -es tracta de Chthamalus stellatus i Euraphia depressa-, que es caracteritzen per viure fortament arrapats a la roca. La patellida -ó pegellida- (Patella rustica), el cargolí negre (Melaraphe neritoides) i la panerola de mar (Ligia italica) són altres tres espècies que es troben també en aquest medi emergit esporàdicament regat pel ruixim.

 

A la zona directament banyada per les ones, on s’hi desenvolupa la cornisa algal de l’espècie Lithophyllum lichenoides, hi viuen un conjunt d’animalons que aprofiten el relleu i l’estructura laberíntica d’aquesta formació calcària. Un dels més estesos és el musclo de roca (Mytilus galloprovincialis), espècie filtradora que abunda als sectors on hi ha molta matèria orgànica i un fort hidrodinamisme. Entremig o per dessota dels atepeïts poblaments de musclos s’hi fa un altre gla de mar, ara però del tipus Balanus perforatus.

 

Aprofitant les petites concavitats del substracte hi viu l’anèmona o tomata de mar (Actinia equina). Just per sota del nivell de l’aigua, hi és igualment abundant el cargol que hom coneix com baldufa (Monodonta turbinata). Els crancs són igualment habituals d’aquests ambients de cornisa o trottoir, refugiant-se en les nombroses cavitats i perforacions que l’estructura calcària els ofereix. Entre les espècies més comunes hi trobem el cranc de roca (Pachygrapsus marmoratus) i el cranc pelut (Eriphia verrucosa)

 

A la zona permanentment submergida, entre la superfície de l’aigua i els fondals on s’hi estableixen les poblacions de corall i gorgònies vermelles, hom hi troba una important profusió d’espècies, algunes prou atractives i conegudes pel gran públic. Destacar en aquest sentit el grup de les esponjes, animals de vida sèssil i règim filtrador. Dins de la gran diversitat de les que viuen a la zona, esmentem com a més significatives Crambe crambe, Hymeniacidon sanguinea, Spongia virgultosa, Adocia simulans, Petrosia ficiformis, Aplysina aerophoba -a escassa fondària i damunt la qual hi trobem el gasteròpode Tylodina perversa-, Ircinia sp. i Verongia aeromorpha. Altres mol.luscs gasteròpodes són les llebres de mar -de les quals les més comunes són Aplysia punctata i A. parvula-, el cipreïd Luria lurida, el saccoglós Thuridilla hopei i els nudibranquis coneguts com vaquetes, entre les que destaquen Discodoris atromaculata i Flabellina affinis.

 

Els fideus de mar (Anemonia sulcata) són animals que viuen arrapats a la pedra. En els fons rocallosos suficientment iluminats, just per sota de la superfície de l’aigua, aquesta espècie pot arribar a formar importants concentracions. Altres cnidaris a destacar són Aiptasia diaphana i Balanophyllia regia. Tampoc no és gens estrany observar-hi tunicats com Diplosoma spongiforme o Clavellina lepadiformis, i mol.luscs com l’ostra comuna (Ostrea edulis), l’ostra vermella (Spondylus gaederopus) i el peu de cabrit (Arca noae).

 

Dins del grup dels equinoderms, les garotes són els animals més nombrosos. La garota de roca (Paracentrotus lividus) esdevé habitual als fons rocallosos, sobretot allà on troba uns bons alguers per alimentar-se. La seva capacitat de predació és tant gran que, en punts on s’hi dóna una sobrepastura, la pedra pot aparèixer completament nua de vegetació. Els sards i les orades, però, efectuen un control sobre la població de garotes, trencant-les i menjant-se les seves parts interiors. Associada amb aquesta espècie hi trobem sovint la garota negra (Arbacia lixula), que es distingeix de la de roca pel seu color, l’hàbit de viure en aigües més somes i per ser de menor mida. Val a dir com a dada il·lustrativa que la vila de Palafrugell celebra anualment unes jornades gastronòmiques, la garoinada, -des de mitjans gener fins mitjans de març- en les que aquest fruit de mar n’és el principal protagonista.

 

Uns dels invertebrats que més captiven al cabussador afeccionat són les estrelles de mar. D’entre les diverses espècies que es poden veure a la zona hi destaca per la seva abundància l’estrella vermella (Echinaster sepositus), d’un roig intens. Aquest animal, que s’alimenta bàsicament d’esponges, viu tant sobre substrat dur com damunt els sòls de naturalesa sorrenca, enmig la praderia de posidònia. Altres equinoderms presents són l’estrelleta (Asterina gibbosa) i, del grup de les ofiures, l’estrella de potes espinoses (Ophiothrix fragilis) i Amphipholis squamata.

 

L’espirògraf o plomall de mar (Spirographis spallanzanii) -poliquet tubícola- i el pop roquer (Octopus vulgaris) són altres animals característics que també habiten aquests ambients intermitjos.

 

Allà on el fons és de sorres i graves i es desenvolupa la posidònia, s’hi troben espècies com les nacres (Pinna nobilis), bivalves de grans dimensions que viuen parcialment enterrats al sediment en posició vertical. La progressiva destrucció dels poblaments de posidònia i l’afany recol·lector d’alguns amb finalitats decoratives, han fet que la nacra desaparegués d’una gran part de la nostra costa.

 

Entre els equinoderms destaquem la garota violeta (Sphaerechinus granularis), la botifarra de mar Holothuria tubulosa i l’estrella de sorra (Astropecten aranciacus). Igualment, damunt les fulles de posidònia hi creix una interessant fauna que ve representada bàsicament per Obelia dichotoma i Sertularia perpusilla -hidraris-, Fenestrulina joannae, Disporella hispida, Lichenopora radiata i Electra posidoniae -briozous- i Spirorbis corrugatus -poliquet-.

 

Per sota de la fondària inferior on s’hi fa la praderia de posidònia és on trobem els dominis del coral·ligen, lloc on creix el corall vermell (Corallium rubrum) que dóna nom a aquesta zona. Aquesta espècie i altres de similars han estat objecte d’activitat recol·lectora per part de cabussadors i curiosos, cosa que ha portat a una important regressió dels seus efectius.

 

A l’àrea es fa difícil trobar colònies de corall d’una certa edat si no és a fondàries considerables, on el veiem en parets del tot verticals, extraploms, esquerdes o a l’interior de coves. Tot i això, a la zona vedada de Ses Negres, a l’espai veí de Muntanyes de Begur, s’ha constatat el ràpid procés de recuperació d’aquest organisme quan se l’hi asseguren unes mínimes condicions de tranquil·litat. A banda de les pertorbacions d’origen antròpic, el seu creixement i distribució depenen bàsicament de la il·luminació del fons, la temperatura de l’aigua i l’hidrodinamisme conferit pels corrents.

 

D’aspecte similar al corall hi trobem les gorgònies, entre les que destaquen la gorgònia blanca (Eunicella singularis) i la gorgònia violeta (Paramuricea clavata). Aquesta última, especialment atractiva per les coloracions vermelles i grogues, ressalta enmig la foscor dels llocs on viu, generalment per sota dels 25 m de profunditat on pot formar una mena de boscos submarins. La gorgònia violeta, que per la nitidesa de les aigües es mostra en la seva tonalitat groga, aporta interessants valors paisatgístics a una bona part d’aquests fondals

 

Tant les gorgònies com els coralls es caracteritzen per l’extrema lentitud del seu creixement, el qual es calcula en un màxim d’1 cm cada any. És per això que quan nedadors i escafandristes els malmenen amb els seus moviments, posen fi a força lustres de construcció lenta però constant d’aquestes estructures biològiques. L’ancoratge d’embarcacions sense boies és també un important factor de regressió de les biocenosis del coral·ligen. La sobrefreqüentació dels fons, en definitiva, és un dels grans problemes que avui en dia planteja la preservació dels dominis de sota aigua a una bona part de la Costa Brava.

 

El fals corall o corall bord (Myriapora truncata) -briozou- és també un organisme colonial present en aquests estrats més profunds. També les esponges són molt habituals en els fons del coral·ligen. Mentre algunes viuen incrustades entre les algues, formant una mena d’escorça damunt la pedra, n’hi ha que dissolen el substrat calcari o encabien gairebé per complert el sòl rocallós, creixent les unes al cim de les altres. Axinella polypoides, que forma unes petites mates d’aspecte arborescent, és una de les més conegudes. Enmig d’aquesta imbricada massa orgànica hi destaca la presència d’un altre briozou que hom coneix amb el nom d’encaix de Neptú (Sertella septentrionalis).

 

Entre els eriçons que habiten la zona circalitoral, esmentem la garota violeta (Sphaerechinus granularis). La llagosta (Palinurus elephas) i el llobregant (Homarus gammarus) són els dos crustacis més espectaculars i de major mida que viuen als fons coral·lígens de la zona. Aquest últim pobla preferentment els sectors rocosos i de blocs, tot i que també se’l pot veure en espais detrítics o sorrencs.

 

b) Els peixos

 

Els fons marins del conjunt de la Costa Brava són un dels espais de la Mediterrània on més agraït es fa pel cabussador l’observació dels peixos. No pas en va s’hi troben en una gran abundància i varietat i, al mateix temps, mostren sovint una actitud extremadament refiada que en permet gaudir de totes les seves formes i colors.

 

Ben a prop de la superfície hi freqüenten les nodrides concentracions de llisses (Chelon labrosus, Mugil sp.), que acostumen a boquejar els detritus que suren damunt l’aigua. En aquestes franges superiors és igualment fàcil trobar-hi les saupes (Sarpa salpa), que es caracteritzen per formar bancs d’unes quantes desenes d’exemplars els quals romanen molta estona pasturant entre la praderia de posidònia o els poblaments de pèl sauper, raó aquesta última que els hi ha assignat el nom que ara tenen.

 

El sard (Diplodus sargus), que volteja constantment prop de les àrees rocalloses, és un dels peixos més abundants en aquestes aigües. Altres representants de la família dels espàrids són la morruda (Diplodus puntazzo), l’esparrall (Diplodus annularis), l’orada (Sparus aurata) i la verada (Diplodus vulgaris). L’orada és un peix que se’l veu sovint als dominis de la musclera -d’on li agrada alimentar-se-, mentre que la verada és una espècie d’hàbits extremadament gregaris, que pot formar concentracions d’alguns centenars d’individus a les que hom acostuma a observar aturades entre dues aigües.

 

Un dels peixos amb més presència dels que poblen la costera superficial és el llobarro (Dicentrarchus labrax), animal de dimensions considerables, delit de pescadors de canya i de gourmets exquisits. Solitari nedador incansable de caràcter molt golut, aquest peix acostuma a acostar-se força al cabussador, fet que el porta a ser presa habitual dels fusells.

 

Les castanyoles (Chromis chromis), tot al contrari, són uns petits animalons que s’apleguen en gran nombre vora les parets rocoses, on mengen els diminuts components del plàncton. Damunt la roca i entre les comunitats bentòniques hi sovintegen els blènnids i els tripterígids, més coneguts com bavoses o gòbits -els primers- i bavoses morrudes -els segons-. Entre aquestes espècies hi destaquen la bavosa blanca (Parablennius rouxi), el capsigrany (P. gattorugine), el burret (Gobius bucchichi) -en fons sorrencs i de còdols-, el burro roquer (G. cobitis), el gòbit de fang (G. cruentatus), així com les bavoses morrudes Tripterygion delaisi, T. melanurus i T. tripteronotus.

 

La família dels làbrids abasta un gran nombre de peixos amb freqüència bellament pigmentats, habitants dels ambients rocallosos no excessivament profunds i propers al litoral. El grup dels tords és representat per diverses espècies de difícil identificació, entre les que hi podem destacar el tord negre (Labrus merula) i el tord roquer (Symphodus roissali). De moviments neguitosos, aquest últim és extremadament abundant entre els poblaments d’algues de les roques més superficials. Altres làbrids també habituals en aquests ambients rocallosos i entre els alguers són el tord verd (Labrus viridis), el gripau roquer (Ctenolabrus rupestris), el canari (Symphodus mediterraneus), el petarc (S. rostratus), l’enrocador (S. ocellatus), la llambrega (S. melanocercus), el llavió (S. tinca) i el fadrí (Thalassoma pavo) -aquest darrer, fàcilment identificable per presentar una lliurea molt vistosa-.

 

La julivia (Coris julis), però, també anomenada juliola, guiula o donzella, és de ben segur el làbrid més popular. No debades va qualsevol pescador de roca n’ha capturat amb la canya o la fluixa, ni que sigui per pur accident. Altrament, arrecerats a l’interior dels forats que fa la roca hi trobem la morena (Muraena helena) i el congre (Conger conger), ambdós d’aspecte serpentiforme.

 

Altres espècies que habiten les roques de la regió infralitoral són els representants de la família dels serrànids. Dins d’aquest grup en destaca per la seva abundància el serrà (Serranus cabrilla), també presa habitual dels pescadors de canya que s’instal·len a les penyes o trafeguen amb petites embarcacions tot ran de costa. La vaca serrana (S. scriba) és igualment habitual als alguers de posidònia i als fons rocosos d’escassa fondària.

 

El nero (Epinephelus marginatus) és entre tots els peixos de la zona un dels més emblemàtics i que millor han caracteritzat aquests fons. Nogensmenys és el peix de roca per excel·lència, autèntica delícia de submarinistes i pescadors. Si bé anys enrera era habitual arreu de la Costa Brava i en qualsevol forat prop de la superfície, la secular persecució de què ha estat objecte l’ha convertit en un animal més aviat escàs, absent fins i tot d’amplis sectors del litoral. Allà on se’l troba, acostuma a assolir mides força discretes i manté conductes temoroses davant la presència humana, sempre a fondàries considerables i resguardat a l’interior de les cavitats que fa la pedra.

 

També vora les roques i els alguers, però a unes majors profunditats de les que fins ara hem descrit, hi viuen les espècies del coral·ligen, lloc en el que la llum dóna pas a la penombra i on les acolorides estructures arborescents de gorgonacis i briozous dibuixen un misteriós però atractiu paisatge submarí. Entre els peixos que més particularitzen aquests ambients hi trobem l’escórpora o cap-roig (Scorpaena scrofa), el captinyós (S. notata) i la rascassa (S. porcus).

 

Nedant vora el substracte petri i en aigües poc o molt profundes hom hi observa el sard imperial (Diplodus cervinus), el pagre (Pagrus pagrus) i el corball (Sciaena umbra), aquest últim força escàs als rocams més propers a la costera. Se’l veu nedant parsimoniosament en indrets amb abundància de blocs, on entra i surt dels nombrosos forats que fa la roca. El sard imperial també s’hi troba amb relativa abundància, nedant en solitari o en grups d’uns pocs exemplars.

 

Als fons coral.lígens i a l’interior de les nombroses cavitats submarines hi són sempre abundants els temporalers o forcadelles (Anthias anthias). També el moll reial (Apogon imberbis), el gòbit lleopard (Thorogobius ephippiatus) i el gòbit (Gobius vittatus) són espècies característiques d’aquests ambients.

 

Les praderies de posidònia són lloc d’estada habitual de força espècies característiques dels rocams més propers, que hi van amb freqüència a cercar-hi el menjar. Les que s’estableixen de manera més o menys permanent en l’herbei, però, són més aviat escasses. Entre aquestes destaquem-hi el roger o moll de roca (Mullus surmuletus), la mula (Syngnathus typhle), l’agulleta (S. acus), el cavall de mar (Hippocampus hippocampus), el mabre (Lithognathus mormyrus), el gerret (Spicaria smaris) i el tamborer (Symphodus cinereus).

 

Allunyats de les àrees de costa i de la comunitat de posidònia, els fons detrítics i sorrencs ens dibuixen un paisatge aparentment desolat, que contrasta amb l’exuberància i riquesa dels ambients que fins ara hem descrit. Entre les espècies que habiten aquestes zones sedimentàries hi destaquen les del grup de les milanes, tremoloses i rajades, amb la milana comuna (Myliobatis aquila) i la vaca tremolosa (Torpedo marmorata) com a representants més característiques. També hi són habituals l’aranya (Trachinus draco), el serrà de bou (Serranus hepatus) i el tacó (Bothus podas). Altres peixos que recórren les aigües lliures i que es mouen en aquest univers infinitament blau són la sardina (Sardina pilchardus), la sèrvia (Seriola dumerili), la boga (Boops boops) i l’oblada (Oblada melanura), aquests dos últims sovint formant moles mixtes.

 

c) Els rèptils

 

En el medi marí el grup dels rèptils es veu representat únicament per la tortuga babaua (Caretta caretta), queloni que no és estrany veure mar endins i que ocasionalment podrem observar ran de costa. Les dades que es tenen de l’espècie ens la confirmen com un possible migrant en aquest sector de la Mediterrània, fet que explicaria el per què la majoria d’individus detectats són exemplars subadults.

 

d) Les aus

 

Els ecosistemes típicament marins acullen un bon nombre d’aus pelàgiques que només de manera esporàdica s’acosten a la la costera. L’existència de caps que penetren mar endins, uns paisatges litorals prou alterosos i feréstecs, així com determinats elements naturals i geogràfics suficientment atractius -pensem en el proper arxipèlag de les Medes, la badia del Ter o les mateixes illes Formigues-, són aspectes determinants per tal d’afavorir aquesta riquesa ornítica.

 

Les baldrigues són ocells habituals en qualsevol punt de la costa, generalment observables en bon nombre alguns centenars de metres mar endins. Dins del grup hi trobem la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) i la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), a vegades en concentracions de desenes d’individus. Mentre la cendrosa només es pot veure en temps de pas, la mediterrània es fa present en qualsevol època de l’any, tot i que a l’estiu és força escassa i tan sols se citen exemplars solitaris.

 

L’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és una au de règim estrictament pelàgic, que únicament s’acosta a terra ferma per nidificar. Aquests costums marins i els hàbits crepusculars fan que la distribució i el seu estatus al conjunt de Catalunya siguin encara en força casos una incògnita. A la nostra àrea d’estudi es tenen dades suficientment contrastades de la presència de l’espècie, de la qual, fins i tot, cal esmentar que anys enrera es capturà un individu jove al sector de cap de Begur, fet que ens indica una més que probable nidificació a la façana litoral d’aquest massís.

 

Altres aus marines representatives són el mascarell (Sula bassana), espècie hivernant que s’observa al front marí de tota l’àrea, especialment a Cap de Begur, el paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) i el paràsit gros (S. skua), presents de manera escassa durant els passos migratoris i al llarg de l’hivern, i dels quals n’hem fet bones observacions a la zona de les illes Formigues i del cap de Planes; així com el gavot (Alca torda), que es distribueix aleatòriament per tot el litoral entre els mesos de novembre i març.

 

Entre les gavines de caràcter més pelàgic hem de destacar la gavina capnegra (Larus melanocephalus) -freqüent en temps de pas-, la gavina menuda (L. minutus) -observable de forma escassa en migració i durant l’hivern-, el gavià fosc (L. fuscus) -vist ocasionalment durant la primavera i la tardor, gairebé sempre associat amb l’argentat-, la gavina corsa (L. audouinii) -migrant escàs, tot i que cada cop d’aparició més regular-, així com la gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla) -espècie habitual a la zona durant l’hivern, malgrat que en nombre reduït -.

 

Igualment dins del grup dels xatracs cal fer esment del xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis). Aquest ocell esdevé habitual durant l’hivern i -bàsicament- al llarg de les migracions, època en què el veurem sovint en petits i sorollosos grups pescant vora la costa. Aclarir que tot i haver-lo considerat en aquest epígraf corresponent a les aus de caràcter estrictament marí, l’espècie pot ser observada habitualment aturada damunt les roques i els nombrosos illots del conjunt de la franja costanera.

 

e) Els cetacis

 

En les immediacions de la costera la presència de cetacis constitueix un fet poc habitual. Les citacions que fins ara s’hi han efectuat, bé que abasten un ampli ventall de les espècies que hom pot trobar en el conjunt de la Mediterrània, corresponen bàsicament a exemplars solitaris o de conducta erràtica, així com a individus embarrancats a les zones de platja més properes.

 

Altra cosa, però, són les observacions que es poden efectuar quan hom té l’ocasió d’endinsar-se algunes milles mar endins, fins els límits de la plataforma continental -entre les 5 i les 15 milles-. Atesa la singular presència d’una fauna que sovint es considera aliena, així com la proximitat a la costa -bàsicament del cap de Begur- en que han estat efectuades algunes d’aquestes observacions, hem cregut del tot oportú fer-ne algunes consideracions i comentaris.

 

En aquest sentit, doncs, l’espècie més abundant i fàcil de veure és el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), que hom acostuma a trobar en grups d’entre 5 i 50 individus de diferents edats. Es tracta d’un animal de conducta extremadament curiosa, a qui li agrada molt seguir la proa dels vaixells durant llargues estones de navegació. El dofí mulà (Tursiops truncatus) és també força freqüent aigües endins d’aquest sector de la Costa Brava, on generalment s’hi veuen concentracions d’entre 20 i 40 individus -observar exemplars solitaris és gairebé una excepció-.

 

Els caps d’olla, mamífers que es caracteritzen per presentar un front d’aspecte globós, estan representats pel cap d‘olla negre (Globicephala melaena) i el cap d’olla gris (Grampus griseus). El primer, que amida fins a 6 m, s’aproxima en ocasions molt a la costa, de tal manera que s’han vist exemplars a uns pocs centenars de metres de la línia litoral -aquest és el cas, per exemple, de 3 individus que s’observaren la primavera de 1993, entre Ses Negres i Sa Riera-. El cap d’olla gris, tanmateix, es troba normalment força més mar endins que no pas l’espècie anterior.

 

El cetaci de majors dimensions que hom pot veure a les nostres aigües és el rorqual comú (Balaenoptera physalus), tot i que difícilment s’apropa a menys de 10 o 15 milles de la costa. Curiosament, però, durant el temps en què s’allargaren els treballs de redacció d’aquest document es pogué observar un exemplar -el febrer de 1998- a aproximadament dos-cents metres de la zona de Ses Negres. Val a dir que és durant la primavera i la tardor, època en que els rorquals emigren des de l’Atlàntic fins al golf de Gènova, quan es tenen més probabilitats de fer-ne observacions, tractant-se quasi sempre de parelles o bé d’exemplars solitaris.

 

De presència molt més esporàdica a les nostres costes cal citar, finalment, espècies com el dofí comú (Delphinus delphis), la balena de Cuvier (Ziphius cavirostris) i el catxalot (Physeter macrocephalus). Ara si que veure-les implicarà unes grans dosis de fortuna o esdevenir un navegant gairebé empedreït.

 

En relació als embarrancaments que s’han produït en zones de platja ben properes, esmentem que el cetaci més gran aparegut ha estat precisament el rorqual comú, del qual se’n localitzà un exemplar l’any 1953 a la platja de Pals. Dos anys més tard, el 15 d’octubre de 1955, un altre balenoptèrid -probablement també un rorqual comú- va aparèixer al mateix indret.

 

El 1973 fou un any prolífic en embarrancaments a l’àrea de la badia del Ter. El 4 d’abril es feu la primera citació oficial i reconeguda de cap d’olla gris (Grampus griseus) al conjunt de les costes ibèriques, a partir d’un exemplar trobat mort a la propera platja de l’Estartit. Igualment, el 13 de juny de 1973 es trobà surant dins del port de l’Estartit una femella molt jove de balena de Cuvier (Ziphius cavirostris), que amidava uns 2 m de longitud. També l’hivern d’aquell mateix any un pescador de l’Estartit comunicà haver vist durant força dies un cetaci del grup dels dofins i cap d’olles embarrancat a les mateixes illes Medes.

 

Com a citació curiosa per les circumstàncies en què fou feta, cal recordar que el 22 de setembre de 1991 es veieren 3 exemplars adults de cap d’olla negre nedant a tant sols 300 m de la desembocadura del riu Ter, a la platja de l’Estartit i molt a la vora de la costa begurenca. De dofí llistat també en tenim referències a la platja de Pals -junt a la gola del Daró- per un exemplar trobat mort damunt la sorra el 26 de gener de 1991. Aquest animal formà part de la llarga llista de dofins llistats que en aquella època -anys 1990 i 1991- es trobaren a les platges del llevant peninsular, víctimes d’una estranya malura d’origen víric.

 

f) Àrees d’interès faunístic

 

Les àrees d’interès faunístic en els sistemes immergits -medi marí- se centren bàsicament en les comunitats associades a les zones de relleu i roquissar, ja siguin biocenosis bentòniques, ja siguin poblaments de peixos lligats a aquesta mena d’hàbitats. De fet, i en relació a altres trams litorals del país, aquest és el gran símbol d’identitat de la Costa Brava i el que li ha valgut un ampli reconeixement més enllà de les nostres fronteres.

 

Aquesta singular riquesa i esplendorositat del paisatge submarí, però, ha estat al mateix temps objecte d’una intensa i secular explotació, antigament amb motius de subsistència i, a hores d’ara, en bé d’unes pràctiques esportives i de lleure malenteses i sense una prèvia planificació. El resultat d’això són amplis sectors de la costera amb una realitat biològica molt per dessota del seu autèntic potencial d’acolliment.

 

Tanmateix, quan s’han aplicat mesures de control, la capacitat de recuperació de les biocenosis s’ha constatat del tot sorprenent. Aquest és el cas de la zona vedada del Cap Negre al Pa de Pessic, creada l’any 1993. Tot aquest sector, que havia estat un dels més explotats del litoral begurenc pels pescadors, mariscadors i corallers, ha experimentat en aquests darrers anys una evident millora del conjunt de les seves comunitats submarines.

 

A l’espai de Castell-Cap Roig, destaquen com d’interès especial faunístic les Illes Formigues. Malgrat que es tracta d’una zona molt castigada per pescadors i submarinistes, s’hi troben representades totes les comunitats pròpies de la successió batimètrica. El precoral·ligen i el coral·ligen són especialment rics, amb interessants poblaments d’esponges, cnidaris antozous -alcionacis, gorgonacis, …- i tota mena de peix de roca i semipelàgic[20].

 

3.2.3  El cas de les illes Formigues i els Ullastres

 

A fi i efecte d’il·lustrar el component botànic i faunístic de l’ecosistema marí, hom ha cregut pertinent reproduir de forma parcial els resultats de l’estudi elaborat l’any 1994 pel Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona en relació a les possibilitats de declaració de reserves submarines a la zona de les illes Formigues i els Ullastres.

 

El document esmentat analitzà a l’arxipèlag de les Formigues la composició de les seves comunitats bentòniques en base a un seguit de transectes, mentre que també en aquestes mateixes illes i al sector dels Ullastres -accidents submarins situats a uns 500 m al sud del cap de Sant Sebastià- es feu un reconeixement visual del poblament ictiològic mitjançant recorreguts a diferents fondàries i sobre fons de roca.

 

Aquests inventaris, si bé són relativament senzills i corresponen a dues àrees puntuals dins l’àmbit marí inclòs en el PEIN, poden ser prou representatius dels ecosistemes establerts a la zona i de les seves potencialitats, més si tenim en compte que tant les Formigues com el sector dels Ullastres constitueixen llocs d’especial interès biològic en el conjunt de l’àrea.

 

Els transectes pel reconeixement del bentos es feren seguint un eix vertical en tres sectors diferents, els quals a l’ensems s’escolliren segons la seva representativitat. Pel que fa als peixos, els resultats obtinguts es compararen amb aquells altres fruit d’experiències similars a l’àrea de les illes Medes, espai preservat i que ens serveix de referència per tal d’observar si existeixen o no diferències significatives com a conseqüència de l’estat de protecció al qual aquest arxipèlag es troba sotmès.

 

Taula V. Inventari de les espècies del bentos identificades en tres transectes a la zona de les illes Formigues.

 

Batimetria (m)	Flora (1)	Fauna (1)
Transecte 1 (cara N -orientació NE-SO-, amb poca fondària -inferior als 20 m- i predomini dels blocs amb algues fotòfiles i feixos de Posidonia oceànica, que no arriben a conformar una autèntica praderia)
0 / -5	Corallina elongata (3), Codium vermilara (1), Laurencia obtusa (2), Cladostephus spongiosus (1).	Balanus sp. (2), Paracentrotus lividus (2), Ircinia fasciculata (2).
-5 / -10	Cladostephus spongiosus (2), Codium vermilara (2), Corallina elongata (1), Falkenbergia rufolanosa (2), Halopteris filicina (3), Codium bursa (2), Lithophyllum incrustans (3), Sphaerococcus coronopifolius (1), Posidonia oceanica (1).	Crambe crambe (2), Paracentrotus lividus (2).
-10 / -15	Sphaerococcus coronopifolius (2), Peyssonnelia spp. (2), Padina pavonica (3), Halopteris scoparia (3), Corallina elongata (2), Laurencia obtusa (2), Posidonia oceanica (3), Halimeda tuna (1), Lithophyllum incrustans (1).	Crambe crambe (1), Clavellina nana (1).
-15 / -20	Posidonia oceanica (3), Halimeda tuna (2), Halopteris filicina (2).	Crambe crambe (2), Clavellina nana (2), Myriapoda truncata (2).
Transecte 2 (cara E -orientació NO-SE-, amb descens ràpid per sota dels -30 m. A partir dels -25 m apareix un fons coral·ligen relativament ric i diversificat)
0 / -15	Halopteris filicina (2), Sphaerococcus coronopifolius (1), Halopteris scoparia (1), Codium vermilara (1), Dyctiota dichotoma (1).
-15 / -20	Halopteris filicina (3), Sphaerococcus coronopifolius (3), Halopteris scoparia (3), Codium vermilara (2), Mesophyllum lichenoides (2), Dyctiota dichotoma (3).	Crambe crambe (2), Sphaerechinus granularis (1).
-20 / -25	Halopteris filicina (2), Sphaerococcus coronopifolius (3), Dyctiota dichotoma (2).	Crambe crambe (2), Sphaerechinus granularis (2).
-25 / -30	Halimeda tuna (3), Lithophyllum expansum (2), Halopteris filicina (2).	Eunicella singularis (1), Axynella polypoides (3), Sphaerechinus granularis (2), Myriapoda truncata (2), Halocynthia papillosa (2), Parazoanthus axinellae (3), Alcyonium acaule (2).
Transecte 3 (cara S -orientacio EN-SO-, amb poca fondària -inferior als 20 m- i predomini dels blocs amb algues fotòfiles i feixos de Posidonia oceanica, que no arriben a conformar una autèntica praderia)
0 / -5	Codium vermilara (1), Corallina elongata (2), Halopteris scoparia (2), Laurencia obtusa (1).	Balanus sp. (2), Ircinia fasciculata (1), Paracentrotus lividus (2).
-5 / -10	Cladostephus spongiosus (2), Codium vermilara (1), Corallina elongata (2), Halopteris scoparia (2), Codium bursa (1), Sphaerococcus coronopifolius (2).	Crambe crambe (2), Paracentrotus lividus (2), Chondrosia reniformis (1).
-10 / -15	Cladostephus spongiosus (3), Codium vermilara (3), Falkenbergia rufolanosa (2), Halopteris filicina (2), Lithophyllum incrustans (1), Sphaerococcus coronopifolius (2), Padina pavonica (2), Jania rubens (2), Posidonia oceanica (3).	Ircinia fasciculata (1), Paracentrotus lividus (3), Arbacia lixula (3), Crambe crambe (3).

 

(1) La numeració que segueix al nom de cada espècie fa referència al seu grau d’abundància: 1 -baixa-, 2 -mitjana- i 3 -alta-. Aquest paràmetre ha estat introduït pel propi autor, de tal manera que no ve indicat en el treball original.

 

Font: “Estudi de la possibilitat de declaració de reserves submarines a les illes Formigues i els Ullastres”. Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona. (J. Romero, coord.). 1994.

Taula VI. Relació de peixos observats a la zona dels Ullastres i les illes Formigues en recorreguts -no exhaustius- a diferents fondàries i sempre sobre fons de roca. Comparació de les dades amb aquelles obtingudes a l’arxipèlag de les illes Medes -espai protegit-, considerant sempre un esforç de mostreig equivalent

 

Espècie	Ullastres i Formigues	Illes Medes	Espècie	Ullastres i Formigues	Illes Medes
Sardina (Sardina pilchardus)	+	–	Gripau roquer (Ctenolabrus rupestris)	+	+
Morena (Muraena helena)	+	–	Músic (Labrus bimaculatus)	+	+
Serrà (Serranus cabrilla)	+	+	Tord negre (Labrus merula)	+	+
Vaca serrana (Serranus scriba)	+	+	Tord verd (Labrus viridis)	+	+
Temporaler (Anthias anthias)	+	+	Saig (Symphodus doderleini)	+	+
Llobarro (Dicentrarchus labrax)	–	+	Canari (Symphodus mediterraneus)	+	+
Nero (Epinephelus guaza)	–	+	Llambrega (Symphodus melanocercus)	+	+
Moll reial (Apogon imberbis)	+	+	Enrocador (Symphodus ocellatus)	+	+
Sèrvia (Seriola dumerili)	–	+	Tord roquer (Symphodus roissali)	+	+
(Pomadasys incisus)	+	–	Petarc (Symphodus rostratus)	+	+
Corball (Sciaena umbra)	–	+	Llavió (Symphodus tinca)	+	+
Roger (Mullus surmuletus)	+	+	Fadrí (Thalassoma pavo)	+	+
Boga (Boops boops)	+	+	Gòbit daurat (Gobius auratus)	+	+
Déntol (Dentex dentex)	–	+	Burret (Gobius bucchichi)	–	+
Esparrall (Diplodus annularis)	+	+	Gòbit de fang (Gobius cruentatus)	+	+
Sard imperial (Diplodus cervinus)	+	+	(Gobius geniporus)	+	–
Morruda (Diplodus puntazzo)	+	+	(Gobius vittatus)	+	+
Sard (Diplodus sargus)	+	+	Capsigrany (Parablennius gattorugine)	+	+
Verada (Diplodus vulgaris)	+	+	Babosa blanca (Parablennius rouxi)	+	+
Oblada (Oblada melanura)	+	+	(Parablennius pilicornis)	–	+
Pagre (Pagrus pagrus)	+	+	Bavosa morruda (Tripterygion sp.)	+	+
Saupa (Sarpa salpa)	+	+	Espet (Sphyraena sphyraena)	+	–
Orada (Sparus aurata)	–	+	Llisa (Mugil sp.)	+	+
Càntera (Spondyliosoma) cantharus)	+	+	Joell (Atherina sp.)	–	+
Xucla (Spicara maena)	+	+	Rufina (Scorpaena notata)	+	+
Gerret (Spicara smaris)	+	+	Rascassa (Scorpaena porcus)	+	+
Castanyola (Chromis chromis)	+	+	Cap-roig (Scorpaena scrofa)	+	+
Julivia (Coris julis)	+	+	Bot (Mola mola)	–	+

 

Font: “Estudi de la possibilitat de declaració de reserves submarines a les illes Formigues i els Ullastres”. Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona. (J. Romero, coord.). 1994.

 

4    ELS VALORS CULTURALS

 

La situació costanera de la zona és motiu de la localització en tot aquest sector de llegats històrics que daten ja de l’època dels ibers i del temps de la romanització. No debades el mar ha estat sempre una de les principals vies d’entrada dels diferents pobles i cultures que s’han establert al país. Des d’aquell temps ençà, la influència  humana s’ha fet palesa de diverses formes damunt del territori, certament que en aquestes darreres dècades amb més desencert que no pas seny si ens referim a la preservació dels signes i la tipologia tradicional i marinera d’aquesta part de la Costa Brava.

 

Pel que fa a les eines i instruments d’identificació i reconeixement del patrimoni cultural, cal esmentar els conjunts i elements considerats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BICN) segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, la qual recull a l’ensems aquells altres ja prèviament contemplats per altres textos anteriors i, bàsicament, per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.

 

També en l’àmbit dels documents de caràcter vinculant cal esmentar la normativa aprovada pels ens locals. Hi destaquen molt especialment el Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic de Palafrugell -estableix protecció damunt unitats arquitectòniques, paisatgístiques i arqueològiques-, aprovat el 14 d’octubre de 1990, així com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós. Mont-ras no ha definit cap mena d’inventari dels elements d’interès cultural del municipi.

 

En relació al patrimoni arqueològic, de manera específica cal considerar les cartes arqueològiques elaborades pel Servei d’Arqueologia del Dept. de Cultura, on per comarques i municipis s’hi situen els diferents jaciments que fins l’actualitat han estat identificats.

 

Esmentem també l’inventari existent al Servei del Patrimoni Arquitectònic del Dept. de Cultura el qual, si bé és mancat de valor legal o normatiu, esdevé document de referència a l’hora de determinar els elements culturals de major interès i rellevància en tots i cadascun dels municipis.

4.1    El patrimoni arqueològic

 

 

L’espai Castell-Cap Roig acull dos jaciments arqueològics de particular interès:

 

1. a) La font Morisca (cala del Crit): jaciment al municipi de Mont-ras, datat entre les darreries del s. I a.C i finals del s. III d.C. Pel fet de no haver-s’hi efectuat mai cap excavació, les troballes que s’han localitzat a la zona són totes superficials. Es tracta de tègules, imbrices, dòlia, àmfores, terra sigil.lata sudgàl.lica i ceràmica africana de cuina. Alguns investigadors pensen que aquest assentament s’hauria de relacionar amb vil.les situades terra endins i de les quals faria les funcions de punt de distribució de productes agrícoles. Igualment podria també tractar-se d’un fondejador especialment requestat.

 

1. b) Sa Cobertera de Castell: poblat íbero-romà, datat dels s. VII-VI a.C. fins al temps de la romanització (s. I-II d.C.). Lloc parcialment exhumat després d’intenses campanyes d’excavació entre els anys 1945 i 1955, les quals deixaren al descobert nombroses habitacions, panys de muralla, sitges, cisternes i una possible plaça amb basaments de columnes. L’organització urbanística ateny la distribució de diverses terrasses esglaonades, reforçades per murs de contenció de tècnica propera a la ciclòpea. Al damunt d’aquestes terrasses s’hi emplacen les habitacions i cabanes de planta rectangular o quadrada, adossades les unes a les altres formant fileres que dibuixen carrers perpendiculars a l’eix de la península on se situa el poblat.

Val a dir que el conjunt del patrimoni arqueològic que es coneix a la zona es troba recollit a la carta-catàleg elaborada pel Servei d’Arqueologia del Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En relació al poblat ibèric de Sa Cobertera de Castell, a banda d’haver estat inclòs a l’inventari del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós, cal destacar també com a fet significatiu la declaració d’aquest poblat com a Bé Cultural d’Interès Nacional segons Resolució de 4-10-96, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de Govern de 7-9-96 de declaració de BCIN, en la categoria de zona arqueològica del jaciment de la Punta de Castell.

 

D’acord amb la informació subministrada per la Direcció General de Patrimoni Natural, convé esmentar la Cova de Cala Senià, com a possible jaciemnst arqeòlogic i elemenst cultural d’intrès. Es tracat d’una coav sepulcral artificial (caova natural amb estructures adossades) del període calcolític. Tot i això, la manca de material arquelògic associat dificulta la seva atribució cronològica i tipoloògica precisa.

 

Des del punt de vista arqueòlgic, l’espai marí comprès entre el Cap Roig, les Illes Formigues i la punta i la platja de Castell conté una de les majors concentracions de jaciments subaquàtics de Catalunya. Segons fonts del Departament de Cultura, a Palafrugell i Palamòs s’han documentat fins 23 jaciments, de tipologia i cronologia variada, predominant els relictes romans. En la campanya empresa per a realitzar la Carta d’Arqueologia Subaquàtica de l’any 1992 es van localitzar 6 jaciments en aquest àmbit.

 

4.2    El patrimoni arquitectònic

 

 

Els elements d’interès arquitectònic explícitament reconegut pels diferents documents vinculants o de referència, són els que es relacionen a continuació:

 

1. a) Castell de Cap Roig (castell del Rus): Castell obra personal de l’ex-coronel tzarista -exiliat arran de la revolució de 1917- Nicolai Woevodsky i la seva esposa d’origen anglès Dorothy Webster, experta en antiguitats. La construcció, imitant l’arquitectura medieval, s’inicià el 1931 i es feu amb materials de pedra de la mateixa zona. El complex s’estructura en quatre cossos de dues plantes a l’entorn d’un pati central, a mena de claustre romànic. Les façanes presenten merlets i hi destaca una torre quadrangular. A la façana principal hi ha una porta gòtica. L’interior del castell té una estructura molt complexa, amb sales, habitacions i passadissos amb profusió d’elements ornamentals i fantasiosos. A banda de les instal·lacions pròpies del conjunt constructiu (castell, claustre, torre, església, …), als terrenys que el circumden s’hi va dissenyar un interessant jardí botànic. A l’entrada d’aquest jardí hi trobem un conjunt de set cases, capella, cavallerisses i dependències on hi habitava el servei, tot a l’entorn d’un pati o placeta. A la mort dels antics propietaris -anys 1975 i 1980-, tant el castell com els jardins van passar a ser propietat de la Fundació Caixa de Girona, que és qui actualment en fa el manteniment i gestiona els actes i les visites al complex.

 

Aquesta edificació consta amb el número R-I-51-5983 a l’inventari de castells i elements d’arquitectura militar del Registro de Bienes de Interés Cultural (Patrimoni Històric Espanyol). La Llei 9/1993, del Patrimoni Cultural Català, però, el reclassificà com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Igualment, és inclòs al Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic de Palafrugell.

 

1. b) Barraca de Cala Estreta: antic refugi de pescadors situat a la mateixa platja. Es tracta d’una construcció rectangular que s’amotlla al desnivell del terreny, amb una única obertura -portalada- a la façana anterior. El sistema de coberta és una volta de canó de tres gruixos de rajola, amb una xemeneia al costat. La primera referència d’aquesta construcció la tenim el 1531, quan s’utilitzava per guardar la barca i els estris de pescar. Actualment es fa servir per cuinar-hi en les diades de lleure i esbarjo que hom passa en aquest bell paratge. Pel que fa al seu reconeixement, val a dir que és inclosa al catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós, així com a l’inventari del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Dept. de Cultura.

 

1. c) Barraques de Cala Canyers: es tracta de dues cabanes d’obra, datades al s. XIX i amb funcions originàries de refugi de pescadors. Les construccions, encastades al desnivell del terreny, presenten una façana amb gran obertura, porta de fusta i dues finestres de ventilació superior. Les parets són de pedra i arrebossades, mentre que la coberta és de volta de canó rebaixada i amb una xemeneia a la banda esquerra de la façana. Com en el cas anterior, es troben recollides al catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós i a l’inventari del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Dept. de Cultura.

 

1. d) Mas Canyet: casalot enrunat que se situa al marge esquerra del camí del cap de Planes. Es tracta d’una antiga masia fortificada, que segurament data del s. XIII i fou activa fins al s. XVIII. És de planta rectangular, amb una alçada de tres pisos i torre adossada al cantó de llevant. Val a dir que tant el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós com el Servei del Patrimoni Arquitectònic del Dept. de Cultura, recullen de manera explícita en els seus catàlegs aquesta edificació.

 

1. e) Barraca d’en Dalí: construcció dins la propietat de la casa Puig-Palau, sembla que construïda per a Salvador Dalí amb motiu de les llargues estades que el pintor alt-empordanès passava durant l’estiu en aquella estança i al Mas Juny. Es tracta d’una caseta aïllada al mig del bosc, amb el sostre de vidre i una curiosa porta inclinada d’accés. Aquesta edificació és inclosa al catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós.

 

1. f) Casa Puig-Palau (Mas Castell): Obra noucentista de l’arquitecte R. Duran i Reynals, construïda entre els anys 1945-46 i inspirada en un palau renaixentista. L’edifici és de planta rectangular i jardí amb porxades al darrera. La façana s’estructura en dos alçades; la inferior té quatre finestres i una porta central, mentre que la superior té tres finestres entre les quals hi ha sengles fornícules ovals amb bustos i a l’extrem esquerra una porxada de tres arcs de mig punt amb balustrada. La paret és de maó estucada i la coberta de teula àrab a quatre vessants amb barbacana de bigues de fusta. Els jardins, actualment abandonats, són de J. Mirambell i Ferrer. El conjunt arquitectònic és inclòs al catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós i a l’inventari del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura.

4.3    Altres elements culturals d’interès

 

 

Es consideren en aquest epígraf els bens del patrimoni cultural difícilment catalogables com a unitats arqueològiques o arquitectòniques pròpiament dites. Igualment, hom contempla unitats paisatgístiques protegides segons allò que estableix el Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic de Palafrugell. El document esmentat abans clou sota aquesta denominació els paratges que per les seves característiques naturals -geomorfològiques, litològiques, botàniques, etc.- o històriques -traces de l’aprofitament humà dels recursos de l’aigua i de la terra- han de ser preservats de la degradació ecològica o de la transformació indiscriminada. En aquestes unitats, doncs, la política d’intervenció -a desenvolupar mitjançant Pla Especial- ha de consistir bàsicament en la restauració paisatgística i la rehabilitació dels elements arquitectònics catalogats que contenen.

 

1. a) Camí de ronda: conjunt de camins i senders poc o molt consolidats al llarg de la línia litoral, tradicionalment mantinguts i respectats a la Costa Brava, i que troben la seva validació normativa a la Llei de Costes (Llei 22/1988, de 28 de juliol). Aquest text legal incideix en la preservació dels espais costaners -servitud de protecció- i en allò que fa al trànsit i l’accés al mar -servitud de trànsit-[21]. Si bé el pas lliure al llarg del litoral ja ha estat secularment mantingut a casa nostra mitjançant els camins de ronda, és a partir de la Llei esmentada que adquireixen plena justificació dins d’un marc reglamentari.

 

Pel seu peculiar caràcter i la transcendència que aquests camins adquireixen en allò que és el coneixement de la zona costanera, hom relaciona tot seguit els trams pels quals es pot transcórrer en l’àmbit d’aquest Pla especial, així com el seu grau de consolidació[22]. El conjunt d’aquests camins es troba convenientment cartografiat al Mapa O-1. (Proposta d’ordenació).

 

• El Golfet – Cala d’en Massoni (consolidat).
• Cala Vedell – Cala dels Corbs (no consolidat).
• La Foradada de Castell – Platja de Castell (no consolidat).

 

1. b) Castell -paratge- de Cap Roig: unitat paisatgística considerada al Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic de Palafrugell. Inclou com a element de protecció arquitectònica el propi castell del Cap Roig, amb el veïnat de cases annex i les tombes dels antics titulars i alguns dels seus gossos, al promontori de Cap Roig. El jardí botànic, per les seves pròpies característiques i superfície d’ocupació dins del paratge, mereix unes consideracions al marge:

 

l Jardí botànic de Caixa de Girona, al Cap Roig: conjunt constructiu i botànic situat dins la mateixa propietat del castell, ideat i construït a partir de l’any 1931 per l’ex-coronel tzarista Nicolai Woevodsky, amb habilitats pel dibuix i l’arquitectura, i la seva esposa Dorothy Webster, aristòcrata anglesa, decoradora i afeccionada a l’arqueologia i la jardineria. El seu àmbit s’estén entre el castell i el poblat, per la banda de ponent, i la cala d’en Massoni i la “banyera del Rus”, pel costat de mar. Es tracta de diversos senders i espais -camí del Castell, terrassa de les Monges, terrassa Bassin, jardí dels Enamorats, jardí de Primavera, …- on s’hi combinen els elements arquitectònics i vegetals. Segons el text editat per la pròpia institució el jardí “està integrat per més de 500 espècies. La situació geogràfica i la seva orientació arrecerada ofereixen unes condicions climàtiques i de substrat favorables per a sostenir un ampli espectre de flora mediterrània i també de flora exòtica, tropical i subtropical”. Per exemple, s’hi alternen les de procedència exòtica i llunyana (cedres de l‘Atles i de l’Himàlaia, mimoses, llessamins asiàtics, …), les varietats de jardineria (nimfees, begònies, alegries de la casa, …) i les espècies pròpies del país i de la zona (suros, marfull, romaní, …).

 

Taula VII. Principals àrees i elements del patrimoni cultural.

 

Element	Descripció	Reconeixement
n Sa Cobertera de Castell	Poblat ibèric indiget datat del s. IIV a.C. fins l’època de la romanització.	P.A.C., Incoat expedient de declaració de zona arqueològica com a B.C.I.N. (Resolució de 18-11-1994), P.E.P.P.P. Resolució de 4-10-96 per la qual es dóna publicitat a l’Acord de Govern de 7-9-96 de declaració de BCIN, en la categoria de zona arqueològica del jaciment de la Punta de Castell
El patrimoni arquitectònic
n Castell de Cap Roig (“castell del Rus”)	Castell construït a partir del 1931, imitant l’arquitectura medieval.	B.I.C. (R-I-51-5983 a l’inventari de castells i elements d’arquitectura militar), B.C.I.N., P.E.P.I.P.A.P.
n Barraca de Cala Estreta	Barraca de pescadors, mostra d’arquitectura popular i referenciada ja al s. XVI.	C.S.P.A., P.E.P.P.P.
n Barraques de Cala Canyers	Barraques de pescadors, mostra d’arquitectura popular de finals del s. XIX.	C.S.P.A., P.E.P.P.P.
n Mas Canyet	Masia fortificada documentada ja al s. XIII.	C.S.P.A., P.E.P.P.P.
n Barraca d’en Dalí	Caseta aïllada de caràcter rústec i elements surrealistes.	P.E.P.P.P.
n Casa Puig-Palau (Mas Castell)	Casal construït els anys 1945-46, inspirat en un palau renaixentista.	C.S.P.A., P.E.P.P.P.
n Cases d’en Sert	Conjunt de construccions popular (barrques pesqueres) remodelat als anys 20 per l’arquitecte J.Ll. Sert per al seu oncle i pintor J.M Sert, que hi visqué entre 1029 i 1935.	P.E.P.P.P.
Altres elements culturals d’interès
n Castell -paratge- de Cap Roig	Unitat paisatgística a la zona del castell de Cap Roig, des de la platja del Golfet fins a la cala d’en Massoni (inclou el jardí botànic i les edificacions del Castell).	P.E.P.I.P.A.P.

 

B.C.I.N. – Bé Cultural d’Interès Nacional (Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català).

B.I.C. – Registro de Bienes de Interés Cultural (Reial Decret 111/1986), el qual desenvolupa parcialment la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol.

C.S.P.A. – Catàleg del Servei del Patrimoni Arquitectònic – Dept. de Cultura/Generalitat de Catalunya.

P.A.C. – Patrimoni Arqueològic de Catalunya (cartes arqueològiques) – Servei d’Arqueologia/Dept. de Cultura/Generalitat de Catalunya.

P.E.P.I.P.A.P. – Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic de Palafrugell.

P.E.P.P.P. – Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós.

 

5   EL MEDI SOCIOECONÒMIC

 

 

5.1  La població

 

 

L’espai Castell-Cap Roig es localitza en els municipis de Palafrugell, Mont-ras i Palamós, tots a l’extrem oriental de la comarca del Baix Empordà. El conjunt de les poblacions, amb una superfície total de terme de poc menys de 53 Km², acollia el 2005 una població de dret de 37.805 habitants. Tal i com ja es constatarà més endavant, però, en tractar-se d’una zona molt condicionada pel factor turístic, aquest volum de residents es veu fortament incrementat per l’afluència de visitants de temporada o ocasionals, sobretot durant els mesos d’estiu i al llarg dels caps de setmana.

 

Taula VIII. Superfície i població dels municipis (2005).

 

Municipi	Superfície (km2)	Població
Mont-ras	12,2	1.761
Palafrugell	26,6	19.813
Palamós	13,9	16.231
TOTAL	52,7	37.805

 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

 

5.1.1  Evolució poblacional

 

D’ençà el 1975 i fins l’any 2005, la població de dret dels tres municipis on incideix el Pla Especial no ha deixat de créixer de forma contínua. És així com s’ha passat dels 26.104 habitants d’ara fa trenta anys  als 37.205 que es tenen en l’actualitat (2005). El percentatge d’increment d’aquestes dues darreres dècades oscil·la entre un 88 % -aquest és el cas de Mont-ras- i un 45 % -tal com ha succeït al nuclis de Palafrugell i Palamós-, amb una mitjana pel conjunt dels tres termes -atenent al global de la població- d’un 45 %.

 

 

Taula IX. Evolució de la població de dret (1975-2005).

Municipi	1975	1981	1986	1991	1996	1998	2005	Increment (%)
Mont-ras	937	898	1.109	1.371	1.500	1.541	1.761	88%
Palafrugell	13.817	15.156	16.064	17.417	17.303	17.564	19.813	43%
Palamós	11.350	12.376	12.198	13.338	14.239	14.420	16.231	43%
TOTAL	26.104	28.430	29.371	32.126	33.042	33.525	37.805	45%

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

 

Les viles de Palafrugell i Palamós han seguit una tendència molt similar pel què fa a l’evolució poblacional, de tal manera que el nombre d’habitants de l’any 1975 ha augmentat en ambdós casos a prop del 50 %. Donat que es tracta dels municipis més poblats i que partien d’un cens inicial força elevat, en bona mesura l’increment poblacional del conjunt pot atribuir-se al seu creixement natural. Mont-ras ha experimentat un increment demogràfic més alt en percentatges -un 88,5%. Tanmateix, en termes d’habitants l’aportació de Mont-ras al conjunt de població del tres municipis és més discreta (824 sobre 11.701). El principal factor que determina aquest comportament poblacional a l’alça és probablement l’economia de la regió, emmarcada en un context costaner i amb una dinàmica fonamentada en el pes d’una puixant indústria turística que fa que molta gent s’hi desplaci, tant per treballar i establir-s’hi com per passar-hi les vacances amb una certa continuïtat.

 

5.1.2   La població estacional

 

El marcat caràcter turístic de la regió comporta que, a banda de la gent censada als municipis, calgui igualment tenir en compte un important volum de població el qual, malgrat no estar-hi empadronada, hi resideix durant unes determinades èpoques de l’any. Es tracta doncs d’aquells que hi tenen una segona residència i que, per tant, passen els caps de setmana i/o les vacances a la zona. Així mateix, s’ha també fer esment dels turistes o visitants ocasionals, que hi romanen només durant uns pocs dies l’any o en curts períodes vacacionals.

 

En un treball de l’Institut Superior d’Estudis Turístics (Insetur, Escola Oficial de Turisme -UdG-) realitzat l’any 1996 per encàrrec del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, es pot observar quin és el volum real de població. El document, basat en un seguit d’indicadors com la quantitat d’escombraries generades, el consum d’aigua, la producció d’aigües residuals o les trucades telefòniques, permetien conèixer de manera indirecta però amb una certa exactitud la població present dia a dia en cadascun dels municipis. Aquests càlculs són d’una gran utilitat en espais com el que ara es tracta, sotmesos a importants fluctuacions poblacionals i a significatives diferències entre els volums de població censada i real. En aquests treballs no es contemplava, però, el municipi de Mont-ras per raó del seu menor pes en el mercat turístic de la zona i significació en termes d’aportació de territori al conjunt de la façana litoral de la Costa Brava.

 

Desde 1998 es poden consultar les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de la població estacional i total en termes d’equivalència a temps complet anual (ETCA), sempre relatives a municipis amb població superior a 5.000 habitants o capitals de comarca. Vegeu en aquest sentit el quadre següent amb les dades de Palafrugell i Palamós.

 

Taula X. Població estacional en termes d’equivalència a temps complet anual (ETCA) 2003.

 

Municipi	Població no resident present ETCA	Població resident no present ETCA	Població estacional ETCA	Població total ETCA	(%) pob. estacional sobre pob. total ETCA
Palafrugell	7.653	1.977	5.676	25.311	22,4
Palamós	5.733	1.392	4.341	20.309	21,4
TOTAL	13.386	3.369	10.017	45.620	22,0

 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Pel que fa la distribució en nuclis o disseminat es pot anotar que a Mont-ras, el els habitants de dret se situen molt majoritàriament al nucli urbà. L’absència d’urbanitzacions porta que a Mont-ras sigui menys destacat el fenomen de les segones residències. A Palafrugell, en canvi, amb presencia important d’habitatges secundaris, es palesa una significativa segregació entre la població de dret i els habitants de temporada. La majoria del cens viu al nucli de Palafrugell, mentre que sols una desena part de persones empadronades es distribueixen en alguna de les 12 entitats restants, en bona part urbanitzacions conformades per  habitatges no principals. El cas més paradigmàtic és el de Calella, però aquest fenomen es repeteix també a Llafranc i Tamariu. A Palamós la pràctica totalitat de la població es distribueix en els dos nuclis principals: Sant Joan i Palamós. Per raó de la importància del fenomen turístic, a prop de la meitat dels habitatges serien secundaris.

 

Aquestes consideracions a les que fins ara hem fet esment no fan altra cosa que destacar l’alt grau de pressió turística de la zona d’ençà ja fa una colla d’anys. El resultat, doncs, es manifesta en una ocupació urbanística molt important, en ocasions sense tenir massa en compte criteris de preservació del paisatge el qual, paradoxalment, ha estat el principal valor damunt el qual s’ha sustentat la capacitat d’atracció d’aquesta part de la Costa Brava. Així, els sectors del territori on va incidir el PEIN (Muntanyes de Begur o Cap Roig – Castell) són aquells que s’han mantingut a la fi d’un procés d’ocupació del sòl molt important.

 

 

5.1.3  Assentaments i construccions a l’interior de l’espai

 

Si bé la delimitació del PEIN es centra necessàriament en aquell sòls que, d’acord amb el planejament vigent, havien estat exclosos de les dinàmiques d’urbanització, són nombrosos els assentaments i edificacions diverses que se situen a l’interior de l’àrea. En una bona part dels casos es tracta d’habitatges d’estiueig -segones residències-, amb una tipologia constructiva característica d’aquesta mena de vivendes. Això vol dir espais ajardinats perimetrals, diversos volums edificats i la presència d’instal·lacions complementàries -piscina, pistes d’esport, …-.

 

Així, un aspecte important que ens condiciona l’estructuració de l’espai atesos els objectius que es pretenen és l’existència de finques i propietats tancades, a l’interior de les quals s’hi emplacen els habitatges. Mentre en ocasions són àmplies zones de jardí, en altres són els mateixos hàbitats boscosos i en un estat poc o molt espontani. D’altra banda, en les seu extrem més oriental, l’espai ha inclòs un mas en actiu (Torre Mirona) i una instal·lació de càmping (Càmping Benelux). Disperses per l’espai es troben les runes d’antigues construccions agrícoles. Finalment, el traçat de línies elèctriques ha comportat l’obertura de corredors de protecció i alguna estació de transformació.

 

A la taula que segueix hom fa un repàs a les edificacions -habitatges, casetes i locals, sigui quin sigui el seu estat- que se situen dins l’àmbit de l’espai. La relació ha estat feta després d’una inspecció del territori i mitjançant un reconeixement visual, recolzat en la cartografia 1:5000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En qualsevol cas, l’inventari que es dóna ens sembla de particular interès atès el bon nombre de construccions existents -en un territori certament reduït-, així com l’afectació que aquestes edificacions tenen damunt l’entorn -i al qual, precisament, hom vol donar un estatus de protecció-.

 

Taula XIII. Construccions-habitatges, casetes i locals- incloses dins l’àmbit de l’espai.

 

Núm.(1)	Tipologia	Consideracions
1	Castell de Cap Roig.	Gran finca particular amb amplis jardins.
2	Poblat de Cap Roig.	Conjunt d’edificacions a l’interior de gran finca particular, amb amplis jardins.
3	Antiga construcció enrunada.
4	Habitacle de fusta i materials prefabricats.
5	Caseta transformador.
6	Caseta barraca de pescadors.
7	Caseta habitatge.	Amb rampa d’accés a mar.
8	Torreta transformador.
9	Habitatge finca d’estiueig.	Diversos volums a l’interior de finca particular.
10	Caseta.	A l’interior de gran finca particular.
11	Caseta habitatge.
12	Barraca de pescadors.
13	Caseta habitatge.
14	Habitatge d’estiueig.
15	Habitatge d’estiueig.
16	Habitatge d’estiueig.
17	Habitatge d’estiueig.
18	Habitatge finca d’estiueig.	Diversos volums a l’interior de finca particular.
19	Caseta habitatge.
20	Mas Canyet.	En estat ruïnós.
21	Barraques de pescadors.	Conjunt de dues construccions.
22	Casa habitatge d’estiueig.	A l’interior de gran finca habitatge, amb jardins i espais forestats.
23	Casa habitatge.	D’accés a gran finca particular.
24	Torreta transformador.
25	Caseta de pedra.	A l’interior de la finca Puig-Palau.
26	Gran casal noucentista.	A l’interior de gran finca, amb antics jardins i espais forestats. En estat d’abandó.
27	Habitatge i barraques annexes.	En parcial estat d’abandó.
28	Barraca caseta.	En estat d’abandó.
29	Barraca caseta.	En estat d’abandó.
30	Habitatges i construccions diverses.	Gran finca particular, amb diversos volums construïts i distribuïts en tres sectors.
31	Petita nau de fàbrica, caseta d’obra i superfície emporlanada.	En estat ruïnós i d’abandó, en una sup. total d’ocupació d’uns 500 m2.
32	Casa habitatge.	Al mig de zona forestada.
33	Construcció habitatge i nau.	A mig construir i en estat d’abandó, en zona forestada.
34	Edificacions de serveis amb funció i mida diversa.	A l’interior de càmping “Benelux”.
35	Torreta transformador.
36	Barraca d’obra.	En estat d’abandó.
37	Torre Mirona	Està en tràmit una llicència de restauració i rehabilitació del mas com a hotel rural (autorització de la Comissió d’Urbanisme de Girona de 26 de setembre de 2001)
38	4 habitatges unifamiliars	En fase d’execució (autorització de la comissió Provincial d’Urbanisme de Girona d’11 juliol de 2001. Llicència de obres de l’Ajuntament de Mont-ras
39	Cal Gall, habitatge
40	Cases d’en Sert	Conjunt que havia estat utilitzat com a habitatge i estudi

(1) Numeració a efectes d’inventari per a aquest treball.

 

5.2  Economia i activitats productives

 

En el conjunt dels tres municipis que participen en l’àmbit de les Muntanyes de Begur, més d’una tercera part de la població activa treballava el 1991 en el camp del comerç i l’hosteleria. Es tracta del que se’n pot dir el sector serveis més íntimament lligat a la indústria del turisme. Si a aquest percentatge hi afegim el 18,9% ocupat en la construcció, es constata com gairebé un 54% del total de població activa de l’àrea feineja en activitats directament o indirecta relacionades amb el fet turístic (construcció de noves vivendes, gestió d’equipaments d’oci i de lleure, serveis en comerços i establiments de restauració, atenció hotelera, …).

 

Taula XIV. Població activa -%- per sectors econòmics (2001).

 

Municipi	Agricultura,	Indústria	Construcció	serveis
Mont-ras	4,2	14,3	23,7	57,6
Palafrugell	3.3	14,1	23,0	59,6
Palamós	4,7	17,2	17,1	61,1

 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

 

5.2.1  L’oferta turística

 

Una part molt important de la població als tres municipis es dedica a activitats d’una manera o altra relacionades amb el fet turístic. Més enllà del que són els percentatges d’establiments comercials i hotelers respecte la totalitat de locals, però, pot ser d’interès conèixer la capacitat d’acollida i recepció de visitants que es té en les diferents modalitats i per cadascun dels municipis.

 

Taula XVI. Oferta turística per municipis (2005).

 

Municipi	Hotels		Càmpings
	Núm.	Places	Núm.	U.Acamp.
Mont-ras	1	17	2	521
Palafrugell	22	1.157	4	1.584
Palamós	11	1.313	7	1.949
Total	34	2.487	13	4.054

 

Font: Departament de Comerç, Consum i Turisme -Generalitat de Catalunya.

 

Si comptabilitzem el nombre de places de càmping (que representen a prop de 10.000 llocs) i hoteleres (2.487), s’assoleix pels tres termes una xifra global entorn a la quarta part de la població censada a la zona (37.805 persones, el 2005).

 

 

5.2.2  Les activitats lligades al medi

 

Les activitats primàries tenen un pes poc important en l’economia de la zona. El percentatge de població activa ocupada en aquest sector i el nombre d’establiments és en tots els casos inferior al 9% del total. La significació i progressiva puixança de la indústria turística i de les seves activitats associades, ha incidit de manera ben directa en la davallada del nombre de persones ocupades en tasques relacionades amb el medi.

 

 

a) L’agricultura

 

El total de superfície conreada al conjunt dels tres municipis és de 1.261 ha, la qual cosa representa menys del 25% del territori. A banda de qüestions estructurals atribuïbles al sistema productiu establert i la seva distribució per sectors, però, cal considerar igualment la complexa orografia de la zona litoral, fet que redueix ja de partida i en gran mesura les potencialitats agrícoles de la regió.

 

Taula XVII. Superfície -ha- dels principals conreus (2004).

 

 

Municipi	Principals conreus (ha)									Total sup. conreu
	Blat	Ordi	Civada	Panís	Sorgo	Girasol	Alfals	Olivera	Vinya
Mont-ras	12	96	73	7	–	7	36	8	8	305
Palafrugell	93	179	57	22	26	34	96	12	18	700
Palamós	29	26	20	31	1	15	23	7	10	216
TOTAL	134	301	150	60	27	56	155	27	36	1.221

 

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca -.

 

Palafrugell concentra més de la meitat de la superfície total cultivada de la zona. Això s’atribueix en part al fet que és el terme amb una major extensió de territori. Però també, no debades bona part de l’espai que envolta la vila és sòl apte per a conrear i amb una bona qualitat agronòmica. En relació a l’àmbit que abasta el Pla Especial, és sols alguns dels terrenys localitzats a la vora els seus límits són d’ús agrícola.

 

b) La ramaderia

 

El nombre d’unitats de bestiar existents als tres municipis tampoc no és massa destacable. En xifres absolutes cal fer esment de l’aviram -27.858 caps-, els porcins -5.629 caps- i els ovins -1.408 caps-. Si es comparen aquestes xifres amb les obtingudes pel conjunt del Baix Empordà, hom observa que en cap dels sectors esmentats el percentatge d’exemplars és significatiu. Lluny d’altres paràmetres com ara el percentatge corresponent al tres municipis respecte el tatal d ela població de la comarca, o bé el seu pes territorial.

 

Taula XVIII. Nombre de caps de bestiar (1999).

 

Municipi	Bovins	Ovins	Cabrum	Conilles	Porcins	Aviram	Equins
Mont-ras	97	368	181	0	226	133	3
Palafrugell	508	110	11	0	5.403	7.620	40
Palamós	58	930	0	12	0	20.105	1
TOTAL	663	1.408	192	12	5.629	27.858	44

 

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

 

c) La pesca

 

Pel que fa a les pesqueries de la flota de Palamós, en l’any 2003 es varen desembarcar un volum de captures de peix de 1.378.806 quilos, que el situa en l’onzè lloc entre els ports de Catalunya. A banda de les activitats pesqueres amb finalitats clarament comercials, són també significatives les captures que arreu de la costera s’efectuen de forma artesanal i en les diferents modalitats esportives. La pesca artesanal, amb destinació l’autoconsum, el petit comerç o la venda a negocis de restauració, s’articula al voltant de les cales amb major rellevància, com la de Palamós. La pesca esportiva, tanmateix, es practica en qualsevol punt del litoral i amb una important concentració de l’activitat al llarg dels mesos d’estiu. D’aquesta darrera modalitat, és particularment manifesta la pressió que s’exerceix en determinats llocs com són les illes Formigues, on no és estrany comptar-hi més d’un centenar d’embarcacions feinejant-hi alhora.

 

d) Les activitats forestals

 

Més del 40% de la superfície total dels tres municipis és ocupada per boscos. A Mont-ras, l’àrea forestal representa més de la meitat del territori, amb dues principals: una a la zona costanera, al voltant del Puig Morera, i l’altra situada cap a l’interior, ja en els primers contraforts del massís de les Gavarres. A Palafrugell i Palamós, la superfície ocupada per boscos no supera la tercera part del total.

 

Les espècies arbòries més abundants en els boscos de l’àrea són el pi pinyer, el pi blanc, l’alzina i l’alzina surera. Si bé aquesta darrera havia estat molt aprofitada anys enrera per la indústria transformadora del suro, avui dia són ben poques les explotacions forestals que mantenen activitat a la zona. Una altra modalitat d’extracció dels recursos del bosc que encara es conserva és la recollida de pinyes, tasca que es realitza durant la tardor. Malgrat tot, es tracta d’una activitat molt limitada que només ocupa unes poques persones i durant no massa temps.

 

Taula XIX. Superfície forestal -ha- (2005).

 

Municipi	Superfície forestal	% sobre sup. total
Mont-ras	666	54
Palafrugell	888	33
Palamós	645	39
TOTAL	2.199	41.7

 

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca -Generalitat de Catalunya-.

e) La caça

 

En relació als municipis l’àrea privada de caça GI-10.143 abasta el conjunt de Palafrugell -a excepció dels terrenys situats dins de l’àrea GI-10.143 anomenada “Palafrugell”-, mentre que la GI-10.253 s’estén per la totalitat del terme de Mont-ras. El terme municipal de Palamós és zona de seguretat a efectes de caça des de 24 d’octubre de 2000.

 

Taula XX. Àrees privades de caça on se situa l’espai Castell-Cap Roig

 

Denominació	Municipi	Superfície (ha)	Núm. de socis
GI-10.165 “El Rostei”	Begur Palafrugell	2.104 25	110
GI-10.253 “El Faisà”	Mont-ras	1.200	114

 

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca -Generalitat de Catalunya-.

 

Esmentem, ja per últim, que les espècies cinegètiques més característiques que es troben en aquestes àrees de caça són el conill, la llebre, el porc senglar, el tudó, la perdiu, el tord i la tòrtora.

 

f) Les activitats extractives

 

Existeixen activitats mineres abandonades a prop de Mont-ras, on s’han explotat galena i baritina.

 

 

5.3  Les infraestructures

 

 

5.3.1  La xarxa viària

 

A Cap Roig- Castell pràcticament no hi discorren vials o carreteres asfaltades.  En efecte, sols cal consignar la carretera d’accés al castell i als jardins de Cap Roig i la carretera d’accés al càmping Benelux. Tanmateix, la xarxa de camins és també prou important. A l’espai hi destaca per ser especialment freqüentat el camí que paral·lel a la costa va des dels plans de la Torre Mirona fins a la zona del castell i els jardins de Cap-roig.

 

D’altra banda, l’àmbit del Pla Especial és creuat pel sender de gran recorregut GR-92, el qual travessa Catalunya de nord a sud resseguint la costa. En concret s’allarga des de cala Montgó -al límit entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà- fins a Ulldecona -Montsià-. El sender arriba a Castell-Cap Roig al nord del puig Morera, punt a partir del qual en defuig cap a ponent per dirigir-se a les Gavarres.

5.3.2  La xarxa elèctrica

 

Dues línies elèctriques de 25.000 v (banda baixa en alt Tensió -de 6.000 v a 380.000 v) afecten l’espai[23]:

 

1. a) Estesa que travessa l’espai pel seu extrem nord-oest (Torre Mirona, Puig d’en Pots. Un ramal important fa cap fins el sector de Can Roqué, d’on una línia s’endinsa dins l’àmbit del Pla Especial vers el complex de Cap Roig on acaba d’arribar soterrada.

 

1. b) Línia que se situa en la banda litoral, provenint del sector de la Fosca i Sant Esteve. Travessa la plana de la Torre Mirona i s’interna a traves dels terrenys forestals fins a Can Barella, tot servint la resta d’habitatges unifamiliars localitzats entre la Sènia i el Cap de Planes.

 

5.3.3  Ports, embarcadors, amarraments i altres instal·lacions nàutiques

 

En relació amb la resta de litoral de l’àrea, l’espai destaca per l’absència de infraestructures portuàries. Tanmateix, existeixen rampes de desembarcament, en front d’lagunes de les barraques de pesca localitzades al litoral

 

5.3.4  Altres infraestructures

 

A Castell-Cap Roig es troba l’emissari de Castell que aboca les aigües provinents de la depuradora de Vall-llobrega,  que recull les aigües dels municipis de Calonge, Palamós, Vall-lobrega, Mont-ras i Palafrugell. El tractament dispensat a les aigües residuals és de tipus secundari. El diàmetre de la conducció és de 800 mm, amb una longitud de 1.030 m. L’abocament es realitza a 27 m ⁽¹⁾. L’existència d’aquesta infraestructura pot ser rellevant pel que fa a objectius del pla especial com la qualitat de les aigües o les afectacions -per raó del seu manteniment- als alguers de posidònia a les zones de badia.

 

 

6    EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

 

 

Els municipis de Palafrugell i Palamós es regulen urbanísticament mitjançant Pla General d’Ordenació, mentre que Mont-ras- ho fa a través de Normes Subsidiàries.

 

Taula XXII. El planejament urbanístic als municipis de Castell- Cap Roig.

 

Municipi	Tipus de planejament	Aprovació per la CUG	Publicació al DOG
Mont-ras	Normes Subsidiàries	9-5-1990	10-9-1990
Palafrugell	Pla General	20-7-1983	7-12-1983
Palamós	Pla General	29-1-1992	7-9-1992

 

De manera més concreta, els sòls que es consideren dins l’àmbit del Pla especial i per cadascun del municipis, així com el tractament que actualment els hi dóna la corresponent normativa urbanística municipal és el que segueix:

 

 

6.1   Palafrugell

 

 

El sector del municipi inclòs dins del Pla especial té la qualificació de sòls no urbanitzables en els seus apartats de serveis territorials de protecció vegetal i paisatgística, de caràcter rústec (rústec general), així com d’espais lliures per a parcs territorials i de zona marítim-costanera.

 

Les zones de protecció vegetal i paisatgística són aquelles les quals, tot i no tenir unes característiques físiques i biològiques excepcionals, es troben ocupades per boscos que mereixen ser conservats com a elements determinants de l’estructura territorial del municipi. En aquesta mena de sòls, de forma específica, s’hi admeten els usos de vivenda rural i no rural, així com el de residència mòbil (en aquest cas es restringeix a les àrees destinades actualment a aquest fi i amb possibilitats d’ampliació d’un 10%).

 

Pel què fa a les condicions d’edificació de vivendes en els sòls de protecció vegetal i paisatgística, es demanen parcel·les mínimes de 30.000 m², una ocupació màxima d’un 1% (amb un límit edificable de 450 m²), així com una separació mínima de 10 m de qualsevol llindar. Les vivendes existents podran augmentar fins a un 20% el seu volum, llevat que es trobin en zones de construccions i conjunts arquitectònics a preservar.

 

Les àrees de caràcter rústec general comprenen sòls sense una especial rellevància ecològica, raó per la qual admeten junt a l’ús agrícola dominant altres destins com ara la vivenda rural i no rural, l’agrícola amb instal·lacions al seu servei, l’extractiu i els d’utilitat pública i interès social (recreatiu, esportiu, estacions de servei, residència mòbil, …).

 

Els parcs territorials (en trobem a la zona de la punta des Banc, al sector de la Pedrosa, a la cala del Cau i al paratge del castell de Cap Roig -o del Rus-) formen part de l’estructura general i orgànica del territori dins del sistema general d’espais lliures. En aquestes àrees només s’hi permetran les edificacions destinades a usos comunitaris de caràcter públic, sempre i quan el total de les edificacions de cada espai no tingui una ocupació superior al 5% i l’alçada màxima no superi els 4 m. També s’hi podran admetre instal·lacions esportives a l’aire lliure i de gestió pública amb una ocupació màxima del 10%.

 

 

6.2  Mont-ras

 

 

La totalitat del sòl en l’àmbit de l’espai Castell-Cap Roig té la qualificació de no urbanitzable i, més concretament, de zona paisatgística i forestal protegida, zona forestal i zona agrícola. Mentre les dues primeres són clarament dominants, la zona agrícola es veu escassament representada al sector del Camp Esquerp, entre el puig del Gall i el puig Morera.

 

De manera específica, a les zones forestals s’hi admeten aquelles instal·lacions que per les seves característiques han d’estar allunyades del casc de la població (abocadors, àrees de desballestament de vehicles, etc.), així com també les activitats extractives. Mentre en el primer dels casos caldrà tancar el perímetre de la instal·lació amb pantalla vegetal, en el supòsit de les extraccions es fa necessari tenir en compte els perjudicis paisatgístics i agrícoles, així com implementar mesures de restauració a la fi de l’activitat. El sector de Cap Roig ocupat actualment pel Jardí Botànic es qualifica dins d’aquesta zona com d’equipament, amb possibilitats d’ampliació de l’edificabilitat actual de fins a un 20% i per a aquells usos.

 

Les zones paisatgístiques i forestals protegides abasten aquells sòls en els quals no es permet cap mena d’edificació ni actuacions que puguin afectar la vegetació existent. Se situen entre el puig del Gall i el puig del Terme, per l’interior, i la cala Vedell i el cap de Planes, a la zona litoral.

 

Finalment, a les zones agrícoles hi és permesa la construcció de vivendes (unifamiliar aïllada, amb coeficient d’edificació de 0,1 m² sostre/m² sòl, alçada màxima de 7,5 m -PB+PP- i separacions mínimes de 10 m a camins i termeners) a partir d’una superfície mínima d’1,5 ha. També hi són compatibles les construccions agropecuàries -per les quals no es fixen condicions de volum-, les construccions d’utilitat pública o interès social -zones esportives o de serveis, tant públics com privats-, així com activitats turístiques no hoteleres -àrees d’acampada i d’aparcament de caravanes-.

 

De forma genèrica, al sòl no urbanitzable s’hi admet la segregació de finques amb superfície inferior a la unitat mínima de conreu, sempre i quan la porció a separar es destini dins de l’any següent a qualsevol tipus d’edificació permanent, a fins industrials o a altres de caràcter no agrari. La publicitat en qualsevol de les seves formes no hi és permesa, llevat la de l’autoritat competent o de senyalització de finques, indústries o comerços. Tanmateix, és obvi que aquesta disposició no és aplicable d’acord amb la legislació sectorial vigent en relació amb les unitats mínimes de conreu i les unitats mínimes forestals La instal·lació d’esteses de qualsevol mena (telèfon, electricitat, etc.) requerirà l’elaboració d’estudis previs. El tancament de finques només és possible quan sigui estrictament necessari per a la separació instal·lacions ramaderes o de solars. En cas que es facin parets d’obra, no podran tenir una alçada superior als 0,5 m, al damunt de les quals s’hi disposaran vallats no opacs.

 

Pel què fa a les repoblacions, s’hauran d’utilitzar espècies característiques de la zona i que no alterin la constitució originària de les masses forestals. La xarxa de camins rurals és l’establerta pel planejament, de forma que es prohibeix l’obertura de nous accessos, llevat dels estrictament necessaris per a les explotacions agrícoles i forestals. En cas de voler tancar una propietat situada al cantó d’un camí, caldrà guardar una distància de com a mínim 5 m a partir del seu eix.

 

Les edificacions existents en sòl no urbanitzable podran ampliar-se fins a un 20%, amb alçades que no superaran les ja construïdes -i mai per damunt dels 7,5 m-. Les edificacions noves evitaran els punts culminants. Igualment, es prohibeixen les obres sense revestir a excepció de les de pedra.

 

 

6.3    Palamós

 

 

Els terrenys del municipi de Palamós inclosos dins l’àmbit del Pla especial mantenen qualificacions de sòl no urbanitzable. Els espais es corresponen amb zones de règim forestal, de protecció d’elements paisatgístics, de protecció d’elements històric-artístics i d’ocupació per càmping (es tracta del sector on s’hi emplaça el càmping Benelux).

 

A la zona forestal -centrada a l’extrem nord-est- només s’hi autoritzarà l’edificació d’habitatges unifamiliars aïllats, sempre en parcel·les mínimes de 5 ha. En aquests casos, la vivenda se situarà preferentment a les clarianes i àrees amb poca vegetació. L’edificabilitat màxima s’estableix en 0,01 m² de sostre/m² de sòl, amb un límit de 500 m². L’alçària no superarà els 4,5 m, i es guardarà una separació de com a mínim 20 m amb l’eix dels camins i de 15 m amb altres partions.

 

Els espais de protecció d’elements paisatgístics s’emplacen a la banda litoral, al sud del puig del Terme i entre el cap de Planes i la cala Senià. En aquests sectors només s’hi autoritzaran els usos existents en l’actualitat, i no s’hi permetrà cap nova construcció si no està lligada amb les activitats que s’hi efectuen en el moment de l’aprovació de la normativa.

 

La zona de protecció d’elements històric-artístics se situa al voltant del Mas Castell. En aquest sector només hi són admesos els usos existents en el moment d’aprovar-se el Pla General, així com el de restaurant. No s’hi accepta cap nova construcció, llevat de les destinades a obres auxiliars de l’edificació principal (aquestes tindran una alçada màxima de 5 m i una superfície d’ocupació per sota dels 100 m²). Destacar també que el Pla General contempla la possibilitat pel Mas Castell d’elaborar un Pla especial que n’ordeni l’àmbit i respecti els jardins existents.

 

En règim de sòl no urbanitzable però dins la catalogació de sistemes generals, queden afectades amplies franjes de zona marítim-terrestre, sectors de protecció de penya-segats, així com l’àrea de protecció d’elements històric-artístics del poblat ibèric de Castell.

 

De forma genèrica, en el sòl no urbanitzable hi és incompatible l’ús extractiu, a menys que es demostri la seva utilitat pública o interès social. Pel que fa als camins rurals, s’hauran de conservar i mantenir tots els existents. Igualment, es prohibeix l’obertura de nous accessos, a excepció dels relacionats amb les explotacions agrícoles i forestals. Les tanques i els murs que puguin establir-se al llarg dels camins, s’hauran de separar un mínim de 5 m del seu eix.

 

L’àmbit de l’espai Castell-Cap Roig contempla a Palamós la incorporació de terrenys que havien estat sòls urbanitzables programats. Es tracta de les àrees de que havien estat sectors 3.a.5 Plana de Castell i 3.a.6 Paratge de Castell. Com es comenta a l’apartat següent (6.3.1) aquesta àrea és actualment classificada com a no urbanitzable, amb la qualificació 4.4, de protecció d’elements paisatgístics.

 

La protecció de la zona de Castell

 

Un dels sectors més conflictius del PEIN va ésser precisament el paratge de Castell, tant pel que fa a la seva anterior classificació urbanística com a la mobilització popular i batalla mediàtica originada al seu entorn, ha estat ja des de molt anys ençà el paratge de Castell, a l’extrem sud del polígon d’el Golfet – Platja de Castell considerat en aquest Pla especial.

 

La història recent de Castell s’inicia l’any 1986, quan l’ajuntament de Palamós dóna el vist-i-plau a la primera normativa d’ordenació de l’etapa democràtica. En aquell redactat el conjunt del paratge de Castell es qualificava íntegrament com a zona urbanitzable. Quatre anys més tard, el Tribunal Suprem anul·lava per defectes de forma el planejament urbanístic. Castell, que disposava d’una segona oportunitat per ser preservada, mantenia però encara l’anterior qualificació d’espai urbanitzable, amb la possibilitat ara de construir-hi prop de 400 habitatges, al marge d’altres equipaments lúdics i de serveis -hotelers, pràctica del golf, etc.-.

 

D’ençà aquells moments els fets es desencadenaren en forma d’una creixent mobilització popular i d’un complex entrellat de recursos i interposicions jurídiques, que en molts casos acabaren confonent uns i altres sobre el vertader estatus legal de la zona. Això és així fins al punt que fins recentment coexistien diversos parers al voltant de quina era la qualificació urbanística de Castell. Mentre força veien clar -a la vista de les sentències ja existents- el caràcter de no urbanitzable del paratge, també hi havia qui sostenia l’existència d’una raonable incertesa jurídica que aconsellava ésser prudent en l’espera i atendre resolucions últimes per part dels tribunals.

 

Després de les sentències de 30 de maig de 1995 i de 9 d’octubre de 1996 del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, la classificació com a sòl no urbanitzable de Castell va esdevenir ferma l’any 1997, publicant-se el corresponent edicte per a la seva execució el 25 de març de 1997. Entre els anys 1999 i 2001 la Generalitat de Catalunya va adquirir un total de de 80 Ha en aquest paratge. Així mateix, l’any 2003 va finalitzar la tramitació de l’expedient  de modificació del PEIN iniciat l’any 2001, d’acord amb el qual aquest àmbit queda inclòs en el nou espai Castell – Cap Roig. Finalment, amb la tramitació del Pla especial de protecció, es completa l’estatut de protecció de la zona.

 

 

6.4 Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

 

6.4.1 Categories aplicables

 

L’àmbit de Castell – Cap Roig també està regulat pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), aprovat el 25 de maig de 2005. Aquest Pla director estableix dues categories de sòl d’acord amb el que estableixen els articles 5 i 13 de les seves Normes:

 

1. El “sòl no urbanitzable costaner”, el qual es correspon amb el sòl no urbanitzable, inclòs o no en el Pla d’Espais Naturals. La classe i categoria de sòl no urbanitzable costaner es determina per raó de la incompatibilitat amb llur transformació
2. i el sòl urbanitzable no delimitat, sense Programa d’actuació urbanística o Pla parcial de delimitació vigents, inclòs en les unitats territorials de sòl costaner (UTR-C).

 

Dins del sòl no urbanitzable costaner s’estableixen les següents subcategories, regulades als articles 13, 14 i15 de les Normes del PDUSC:

 

• sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (clau NU-CPEIN i codi gràfic CPEIN).
• sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1 i codi gràfic C1),
• sòl no urbanitzable costaner 2 (clau NU-C2 i codi gràfic C2),
• sòl no urbanitzable costaner 3 (clau NU-C3 i codi gràfic C3).

 

 

L’espai Castell – Cap Roig es localitza en la seva totalitat en la subcategoria “sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (codi CPEIN)”. Segons els Normes del PDUSC,  el sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (codi CPEIN i el sòl no urbanitzable costaner 1, 2 i 3 (codis C1, C2 i C3, “constitueixen sòl no urbanitzable d’acord amb els objectius del Pla, per raó de la incompatibilitat de llur transformació amb aquests objectius, de conformitat amb allò establert a l’apartat a) de l’article 32 de la Llei d’urbanisme, per concórrer els valors, la protecció dels quals són objectiu del PEIN i del Pla director i per a garantir la utilització racional del territori del sistema costaner i millorar la qualitat de la vida”.

 

En concret, en el marc dels objectius del Pla director, el sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (codi CPEIN) “es caracteritza fonamentalment per tractar-se d’un sòl que ja gaudeix d’una especial protecció, i que per raó de la seva ubicació, i en coherència amb els objectius d’aquest Pla director, ha de ser incorporat al sòl no urbanitzable costaner”. Genèricament aquest sòl es caracteritzaria “pel fet de tractar-se del sòl no urbanitzable o urbanitzable no delimitat sense Programa d’actuació urbanística o Pla parcial de delimitació vigent, així com pel seu valor intrínsec i per la seva capacitat de connector entre els àmbits més pròpiament de litoral i els interiors, terra endins, o per la concurrència d’altres valors dignes de protecció en coherència amb els objectius del Pla.”

 

6.4.2 Règim d’ús del sòl

 

D’acord amb les Normes del PDUSC (article 14.1), el sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (codi CPEIN) resta sotmès al règim d’ús establert per la seva normativa específica aplicable i pel règim d’ús corresponent al sòl no urbanitzable costaner 1 (codi C1) en tot allò que comporti un superior nivell de protecció.

 

En concret, en el sòl no urbanitzable costaner 1 (codi C1) s’admeten els usos següents (article 14.2):

 

1. Els usos directament vinculats a la naturalesa rústica dels terrenys, és a dir, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, així com aquelles construccions, edificacions i instal·lacions de nova implantació directament vinculades a les esmentades activitats pròpies del sòl no urbanitzable, inclòs l’habitatge familiar que estigui directament i justificadament associat a aquestes.

 

50. La reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals que estiguin incloses pel planejament urbanístic en el Catàleg previst a l’article 50.2 de la Llei 2/2002 per a destinar-les a habitatge familiar, establiments de turisme rural en les modalitats i amb els requisits regulats per la legislació de turisme rural vigents a Catalunya, a activitats d’educació en el lleure i a establiments hotelers amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament.

 

1. Les activitats o els equipaments d’interès públic que necessàriament s’hagin d’emplaçar en el medi rural previstos a l’apartat 4 de l’article 47 i es demostri que no és possible una ubicació alternativa en altres sòls no urbanitzables de menor nivell de protecció.

 

En el cas que les activitats previstes a les lletres a) i b) de l’esmentat article 47, és a dir, – les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i l’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, i els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans -, es vulguin ubicar dins de la franja de 500 metres de sòl C1, solament seran admeses aquelles que s’hagin d’implantar necessàriament a la zona costanera per raó de la seva vinculació directa i funcional al mar o a la costa.

 

En qualsevol cas, els projectes per a la implantació d’aquests usos i activitats s’han de tramitar i, si s’escau, autoritzar amb criteris restrictius de “preservació d’aquest sòl front al procés de desenvolupament urbà, i de màxima integració ambiental de les construccions i de les activitats”. L’aplicació d’aquest criteris restrictius en aquesta subcategoria comporta la desestimació d’aquells projectes que lesionin o impedeixin la preservació dels valors i l’assoliment de les finalitats establertes en l’article 1 de les Normes del PDUSC, respectivament, i d’acord amb allò establert pels apartats 7 i 9 de l’article 47 de la Llei d’urbanisme.

 

1. L’explotació de recursos naturals mitjançant noves activitats extractives, solament s’admeten en els sòls d’aquesta subcategoria que estan fora de la franja de 500 metres definida a l’article 4 d’aquestes Normes, i sotmeses a la legislació sobre mesures addicionals de protecció dels espais naturals afectats per activitats extractives.

 

Per a l’autorització dels projectes d’usos, obres, instal·lacions i construccions admesos en aquesta subcategoria, inclosos els hivernacles, a que es refereixen els apartats a) i b) anteriors  es requerirà, en tots els casos formular un estudi paisatgístic que haurà d’ésser degudament informat per l’òrgan competent en la matèria.

 

Aquesta regulació d’usos es complementa amb les limitacions següents:

 

1. No es permet la instal·lació de cartells de propaganda i d’altres elements similars llevat dels que serveixen exclusivament per a l’orientació, els quals, seran establerts de manera que no afectin a l’harmonia del paisatge.

 

67. No s’admetran els Plans especials urbanístics previstos als apartats b) i c) de l’article 67.1 de la Llei d’urbanisme, excepció feta, en aquest últim supòsit, d’aquells que requereixin la implantació de turisme rural o d’establiments hotelers en edificacions preexistents que regula l’apartat a) d’aquest article.

 

1. No s‘admeten altres usos, obres, instal·lacions o construccions distints dels específicament admesos dintre d’aquesta subcategoria de sòl no urbanitzable costaner, tant si són de primera implantació com si es tracta d’ampliació dels preexistents, sens perjudici del que s’estableix a les Disposicions transitòries d’aquestes Normes, pel que fa al manteniment dels usos preexistents.

 

Segons el PDUSC, correspon al Planejament urbanístic general municipal, bé directament o a través de Plans especials, la concreció, regulació i desenvolupament dels usos i activitats admesos pel PDUSC en cada subcategoria de sòl no urbanitzable costaner, amb subjecció a les determinacions d’aquest Pla i amb coherència als seus objectius.

 

6.4.3 Disposicions comunes per a les subcategories del sòl no urbanitzable costaner 1 i 2 (codis C1 i C2)

 

A més de les disposicions específiques per a cadascuna de les subcategories de sòl no urbanitzable costaner, el PDUSC determina les següents disposicions comunes (article 15) per a les subcategories de sòl no urbanitzable costaner 1 i 2 :

 

• La circulació amb vehicles motoritzats pel medi rural d’acord amb la legislació aplicable, s’ha de limitar a les carreteres i camins degudament habilitats, excepció feta de la relacionada amb les activitats permeses i la dels serveis públics d’emergència.

 

• Totes les activitats de naturalesa rústica que exigeixin moviments de terra, amb la finalitat d’implantar noves instal·lacions, efectuar rompudes i/o artigatges per a nous conreus s’han de subjectar al procediment de l’article 48 de la Llei 2/2002, modificada per la Llei 10/2004.

 

6.4.4 Disposicions transitòries.

 

Pel que fa algunes activitats o instal·lacions existents és important tenir en compte les disposicions transitòries del PDUSC.

 

Segons la primera disposició transitòria, des de l’entrada en vigor del Pla director urbanístic del sistema costaner i en tant el planejament urbanístic general dels municipis abastats no s’hi adapti, són directament aplicables les determinacions contingudes en aquesta normativa. A aquests efectes:

 

• El règim d’ús en els sòls identificats per les unitats territorials de regulació de sòl costaner CPEIN, C1, C2 i C3) s’ha d’ajustar a allò establert pels articles 10, 13, 14 i 15 de les seves Normes. Els efectes abasten tots els projectes que es presentin a tràmit i, també, els que van ser objecte de suspensió d’atorgament de llicències en ocasió de la preparació d’aquest Pla director i de la seva aprovació inicial.

 

• Els sòls identificats per la codi C1 resten subjectes al règim d’ús establert a l’article 14 d’aquestes Normes.

 

Segons la disposició transitòria segona, en els sòls identificats per les unitats territorials de regulació de sòl costaner CPEIN, C1, C2 i C3, les instal·lacions i construccions existents abans de l’entrada en vigor d’aquest Pla, que s’ajustin al règim d’ús establert a l’article 47 de la Llei d’urbanisme i autoritzades conforme al Pla d’ordenació urbanística municipal vigent, i que no siguin admesos per les determinacions del PDUSC, podran continuar desenvolupant la seva activitat amb les condicions i les limitacions següents:

 

1. Caldrà justificar l’existència de les instal·lacions i construccions amb les autoritzacions corresponents prèvies a l’aprovació d’aquest Pla director.

 

1. Es respectaran les construccions i instal·lacions existents previ el compliment del requisit establert a l’apartat anterior, i s’autoritzaran les obres de consolidació, conservació, reparació, substitució, modernització i adaptació a les condicions higièniques i ambientals requerides legalment així com les encaminades a reduir els efectes negatius d’impacte ambiental i paisatgístic.

 

1. No s’admetran obres d’ampliació de les edificacions i les instal·lacions existents, ni que suposin l’ampliació de l’activitat existent, excepció feta d’aquells càmpings respecte als quals el planejament vigent amb anterioritat a aquest Pla director, reculli normativament i gràficament la possibilitat de l’ampliació del seu àmbit, en el qual cas s’admetrà la seva ampliació d’acord amb les determinacions del Pla general vigent i amb els requeriments establerts per la legislació sectorial que li és d’aplicació. El cessament de l’activitat existent comportarà que la nova activitat que s’implanti haurà de ser conforme al règim d’usos establert pel PDUSC per aquests sòls.

 

Finalment, a la disposició transitòria tercera, s’estableix que totes aquelles instal·lacions i construccions existents en els sòls CPEIN, C1, C2 i C3 abans de l’entrada en vigor d’aquest Pla, que a més de no ser admeses pel PDUSC no hagin estat degudament autoritzades, es consideren en situació de fora d’ordenació. Conforme al que estableix l’article 102 de la Llei d’urbanisme, s’hi podran autoritzar les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones, o la bona conservació construccions i instal·lacions esmentades en les condicions establertes a l’apartat 2) del mateix article 102, tret que es puguin aplicar les mesures de restauració previstes a la legislació urbanística. Solament s’admetran canvis d’usos en el cas que les edificacions preexistents estiguin incloses en al Catàleg establert a l’article 50.2 de la Llei d’urbanisme, i conforme a les determinacions de l’article 14 de les  Normes dels PDUSC (vegeu més amunt el resum en l’apartat 6.4.2)

 

 

 

 

 

 

 

7     ZONES I FACTORS D’IMPACTE.

 

 

La Llei 12/1985, de 13 de juny, explicita -article 2.1- com espais naturals aquells que presenten un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l’explotació i l’ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d’interès científic o educatiu i els que presenten paisatges naturals de valor estètic.

 

Tot i el caràcter genèric de la definició, sembla evident la necessitat que a les àrees subjectes a aquests principis s’hi mantinguin condicions ecològiques prou aptes per a l’estada d’espècies indicadores de qualitat ambiental, així com nivells de preservació dels hàbitats i d’ordenació paisatgística que comportin reconegudes valoracions estètiques. En aquest sentit, doncs, cal en els espais naturals afrontar els reptes que plantegen determinades actuacions lesives, alhora que implementar mesures de restauració i normes per assolir les situacions finals desitjades.

 

 

S’ha pretès sintetitzar en aquest epígraf tots aquells aspectes els quals, en una anàlisi fruit del reconeixement visual, hom pensa es contradiuen amb els objectius últims que es persegueixen, alhora que se senyalen els requeriments de protecció i actuacions concretes que hauria de desenvolupar el programa d’actuació.

 

 

 

 

 

Taula XXIII. Zones i factors d’impacte. Requeriments de protecció.

 

Zona/ Localització	Factor d’impacte	Requeriments de protecció
Tots els punts d’interès geològic	Risc d’extraccions de minerals i roques per part de geòlegs i aficionats. Alteració puntual en obres d’adequació del camí de ronda	Senyalització de punts d’interès geològic. Restricció del mostreig i extracció indiscriminada, prohibint l’ús incontrolat del martell llevat de mostreigs controlats amb finalitats científiques. Seguiment específic del projecte d’adequació del camí de ronda. Promoure mesures de inclusió en catalogacions dels punts d’interès fora del PEIN: Punta de Sant Esteve i Cap Gros.
Costanera de Cap Roig a cala Senià	Conjunt de grans finques a primera línia de mar, amb habitatges al seu interior, espais enjardinats i d’accés privat per tancament de l’espai.	Millora del camí de ronda i l’accés a les cales. Integració ecològica i paisatgística dels tancaments de les finques de l’espai.
Cap Roig – Punta de Castell	Espai marítim-terrestre altament freqüentat per pescadors de canya, embarcacions esportives i de lleure, submarinistes,  cabus-sadors, banyistes, mariscadors, etc. Pertorbació dels sistemes naturals, explotació continuada dels recursos, acumulació de deixalles, etc.	Ordenació dels usos i les activitats a la zona costanera amb establiment de certes limitacions. Vigilància del sector. Atesa l’explotació tradicional de les garotes o eriços de mar, aquests recursos hauran de tenir consideració especial en els estudis de seguiment de les comunitats marines.
Cala Senià	Poblaments de posidònia, bàsicament afectats pel fondeja-ment d’embarcacions.	Recuperació dels alguers de posidònia mitjançant el control del fondejament a l’estiu.
Illes Formigues	Conjunt d’illots i els espais annexos, molt freqüentats per pescadors de canya, embarca-cions esportives i de lleure, submarinistes, cabussadors, mariscadors, etc. Pertorbació dels sistemes naturals, explotació continuada dels recursos, etc Comprèn una àrea de posidònia força afectada pel fondejament d’embarcacions.	Regulació dels usos i les activitats. Vigilància del sector. Control del fondejament d’embarcacions a fi i efecte de recuperar els alguers de posidònia. Promoure la creació d’una reserva  a les Illes Formigues.
Castell (platja)	Edificacions pendents de rehabilitació a la vora de la platja	Restauració i integració paisatgística. Recuperació de la vegetació de rereduna. Senyalització i ordenació de l’accés i el trànsit a la platja. Rehabilitació de les Cases d’en Sert per a l’ús públic
Castell (badia)	Poblaments de posidònia, bàsicament afectats pel fondejament d’embarcacions	Recuperació dels alguers de posidònia mitjançant el control del fondejament a l’estiu
Àrees forestals de tot l’espai	Abandonament de l’activitat i la gestió forestal que comporta un alt risc d’incendi forestal per l’alta freqüentació humana	Redacció dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal de les finques forestals i del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de l’espai
Línies elèctriques d’alta tensió	Presència de línies elèctriques amb impacte paisatgístic	Integració ecològica i paisatgística de les línies elèctriques dins l’espai
A la riera d’Aubi i la platja de Castell	Degradació de les comunitats vegetals autòctones. Presèn-cia d’espècies al·lòctones: Phyllostachys sp., Acacia dealbata, Opuntia sp., Carpobrotus edulis, Agave sp.	Regeneració de la riera d’Aubi. Control de l’expansió d’espècies al·lòctones. Prohibició de l’ús d’espècies al·lòctones en els enjardinaments, tanques vegetals, etc

 

 

 

 

 

memòria d’ordenació

 

1   OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL

 

D’acord amb les determinacions de la Llei 12/1985, d’espais naturals, el Pla d’espais d’interès natural, les conclusions formulades a partir de la Memòria informativa, es defineixen per al Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell-Cap Roig els objectius que tot seguit es detallen.

 

 

1.1  Objectius generals

 

 

1. La preservació dels sistemes naturals terrestres i marins de l’espai, dels valors geològics, botànics, faunístics i ecològics i dels elements d’interès cultural que conté i del seu paisatge.

 

1. Ordenar els usos i les activitats humanes i assegurar el desenvolupament de les activitats tradicionals de forma compatible amb l’objectiu anterior.

 

1. Programar les actuacions necessàries que han de ser assumides per l’administració per fomentar la restauració i recuperació dels sistemes naturals degradats i establir mesures de gestió específiques dels recursos naturals i d’ordenació dels usos públics.

 

 

1.2  Objectius específics

 

 

1. Delimitar definitivament l’espai del PEIN de Castell – Cap Roig, d’acord amb l’article 8 de les normes del PEIN.

 

1. Protegir els elements d’interès geològic, i particularment les geomorfologies costaneres i els afloraments característics de l’espai.

 

1. Adoptar mesures de caràcter general per a la protecció de les comunitats naturals i de les espècies de flora i fauna d’interès rellevant en l’àmbit del Pla.

 

1. Protegir de forma especial els ambients amb presència de comunitats naturals d’especial interès, com són les comunitats de Limonium, fonoll marí i les comunitats de rereduna.

 

1. Establir directrius de prevenció dels incendis forestals i de restauració de les àrees afectades per incendis.

 

1. Ordenar l’ús públic i les activitats de lleure que es desenvolupen a l’espai, per tal que siguin compatibles amb la conservació global de l’espai natural.

 

1. Establir directrius per a l’aprofitament forestal, de forma compatible amb el manteniment d’un estat de conservació favorable dels sistemes naturals protegits.

 

1. Establir directrius en relació als usos residencials que es desenvolupen a l’espai per tal que s’ajustin als objectius de protecció establerts.

 

1. Establir un marc de referència perquè les infraestructures i serveis localitzats a l’espai puguin desenvolupar-se de manera compatible amb la conservació global de l’espai natural.

 

1. Protegir el patrimoni arqueològic, històric, arquitectònic i cultural de l’espai.

 

1. Aplicar un règim fiscal que afavoreixi la conservació de les finques forestals, i particularment aquelles amb comunitats naturals en més bon estat de conservació.

 

1. Promoure l’obtenció de les dades necessàries per a l’ordenació de l’aprofitament dels recursos marins i assolir l’establiment de les figures de protecció i dels convenis de col·laboració interadministrativa necessaris per la seva gestió.

 

 

 

 

2    DELIMITACIÓ DEFINITIVA DE L’ESPAI

 

 

La “Modificació 5 (2001) del Pla d’espai d’interès natural: Nova delimitació Muntanyes de Begur. Incorporació nou espai Cap Roig-Castell” va tenir per objecte la incorporació en el PEIN del paratge de Castell i va definir alhora els límits de l’espai de Castell-Cap Roig com a unitat independent. En concret, aquest àmbit es reflecteix al mapa número 3 de l’esmentat expedient de modificació i el límit es descriu en detall en l’apartat 4.2. Tot i així, d’acord amb la legislació aplicable, aquest límit té caràcter provisional.

 

En efecte, d’acord amb l’establert a la Llei 12/1985, d’espais naturals,  i l’article 8 de les Normes, la delimitació definitiva dels espais inclosos en el PEIN s’ha de fer mitjançant la declaració d’una figura d’especial protecció o bé mitjançant l’aprovació d’un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.  Aquest és el cas per a Castell-Cap Roig, on es tramita el present Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell-Cap Roig.

 

Pel que fa a la delimitació definitiva, a l’àmbit terrestre no hi ha, en la pràctica, canvis en relació amb la delimitació provisional establerta recentment amb la Modificació 5 (2001) del PEIN. Aquesta inclou una descripció escrita de la delimitació notablement precisa, malgrat que normativament té caràcter indicatiu. La utilització de bases topogràfiques informatitzades va permetre als redactors de la modificació ajustar els límits establerts normativament sobre cartografia a escala 1:50.000 tot tenint en compte el detall propi del topogràfic 1:5.000 i, en aquest sentit, la delimitació de la Modificació 5 (2001) s’ha vist validada quan s’ha confeccionat la cartografia 1:10.000 del Pla especial.

 

En l’àmbit marí, en canvi, s’ha considerat necessari ajustar la delimitació inicial a un polígon fàcilment identificable mitjançant el litoral i tres coordenades. Això fa possible la seva senyalització mitjançant un número reduït de balisses i, a la vegada, permet una vigilància i gestió més eficaces. Val a dir que la nova definició és coherent amb els valors protegits inicialment i que inclou els valors més significatius situats en el front marí de l’espai (litoral immergit, Illes Formiges, praderies de fanerogàmes marines i llur zona de protecció, segons l’Ordre de 31 de juliol de 1991).

 

Els límits han estat cartografiats al plànol O-1 (Delimitació i zonificació). La seva descripció escrita es recull a l’Annex 1 de les Normes.  La superfície terrestre total de l’espai és de 427,95 ha i es distribueix pels termes municipals de Mont-ras, Palamós i  Palafrugell de la següent manera:

 

MUNICIPIS	Superfície       municipal	Superfície inclosa en l’espai	% respecte el total  municipal	% respecte el total del Pla especial
Mont-ras	1.231,00	219,31	17,82	51,25
Palamós	1.399,00	195,35	13,96	45,65
Palafrugell	2.689,00	13,29	0,49	3,11
TOTAL	5.319,00	427,95	8,05	100,0

 

Pel que fa al sector marí, l’àmbit es defineix a través del front litoral de l’espai (entre l’extrem occidental de la platja de Castell i el extrem nord de la cala del Golfet), i un conjunt de coordenades geogràfiques (vegeu el Plànol O-1, de delimitació i zonificació i l’annex 1 de les Normes, on es reflecteix la descripció detallada de la delimitació). Aquest àmbit correspon al front marítim de l’àmbit terrestre, el seu límit exterior s’aproxima a la cota batimètrica de -50 m i abasta una superfície de 677,68 ha.

 

3 DETERMINACIONS PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE

 

 

3.1  Règim urbanístic

 

D’acord amb l’article 13 de les Normes del PEIN, en els seus espais s’aplicava preventivament el règim del sòl no urbanitzable, fixat pels articles 127 i 128.1 del Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística de l’any 1990 (Decret legislatiu 1/1990).

 

Posteriorment, però, va ser aprovada la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, després reformada amb la Llei 10/2004, de 24 desembre (de modificació de la Llei 2/2002, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local). Finalment es va aprovar el text refòs d’ambdues lleis, amb el Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refòs de la Llei d’urbanisme. Per tant,  el Text Refós 1/1990 al qual es fa referència en el PEIN va quedar derogat.

 

D’acord amb nou text refòs urbanístic (en endavant TRU), el règim aplicable al sòl no urbanitzable està determinat en el seu article 47. També cal tenir en compte la legislació bàsica estatal aprovada en matèria de règim del sòl i valoracions. En qualsevol cas, el règim del sòl no urbanitzable és congruent amb l’establert pel planejament urbanístic municipal vigent (vegeu el capítol 5 de la Memòria informativa).

 

A diferència de l’antiga legislació del sòl, ara no es contempla la categoria de sòl no urbanitzable d’especial protecció. Categoria a la qual els plans especials de protecció del medi natural i del paisatge aprovats en els darrers anys se solien remetre. Tanmateix, en el TRU es fan algunes precisions que convé destacar.

 

Segons l’article 32 constitueixen el sòl no urbanitzable aquells terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal classifica com a tal per raó de: a) la incompatibilitat amb la seva transformació, b) la inadequació per al desenvolupament urbà. I s’estableix que el primer supòsit pot derivar, entre d’altres factors, d’un règim d’especial protecció aplicat per la legislació sectorial.

 

A aquests efectes, en general, l’àmbit del Pla especial s’hauria de classificar en els plans d’ordenació urbanística municipal com a sòl no urbanitzable per raó de la incompatibilitat amb llur transformació, tenint en compte que aquest sòl té un règim de protecció especial derivat del Pla d’espais d’interès natural, instrument previst per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

 

Quant als espais inclosos dins l’àmbit del Pla especial que el planejament municipal qualifica com a sistemes d’espais lliures, zones verdes o similars, en cap cas no poden ser objecte d’usos o transformacions que no siguin congruents amb la seva naturalesa d’espai natural, d’acord amb l’article 13.1 de les normes del PEIN.

 

Finalment, amb el Pla especial actual es concreta la legislació general esmentada i complementa el planejament urbanístic vigent, tot regulant les possibilitats d’edificació, obertura de pistes, regulació d’usos, tales d’arbres, etc.

 

 

3.2   Regulació d’usos

 

 

3.2.1  Usos tradicionals

 

D’acord amb la legislació urbanística, el Pla especial restringeix aquells usos que no són coherents amb els objectius de conservació. Es permet el manteniment de tots aquells usos tradicionals que, com l’agricultura, les activitats forestals, la caça i la pesca, es donen en aquest espai, sempre que es desenvolupin de forma compatible amb la conservació dels sistemes naturals protegits i d’acord amb la regulació específica de les zones que han estat establertes.

 

3.2.2  Usos residencials

 

A l’espai hi ha un nombre notable d’habitatges preexistents, sobretot en la vessant del litoral. L’ús residencial és admès a les edificacions preexistents i rehabilitades d’acord amb les previsions d’aquest Pla especial i en les edificacions que han estat autoritzades d’acord amb el planejament urbanístic municipal prèviament a l’aprovació inicial del Pla especial (vegeu apartat 5.1.3, Assentaments i construccions a l’interior de l’espai). Tanmateix es proposen normes per al tractament dels espais exteriors vinculats. També s’admet l’ús d’acampada, per bé que limitant-se a l’actual instal·lació existent a l’interior de l’espai (Càmping Benelux).

 

 

3.2.3  Infraestructures i equipaments

 

1. a) Museogràfics

 

Es preveu expressament el desenvolupament d’aquests usos al castell de Cap Roig i el jardí botànic de Cap Roig, però igualment es poden donar a les Cases d’en Sert i altres edificacions d’interès (Mas Castell, Torre Mirona..)

 

1. De temporada a la platja

 

En el Pla es gradua el nivell d’equipament possible a les platges, en funció de la freqüentació més o menys massiva i la facilitat de l’accés. L’objectiu es conservar en el possible el baix nivell d’artificialització que presenten gran part de les platges de l’espai essent, però, realistes quan l’alta freqüentació obliga a la prestació d’uns serveis mínims als banyistes. En aquest sentit, es considera necessari intervenir en l’àmbit proper a la platja de Castell.

 

1. c) Actes lúdico-culturals al castell del Rus i jardí botànic de Cap Roig.

 

Al castell del Rus hi és tradicional la celebració de manifestacions culturals notables, com ara el Festival de Jazz Costa Brava. En el pla es reconeix aquest ús per bé que es regula en congruència amb els valors protegits i s’estableix com a àmbit específic el recinte de Cap Roig.

 

1. d) Turisme rural i hoteler

 

Aquest ús es preveu en el marc de la rehabilitació de masos tradicionals, significats per llur interès arquitèctònic (Torre Mirona, Mas Castell …), sempre que s’adigui al planejament urbanístic i, en particular, als plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic vigents a Palamós i Palafrugell.

 

3.2.4  Altres usos

 

En el Pla es contempla expressament el desenvolupament d’usos que no estan relacionats necessàriament amb la propietat dels terrenys inclosos en l’espai. Així es mencionen activitats tradicionals com ara l’excursionisme o el passeig, i també altres activitats a l’aire lliure que requereixen en ocasions una regulació específica. Lògicament es preveuen els usos adreçats a la divulgació del valors naturals i culturals de l’espai i, també, les activitats de recerca, necessàries, entre d’altres coses, per al coneixement dels sistemes naturals i del patrimoni cultural de Castell-Cap Roig.

 

 

3.3  Zonificació

 

 

El Pla especial estableix les següents zones:

 

• Zona marina i illes (clau 1)
• Zona costanera (clau 2)
• Zona forestal (claus 3a i 3b)
• Zona agrícola (claus 4a i 4b)
• Zona d’acampada (clau 5)
• Zona del castell i jardí botànic de Cap Roig (clau 6)
• Sistema fluvial (clau 7)

 

A més s’estableixen aquest àmbits amb una regulació sectorial específica a:

 

–    Jaciment arqueològic de “La Punta del Castell”

–    Àrea de servei de platja de Castell

 

Aquestes zones s’han definit d’acord amb els usos principals que s’hi desenvolupen, l’interès dels seus sistemes naturals i la seva fragilitat. Com a conseqüència, les mesures de conservació i la regulació d’usos i activitats i de l’edificació, esdevenen més o menys estrictes d’acord amb aquests aspectes. La zonificació és representada en el plànol O-1 (Delimitació i zonificació). Les normes específiques per a cada zona es recullen en el capítol III de les Normes.

 

La zona forestal té una regulació adreçada  a la conservació dels ecosistemes forestals. Tanmateix, es distingeix entre la subzona 3a, estrictament forestal i la subzona 3b, on aquest ús s’ha de compatibilitzar amb els habitatges unifamiliars preexistents. En aquest sentit, les normes precisen alguns aspectes com ara el tractament del espais exteriors.

 

S’estableixen dues zones d’àmbit específiques per al tractament de situacions molt particulars:

 

– Zona 5, d’acampada (càmping Benelux)

– Zona 6, del castell i jardí botànic de Cap Roig

 

A la Zona 5 s’admet la continuïtat de l’instal·lació actual i la seva millora, en particular per a la seva integració a l’espai, i sempre que no representi major ocupació i d’acord amb l’establert pel planejament urbanístic. Tanmateix mitjançant l’aplicació de les normes es cerca mantenir el potencial de recuperació  del sòl actualment destinat a la instal·lació i la seva màxima integració paisatgística.

Al castell i el jardí botànic de Cap Roig es tracta de conservar conjuntament el patrimoni cultural i els valors naturals que conflueixen en aquest indret. Així per exemple, la prohibició general de la utilització d’espècies exòtiques és aquí matisada per l’existència del jardí botànic. A la vegada, s’ha de preveure la celebració de determinats actes culturals que no solen ser comuns en espais naturals protegits, com concerts o un festival anual de jazz.

 

El jaciment arquelògic de la Punta del Castell, també té un tractament específic, per tal de donar una primacia suficient a la protecció del valors arquelògics, per bé que no s’ha considerat necessari distingir-lo com a una zona específica atès que, en general, a l’espai s’admet l’activitat arqueològica, en considerar-la compatible i d’afecció limitada i justificada.

 

La Zona agrícola (clau 4) es localitza perifèricament  respecte el nucli forestal de l’espai. A la subzona 4a s’admet l’edificació d’habitatges agrícoles, per bé que en un règim demostrable d’activitat agrària i molt espaiades. La subzona 4b (plans de Torre Mirona) és fonamentalment no edificable. Aquí es tracta de conservar les perspectives obertes sobre els accessos a la platja de Castell. En aquest sentit, la conservació activa dels usos agraris extensius actuals pot ser un factor a considerar.

 

A la Zona costanera (clau 2) es tracta de mantenir un baix nivell d’intervenció, pel que fa a noves edificacions o infraestructures, d’acord amb els valors geològics, geomorfològics, ecològics i paisatgístics que es concentren en aquest àmbit. Cal comptar, però, amb la freqüentació normal de les platges, que poden exigir l’adopció d’alguna millora i també el tradicional passeig al llarg del cami de ronda. Respecte aquest, cal assegurar que la seva eventual millora no representi malmetre els elements  d’interès localitzats en aquesta zona. Es tracta de les comunitats d’ensopegueres o saladines i fonoll marí o determinats afloraments geològics.

 

Finalment, la Zona marina (clau 1), que inclou l’àmbit marí de l’espai i les diferents illes del seu litoral -illes Formigues i de Cap de Planes-, és la zona que gaudirà d’una major protecció per tal de conservar les comunitats de fanerògames marines i els fons marins que els donen suport. Cal garantir que l’ús públic d’aquest espai i les activitats admeses no malmetin aquestes comunitats marines de gran interès de conservació. En aquest sentit, l’entorn de les illes Formigues requereix gaudir d’un grau de protecció especial. Per això es preveu impulsar la declaració d’una reserva, sense perjudici de les competències en màteria pesquera del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

3.4  Xarxa viària i regulació de la circulació motoritzada

 

 

3.4.1  Regulació del trànsit

 

En el marc de la Llei 9/1995 de 27 de juliol que regula l’accés motoritzat al medi natural i el Decret 166/1988, de 8 de juliol que la desenvolupa, el Pla especial recull la regulació general establerta i concreta les seves determinacions en la xarxa viària de l’espai.

 

Es defineix una xarxa viària bàsica on s’admet en general el trànsit motoritzat. La xarxa bàsica inclou els camins més utilitzats en l’actualitat: el camí d’accés a la platja de Castell, el camí que continua en direcció a Cap de Planes (passant pels accessos a les cales de Senià, Canyers, Estreta, …) i finalment arriba al castell de Cap Roig i Calella de Palafrugell.

 

També s’inclou el camí que uneix Mont-ras amb les cales del Crit i Vedell, un itinerari força usual des d’aquesta població. A la resta de la xarxa, la circulació motoritzada es limita a supòsits relacionats amb l’accés i la gestió de les finques i la prestació de serveis públics o similars.

 

Aquest règim d’accés es completa amb algunes mesures del Programa d’actuació. Així l’actuació 3.3 esdevé fonamental en determinar un nombre màxim de places d’aparcament al llarg del camí de Cap de Planes. En aquest sentit, s’ha de preveure que en alguns moments de l’any pot ser necessari establir restriccions de caràcter temporal especialment en períodes d’alt risc d’incendi forestal. Pot tractar-se bé d’algunes franges horàries o bé d’unes temporades de l’any. D’acord amb el Pla especial, aquestes restriccions poden ser establertes pels propis ajuntaments o el Departament de Medi Ambient.

 

Aquest escenari, però, hauria de ser contemplat conjuntament amb l’establiment de sistemes alternatius d’accés a les platges (transport col·lectiu, per exemple). Igualment, la regulació efectiva de l’aparcament al llarg del camí d’accés, demana comptar amb una capacitat disciplinària important, a banda de la senyalització normal en aquests casos.

 

3.4.2  Xarxa viària actual

 

En general, no es preveuen modificacions de la xarxa viària existent. En aquest sentit, s’ha considerat que els camins actuals serien suficients per al desenvolupament de les activitats actuals i de les noves que són previsibles. En qualsevol cas, s’ha regulat la possibilitat d’obertura de nous vials mitjançant l’articulat corresponent que en limita els supòsits i determina normes.

 

Un cas particular el constitueix, però, l’adequació del camí de ronda. Una operació de força interès però que convé compatibilitzar amb la protecció estricta del patrimoni natural. En aquest sentit, en el Pla especial es limiten algunes característiques d’un tipus d’infraestructura que en ocasions ha comportat un impacte  excessiu sobre el medi natural i el paisatge. També es preveu impulsar la col·laboració interadministrativa amb el Ministeri de Medi Ambient, per a la definició dels seus projectes (vegeu actuació 3.6 del Programa d’actuació).

 

 

3.5  Regulació de les activitats marines

 

 

El Pla estableix la prohibició de l’extracció de sorra dels fons marins i d’instal·lació d’esculls artificials o centres d’aqüicultura, per tal de mantenir un alt grau de naturalitat.

 

A l’àmbit marí de l’espai existeixen infraestructures de desguàs dels sistemes de depuració d’aigües residuals (EDAR). En aquest sentit s’han previst directrius específiques per a les eventuals tasques de manteniment.

 

Pel que fa a les zones d’atenció especial assenyalades a l’entorn de les Illes Formigues, el Pla especial ha establert una regulació provisional a l’espera de la seva declaració com a Reserva Marina, fent atenció a les activitats que poden afectar els elements protegits a causa de la seva massificació. Tot i així, cal tenir en compte l’estricte marc competencial de la Generalitat de Catalunya respecte l’Administració central de l’Estat amb la qual cal cercar un via d’actuació conjunta, atès que la totalitat de l’espai marí de Castell-Cap Roig es troba classificat com Aigües exteriors.

 

 

3.6  Actuacions de millora ecològica i paisatgística

 

 

No s’han detectat impactes molt significatius que siguin susceptibles de ser considerats específicament en el Pla. Tanmateix, alguns temes relacionats amb l’optimització dels valors paisatgístics o ecològics de l’espai poden ser objecte d’un tractament acurat:

 

1. L’afecció per part de les línies elèctriques pot ser minimitzada en diversos sentits. En aquest sentit en el programa d’actuació s’ha previst un actuació específica.
2. Determinats tancaments de les finques amb habitatges donen una imatge contradictòria amb la naturalesa d’espai natural protegit. És per això que en el Programa d’actuació s’ha establert una acció específica de foment de la substitució del tancament de les finques de l’espai. Així mateix, normativament, també es vol orientar la gestió d’aquest aspecte.
3. Prevenció de l’artificialització de la platja de Castell. La Platja de Castell no està exempta d’edificacions; tot i així, atès el context on es localitza, socialment es percebuda com un indret relativament verge. En aquest sentit, es considera que l’execució del projecte endegat pel Ministeri de Medi Ambient estableix les bases suficients per a donar els serveis necessaris relacionats amb l’ús de la platja de Castell, sense haver de preveure l’autorització de noves instal·lacions fixes o de temporada.
4. Dispersades per l’espai, hi ha algunes construccions abandonades que poden ser objecte d’enderroc

 

 

3.7  Prevenció d’impactes

 

 

Per mitjà de la regulació d’usos es defineixen les activitats, que per llur impacte, es declaren expressament incompatibles. En aquest sentit, no es preveuen nous factors que s’hagin de considerar, a excepció, del risc d’incendi forestal, sempre present, i la problemàtica associada a la sobrefrequentació en les àrees de major interès  en l’àmbit marí.

 

Molts dels elements que en el passat havien pogut tenir incidència haurien d’estar en vies de solució. Per exemple, l’impacte pasatgísitic de les desordenades àrees d’aparcament o la degradació de l’entorn de la platja per falta de serveis als banyistes. Finalment, l’ordenació de les activitats en l’entorn marí, mitjançant la tramitació de la reserva de les Illes Formigues hauria de donar aviat el seus fruits.

 

 

3.8  Gestió forestal

 

 

El Pla especial preveu impulsar la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal en el conjunt de l’espai.  Un del aspectes prioritaris ha de ser contribuir a la prevenció dels incendis forestals, amb un objectiu final de manteniment de la vegetació natural i del paisatge, sense perjudici dels possibles aprofitaments de tipus forestal, els quals convé contemplar de forma integrada per facilitar el finançament de la gestió (vegeu les actuacions 1.2 i 1.3).

 

Però a banda d’aquesta previsió general de gestió, en part condicionada a la iniciativa privada, s’ha de considerar que a l’espai hi una proporció important de superfície de titularitat pública (un 34%). En efecte, el Departament de Medi Ambient compta amb dues finques de 35,86 ha i 51,30 ha, comprades els anys 1999 i 2001 respectivament. Per la seva part l’Ajuntament de Mont-ras l’any 2001 va assolir la cessió de 51,56 ha mitjançant un conveni urbanístic amb l’empresa Companyia Agrícola Mont-ras, S.A[24], Pot afegir-s’hi que la Fundació de la Caixa de Girona té al castell i el jardí botànic de Cap Roig una propietat d’unes 20 ha (un 5 % de l’espai), en bona part de naturalesa forestal. En conjunt es tracta de prop del 40% de l’espai, la qual cosa hauria de permetre assolir un nivell acurat de gestió forestal. En aquest sentit, el Programa d’actuació preveu una acció específica (vegeu l’actuació 1.1).

 

 

3.9   Diversitat biològica

 

 

Aquest espai és també interessant pel que fa a alguns hàbitats d’interès europeu d’àmbit territorial reduït. En aquest sentit s’han d’esmentar les comunitats vegetals de rereduna (Crucianellion maritimae) i de penya-segat amb ensopegueres o saladines (Limonium) i fonoll marí (Crithmo-Limonietum). El Pla estableix una protecció bàsica d’acord amb la qual no s’admeten les activitats i les actuacions incompatibles amb la seva conservació.

 

En l’ambit marí, convé un major suport científic per a conèixer l’estat de conservació dels notables ecosistemes marins de l’espai, per tal de promoure un marc de protecció i gestió ajustat per assegurar el manteniment de la biodiversitat marina. És per això que en el Programa d’actuació és preveuen mesures específiques, com la realització dels estudis de seguiment biològic (vegeu l’actuació 2.3) i la promoció d’una reserva a l’entorn de les illes Formigues.

 

 

3.10   Prevenció dels incendis forestals

 

 

Les masses forestals situades al terme municipal de Mont-ras, Palafrugell i  Palamós han estat declarades zones d’alt risc d’incendi forestal d’acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció dels incendis forestals. En el cas concret de l’espai de Castell-Cap Roig s’han constatat diferents incendis que han afectat la seva zona arbrada.

 

Les principals mesures de prevenció establertes pel Pla especial són l’ordenació de l’accés públic motoritzat a la zona costanera i l’adopció de mesures de gestió forestal. D’una banda, es tracta d’evitar el trànsit incontrolat per l’espai forestal en èpoques de risc, tot concentrant aquest en un camí d’accés on hom espera que amb una senyalització i vigilància adequada es disminueixi notablement els risc d’inici d’incendis al bosc. De l’altra, la gestió activa sobre les masses forestals, tot tenint en compte les àrees de major risc, ha de permetre establir uns marges de seguretat suficients d’acord amb els mitjans d’extinció disponibles.

 

Cal assenyalar, finalment, que la reduïda extensió de l’espai, l’existència d’una  xarxa viària prou espessa, i la proximitat de Palamós, Palafrugell i d’altres zones urbanes, afavoreixen l’actuació dels mitjans per a l’extinció d’incendis forestals, per la qual cosa no es creu necessària l’adopció de mesures importants pel que fa a la millora d’accessos rodats, amb excepció d’alguna millora puntual que pugui ser proposada en el Pla de Prevenció d’Incendis de l’espai (actuació 1.3 del Programa d’actuació).

 

 

3.11   Programa d’actuació i avaluació econòmica

 

 

El Programa d’actuació complementa les determinacions normatives del Pla especial i preveu les actuacions necessàries per a la consecució dels seus objectius.

 

Les actuacions proposades s’agrupen en 3 àmbits: gestió del medi natural terrestre, gestió del medi natural marí, gestió d’infraestructures i d’ordenació de l’ús públic. Hi destaca per la seva importància respecte els valors naturals de l’espai la promoció d’una reserva a les Illes Formigues, actuació que s’ha mencionat en apartats anteriors o la programació de mesures per a l’ordenació de l’accés motoritzat a l’espai (regulació de l’aparcament, etc).

 

Igualment, tenint en compte les finques de titularitat pública són fonamentals la redacció del seu Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal i la seva execució. La rehabilitació per a l’ús públic de les Cases d’en Sert comportarà una millora paisatgísitica molt significativa, en un dels indrets més emblemàtics de l’espai, a banda de propiciar el desenvolupament d’algunes activitats d’interès.

 

Mitjançant el Programa d’actuació s’estableixen els diferents òrgans administratius que, dins de les seves competències, són responsables per a cada actuació. Es preveu que aquests òrgans, d’acord amb la seva programació anual, aprovin el moment i contingut exacte de les actuacions, per bé que en aquest Pla es determinen directrius per aquestes. Quant a periodificació, s’estableix un termini general d’execució de 8 anys.

 

 

3.12   Altres

 

 

1. a) Coordinació i cooperació interadministrativa

 

A banda del seu contingut normatiu, el Pla especial resulta d’especial utilitat pel que fa a establir un marc de referència per a la cooperació en la gestió de l’espai protegit, tenint en compte les diferents atribucions competencials. En aquest sentit, des del Programa d’actuació es promou una estreta coordinació entre els departaments de Medi Ambient i d’Habitatge i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca amb l’Administració local, els ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació i de Medi Ambient,  per adoptar mesures en relació amb la conservació dels sistemes naturals costaners i marins.

 

1. b) Participació de particulars i d’entitats de la zona

 

El Pla pretén, també, interessar les entitats de la zona i els particulars en l’aplicació de les reglamentacions del Pla i en l’elaboració de les actuacions vinculades a la seva execució. En aquest sentit, el Programa d’actuació preveu possibles ajuts a iniciatives que poden ser promogudes indistintament per l’adminsitració local, els particulars o entitats privades (vegeu en aquest sentit les actuacions 1.2, 1.4, 3.4 i 3.5).

NORMES

 

 

CAPÍTOL I – DISPOSICIONS COMUNES

 

 

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

 

1.1 L’objecte d’aquest Pla (d’ara endavant, Pla o Pla especial) és establir la delimitació definitiva de l’espai de Castell – Cap Roig inclòs al Pla d’espais d’interès natural (endavant PEIN), i aquelles altres determinacions que siguin necessàries per a l’adequada protecció del seu medi natural i del paisatge, d’acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial a la seva memòria d’ordenació.

 

1.2 L’àmbit d’aplicació d’aquest Pla especial està descrit a l’annex d’aquestes Normes (Descripció de la delimitació definitiva de l’espai d’interès natural Castell – Cap Roig), d’acord amb el plànol que s’hi incorpora. Aquest àmbit té caràcter de delimitació definitiva de l’espai, en compliment de l’article 8 de les Normes del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (en endavant Decret 328/1992).

 

1.3. Aquest àmbit comprèn àrees dels termes municipals de Palamós, Mont-ras i Palafrugell (Baix Empordà) i l’espai marítim situat en el seu front costaner.

 

Article 2

Marc jurídic

 

2.1. El Pla especial ha estat redactat i tramitat d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (endavant, Llei 12/1985) i  el Decret 328/92, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.

 

2.2. Atès el que disposa l’article 5 de la Llei 12/1985, aquest Pla té els efectes propis dels plans especials previstos a la normativa urbanística.

 

Article 3

Vigència, revisió i modificacions

 

La vigència del Pla és indefinida. Tanmateix, pot  procedir-se a la seva revisió, la revisió del seu Programa d’actuació o a la modificació puntual de les seves determinacions, quan siguin conseqüència de modificacions del PEIN, quan ho disposi el seu programa de desenvolupament, quan resulti necessari per garantir les finalitats protectores del Pla, i també per adequar-se a les noves disposicions normatives que hi siguin d’aplicació.

 

Article 4

Interpretació

 

4.1. Les determinacions del Pla s’interpreten basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.

 

4.2. En cas de produir-se contradiccions en la regulació del Pla entre els seus diferents documents, o entre els seus plànols, es considera vàlida la determinació que implica nivells de protecció més alts dels valors ecològics i paisatgístics i que representi un millor assoliment dels objectius establerts pel Pla especial. Pel que fa a la delimitació definitiva de l’espai preval, en cas de contradicció entre els plànols d’ordenació i la descripció escrita de l’annex I d’aquestes Normes, aquesta darrera.

 

Article 5

Obligatorietat

 

5.1. Tant les administracions públiques com els particulars resten obligats al compliment de les disposicions que conté el present Pla especial. Com a  conseqüència, qualsevol actuació o intervenció sobre l’àmbit del Pla susceptible d’alterar-ne la seva realitat física o l’ús, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa pública o privada, ha d’ajustar-se a les disposicions esmentades.

 

5.2. A efectes del punt anterior, són determinacions de caràcter normatiu les compreses a les Normes, Plànols d’ordenació i Programa d’actuació, incloses les directrius en ells establertes, les quals són de compliment obligat.

 

5.3 L’obligatorietat esmentada en els punts anteriors no limita les facultats que corresponen als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals per a l’exercici, d’acord amb les previsions del Pla, de les seves competències, segons la legislació específica aplicable en cada cas.

 

Article 6

Desenvolupament del Pla

 

6.1 Amb l’objecte de complementar i desenvolupar les determinacions del Pla especial, sense perjudici de la seva immediata aplicació, poden aprovar-se:

 

1. Plans especials, normes especials i catàlegs, d’acord amb el que preveu la legislació urbanística i altra legislació aplicable segons la seva finalitat.
2. Projectes tècnics i normes sectorials, d’acord amb les legislacions específiques aplicables.
3. Plans i programes de gestió, necessaris per a assolir les finalitats del Pla.

6.2 Els plans de què fa esment aquest article se sotmeten, quan així ho estableixi la normativa aplicable, al procediment d’avaluació ambiental de plans i programes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CAPÍTOL II – NORMES GENERALS D’ORDENACIÓ

 

Article 7

Règim urbanístic

 

7.1. A l’àmbit del Pla li és d’aplicació el règim de sòl no urbanitzable fixat per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i per la legislació urbanística vigent a Catalunya.

 

7.2. Els plans urbanístics que afectin l’àmbit d’aquest Pla especial han d’incorporar les seves determinacions i justificar degudament el seu compliment.

 

7.3. Els terrenys inclosos en l’àmbit del Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d’espais lliures, zones verdes o similars, en cap cas no poden ser objecte d’usos o transformacions que no siguin congruents amb la seva naturalesa d’espai natural. En qualsevol cas hi són admesos els usos propis de la seva qualificació quan siguin compatibles amb els objectius de protecció i d’acord amb la regulació establerta per aquest Pla especial.

 

7.4. En les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics no poden efectuar-se segregacions en contra del que disposa la legislació agrària i forestal. D’acord amb el que disposa la normativa vigent, tenen la condició d’indivisibles aquelles finques la dimensió de les quals sigui inferior al doble de la unitat mínima de conreu o de producció forestal aplicable, llevat dels casos següents:

 

1. En finques inferiors o igual a la unitat mínima, si els lots resultants són adquirits pels propietaris de terrenys contigus, amb la finalitat d’agrupar-los i formar una nova finca.

 

1. En finques inferiors al doble de la unitat mínima, llevat que l’excés sobre el mínim esmentat es pugui segregar amb la finalitat especificada a la lletra a.

 

 

Article 8

Usos i activitats admesos

 

8.1. S’admeten a cada zona els usos i les activitats relacionats a la seva regulació específica (capítol III d’aquestes Normes) sempre que s’ajustin a les altres disposicions d’aquest Pla especial i a la legislació sectorial aplicable i, si és el cas, a les determinacions més restrictives establertes pel planejament urbanístic o aquelles que es puguin determinar en el marc del procediments aplicables d’autorització d’edificacions, instal·lacions, usos o actuacions en el sòl no urbanitzable, d’acord amb la normativa urbanística vigent  a Catalunya. En particular, les edificacions o instal·lacions destinades a aquestes activitats s’han d’adequar a les condicions d’edificació i ocupació establertes a l’article 16 i següents d’aquestes Normes.

 

8.2. Els usos i activitats compatibles en cada zona s’admeten sense perjudici de l’aplicació de l’article 17, Avaluacions d’impacte ambiental, de les normes del PEIN (Decret 328/1992) i altra normativa concordant en la matèria.

 

Article 9

Usos i activitats incompatibles

 

S’entenen incompatibles en l’àmbit objecte d’aquest Pla especial tots aquells usos, activitats o actuacions que contradiguin el que s’ha establert a l’article anterior i que no estiguin recollits en la regulació específica establerta per a cada zona i, en concret, els que són detallats a continuació:

 

1. Les activitats industrials i comercials, a excepció de les de tipus agropecuari i artesanal complementàries a les activitats agràries de la finca on es localitzen i sense perjudici dels supòsits on l’activitat comercial es regula expressament com a servei vinculat a un altre ús (Zona d’acampada –clau 5-, Zona del castell i jardí botànic de Cap Roig – Clau 6, Cases d’en Sert i Àrea de servei de platja de Castell).
2. b) Les activitats extractives o mineres, tant en l’àmbit terrestre com el marí
3. c) Activitats d’abocament o d’emmagatzematge de qualsevol tipus de residu o deixalla, llevat que tinguin relació amb la naturalesa, el destí o la producció agrícola, ramadera i forestal de la finca on es localitzen.
4. d) Tractament o eliminació de qualsevol tipus de residu o deixalla. S’entén exclosa d’aquesta prohibició la utilització de fems, purins, restes vegetals agrícoles i forestals o altres restes orgàniques en les activitats agràries o la jardineria, les quals es regulen d’acord amb la legislació sectorial aplicable. S’entén també exclosa la utilització de runes, materials d’enderroc i fangs procedents de la depuració d’aigües residuals per al rebliment i restauració d’activitats extractives.
5. Usos esportius o de lleure susceptibles de provocar alteracions significatives en els sistemes naturals i la biodiversitat, erosió del sòl, molèsties a la fauna silvestre protegida, incloses totes aquelles que puguin afectar els fons marins. Tampoc s’admeten activitats que comportin nivells sonors alts, sense perjudici del desenvolupament de les activitats culturals a la zona del castell de Cap Roig.
6. Instal·lacions de càmping i l’acampada, en qualsevol de les seves modalitats, excepte en la Zona d’acampada –clau 5- i supòsits que el Pla especial preveu expressament als articles 28.1.d i 30.2.f.
7. Complexos hotelers, recreatius i esportius (parcs recreatius i aquàtics, zoològics, golfs, aeròdroms, etc.). S’entenen excloses d’aquesta prohibició activitats de turisme rural i similars, com ara la residència-casa de pagès, la residència en casa de colònies o instal·lacions d’allotjament en masies rehabilitades, que es desenvolupin d’acord amb el previst en aquest Pla especial.
8. Establiment d’àrees de caça amb reglamentació especial, d’acord amb el que preveu la normativa vigent per als espais del PEIN.

 

Article 10

Consideració de paisatge obert

 

A efectes d’aplicació de l’article 7.1 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, la totalitat de l’espai Castell – Cap Roig té la consideració de paisatge obert. Com a conseqüència, hi són d’aplicació les normes següents:

 

1. No es permet la instal·lació de cartells de propaganda i d’altres elements similars que limitin el camp visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l’harmonia del paisatge o desfigurin les perspectives.
2. No s’hi admet la construcció de línies elèctriques d’alta tensió de transport (1a i 2a categoria, tensió nominal superior o igual a 30 kV).
3. La instal·lació de repetidors radioelèctrics, estacions de telefonia o d’altres infraestructures col·lectives d’impacte visual anàleg a les mencionades sols s’admet en els casos en els quals es justifiqui el seu interès públic i necessitat social i l’absència d’alternatives viables equivalents que no afectin l’espai.
4. Pel que fa a les infraestructures elèctriques existents en l’àmbit del Pla, les obres de manteniment i millora han de ser projectades i executades amb criteris de minimització del seu impacte ecològic i paisatgístic. A aquests efectes, el Departament de Medi Ambient i Habitatge promourà les mesures de foment o de col·laboració oportunes.

 

Article 11

Condicions generals per a la localització i manteniment d’infraestructures i serveis tècnics

 

11.1. La localització d’instal·lacions i serveis tècnics (dipòsits d’aigua, transformadors elèctrics, conduccions d’aigua o elèctriques…) dins l’àmbit del Pla especial, només s’admet en els casos en els quals es justifiqui:

 

1. a) El seu interès en relació amb la gestió de l’espai i el servei de les instal·lacions existents
2. b) El seu interès públic i necessitat social i, en aquest cas, l’absència d’alternatives viables equivalents fora de l’àmbit del Pla.

11.2. En les obres d’infraestructura públiques o privades, incloses les referides a serveis tècnics o urbanístics, s’han de limitar en la mesura que sigui possible els efectes sobre el medi natural, minimitzar l’impacte paisatgístic i prendre, quan s’escaigui, mesures per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades.

11.3 Les obres de millora, ampliació o reforma de les infraestructures existents en l’àmbit de l’espai, requereixen sol·licitar prèviament l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

11.4. Les disposicions d’aquest article s’apliquen sense perjudici de la legislació general sobre avaluació de l’impacte ambiental i de les normes del PEIN (Decret 328/1992) en relació amb la matèria.

 

Article 12

Xarxa viària

 

12.1. La xarxa viària que afecta l’àmbit del Pla es classifica en tres categories a efectes d’aquestes Normes:

 

1. Camins i pistes rurals: formen part de la xarxa bàsica a efectes de l’article 13 d’aquestes Normes on es regula l’accés motoritzat a l’espai
2. Camins, pistes i senders rurals i forestals: són vials de caràcter permanent, amb diferents funcionalitats.
3. Pistes de desembosc i altres vials temporals: són de caràcter temporal, associades als aprofitaments forestals o bé a la construcció d’infraestructures. Les pistes de desembosc es regulen d’acord amb l’article 20.14 d’aquestes Normes.

 

Els camins rurals que constitueixen la xarxa viària bàsica de l’espai s’han grafiat al plànol d’ordenació (O-1).

 

12.2. S’admet l’obertura de nous camins, pistes i senders o la modificació dels existents en els supòsits següents:

 

1. Desenvolupament d’activitats agràries i d’altres activitats legalitzades en l’àmbit del Pla, inclosos els supòsits associats a la construcció i el manteniment d’infraestructures i instal·lacions admeses pel Pla. En el cas d’usos i activitats forestals, s’ha de preveure la seva obertura en el marc d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal o, en el seu defecte, comptar amb l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
2. Prevenció, extinció d’incendis i altres emergències. En el cas de prevenció i extinció d’incendis, s’ha de preveure la seva obertura en el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals a què fa referència el Programa d’actuació d’aquest Pla especial o, en el seu defecte, comptar amb l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
3. Ampliació de la xarxa de senders d’ús pedestre i accessos particulars de menys de 2 m d’amplada.

 

En qualsevol cas l’obertura de noves pistes de caràcter permanent ha de seguir les directrius següents:

 

1. a) S’ha de seguir el criteri de mínima obertura de pistes. S’han d’habilitar pistes antigues reconeixibles abans d’obrir-ne de noves, sempre i quan això no suposi un impacte més gran sobre els sòls i la coberta forestal.
2. b) Cal prendre les mesures oportunes per evitar l’erosió, especialment en els marges i talussos resultants.
3. c) Es prohibeix expressament l’obertura de pistes en la zona costanera

 

A efectes de la regulació del trànsit motoritzat, els nous camins o pistes generats es classifiquen segons l’epígraf 13.1 b) i no formen part de la xarxa bàsica d’accés.

 

12.4. D’acord amb les normes del PEIN, s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental els camins de més de 5 m d’amplada, i en tot cas sempre que el terreny sobrepassi el 40% de pendent transversal, amb l’exclusió dels camins de desembosc de caràcter temporal quan l’autorització per a la seva obertura comporti garanties per a la restauració de les àrees afectades una vegada hagi finalitzat la seva utilització.

 

També podran quedar exempts del procediment d’avaluació d’impacte ambiental els projectes de camins forestals promoguts per particulars en finques que disposin d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal aprovat, amb la resolució prèvia de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

12.5. El manteniment dels camins i pistes que en el moment de l’aprovació inicial d’aquest Pla especial no estiguin pavimentats ha de tenir en compte la funcionalitat del camí així com l’afectació que pot crear sobre l’entorn. S’ha de tenir en compte, principalment, el sistema d’evacuació d’aigües per tal d’evitar processos erosius.

 

12.6. Amb caràcter general es prohibeix la pavimentació dels camins i pistes de l’àmbit del Pla. Tanmateix, quan es justifiqui adequadament per raons d’elevat pendent, reducció de l’impacte o millora de la seguretat, es poden admetre pavimentacions puntuals de trams de camí, les quals requereixen l’informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

Article 13

Ús de la xarxa viària i circulació amb mitjans motoritzats

 

13.1. La circulació motoritzada es regeix segons el que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, el Decret 166/1998, de 8 de juliol, que la desplega,  i altra normativa aplicable.

 

13.2. Amb caràcter general, s’autoritza l’accés i la circulació motoritzada en l’àmbit del Pla exclusivament per la xarxa viària bàsica definida per aquest Pla especial, sense perjudici de les restriccions establertes per l’administració local o de les limitacions de caràcter temporal que puguin ser establertes per l’administració competent, en períodes d’alt risc d’incendi forestal o en situacions anàlogues que ho justifiquin.

13.3. La xarxa viària bàsica en l’àmbit del Pla inclou les carreteres i els camins i les pistes rurals d’ús públic que s’indiquen expressament als plànols d’ordenació (O-1).

 

13.4. En la resta de l’àmbit del Pla, s’admet la circulació motoritzada en els supòsits següents:

 

1. Desenvolupament de les activitats i usos de caràcter agrícola, forestal, ramader i cinegètic,
2. Accés dels titulars o de persones autoritzades per ells a llurs finques,
3. Gestió de les àrees privades de caça,
4. Quan resulti imprescindible per al desenvolupament d’altres activitats autoritzades a l’espai,
5. Prevenció, extinció d’incendis i altres emergències i, en general, la prestació de serveis de naturalesa pública,
6. Vigilància, control, conservació i millora de l’espai realitzades per les administracions competents.

 

La circulació motoritzada en aquests supòsits s’ha de desenvolupar sempre que sigui possible per la xarxa viària existent.

 

13.5. No s’admet en l’àmbit del Pla la realització de proves ni competicions esportives amb vehicles motoritzats ni la circulació motoritzada en grups de més de 7 motocicletes o ciclomotors, o de més de 4 automòbils o similars, d’acord amb l’article 20.2 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

 

 

 

13.6. En tot allò no regulat per les presents Normes, és d’aplicació el Decret 166/1988 i la normativa concordant.

 

13.7. No s’admet en l’àmbit del Pla l’establiment d’àrees de circulació per al lleure i l’esport, itineraris per a la pràctica de motociclisme de muntanya, circuits permanents no tancats i circuits permanents tancats, tal i com es defineixen al Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

 

13.8. Els camins rurals que per les seves característiques podrien ser aptes per a la circulació motoritzada (més de 2m d’amplada) però que no formen part de la xarxa viària bàsica, han d’estar dotats de senyalització i mesures que restringeixin l’accés motoritzat d’acord amb el que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural i les presents Normes.

 

13.9. No s’ha d’admetre cap ús o activitat que interrompi de manera permanent el lliure pas pels camins tradicionals, els senders excursionistes i els camins veïnals.

 

Article 14

Ús i accés públic a l’espai

 

14.1. A efectes d’aquestes Normes, s’entén per ús públic el desenvolupament d’aquelles activitats que tradicionalment s’han dut a terme al medi natural i rural com ara el passeig, l’excursionisme o alguns esports a l’aire lliure que no requereixen d’instal·lacions i no estan directament relacionats amb la propietat dels terrenys. Les disposicions establertes en aquest article afecten exclusivament aquestes activitats i no a aquells altres usos com ara els agraris, forestals o residencials, que es vinculen a l’aprofitament particular de les finques.

 

14.2. Els usos públics en l’àmbit del Pla s’han de desenvolupar amb ple respecte als béns públics i privats, drets i propietats existents, d’acord amb l’establert per l’article 12 de les Normes del PEIN. Igualment és d’aplicació el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

 

14.3. En general, els visitants de l’espai han de circular pels camins o corriols existents, abstenint-se d’obrir-ne de nous i seguint en el  seu cas els itineraris i indicacions que puguin establir els organismes competents. En el roquissar i a les platges es respectaran els abalissaments protectors de la flora i de la fauna.

 

14.5. No s’ha d’afectar negativament cap dels elements naturals que són objecte de mesures de protecció en aquest Pla especial.

 

14.6. Qualsevol activitat que s’hi dugui a terme, s’ha de fer de manera que no comporti  perill o dany al medi natural o a les persones.

 

14.7. S’admet encendre foc exclusivament en aquelles àrees o supòsits autoritzats expressament pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, i d’acord amb les condicions assenyalades per aquest. En qualsevol cas, és d’aplicació el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i altres disposicions concordants.

 

14.8. Es prohibeix l’abandonament o l’abocament de qualsevol tipus de deixalla o material de rebuig, sense perjudici, quan sigui el cas, de l’ús normal de l’equip instal·lat per a la recollida de deixalles generades a l’espai.

 

Article 15

Regulació de les activitats esportives i recreatives

 

15.1. Les proves o activitats esportives terrestres que necessitin del concurs d’algun artefacte amb motor es regulen mitjançant l’article 13.5 (Ús de la xarxa viària i circulació amb mitjans motoritzats) d’aquestes Normes.

 

15.2. Les proves i competicions esportives no motoritzades que hagin de discorrer totalment o parcial per l’àmbit del Pla, i l’establiment de circuits permanents o itineraris senyalitzats eqüestres, de bicicleta de muntanya o d’altres vehicles sense motor, requereixen per al seu desenvolupament l’informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

15.3. No s’admet en l’àmbit del Pla la previsió de punts o pistes per l’aterratge i enlairament d’aparells de navegació aèria amb motor, tripulats o no, inclosos els ultralleugers,  a excepció dels casos d’emergència.

 

15.4. L’organització regular de pràctiques esportives, d’aventura o de lleure comercialitzades requereix l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge,  que pot establir limitacions d’acord amb els objectius de protecció del Pla i les seves Normes. En l’àmbit marí, l’organització i gestió de les pràctiques d’immersió comercializades o no comercialitzades sempre requereix autorització.

 

15.5. La circulació en bicicleta, animal de sella o qualsevol altra mitjà de locomoció similar s’ha de desenvolupar pels vials i senders existents, i tenint cura de respectar la prioritat dels vianants en aquells vials d’amplada inferior als 2 metres. En aquest sentit, l’òrgan gestor ha de promoure les accions informatives adients i, en el seu cas, la senyalització adequada per aplicar aquest criteri.

 

15.6. En relació amb el que preveu l’article 6.1 del Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge, i sense perjudici dels supòsits previstos expressament als apartats anteriors, les activitats esportives que  es  relacionen  a  continuació  requereixen  autorització  prèvia  per  al seu

desenvolupament en l’àmbit del Pla:

 

1. L’escalada.
2. El vol i descens per l’aire amb ala de pendent, ala delta i altres aparells similars, tripulats o no.
3. La navegació aèria a menys de 300 metres per sobre del terra.

 

Als mateixos efectes, no requereixen autorització prèvia:

 

1. La bicicleta tot terreny i qualsevol activitat esportiva terrestre anàloga que necessiti del concurs d’algun artefacte sense motor, sempre i quan circulin per camins o senders a peu consolidats.

 

Article 16

Condicions generals per a l’edificació

 

16.1. En general, sense perjudici d’allò establert a l’article 16.8, s’admeten les obres de conservació, millora i rehabilitació de les edificacions existents amb la deguda cobertura jurídica o autoritzades prèviament a la data d’aprovació inicial d’aquest Pla especial, destinades al desenvolupament dels usos i activitats admeses per aquest. Les ampliacions o edificacions de nova planta sols poden autoritzar-se en els supòsits establerts expressament per cada zona al capítol 3 (articles 27, 29, 30, 31 i 32), sempre tenint en compte allò establert a l’article 16.8.

 

16.2. En general, s’estableix com a alçada reguladora màxima per a qualsevol edificació 6,5 m al carener, corresponent a planta baixa i golfes, la superfície útil de les quals no pot superar un terç de la superfície construïda de la primera. L’alçada indicada es refereix a qualsevol punt de contacte del terreny preexistent circumdant amb el perímetre edificat o els talussos projectats a l’efecte.

 

Tanmateix, en casos justificats per a la millor integració de l’edificació a l’entorn o quan ho faci recomanable la necessitat de mantenir una unitat de tractament amb l’edificació preexistent, pot autoritzar-se una alçada superior fins a 9 m, corresponent a planta baixa, pis i golfes.

 

16.3. Tant en les edificacions de nova planta com a les ampliacions i les reformes d’edificis existents, cal utilitzar volumetries tradicionals i, en qualsevol cas, cercar la integració en el medi rural i forestal i minimitzar el seu impacte paisatgístic.

 

16.4. Els volums màxims edificables,  les normes sobre el tractament de l’entorn exterior, com també altres normes aplicables, es regulen específicament per a cada zona al capítol III d’aquestes Normes.

 

16.5. A efectes d’aquest Pla, la construcció de volums annexos no separats més de 10 m de l’edificació preexistent pot considerar-se ampliació de les edificacions existents quan concorrin condicions per un tractament més respectuós de l’edificació o per a la seva integració paisatgística. Igualment, la construcció de piscines, pistes esportives encerclades en alçada, coberts i altres instal·lacions equiparables ha de computar-se com a superfície construïda.

 

16.6. Igualment, a efectes d’aquest Pla, la instal·lació permanent de construccions prefabricades, cases mòbils, carpes o altres elements de característiques anàlogues tenen la consideració d’edificació i estan subjectes a l’articulat corresponent, sense perjudici de la utilització de caravanes o elements anàlegs a la Zona d’acampada (clau 5) d’acord amb la seva regulació específica i la legislació sectorial aplicable. En qualsevol altre cas no s’admet la instal·lació de caravanes També es consideren edificacions els hivernacles, quan aquests comporten la construcció de fonaments, murets perimetrals o altres elements de caràcter permanent.

 

16.7. Els projectes de noves edificacions han de preveure el sistema corresponent per a l’evacuació o el tractament d’aigües residuals i justificar-ne la idoneïtat, així com el tractament o recollida de deixalles quan l’activitat a desenvolupar ho requereixi.

 

L’evacuació de les aigües residuals s’ha d’efectuar preferentment per connexió directa amb la xarxa general de col·lectors d’aigües residuals, sempre que això sigui tècnicament viable i comporti un impacte ambiental menor en relació a les alternatives de depuració autònoma aplicables. En el cas que això no sigui possible s’ha d’efectuar mitjançant fosses sèptiques o altres sistemes individualitzats de depuració i, en qualsevol cas, es prohibeix qualsevol tipus d’actuació o activitat que impliqui l’evacuació directa de les aigües residuals a l’exterior sense tractament.

 

16.8. Les regulacions de l’edificació establertes per aquest Pla s’entenen sense perjudici de les determinacions més restrictives establertes pel planejament urbanístic, la legislació sectorial aplicable o aquelles que es puguin establir en el marc dels procediments d’autorització d’edificacions i instal·lacions en el sòl no urbanitzable, als quals es fa referència a l’article 8. En particular, la construcció o ocupació en terrenys que integrin les zones inundables, s’hauràn d’ajustar a allò establert en l’article 23.6 d’aquestes Normes.

 

Article 17

Tanques

 

17.1. En general, s’admeten les tanques de tipus vegetal amb espècies autòctones pròpies de l’espai i les parets de pedra seca, així com aquelles altres modalitats (com ara les utilitzades tradicionalment per a la ramaderia) que són formades amb elements verticals i longitudinals flexibles o rígids estesos entre aquells i que són compatibles amb la circulació de la fauna silvestre.

 

17.2. No s’admet una alçada superior a 1,50 m. Pel que fa als materials dels tancats i el seu disseny s’ha de cercar la màxima integració paisatgística amb l’entorn. En general, es prohibeixen les modalitats pròpies dels ambients urbans, com ara els tancats amb malla metàl·lica i el filat espinós.

 

17.3. Tanmateix, amb caràcter excepcional i localitzat, s’admet la construcció de tanques amb condicions diferents a les indicades anteriorment quan sigui necessari per motius de protecció o seguretat de determinats elements funcionals, edificacions o instal·lacions que així ho requereixin.

 

17.4 En qualsevol cas, s’ha de minimitzar l’impacte sobre el paisatge i l’ambient natural circumdant i els tancats han de ser compatibles amb la circulació de la fauna silvestre a través de l’espai. En els seu cas, en l’àmbit de les zones inundables, els tancats s’hauran d’ajustar al previst a l’article 23.6.

 

 

Article 18

Moviments de terra

 

18.1 A la zona agrícola s’admeten els moviments de terres vinculats al desenvolupament  d’aquesta activitat. A la resta de l’espai, a banda dels moviments de terres vinculats a les instal·lacions, edificacions i actuacions autoritzades d’acord amb les normes d’aquest Pla (recerca arqueològica, restauració sistemes naturals, etc) només s’admeten aquells moviments  de terres vinculats estrictament amb la construcció de la xarxa viària o la seva millora.

 

18.2 En l’àmbit del Pla especial, qualsevol obra o moviment de terres, comporta l’obligació de comptar amb la corresponent llicència municipal d’obres. La concessió d’aquesta ha de justificar expressament el compliment de les determinacions d’aquest Pla especial i si s’escau, s’ha d’ajustar al que estableix l’article 23.6 (Protecció de la gea, els recursos hídrics i els cursos d’aigüa), l’article 25 (Protecció del patrimoni arqueològic) d’aquestes Normes o del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal.

 

Article 19

Senyalització i publicitat

 

19.1. S’admet la instal·lació dels senyals al servei de la xarxa viària o de caràcter orientador o informatiu, que es considerin necessaris per a la correcta gestió i desenvolupament de les activitats admeses en aquest espai. S’exclou d’aquest supòsit qualsevol senyal o cartell de caràcter publicitari.

 

19.2. Els senyals han de ser conformes amb els criteris de disseny i localització establerts per als espais del PEIN, en el marc del seu desenvolupament, llevat de la Zona del castell i jardí botànic de Cap Roig (clau 7), l’entorn del jaciment de la Punta de Castell Castell o altres elements del patrimoni cultural on s’admeten criteris de disseny específics.

 

19.3. L’establiment d’itineraris permanents per al passeig, l’excursionisme o les activitats didàctiques que comportin la instal·lació de senyals, l’abalisament o d’altres elements fixos requereix l’autorització prèvia de l’Ajuntament corresponent i del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Tanmateix, s’exclou d’aquesta obligació general, aquells casos on els elements mencionats  es centrin a la Zona del castell i jardí botànic de Cap Roig (clau 7), sense perjudici de les mesures de coordinació que puguin ser establertes.

 

Article 20

Usos i activitats forestals

 

1. a) Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal. Aforestació i reforestació

 

20.1. Els usos i les activitats forestals s’han de desenvolupar amb criteris de gestió sostenible dels terrenys forestals, i de forma que sigui compatible l’aprofitament dels recursos forestals amb la conservació global de la coberta forestal i de l’espai natural.

 

20.2. L’administració forestal promourà en l’àmbit del Pla la redacció de Plans  Tècnics de Gestió i Millora Forestal (en endavant, PTGMF) per tal de garantir una gestió forestal basada en els principis generals d’aquest article i en la resta de determinacions d’aquestes Normes.

20.3. Els PTGMF que afectin l’àmbit del Pla s’han de subjectar a les seves determinacions, i a les del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals a què fa referència el Programa d’actuació d’aquest Pla especial i requereixen l’informe preceptiu del Departament de Medi Ambient i Habitatge abans de la seva aprovació definitiva.

 

20.4. Les activitats d’aforestació o reforestació (activitats que tenen com a objectiu la creació o restauració de masses forestals) requereixen l’informe preceptiu de l’òrgan gestor. Aquestes activitats han de ser projectades en el marc d’un PTGMF quan es desenvolupin en finques de superfície superior a les 25 ha. En finques inferiors a les 25 s’ha de comptar al menys amb un Pla Simple de Gestió Forestal (PSGF). En qualsevol cas, pel que fa a les espècies, i a efectes d’aforestació o reforestació, s’admet exclusivament la utilització de les espècies autòctones pròpies d’aquest espai.

 

1. b) Plantacions forestals

 

20.5. Les plantacions amb d’espècies arbòries i arbustives de creixement ràpid en terrenys de caràcter forestal temporal d’acord amb la legislació forestal, s’admeten exclusivament a la zona agrícola (claus 4a i 4b). En aquest cas, així com al jardí botànic de Cap Roig i a l’entorn enjardinat dels habitatges i altres construccions de l’àmbit del Pla, s’admet la utilització d’espècies no autòctones, sense perjudici d’allò establert a l’article 21.4. En qualsevol cas, cal preveure les mesures necessàries per evitar la possible dispersió espontània d’espècies exòtiques.

 

20.6. Les plantacions forestals que es desenvolupin de forma adjacent amb els torrents i rieres de l’espai, en cap cas poden suposar la substitució, eliminació o degradació de les comunitats autòctones de ribera. En qualsevol cas s’ha de deixar un espai lliure de plantació que permeti el desenvolupament de la vegetació de ribera.

 

1. c) Aprofitaments forestals

 

20.7. Els aprofitaments forestals s’han de dur a terme d’acord amb la Llei forestal de Catalunya, les disposicions concordants i les determinacions d’aquest Pla especial. El dessarrelament d’arbres es regularà d’acord amb el Decret 175/1996 de 4 de juny i disposicions concordants.

 

20.8. En els aprofitaments forestals s’han de reservar peus de les classes diamètriques més grans per garantir la presència disseminada d’arbres de llavor, el manteniment de refugis per a la fauna i la qualitat paisatgística.

 

20.9. Les activitats silvícoles que es desenvolupin en les àrees amb bosc de ribera han de garantir la persistència i la conservació de les comunitats forestals autòctones. En qualsevol cas, aquestes activitats requereixen l’autorització prèvia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

20.10. D’acord amb la normativa vigent en matèria de prevenció d’incendis forestals, les capçades dels aprofitaments forestals que no siguin retirades s’hauran de trossejar o triturar i ser esteses a ran del sòl. En cap cas no es podrà deixar dins d’una franja de 20 m d’amplada a banda i banda dels camins.

 

1. d) Activitats de desembosc

 

20.11. En les activitats de desembosc s’han d’utilitzar tècniques que assegurin la protecció del sòl i malmetin el mínim possible la vegetació del sotabosc.

 

20.12. L’obertura de noves pistes forestals de caràcter permanent es farà d’acord amb el que estableix l’article 12.2 d’aquestes Normes.

 

20.13. L’obertura de pistes de desembosc de caràcter temporal ha de seguir les directrius següents:

 

1. S’ha de seguir el criteri de mínima obertura de pistes de desembosc. S’han d’utilitzar les existents sempre que sigui possible, o bé habilitar pistes antigues reconeixibles abans d’obrir-ne de noves, sempre i quan això no suposi un impacte més gran sobre els sòls i la coberta forestal.
2. Les vies de desembosc no han de circular per la llera de rieres i torrents, ni produir-hi alteracions a la seva morfologia o a les comunitats vegetals.
3. Cal prendre les mesures oportunes per a la posterior restauració de les vies obertes. Excepte en el cas que coincideixin amb la xarxa viària bàsica definida per aquest Pla, les pistes de desembosc han de ser tancades a la circulació motoritzada general en el moment que s’acabin les tasques d’extracció.
4. e) Directrius per a la recuperació d’àrees afectades per incendis forestals

 

20.14. En les actuacions de recuperació de les àrees afectades per incendis forestals, els objectius han de ser:

 

1. Recuperar la coberta vegetal i la diversitat florística i faunística.
2. Garantir la protecció de la capa edàfica.

 

20.15. Durant un període de protecció de 4 anys, les àrees afectades per incendis forestals estan subjectes a les següents determinacions:

 

1. No s’admet cap ús ramader extensiu ni cinegètic
2. L’administració competent pot regular l’accés a aquestes zones i pot tancar a la circulació pistes o vials.
3. Les activitats de regeneració no poden comportar ni l’aterrassament ni la roturació amb maquinària pesada ni la destrucció sistemàtica de la vegetació existent.
4. En cas de ser necessària una revegetació, s’ha de realitzar amb espècies autòctones pròpies de l’espai. Només en el cas d’hidrosembres, i amb caràcter localitzat si no hi ha alternativa equiparable, es pot admetre excepcionalment la introducció d’espècies al·lòctones. Aquesta activitat ha de comptar amb l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
5. Les actuacions de protecció del sòl s’han d’efectuar de manera que no es produeixi arrossegament de les cendres i evitant augmentar l’estat d’alteració del sòl.
6. S’admet la construcció manual de barreres físiques de protecció contra l’escorrentia.

 

20.16. Passat el primer període de 4 anys l’activitat ramadera i cinegètica s’hi pot reemprendre previ informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge. En aquest informe cal valorar si es donen les condicions necessàries per tal que l’activitat ramadera no afecti la regeneració de la coberta vegetal a la zona.

 

Article 21

Protecció dels hàbitats i de la vegetació

 

21.1. Les administracions competents han de vetllar pel manteniment en un estat de conservació favorable els hàbitats, la vegetació i les poblacions de la flora silvestres pròpies de l’espai.

 

21.2. Les comunitats psammòfiles de platja i rereduna (Crucianellion maritimae), d’ensopegueres o saladines i fonoll marí (Crithmo-Limonietum) són a efectes d’aquest Pla, d’especial atenció. En els ambients d’aquest tipus localitzats a l’àmbit del Pla especial no s’admeten les activitats ni les actuacions incompatibles amb la seva conservació en un estat favorable de les seves poblacions. Les àrees on se situen aquestes comunitats es reflecteixen al plànol I-4, Hàbitats.

 

21.3. A les àrees marines ocupades pels alguers de fanerògames, comunitat vegetal qualificada com a tipus d’hàbitat d’interès prioritari per la Directiva 92/43 CEE i que gaudeix de legislació específica (Ordre de 31 de juliol de 1991, per a la regulació d’herbassars de fanerògames marines), les administracions vetllaran per la seva continuïtat i per evitar les afeccions negatives al sòl que li dóna suport.

 

21.4 A efectes de plantació, reforestació o aforestació, jardineria i supòsits anàlegs, es prohibeix la utilització de les següents espècies al·loctònes: acàcia (Acacia sp.), robínia (Robinia pseudoacacia), ailant (Ailanthus altisima), mimosa (Acacia dealbata) i carpobrotus (Carpobrotus edulis).

 

Article 22

Protecció de la fauna

 

22.1. Les administracions competents han de vetllar pel manteniment d’un estat de conservació favorable de les poblacions de fauna silvestre pròpies de l’espai i els seus hàbitats.

 

22.2. L’alliberament d’espècies animals silvestres en l’àmbit d’aquest Pla especial requereix l’autorització expressa del Departament de Medi Ambient i Habitatge. No es permet la introducció o l’alliberament d’espècies o subespècies salvatges no autòctones. La introducció d’espècies foranes únicament s’admet amb motius de lluita biològica i d’acord amb la legislació vigent.

 

22.3. La Direcció General de Medi Natural podrà limitar, ja sigui temporalment i/o en determinades localitats, aquelles activitats que suposin una amenaça, en raó de l’època en què s’efectuen o de la seva localització, per a les espècies protegides segons la Llei  de protecció dels animals, el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge i totes les ordres posteriors que amplien el nombre d’espècies protegides a Catalunya.

 

22.4.  En la concessió de llicències o autoritzacions per a qualsevol activitat que es pugui dur a terme en aquest espai, caldrà tenir en compte el seu possible impacte negatiu sobre la fauna, especialment durant les èpoques de cria.

 

22.5. D’acord amb el resultat de l’actuació prevista en el Programa d’actuació d’aquest Pla especial, Promoció de la declaració de reserva de les illes Formigues, es poden determinar mesures addicionals de protecció de la fauna marina i de garantia de l’aprofitament sostenible dels recursos marins.

 

Article 23

Protecció de la gea, dels recursos hídrics i dels cursos d’aigua

 

23.1. Sense perjudici dels valors de caràcter general, les administracions competents han de vetllar per la conservació en l’àmbit dels elements d’interès geològic i geomorfològic característics de l’espai (afloraments d’interès, coves, penya-segats litorals, etc…). En particular, la Direcció General de Medi Natural podrà establir limitacions complementàries a aquestes normes respecte el mostreig de roques (per a fins didàctics, científics, comercials, col·leccionistes, etc) per tal d’assegurar que els afloraments d’especial rellevància no siguin degradats.

 

23.2. Les obres de condicionament dels vials existents o d’obertura de nous, els moviments de terra i en general totes aquelles activitats susceptibles d’originar talussos i terraplens, han de contemplar mesures per a la protecció del sòl, la minimització de l’erosió i l’estabilitat dels marges i talussos, coherents amb la naturalesa geològica del substrat. Aquestes mesures s’han d’especificar en l’autorització corresponent.

 

23.3. No s’admeten aquelles activitats o actuacions susceptibles de provocar o accelerar els processos erosius o augmentar la inestabilitat del substrat rocós o d’alterar significativament la qualitat o la quantitat dels recursos hídrics del l’espai.  En qualsevol cas, l’aprofitament del recursos hídrics s’ha de compatibilitzar amb la capacitat de recuperació del sistema hidrològic i el manteniment dels sistemes naturals.

 

23.4. Les fonts i surgències naturals existents en l’àmbit del Pla no poden ser modificades de tal forma que disminueixi la qualitat i quantitat de les seves aigües, s’alteri el seu aflorament a l’exterior, es modifiquin les seves característiques tot comportant la pèrdua hàbitats d’interès per a la flora i la fauna autòctones pròpies de l’espai o, quan siguin d’ús públic, s’impedeixi el seu aprofitament tradicional.

 

23.5 Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, i la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per l’ús de l’aigua, així com l’autorització per l’ocupació, modificació del relleu o construcció en les franges de terreny de 100 m d’amplada al costat de les lleres públiques, que constitueix la zona de policia del domini públic hidràulic.

 

23.6 La ocupació o construcció en terrenys que integren les zones inundables de les lleres, ajustades a previsions de riuada amb 500 anys de període de retorn, s’han adaptar als criteris aprovats en l’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua de 28 de juny de 2001.

 

Article 24

Protecció del patrimoni arqueològic

 

24.1. D’acord amb la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, de 30 de setembre, el Decret 78/2002, de 5 de març de 2002 i disposicions concordants, la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques requereix l’autorització prèvia del Departament de Cultura.

 

24.2. D’acord amb l’esmentada Llei, es consideren intervencions arqueològiques i paleontològiques els estudis directes d’art rupestre i les prospeccions, els sondeigs, les excavacions, els controls i qualsevol altra intervenció, amb remoció de terrenys o sense, que tingui per finalitat descobrir, documentar o investigar restes arqueològiques o paleonto-lògiques.

 

24.3. En l’informe preceptiu de l’òrgan gestor s’han d’indicar les mesures a adoptar per tal que les intervencions arqueològiques i paleontològiques siguin compatibles amb la conservació dels valors naturals i paisatgístics de l’espai. En especial, si són necessaris moviments de terres, s’ha d’indicar la forma d’abocament o evacuació amb l’objecte de minimitzar el seu impacte.

 

24.4. Els següents béns arqueològics són inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya del Departament de Cultura, o declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), d’acord amb la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català. La seva situació és indicada al plànol I-7 d’aquest Pla especial:

 

– La Font Morisca

– La Punta de Castell

 

L’autorització de qualsevol obra o moviment de terres susceptible d’afectar aquests o altres béns arqueològics situats en l’àmbit de l’espai, està condicionada a l’obtenció d’informe previ i favorable del Departament de Cultura.

 

24.5. Cal comunicar qualsevol descobriment de restes amb valor arqueològic al Departament de Cultura en la forma i en els terminis que estableix la Llei 9/1993 i la normativa que la desenvolupa (Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic).

 

24.6. Protecció específica del jaciment arqueològic de la Punta de Castell

 

Les intervencions susceptibles d’afectar el jaciment arqueològic de la Punta de Castell requereixen l’autorització expressa del Departament de Cultura. Així mateix, l’aprovació d’instruments urbanístics de protecció específica d’aquest patrimoni arqueològic requereix l’informe favorable del Departament de Cultura.

 

En aquest recinte s’admeten exclusivament les obres i els moviments de terres relacionats amb el desenvolupament de les seves funcions com a jaciment arqueològic, sense perjudici de possibles actuacions de millora del medi natural quan aquestes siguin compatibles amb els programes de recerca i divulgació del jaciment i la conservació dels valors arqueològics protegits.

 

CAPÍTOL III – REGULACIÓ DE ZONES

 

Article 25

Zones

 

25.1. El Pla divideix el seu àmbit territorial en set zones, establertes d’acord amb objectius específics d’ordenació, les quals es cartografien al plànol O-1 (Delimitació i zonificació) i es denominen de la forma següent:

 

Zona marina i illes (clau 1)

Zona costanera (clau 2)

Zona forestal (claus 3a i 3b)

Zona agrícola (claus 4a i 4b)

Zona d’acampada (clau 5)

Zona del castell i jardí botànic de Cap Roig (clau 6)

Sistema fluvial (clau 7)

 

25.2. En cada zona són d’aplicació, a més de les determinacions de caràcter general del Pla especial, aquelles d’altres específiques establertes als articles corresponents.

 

Article 26

Zona marina i illes (clau 1)

 

26.1. Objectius

 

Protegir els ecosistemes marins assenyalats com d’especial interès localitzats a l’entorn de les Illes Formigues,  les comunitats de fanerògames marines i els fons marins que els donen suport i ordenar l’ús públic de l’àmbit marítim de l’espai.

 

26.2. Usos i activitats admesos

 

1. a) La pesca, esportiva i professional
2. b) Les activitats de lleure, científiques, docents i d’educació ambiental
3. c) Aquells altres usos i activitats previstos per aquest Pla especial en el seu Programa d’actuació

 

26.3. Regulació de la pesca i afins

 

L’extracció de recursos marins i el seu aprofitament per activitats de lleure han de d’adequar-se al principi de sostenibilitat, d’acord amb la legislació sectorial aplicable. En qualsevol cas,  d’acord amb el resultats de l’actuació 2.1 i 2.2 del Programa d’actuació d’aquest  Pla especial, de seguiment de la biodiversitat marina i de promoció d’una reserva a les Illes Formigues, es poden determinar mesures addicionals de protecció i ordenació.

 

26.4. Extracció de sorres

 

La prohibició de dur a terme qualsevol tipus d’activitat extractiva o minera establerta a l’article 11 en l’àmbit de l’espai és també d’aplicació a la seva zona marina. Aquesta prohibició inclou l’extracció de sorres dels fons marins.

 

26.5. La circulació de vaixells o embarcacions s’ha de dur a terme evitant qualsevol situació de risc per a la seguretat humana i en cap cas s’han de superar els 3 nusos de velocitat a la zona compresa a menys de 200 m de la costa, llevat d’aquells casos que fos necessari per motius de força major.

 

26.6. Es prohibeix la construcció d’instal·lacions d’aqüicultura, la immersió d’artefactes, esculls artificials i similars. Tanmateix, amb caràcter excepcional , es podran autoritzar les instal·lacions de defensa i gestió que siguin imprescindibles per a la preservació efectiva dels hàbitats protegits.

 

26.7. En les obres de manteniment o reforma de les infraestructures de sanejament existents en l’àmbit marítim de l’espai, s’han de limitar molt estrictament  els efectes sobres les hàbitats protegits del fons marí i prendre, quan s’escaigui mesures de restauració o condicionament de les àrees alterades o de millora ambiental de les infraestructures.

 

26.8. El departaments de Medi Ambient i Habitatge i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca podran establir o, en el seu cas, promoure l’establiment de mesures específiques d’ordenació de les activitats de fondeig, submarinisme, marisqueig o pesca esportiva, per tal que aquestes es desenvolupin de forma compatible amb la conservació global del sistemes naturals immergits de l’espai. A aquests efectes es podran delimitar vedats de pesca, polígons de fondeig i nombre màxim de submarinistes, en especial, a l’entorn de les Illes Formigues, àrea assenyalada com d’atenció especial.

 

Article 27

Zona costanera (clau 2)

 

27.1. Objectius

 

Preservar els seus sistemes naturals i garantir l’ús públic de la zona de forma compatible amb la seva conservació.

 

27.2. Usos i activitats admesos

 

1. a) Les activitats balneàries i, en general, les activitats de lleure que es desenvolupin a les platges i a la xarxa viària existent.
2. b) Les activitats científiques, docents i d’educació ambiental
3. c) La pesca
4. e) Aquells altres usos i activitats previstos per aquest Pla especial en el seu Programa d’actuació i, en particular, els derivats de la rehabilitació i adequació per a l´ús públic de les Cases d’en Sert.

 

27.3.  Accés  a la zona de domini públic maritimoterrestre

 

1. a) D’acord amb la Ley 22/1988, de costas, l’ús i l’accés a la zona de domini públic maritimoterrestre, i a les platges en concret, és general i lliure. Les úniques limitacions al seu ús són les establertes per l’esmentada Llei per garantir aquest dret i per la legislació aplicable en els espais naturals protegits i, en concret, les pròpies determinacions que aquest Pla especial estableix per a la protecció dels seus sistemes naturals.
2. b) No es podrà construir cap tipus de tanca a la zona de domini públic maritimoterrestre ni a la zona de servitud de trànsit que impedeixi el lliure accés a la platja.

 

27.4. Serveis de temporada

 

Llevat de la platja de Castell i al Golfet, a la resta de cales localitzades al llarg d’aquesta zona no es permet el desenvolupament de cap activitat comercial de servei que comporti l’ocupació, temporal o permanent d’aquestes platges o alguna de les seves parts. Al Golfet, el Pla d’usos i serveis de les platges de Palafrugell podrà preveure la instal·lació d’un kiosk-bar. A la platja de Castell, les activitats que comportin instal·lació, construcció o equipament utilitzaran a aquest fi l’Àrea de servei que promou el Ministeri de Medi Ambient. Transitòriament, fins que no es disposi d’aquesta àrea, les concessions temporals per a la prestació serveis en aquesta platja es regularan d’acord amb el Pla d’usos i serveis de les platges de Palamós.

 

27.5. Altres obres i instal·lacions

 

A més de les assenyalades en l’apartat anterior, sols s’admeten obres en els supòsits següents:

 

1. Obres de manteniment i consolidació de les edificacions preexistents en el moment de l’aprovació del Pla especial, en particular les obres de restauració i conservació de les edificacions catalogades com a patrimoni cultural.
2. Obres de manteniment de les rampes de desembarcament existents.
3. Obres que es derivin dels programes de recerca arqueològica degudament autoritzats.
4. Obres relacionades amb el manteniment de la xarxa d’accés, en particular, amb la recuperació del camí de ronda que promou el Ministeri de Medi Ambient.
5. Obres per a la implantació de serveis per assegurar la seguretat i la higiene dels banyistes
6. Obres relacionades amb l’execució del Programa d’actuació d’actuació i, en particular, la rehabilitació per a l’ús públic de les Cases d’en Sert, d’acord amb l’actuació 3.1.
7. Les obres autoritzades d’acord amb l’apartat 6 d’aquest article.

 

27.6. Punts d’embarcament

 

Es prohibeix la construcció d’instal·lacions nàutiques en general, llevat d’actuacions d’escassa entitat, plenament integrades a l’entorn destinades als usos pesquers i la gestió de l’espai protegit, com ara una rampa de desembarcament. En qualsevol cas cal l’informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge .

 

27.7.   Directrius per a l’ordenació, el manteniment i el condicionament de la xarxa d’accés:

 

1. a) S’ha de mantenir el caràcter pedestre de la xarxa actual. En qualsevol cas, les actuacions s’han de fer d’acord amb la protecció que aquest Pla especial estableix per a determinades espècies i comunitats vegetals. Concretament, la recuperació del camí de ronda o la millora dels accessos ha de tenir en compte la conservació de les comunitats d’ensopegueres o saladines i fonoll marí.
2. b) El condicionament d’aquesta xarxa no pot comportar la seva pavimentació, enjardinament o il·luminació, llevat d’aquells casos (pel que fa a la pavimentació i sempre amb caràcter estrictament puntual) on l’obra civil sigui necessària per tal de garantir condicions suficients de seguretat de les persones o evitar processos d’erosió de l’esplanada.

 

27.8.   Obres a la zona de servitud de protecció de la zona marítimo terrestre

 

Qualsevol obra en la zona de servitud de la protecció de la zona maritimo terrestre requereix l’autorització prèvia del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

 

 

 

Article 28

Zona forestal, subzona 3a (clau 3a)

 

28.1. Objectius

 

L’objectiu d’aquesta zona és la conservació dels ecosistemes forestals i la seva diversitat biològica, i el foment dels processos que millorin el seu estat de conservació i n’incrementin la maduresa.

 

28.2. Usos i activitats admesos

 

1. Les activitats forestals,
2. Les activitats ramaderes de tipus extensiu.
3. Les activitats cinegètiques, llevat del supòsit establert a l’article 11 k).
4. d) Les activitats de lleure, docents i d’educació ambiental i les activitats de turisme rural i similars, com ara l’establiment de turisme rural i la residència en casa de colònies en les edificacions existents, podent-se rehabilitar per a aquest fi el Mas Canyet, incloent al seu entorn l’acampada de caràcter temporal d’acord amb l’establert a l’article 30.2. f) d’aquestes Normes
5. e) En general, les activitats relacionades amb la gestió de l’espai com a espai natural protegit, les destinades a la conservació i restauració dels sistemes naturals i del patrimoni cultural, i les activitats científiques i de recerca que es desenvolupin d’acord amb els objectius d’aquest Pla.

 

28.3. Condicions d’edificació

 

No s’admeten edificacions de nova planta. S’admeten les obres de manteniment i conservació dels diversos volums i cabanes preexistents a l’aprovació inicial del Pla com a cossos de servei de les activitats forestals.

 

28.4. Regulació específica per a Mas Canyet

 

S’admet la rehabilitació de Mas Canyet per a la seva destinació com a equipament públic amb els usos especificats a l’apartat 2d (i complementà-riament a, b, i e). Es poden autoritzar obres d’ampliació d’acord amb les condicions fixades pel planejament municipal si es justifica que el volum edificat existent no és suficient per al desenvolupament dels usos admesos, i sempre que això sigui compatible amb l’acompliment de l’establert en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de Palamós.

 

Article 29

Zona forestal, subzona 3b (clau 3b)

 

29.1. Objectius

 

Mantenir les masses forestals i les formacions vegetals existents de forma compatible amb els habitatges unifamiliars existents i les seus espais exteriors annexos.

 

29.2. Usos i activitats admesos

 

1. L’habitatge unifamiliar preexistent
2. Les activitats forestals
3. Les activitats de lleure, docents i d’educació ambiental i les activitats de turisme rural i similars, incloent l’acampada de caràcter temporal d’acord amb l’establert a l’article 2 f) d’aquestes Normes.
4. En general, les activitats relacionades amb la gestió de l’espai com a espai natural protegit, les destinades a la conservació i restauració dels sistemes naturals i del patrimoni cultural, i les activitats científiques i de recerca que es desenvolupin d’acord amb els objectius d’aquest Pla.

 

29.3. Edificació

 

S’admeten les obres de manteniment i millora de les edificacions existents. També poden autoritzar-se obres d’ampliació fins a un màxim del 20% del sostre construït en el moment de l’aprovació inicial del pla especial, sempre que les edificacions comptin amb la deguda cobertura jurídica.

 

29.4. Entorn exterior de les edificacions

 

S’admet l’adequació de les àrees adjacents a l’habitatge o edificació com a espai obert, lliure de coberta arbrada, i destinat a l’estada a l’aire lliure, la jardineria o instal·lacions com ara piscines. La superfície destinada a aquestes activitats no pot superar el 25 % de la finca (inclosa l’edificació) fins a un màxim de 2.500 m2. Igualment, la pavimentació d’aquests espais exteriors o el seu tractament amb elements arquitectònics mai no pot superar el 50 % del sostre màxim autoritzat per a l’edificació.

 

A efectes de l’article 20.5 s’admet l’ús de les espècies pròpies de la jardineria en l’entorn de les edificacions. Tanmateix s’hauran de prendre les mesures adequades per a evitar la seva dispersió per la resta de l’espai protegit. Igualment, es cercarà la integració de l’edificació i el seu entorn forestal. En aquest sentit, el tractament ajardinat tendirà a suavitzar-se conforme la seva proximitat als límits de la finca. En l’àmbit forestal de les finques es prohibeix  la plantació d’espècies no autòctones pròpies de l’espai. Pel que fa als tancaments, s’ha de tenir en compte l’article 19. Tanmateix, es prioritzaran els tancats amb espècies vegetals autòctones.

 

Pel que fa a la coberta arbòria existent, aquesta ha de ser gestionada amb criteris de conservació a llarg plaç, sense perjudici de possibles aclarides per a la reintroducció i diversificació de les espècies forestals autòctones pròpies de l’espai, la millora de l’estructura d’edats del bosc o l’adopció de mesures de protecció respecte el risc d’incendis forestals.

 

Article 30

Zona agrícola (clau 4)

 

30.1. Objectius

 

En el marc d’aquest Pla especial, aquesta zona desenvolupa una funció d’esmorteïment respecte els usos antròpics, tot assegurant la separació respecte de qualsevol implantació urbana dels sistemes forestals i litorals de Castell – Cap Roig  i garantint la percepció paisatgística de l’entorn de la platja de Castell des de l’interior.

 

30.2. Usos i activitats admesos

 

Sense perjudici de les determinacions més restrictives establertes pel Planejament urbanístic municipal o, si és el cas, de les condicions establertes per la Comissió d’Urbanisme competent d’acord amb el procediment al qual es fa referència a l’article 8.1 d’aquestes Normes, s’entenen com a compatibles els següents usos i activitats:

 

1. Les activitats agrícoles, forestals i la ramaderia extensiva
2. L’habitatge unifamiliar existent o en edificacions autoritzades prèviament a l’aprovació inicial d’aquest Pla especial
3. L’habitatge unifamiliar agrícola a la subzona 4a i a Torre Mirona
4. Les activitats cinegètiques, llevat del supòsit establert a l’article 9.h)
5. Les activitats de lleure, docents i d’educació ambiental i les activitats de turisme i allotjament rural i similars a Torre Mirona
6. L’acampada de caràcter temporal quan tingui lloc en funció del que disposa la legislació vigent sobre colònies, campaments, camps de treball i rutes per a infants i joves i l’informe preceptiu de l’òrgan gestor en relació a l’emplaçament escollit
7. En general, les activitats relacionades amb la gestió de l’espai com a espai natural protegit, les destinades a la conservació i restauració dels sistemes naturals i del patrimoni cultural, i les activitats científiques i de recerca que es desenvolupin d’acord amb els objectius d’aquest Pla
8. Les activitats i actuacions necessàries per a l’ordenació de l’accés a l’espai, a la platja Castell i l’aparcament i, en particular, el projecte de restauració ambiental aparcament i serveis de platja de Castell, que promou el Ministeri de Medi Ambient, el qual ha de comptar amb l’informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

En qualsevol cas, el desenvolupament dels usos especificats als apartats b), c) i e) no pot comportar la transformació del caràcter agrícola de les finques, més enllà de l’entorn immediat de les edificacions quan sigui el cas.

 

30.3 Condicions d’edificació (subzona 4a)

 

1. Edificacions agrícoles

 

Per cada finca que acrediti documentalment la seva dedicació agrícola s’admet la construcció d’un cos de servei fins a un màxim de 8 m² de superfície útil. En el cas de finques amb edificacions existents o projectades aquest cos de servei s’haurà d’integrar amb el conjunt edificat.

 

1. Habitatges unifamiliars

 

S’admeten les obres de manteniment i millora dels habitatges existents i poden autoritzar-se obres d’ampliació fins a un màxim del 20% del sostre construït en el moment de l’aprovació inicial del pla especial, sempre que les edificacions comptin amb la deguda cobertura jurídica.

 

També s’admet l’edificació d’un habitatge unifamiliar directament i justificadament  associat a l’activitat  agrícola en finques amb superfície igual o superior 4,5 ha, i sempre que aquesta superfície correspongui a finca registral única i a efectes de la qual no es poden comptabilitzar terrenys localitzats en la zona forestal. El sostre màxim edificable que es pot autoritzar és de 450 m², d’acord amb les condicions establertes a l’article 16. L’edificació dels habitatges autoritzats prèviament a l’aprovació inicial d’aquest Pla especial, es subjectarà a les condicions determinades en la corresponent autorització i llicència.

 

1. Entorn exterior de les edificacions

 

Pot autoritzar-se l’adequació de les àrees adjacents a l’habitatge com a espai obert per al desenvolupament d’activitats i usos a l’aire lliure vinculats. La superfície destinada a aquests usos no pot superar els 2.500 m² de superfície (inclosa l’edificació). Igualment, la pavimentació d’aquests espais o el seu tractament amb elements arquitectònics mai no pot superar el 50% del sostre màxim autoritzat per a l’edificació.

30.4. Condicions d’edificació (subzona 4b)

 

S’admet la construcció de cossos de servei de caràcter agrícola de forma anàloga a l’establert per a subzona 3a) en l’apartat 30.3 a) d’aquest article.

 

Llevat del supòsit esmentat no s’admeten edificacions de nova planta. Tanmateix, en el marc d’una iniciativa d’interès social o d’utilitat pública de rehabilitació de la Torre Mirona, es podran admetre obres d’ampliació d’acord amb les condicions establertes a l’article 16 i les fixades pel planejament municipal, si s’estima que el volum edificat existent no és suficient per al desenvolupament dels usos admesos. En qualsevol cas, s’haurà de minimitzar l’impacte paisatgístic i cercar la màxima integració. Igualment, caldrà respectar i revaloritzar els elements arquitectònics i històrics existents i, en concret, acomplir l’establert pel Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de Palamós.

 

Pot autoritzar-se l’adequació de les àrees adjacents a l’edificació com a espais oberts destinats a activitats a l’aire lliure vinculades a l’edificació fins a un màxim de 2.500 m², anàlogament a l’establert en l’apartat 30.3 c).

 

Article 31

Zona d’acampada (clau 5)

 

31.1. Objectius

 

L’objectiu de la zona és el desenvolupament de les activitats d’acampada, de forma compatible amb els objectius globals de conservació del medi natural i del paisatge establerts per aquest Pla especial i les condicions fixades pel planejament urbanístic. A efectes d’aquest Pla, la zona comprèn els terrenys delimitats pel tancat existent de la instal·lació d’acampada i dues àrees adjacents localitzades a l’oest del camí d’accés a Castell  destinades a l’aparcament i l’esbarjo ocasional.

 

31.2. Àrea delimitada.

 

1. a) Usos i activitats admesos

 

S’admet l’activitat d’acampada i les instal·lacions i serveis vinculats.

 

Als efectes d’aquest pla, s’entenen com a instal·lacions i serveis vinculats els següents:

 

1. Recepció
2. Unitats i zones d’acampada
3. Aparcaments i vials interiors
4. Espais ajardinats i arbrats. Parc infantil
5. Instal·lacions esportives
6. Serveis higiènics
7. Restaurant, bar i cafeteria
8. Espais de reunions i de joc
9. Venda d’aliments, premsa, etc
10. Emmagatzematge d’albergs mòbils i de material
11. Serveis i allotjament per al personal adscrit al càmping
12. Instal·lacions per al subministrament d’aigua potable, electricitat, tractament i evacuació d’aigües residuals, prevenció i extinció d’incendis, etc.
13. Altres serveis contemplats per la legislació específica

 

1. b) Edificació i moviments de terra

 

S’admet l’ampliació de la superfície ocupada per les edificacions existents fins a un 5 % de l’àrea global de la instal·lació. Els moviments de terres no podran comportar la formació de desnivells superiors a 1,5 m d’alçada respecte el nivell preexistent del terreny.

 

31.3 Àrea d’aparcament exterior

 

S’admet el manteniment dels usos d’aparcament associats al càmping, en l’àrea localitzada a l’oest del camí d’accés. En cap cas, les eventuals obres de millora que puguin autoritzar-se poden comportar l’edificació, la pèrdua de vegetació arbòria autòctona ni l’augment de superfície pavimentada.

 

31.4 Àrea d’esbarjo exterior

 

En aquesta àrea s’admet la continuïtat de les activitats d’esbarjo i esportives en les condicions actuals, sense perjudici de la seva destinació alternativa a l’ús agrícola, ramader o forestal.  En el seu cas, es pot autoritzar la millora de l’àrea de joc amb la formació d’un prat sec però no s’admet l’edificació ni la instal·lació d’elements fixes d’entitat.

 

31.5 Autorització d’obres

 

La realització d’obres i actuacions susceptibles de tenir efectes significatius sobre el medi natural i el paisatge requereixen l’autorització prèvia del Departament de Medi Ambient i Habitatge. En qualsevol cas, s’haurà de vetllar per tal d’integrar en el medi natural la instal·lació d’acampada mitjançant la conservació de la vegetació arbòria, la conservació d’espais lliures, l’elecció de tipologies edificatòries adequades quant a materials, colors,  espècies vegetals, etc. Quant a l’elecció d’espècies s’ha de tenir en compte allò especificat en l’article 20.5.

 

Article 32

Zona del castell i jardí botànic de Cap Roig (clau 6)

 

32.1. Objectius

 

L’objectiu de la zona, definida a l’entorn del castell de Cap Roig, el jardí botànic i el poblat, és mantenir la continuïtat en les tasques de conservació del patrimoni i el desenvolupament d’activitats culturals de forma compatible amb els objectius globals de conservació del medi natural i del paisatge establerts per aquest Pla especial i les condicions fixades pel planejament urbanístic.

 

32.2. Usos i activitats admesos

 

1. Les activitats culturals pròpies del conjunt del castell de Cap Roig i el jardí botànic i els serveis i instal·lacions vinculades.
2. Les activitats forestals
3. Les activitats de promoció i d’educació ambiental i científiques.
4. Aquells altres usos i activitats previstos per aquest Pla especial en el seu Programa d’actuació i els propis relacionats amb la gestió de l’espai protegit.

 

32.3. Als efectes d’aquest pla, s’entenen com  a serveis i instal·lacions vinculades els següents:

 

1. Recepció
2. Espais oberts habilitats per a la celebració de concerts o actes a l’aire lliure
3. Aparcaments i vials interiors
4. Espais ajardinats auxiliars
5. Serveis higiènics
6. Restaurant, bar i cafeteria
7. Biblioteca i museu
8. Espais de reunions, treball, congressos o exposicions
9. Venda de productes museogràfics o similars
10. Serveis i allotjament per al personal adscrit a l’equipament
11. Serveis i allotjament vinculat a la celebració de reunions i congressos
12. Instal·lacions per al subministrament d’aigua potable, electricitat, tractament i evacuació d’aigües residuals, prevenció i extinció d’incendis, etc.
13. Altres serveis contemplats per la legislació específica

 

32.4. Condicions per a moviments de terres, noves edificacions o instal·lacions

 

Sense perjudici de les obligacions derivades de la seva consideració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i la seva inclusió en el catàleg del Pla especial de protecció i intervenció del patrimoni arquitectònic de Palafrugell (PEPIPAP), la realització d’obres i actuacions susceptibles de tenir efectes significatius sobre el medi natural i el paisatge requereixen prèviament  l’informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Sense pretensió d’exhaustivitat, es considerarà que poden tenir efectes significatius sobre el medi natural o el paisatge l’obertura de camins i d’espais oberts o ajardinats, els augments de volum edificat, la millora de l’enllumenat, etc.

 

Quan concorrin estrictes supòsits d’interès social vinculats a aquest emplaçament i les altres consideracions pròpies del procediment esmentat a l’article 16.8, podran autoritzar-se ampliacions de les edificacions existents o noves instal·lacions, en els termes establerts a l’article 16, sense perjudici de les disposicions més restrictives del  planejament urbanístic i, en particular, del Pla especial de protecció mencionat (PEPIPAP).

 

En qualsevol cas, no es podran autoritzar ampliacions o noves instal·lacions que entrin en contradicció amb la consideració de paisatge obert de l’espai establerta en l’article 10.

 

En la programació d’activitats, es vetllarà per a no introduir  tipus d’esdeveniments  no programats fins al moment que comportin nivells de so elevat o alts graus d’il·luminació. A aquests efectes el Departament de Medi Ambient i Habitatge podrà establir limitacions si s’observen efectes negatius sobre la fauna o el medi natural en general.

 

Quant a la utilització de les espècies característiques del jardí botànic, es prendran les mesures adequades per a evitar la dispersió d’aquelles varietats que comportin aquest risc.

 

Article 33

Sistema fluvial (clau 7)

 

33.1. Objectius

 

L’objectiu de la zona és la conservació dels ecosistemes fluvials, la vegetació de ribera i la seva fauna característica.

 

33.2. Regulació d’usos

 

S’admeten exclusivament les vinculades a la gestió pública del domini públic hidràulic, i aquelles intervencions destinades a la conservació i la restauració dels seus valors naturals, la conservació d’infraestructures, sèquies, canals, recs i construccions ja existents o la construcció de guals o ponts per a camins i pistes forestals en els supòsits establerts per aquest Pla especial sense perjudici de la protecció establerta a l’article 23 d’aquestes Normes. Igualment s’admeten actuacions de caràcter puntual destinades a mantenir la capacitat hidràulica de la llera com ara la retirada de sediments acumulats que comportin risc o altres supòsits de força major, en relació amb la seguretat dels béns i les persones, i en general les actuacions de millora que comportin assolir majors graus de naturalitat del sistema hidrològic.

 

Les activitats forestals que es desenvolupin en aquesta zona han garantir la persistència i la conservació de les comunitats forestals de ribera. En qualsevol cas, aquestes activitats requereixen l’autorització prèvia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

CAPÍTOL IV – DISPOSICIONS PER A L’APLICACIÓ I GESTIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL PLA

 

Article 34

Règim jurídic i gestió

 

34.1. L’aplicació i gestió de les determinacions del Pla especial corresponen al Departament de Medi Ambient i Habitatge, sense perjudici de les competències pròpies dels ens locals i dels diferents òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya No obstant es promourà la constitució d’un consorci per a la gestió de Castell – Cap Roig que inclogui el Departament de Medi Ambient i Habitatge, els ens locals i altres departaments o organismes de la Generalitat o de l’Estat concernits, amb la participació de les entitats representatives dels sectors socials interessats.

 

34.2. Els ajuntaments de Palamós, Mont-ras i Palafrugell exerceixen les competències que la legislació urbanística li atorga, especialment pel que respecta a la concessió de llicències.

 

34.3. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha de prestar, en el marc de les seves competències, la seva col·laboració amb l’aportació de suport tècnic i econòmic destinat als ajuntaments i als propietaris particulars. A tal efecte es poden promoure els convenis de cooperació i de col·laboració necessaris. També han d’executar  directament les actuacions del Programa d’actuació que el Pla els encomani i aquelles altres que puguin ésser convingudes.

 

34.4. En la gestió del Pla, les administracions públiques implicades han de promoure en la mesura més àmplia possible la participació dels propietaris, de les empreses i de les entitats privades interessades.

 

Article35

Infraccions i sancions

 

35.1. La inobservança o infracció de les determinacions d’aquest Pla especial dóna lloc, d’acord amb la matèria, a l’aplicació de les mesures establertes a la Llei 12/1985, d’espais naturals, a la normativa urbanística vigent a Catalunya, a la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, a la Llei 9/1995, d’accés motoritzat al medi natural i altra normativa concordant, sense perjudici de l’aplicació d’altres legislacions, si és el cas, per raó de la matèria.

 

35.2. El procediment sancionador aplicable és el que les legislacions esmentades determinen, com també l’establert per la normativa general en matèria sancionadora.

 

35.3.  Atès el que estableixen els articles 202 i 219 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, en l’àmbit del Pla, els actes de parcel·lació, d’urbanització, d’edificació i d’ús del sòl i del subsòl que es duguin a terme sense llicència o ordre d’execució, són nuls de ple dret i en tots els casos són susceptibles de sanció i de acció de reposició sense limitació de termini. Igualment les llicències o ordres d’execució que s’atorguin amb infracció de les determinacions del Pla especial.

 

Article 36

Indemnitzacions

 

Qualsevol actuació de l’Administració que, com a conseqüència de l’aplicació de les determinacions d’aquest Pla, comporti la privació singular de la propietat privada o dels drets o interessos patrimonials legítims, solament es pot fer mitjançant la indemnització corresponent.

 

Article 37

Acció pública

 

D’acord amb el que disposen les legislacions urbanística i d’espais naturals, és pública l’acció per exigir el compliment de les determinacions del present Pla especial.

 

 

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

 

D’acord amb allò que disposa l’article 5.4 de la Llei 12/1985, en el termini màxim de dos anys des de la data d’aprovació definitiva d’aquest Pla especial, s’ha de procedir a adequar el planejament urbanístic dels municipis de Palamós, Mont-ras i Palafrugell. En aquest sentit, els plànols normatius han de reflectir l’àmbit d’aplicació d’aquest Pla especial així com el seu caràcter de delimitació definitiva de l’espai del PEIN Castell – Cap Roig .

 

 

DISPOSICIÓ FINAL

 

En tots aquells aspectes no regulats per aquest Pla especial són  d’aplicació les determinacions del Decret 328/92, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, les del planejament urbanístic vigent i totes aquelles altres disposicions que per raó de la matèria siguin d’aplicació.

 

 

ANNEX

 

Descripció dels límits de Castell-Cap Roig

 

 

Àmbit marí

 

El punt inicial de la delimitació d’aquest espai se situa sobre la fita M-6 de la Zona maritimoterrestre de la platja del Golfet, a l’extrem nord d’aquesta cala, a tocar ja de la petita cala del Paisà. En aquest punt el límit traça una línia perpendicular a la costa en direcció E mar endins fins arribar a la vertical de la cota batimètrica aproximada de –50 metres.

 

Un cop en aquest punt (A) el límit continua en direcció sud-oest sempre sobre la vertical de la cota aproximada de –50 metres fins a situar-se al SE de illes illes Formigues (punt B). Des d’aquest punt el límit de l’àmbit marí segueix en direcció E-SE fins a situar-se davant de l’extrem sud de la cala Castell (punt C). En aquest punt el límit de l’espai traça una línia a la costa fins a trobar la fita M-12 de la zona maritimoterrestre, a les roques de l’extrem sud de la cala Castell, ja al terme municipal de Palamós. Les coordenades UTM i topogràfiques d’aquests punts i fites que delimiten l’àmbit marí són les següents:

 

punts i fites	x	y	longitud	latitud
fita M-6	514990,91	4636605,67	3º 10′ 50″	41º 52′ 49″
punt A	516590,88	4636605,67	3º 11′ 59″	41º 52′ 49″
punt B	516118,59	4634139,67	3º 11′ 39″	41º 51′ 30″
punt C	512744,37	4633013,81	3º 09′ 12″	41º 50′ 56″
fita M-12	512895,03	4634606,71	3º 09′ 19″	41º 51′ 45″

 

Terme municipal de Palamós

 

Situats a la fita M-12 el límit de l’espai continua resseguint les diverses fites (M-10, M-9, M-8, M-7, M-6, M-5, M-4, M-3, M-2 i M-1). A partir de la fita M-1 es deixen les roques i s’entra ja a la platja de sorra. El límit continua en direcció nord enllaçant altres fites que, tot i que tenen la mateixa enumeració que les anteriors (M-2, M-3, M-4 i M-5), es tracta d’un altre grup. La fita M-5 es troba al costat d’un sender de gran recorregut “GR-92” (2 franges de colors blanc i vermell) i, alhora, sender de petit recorregut (2 franges de colors groc i blanc). El límit de l’espai s’allunya de la platja Castell i segueix ambdós recorreguts. Pocs metres després es bifurquen els recorreguts i el límit de l’espai l’estableix el traçat del sender de petit recorregut. Seguint el sender es ressegueix el curs del la riera d’Aubi. Es deixa enrere les restes d’un molí fariner i la seva bassa d’aigua. Es continua resseguint el petit recorregut fins que s’arriba a un pont. En aquest punt el límit de l’espai continua per la riera d’Aubi, aigües amunt i tot incloent ambdues riberes, en direcció a la Torre Mirona. A escassos metres al nord-oest de la Torre Mirona la riera d’Aubi es creua amb la riera (o rec) de Canyelles. En aquest punt el límit de l’espai continua per la riera de Canyelles, en direcció nord-est, fins que, al cap d’uns 150 m, entra en el terme municipal de Mont-ras.

 

Terme municipal de Mont-ras

 

El límit de l’espai continua per la riera de Canyelles en direcció nord-est, cap a la zona agrícola de can Niell, can Veí i can Català. Un cop passat els camps més adjacents a la masia de can Català, el límit de l’espai s’allunya de la riera de Canyelles i continua per la divisòria de la zona forestal del puig de Llobatons i del puig d’en Caixa amb els camps de can Català fins que, ja a tocar de can Roquer, entra en el terme municipal de Palafrugell.

 

Terme municipal de Palafrugell

 

El límit de l’espai continua per la divisòria entre la massa forestal del puig d’en Caixa amb els camps de can Roquer fins que s’arriba a la carretera que accedeix al jardí botànic i castell de Cap Roig. El límit continua pel marge d’aquesta carretera en direcció nord fins a trobar la urbanització del Golfet. En aquest punt el límit de l’espai continua en direcció a la costa coincidint amb el límit del sòl no urbanitzable que estableix el planejament urbanístic municipal de Palafrugell vigent en el moment de l’aprovació inicial del Pla especial fins a trobar la fita M-55 de la Zona marítimo-terrestre de la cala Golfet. Posteriorment el límit continua cap a les fites M-9 i M-8, M-7 i M-6, punt inicial de la delimitació d’aquest espai.

 

Resten exclosos de l’àmbit del Pla els terrenys que el planejament urbanístic vigent hagi classificat com a sòl urbà o urbanitzable, llevat d’aquells que tinguin la qualificació de zona verda, sistema d’espais lliures o similar.

 

 

PROGRAMA D’ACTUACIÓ I AVALUACIÓ ECONÒMICA

 

 

El programa d’actuació i l’avaluació econòmica d’aquest Pla especial es formula d’acord amb els objectius establerts a la Memòria d’ordenació d’acord amb la informació reflectida a la Memòria informativa.

 

Per a cada actuació, s’estableixen les directrius corresponents i s’indiquen els organismes responsables de la seva execució o aplicació. En aquells casos en què l’actuació té una component territorial específica, aquesta s’indica en un plànol, a continuació de la fitxa.

 

S’ha fixat un període general de desenvolupament de 8 anys. Els organismes competents poden executar directament les actuacions dins el marc de les seves competències, o col·laborar tècnicament i econòmicament amb l’administració local, les entitats privades i els propietaris amb competències o interessos dins l’àmbit del Pla. La despesa econòmica avaluada pel que fa a actuacions a càrrec de la Generalitat de Catalunya és de 370.202,76 € €. Tanmateix, part d’aquesta despesa ha estat efectuada abans no finalitzés el procediment d’aprovació del Pla especial. És el cas de les actuacions 3.1 i 3.3, respecte les quals s’ha produït una despesa de 9.142, 57 €, durant els anys 2004 i 2005.[25]

 

A continuació es relacionen les accions previstes, ordenades en tres línies d’actuació:

 

1. GESTIÓ DEL MEDI NATURAL TERRESTRE

 

• 1. Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) per a les finques adquirides pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Paratge de Castell).
• 2. Fomentar la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal coordinats a les finques privades de l’espai.
• 3. Pla de Prevenció d’Incendis (PPI).
• 4. Control d’expansió d’espècies al·lòctones.
• 5. Regeneració de la riera d’Aubi.
• 6. Mesures de conservació per a elements d’interès geològic.

 

 

 

 

 

 

 

2. GESTIÓ DEL MEDI MARÍ

 

• 1. Estudi preliminar per al seguiment de la biodiversitat marina.
• 2. Senyalització de l’àmbit marí de l’espai.
• 3. Promoció de la Reserva de les Illes Formigues.

 

3. GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES I ORDENACIÓ DE L’ÚS PÚBLIC

 

• 1. Rehabilitació de les Cases d’en Sert per a l’ús públic.
• 2. Senyalització de l’espai. Itineraris pedestres
• 3. Mesures d’ordenació del trànsit i l’aparcament.
• 4. Mesures per a la integració ecològica i paisatgística dels tancaments de les finques privades.
• 5. Mesures per a la integració ecològica i paisatgística de les línies elèctriques dins l’espai.
• 6. Millora del camí de ronda.
• 7. Itinerari de divulgació dels elements d’interès geològic

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 1

 

GESTIÓ DEL MEDI NATURAL TERRESTRE

 

Actuació 1.1

 

Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) per a les finques adquirides pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Paratge de Castell).

 

Àrea d’actuació:

 

Finca propietat de la Generalitat inclosa en l’espai natural de Castell – Cap Roig.

 

Objectiu:

 

Ordenar i gestionar la forest pública d’acord amb els objectius i les directrius del Pla especial. Es definiran una sèrie d’unitats d’actuació i se n’establirà la prioritat.

 

Directrius:

 

D’acord amb els objectius plantejats, el PTGMF prioritzarà la conservació i l’ús i social de l’espai, sens perjudici d’una possible explotació del recurs forestal. Així mateix caldrà dotar al pla del elements necessaris per afavorir la prevenció d’incendis forestals, en concordança amb l’acció 1.3. Realització d’un Pla de Prevenció d’Incendis (PPI).

 

Aquest pla s’ha executar d’acord amb allò establert a les Normes del Pla Especial de l’espai en allò referent a la gestió forestal. Entre d’altres, se seguiran els següents criteris de gestió:

 

• Manteniment en un estat de conservació favorable dels hàbitats, la vegetació i les poblacions de flora silvestres de l’espai.
• Tractaments silvícoles de millora, per tal de protegir el bosc contra plagues, malalties i la invasió de plantes al.lòctones (v€e acció 1.4. Control d’expansió d’espècies al·lòctones).
• Eliminació dels peus poc estables que comportin un risc pels usuaris de l’espai
• Amb coordinació amb el PPI (Acció 1.3.), realitzar tallades i estassades per tal de reduir la quantitat i continuïtat de combustible.

 

Juntament a les finques del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha de promoure prioritàriament la planificació forestal de la finca adquirida per l’Ajuntament de Mont-ras en forma d’un PTGMF o un Projecte d’ordenació forestal conjunt  per a totes les finques públiques de l’espai.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

3.500 €os, per a la redacció del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, a càrrec del pressupost per a la gestió de forest del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

 

Consideracions:

 

Tenint en compte les característiques de l’espai, caldria prev€e unes actuacions concretes a uns 15 anys, però amb una planificació de desenvolupament racional en uns 100 anys.

 

Es tracta de comptabilitzar la gestió forestal amb els usos socials de l’espai amb una òptica centrada més en la conservació, la prevenció i la seguretat de l’usuari que no pas productivista.

 

Cal tenir també en compte que si s’impulsés la planificació forestal mitjançant la redacció del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, tant de manera independent com conjunta amb la finca de l’ajuntament de Mont-ras inclosa dins l’espai, s’assistiria la planificació d’un 30% de l’espai.

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 1

 

GESTIÓ DEL MEDI NATURAL TERRESTRE

 

Actuació 1.2

 

Fomentar la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal coordinats a les finques privades de l’espai

 

Àrea d’actuació:

 

Zona forestal de l’espai (finques privades).

 

Objectiu:

 

Promoure en la totalitat de l’espai una gestió coordinada adreçada al manteniment en un estat de conservació favorable dels hàbitats, la vegetació i les poblacions de flora silvestres de l’espai. Establir mesures de prevenció d’incendis forestals. Evitar la proliferació d’espècies al·lòctones.

 

Directrius:

 

S’ha d’estendre als propietaris d’aquest espai la consideració preferent establerta pel PEIN pel que fa a la impulsió de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (Mesura 2.2.7 Ajuts prioritaris, del programa de desenvolupament del PEIN), en relació amb els ajuts a que fa referència l’article 65 de la Llei 12/1988, forestal de Catalunya).

 

Aquests Plans s’han d’executar d’acord amb allò establert a les Normes del Pla especial de l’espai i, en particular, les referents a la gestió forestal.

 

En qualsevol cas cal projectar les actuacions de cara a la prevenció dels incendis forestals d’acord amb els criteris establerts en el Pla de Prevenció d’Incendis i prev€e, si és el cas mesures d’eliminació de les espècies al·lòctones.

 

L’ordenació forestal coordinada de l’espai podria seguir dues vies:

 

–    Projecte d’ordenació conjunta per tot l’espai

–  Redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal independents, seguint els criteris establerts en el Pla especial i, en el seu cas, el document de criteris de gestió forestal per a l’espai mencionat a les consideracions d’aquesta actuació.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

Redacció del document de criteris de gestió forestal a l’espai: 12.000 €os;  a càrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Les quantitats previstes per a ajuts per a fomentar la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal aniran a càrrec de les línies d’ajut en l’àmbit del medi natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Centre de la Propietat Forestal, en funció de les iniciatives particulars o de l’administració local i d’acord amb la disponibilitat pressupostària de l’exercici corresponent.

 

Consideracions:

 

El Departament de Medi Ambient i Habitatge pot promoure l’elaboració d’uns Criteris de gestió forestal  per a tot l’espai, amb l’objectiu de concretar les directrius tenir en compte en els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal de cada finca concreta. En aquest cas, es cal prev€e adequadament la participació dels particulars durant la redacció del document director.

 

Cal tenir en compte el fet que dins l’espai s’inclou el jardí botànic de Cap Roig. En aquest sentit s’han de considerar els seus objectius i les seves característiques específiques.

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 1

 

GESTIÓ DEL MEDI NATURAL TERRESTRE

 

Actuació 1.3

 

Pla de Prevenció d’Incendis (PPI).

 

Àrea d’actuació:

Àmbit de l’espai.

 

Objectiu:

 

Evitar l’inici del foc, millorar les condicions de control dels incendis en cas que es produeixin i limitar-ne, en allò que sigui possible, la propagació i els efectes. Tot això emmarcat en la gestió d’un espai d’interès natural amb unes determinades condicions d’ús i de protecció (alta freqüència de visitants, edificacions disperses, importants masses forestals, etc.).

 

Directrius:

 

El Pla ha de recopilar la informació disponible a la zona, en referència a zones de risc, infraestructures relacionades amb la prevenció i extinció d’incendis, equipament de les ADF, possibilitats i limitacions intrínseques al territori per a la lluita contra els incendis forestals, incendis ocorreguts, etc. Després d’estudiar el risc d’incendi en funció de les possibilitats d’ignició i propagació de focs forestals, cal zonificar i ordenar el territori en funció d’aquest risc i proposar un conjunt de mesures de protecció i prevenció d’incendis forestals. Recollint concretament:

 

• Definició d’una xarxa bàsica de vials d’accés al territori, que millori la capacitat de maniobra dels equips terrestres d’extinció d’incendis, fragmentant alhora el territori.
• Adequació de la xarxa de punts d’aigua per a la utilització dels equips d’extinció, racionalitzant la seva ubicació i intentant aprofitar en el possible infraestructures ja existents.
• Determinació de mesures de tractament del combustible.
• Tractament i gestió d’usos perillosos. Concentració del risc associat a activitats d’esbarjo en zones estratègiques especialment equipades.
• Ampliació i millora dels equips d’alerta i detecció del foc.
• Consideració dels usos agrícoles i ramaders per a la gestió integrada del risc d’incendi.
• Si és el cas, definició de períodes o condicionants complementaris de limitació del trànsit rodat o de l’accés públic, complementaris a l’ordenació resultant de l’Actuació 3.3 i allò previst a l’article 7 de le Normes del Pla.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

12.000 €os.

 

Consideracions:

 

Tot i que es poden desenvolupar separadament, fora recomanable que els criteris introduïts en aquest Pla de Prevenció d’Incendis (PPI), fossin introduïts en els possibles Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) que s’endeguessin a partir del moment en que aquest primer fos redactat.

 

En el moment de redacció del Pla especial ja s’havien endegat les següents actuacions:

 

–    Instal·lació d’un dipòsit de formigó prefabricat de 120 m³, soterrat davant el Mas Canyet, amb hidrant a la carretera.

–    En l’àmbit de la finca del Departament de Medi Ambient i Habitatge, estassada i neteja d’una franja de 25 m en el seu perímetre exterior i de 15 m al llarg de les pistes interiors.

–   Manteniment del camí del Cap de Planes des del camí de la platja de Castell fins al Cap de Planes (límit terme de Palamós amb Mont-ras) per part de l’Ajuntament de Palamós.

 

Altres elements a contemplar en la redacció del PPI poden ser completar la regulació del tipus de tanques i de l’accés rodat, així com la possibilitat de la instal·lació d’un nou dipòsit a l’espai.

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 1

 

GESTIÓ DEL MEDI NATURAL TERRESTRE

 

Actuació 1.4

 

Control d’expansió d’espècies al·lòctones.

 

Àrea d’actuació:

 

Camí des de la platja de Castell fins a Cap Roig en tot el camí de cala Estreta i altres indrets.

 

Objectiu:

 

Evitar la proliferació incontrolada d’espècies al·lòctones, com la mimosa (Acacia dealbata) o l’ungla de gat (Carpobrotus edulis).

 

Directrius:

 

Per l’elaboració d’un programa de control de la mimosa, espècie invasora del bosc autòcton,  caldria tenir en compte les següents consideracions.

 

• Localització dels nuclis de dispersió més importants o d’alta densitat d’individus.
• Elaboració d’un programa de control de la mimosa (Acacia dealbata), el qual hauria de contemplar les següents fases:

 

1. a) Control inicial: reducció dràstica de la població existent.
2. b) Control de seguiment: control de les llavors, i del creixement dels rebrots.
3. c) Control de manteniment: manteniment del número de plantes invasores amb un control anual.
4. d)  Proposta d’eliminació de restes.

 

El programa inclourà igualment el control d’altres espècies al·loctones com l’ungla de gat (Carpobrotus edulis), a cap de Planes i altres indrets i la iuca, a la duna de cala Castell.

 

És important notar que cal la replantació dels espais deixats per les plantes invasores per evitar una nova instal·lació d’aquestes, i l’inici de processos erosius.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

Redacció del programa de control: 6.000 €os. Execució: a determinar en el   programa.

 

Consideracions:

 

El mètode més eficient per el control de la mimosa (Acacia dealbata) es utilitzar mètodes mecànics. Per tal de prevenir la dispersió de llavors, l’operació de control mecànic s’ha de realitzar abans que es desenvolupin les vaines dels fruits. Tot i això, és probable que hi hagi un creixement sobtat de plàntules en aquells espais on s’hagin extret els individus adults. El primer any les plàntules poden ser controlades mitjançant una sega abans que es puguin establir. Altres precaucions per evitar la dispersió de llavors són: eliminació in-situ de les restes d’arbres i plàntules extretes; i neteja dels equipaments i eines utilitzades abans d’abandonar la zona tractada. També s’hauria de considerar la realització d’una campanya pels propietaris i visitants de l’espai per tal de conscienciar-los i encoratjar-los a eliminar possibles focus de dispersió.

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 1

 

GESTIÓ DEL MEDI NATURAL TERRESTRE

 

Actuació 1.5

 

Regeneració de la riera d’Aubi.

 

Àrea d’actuació:

 

Riera d’Aubi en el seu tram per dins l’espai.

 

Objectiu:

 

Preservar i recuperar la qualitat paisatgística i biològica de la riera d’Aubi, tot mantenint les seves funcions hidrològiques.

 

Directrius:

 

• S’ha d’elaborar un projecte de regeneració de la riera d’Aubi, on es localitzin les arèes més degradades i es defineiexin les mesures de restauració.
• L’actuació comportarà la plantació amb vegetació de ribera autòctona, l’esbrossada i neteja dels marges i llit de la riera en el seu cas, així com la fixació de talussos inestables, i l’adequació dels camins adjacents a ella. Aquesta regeneració ha de contemplar tres trams o estadis diferenciats:

 

1. a) Tram de pre-platja: on la riera adopta un caràcter d’aiguamoll o aigües somes. Cal potenciar-hi comunitats helòfites.
2. b) Tram de la resclosa: des del pont de la resclosa fins a la zona de pre-platja. Millorar i potenciar la vegetació ripària actual.
3. c) Plans de la Torre Mirona. Caldria fomentar el bosc de ribera en galeria per tal de consolidar un efecte mosaic.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

 

 

 

 

 

Cost econòmic:

 

Redacció del Projecte de restauració: 8.000 €os. Les actuacions derivades s’executaran a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua o del Departament de Medi Ambient i Habitatge d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de l’exercici corresponent.

 

Consideracions:

 

• La restauració i recalçament de la resclosa de la riera d’Aubi, localitzada a uns 450 metres de la seva desembocadura pot ser una actuació d’interès ecològic i social.
• El camí de la Resclosa, que duu des de la Plana de Torre Mirona fins a la platja del Castell discorrent per la dreta de la riera d’Aubi (GR-92), pot ser condicionat, sobretot pel que fa al tram entre el pont i la Resclosa, mitjançant la instal·lació de tanques o altres mesures de seguretat, per tal d’evitar possibles accidents.
• Tot i que no pertany directament a la riera d’Aubi, es considera aquí també la riera de Canyelles en tant que es tracta d’un afluent seu: S’hi ha detectat, a l’alçada de Can Català, agrupacions de canya de bambú (Phyllostachys sp.). Possiblement introduïda des d’algun jardí proper. Caldria controlar l’expansió d’aquesta espècie tot fomentant la implantació d’espècies autòctones com el canyís (Phragmites australis).

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 1

 

GESTIÓ DEL MEDI NATURAL TERRESTRE

 

Actuació 1.6

 

Mesures de conservació dels elements d’interès geològic.

 

Àrea d’actuació:

 

Cap Gros i la punta de Sant Esteve

 

Objectiu:

 

Reconèixer el valor científic i divulgatiu dels afloraments geològics de la punta de Sant Esteve i Cap Gros inclosos al Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) i dotar-los d’un estatut de protecció adequat.

 

Directrius:

 

S’ha d’establir la delimitació detallada de l’àrea d’aquests aflorament susceptible de ser protegida, i considerar la possibilitat d’incloure aquests afloraments al PEIN en primera instància, i en catalogacions estatals i fins i tot internacionals, en segona.

 

Cal impulsar mesures de conservació d’aquests afloraments.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

Actuació de caràcter administratiu i concertat, a càrrec dels serveis tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

Consideracions:

 

Es tracta d’indrets ja inclosos en l’inventari i catàleg de geòtops i geozones a Catalunya, reconeguts pel seu valor científic i didàctic. A continuació es resumeixen algunes de les seves característiques:

 

– Punta de Sant Esteve

 

Els afloraments compresos en aquesta zona constitueixen una localitat clàssica en el tema dels granitoides. N’apareixen dos tipus ben diferenciats: una granodiorita caracteritzada per un elevat contingut d’enclavaments micro-quarsdiorítics, i un granit més clar. Ambdós tipus de granitoides es relacionen a través d’un contacte intrusiu del segon esmentat (granit) en el primer, que conforma un contacte d’alt interès com a recurs didàctic.

 

– Cap Gros NE (la Fosca Sud).

 

La cala de la Fosca rep el nom d’un escull de cornianes ampelítiques (de color fosc pel seu contingut en grafit) situat aquí. Aquesta zona té un especial atractiu a nivell didàctic. Aquest interès està recolzat amb el tradicional ús docent d’aquest aflorament.

 

– Cap Gros.

 

Localitat on abunden les estructures intrusives generades per l’emplaçament del granit en el sí de les cornianes. El vessant sud és un molt bon exemple d’un contracte intrusiu complex entre granodiorites i cornianes. L’interès didàctic és més propi del nivell universitari, atesa la major complexitat i la dificultat d’accés. Són de destacar els fenòmens d’anatèxia induïda (fusió parcial de la roca encaixant) per l’emplaçament dels granitoides.

 

S’han observat actuacions extractives de minerals i roques a molts punts. En alguns, aquesta extracció és excessiva i afecta als afloraments més interessants. Per tal que aquests no siguin degradats, és convenient  limitar l’ús del martell, llevat de mostreigs controlats amb finalitats científiques.

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 2

 

GESTIÓ DEL MEDI MARÍ

 

Actuació 2.1

 

Estudi preliminar per al seguiment de la biodiversitat marina.

 

Àrea d’actuació:

 

Zona marina

 

Objectiu:

 

Determinació de la riquesa biològica i l’ecològica de l’ambient marí de l’espai per tal d’aprofundir en el coneixement dels sistemes aquàtics marins d’aquest i establir una base per a la seva gestió i protecció eficient.

 

Directrius:

 

• S’han d’inventariar les espècies de flora i fauna presents en l’àrea d’actuació, així com les seves relacions ecològiques. Per tal fet, la prioritat ha de ser el seguiment o monitorització de la biota i de les comunitats que constitueixen, per tal de proporcionar als gestors criteris quantitatius d’avaluació, tan espaial (per comparació a altres zones de costa no protegides a la perifèria de la reserva) com temporal (per comparació entre anys).
• S’han de determinar les mesures que caldrà aplicar per mantenir en bon estat de conservació les espècies presents, així com també les mesures de restauració a aplicar quan aquestes ho requereixin.
• Sobre la base dels requeriments ecològics i de l’estat de conservació de les espècies inventariades, es definiran els criteris de gestió i ús dels espais marins, sens perjudici d’allò que estableixi la normativa del Pla especial, en aquest sentit. Les espècies i comunitats seleccionades en aquest inventari han de seguir criteris de fragilitat, contribució a la biodiversitat i el valor paisatgístic, com ara les comunitats de Posidònia oceanica , les de peixos de roca o la comunitat algal; així mateix espècies com el corall vermell (Coralium rubrum) o la gorgònia (Paramuricea clavata).
• El desenvolupament d’aquest estudi inclourà mecanismes de participacióper part de l’administració local, del sector pesquer i afins i altres entitats particulars interessades.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

40.000 €os.

 

Consideracions:

 

D’acord amb les dades actuals, com a àrees d’especial interès biològic a l’àmbit marí en l’espai de Castell – Cap Roig es destaquen: Cala Senià (Alguer de posidònia), Illes Formigues (Alguer de posidònia i tota la seqüència batimètrica) i platja Castell (Alguer de posidònia).

 

A l’hora de regular i gestionar els usos o activitats marines a l’espai, caldria tenir molt en compte aquest estudi, especialment pel que fa a les mesures específiques de protecció de les Illes Formigues.

 

 

 

 

 

 

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 2

 

GESTIÓ DEL MEDI MARI

 

Actuació 2.2

 

Senyalització de l’àmbit marí de l’espai

 

Àrea d’actuació:

 

Zona marina.

 

Objectiu:

 

Senyalitzar l’àmbit marí de l’espai, per facilitar l’aplicació de les regulacions establertes en el Pla especial i el Pla d’espais d’interès natural.

 

Directrius:

 

Els senyals han d’estar conformes amb els establerts en la legislació sectorial aplicables i als criteris de disseny  establerts per als espais del PEIN, en el marc del seu desenvolupament.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

210.000 €os

 

Consideracions:

 

En el seu cas, aquesta senyalització de l’espai haurà de ser completada amb la senyalització de l’àmbit de la reserva de les Illes Formigues, a la qual es fa referència en l’actuació 2.3 d’aquest Programa.

 

 

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 2

 

GESTIÓ DEL MEDI MARI

 

Actuació 2.3

 

Promoció de la reserva de les Illes Formigues.

 

Àrea d’actuació:

 

Zona marina (Illes Formigues).

 

Objectiu:

 

Dotar d’un un marc de gestió i protecció específic per als ecosistemes marins destacats a les Illes Formigues

 

Directrius:

 

• La declaració es promourà d’acord a Llei 12/1985, d’espais naturals, en relació amb les reserves naturals i la legislació sectorial aplicable.
• Sense perjudici d’altres determinacions de caràcter protector, la declaració de la reserva inclourà els aspectes següents; tenint en compte si és el cas les conclusions que es derivin de l’acció 2.1. d’aquest Pla d’actuació:

 

1. Delimitació d’una zona de reserva a l’entorn de les Illes Formigues i, si s’escau, d’una zona perifèrica d’esmorteïment.
2. Regulació de l’activitat pesquera, professional i esportiva.
3. Regulació de l’extracció de gea, fauna i flora, d’acord amb els diferents nivells de protecció de l’àmbit.
4. Regulació de la presa de mostres de caràcter científic.
5. Regulació de l’activitat del submarinisme. Establiment de les diferents capacitats de càrrega tenint en compte la freqüència subaquàtica.
6. Regulació de l’activitat professional dels creuers turístics.
7. Regulació dels ancoratges i la navegació amb l’objectiu de preservar els alguers de fanerògames, en particular en aquelles zones o comunitats més degradades.
8. Protecció del patrimoni arqueològic immergit

 

Aquesta actuació s’ha de promoure en col·laboració amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i amb la participació de l’administració local, sense perjudici de la participació del sector pesquer i afins i altres entitats particulars interessades.

Responsables:

 

Departaments de Medi Ambient i Habitatge, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Cultura, sense perjudici de les competències del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

 

Cost econòmic:

 

Actuació de caràcter administratiu i concertat.

 

Consideracions:

 

Atès el marc competencial aplicable en aquesta matèria és fonamental impulsar la cooperació interadministrativa per a portar a terme l’actuació, en particular amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i els ajuntaments. A aquest efectes pot resultar aconsellable l’establiment d’un conveni de col·laboració específic per a la gestió i protecció de les Illes Formigues.

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 3

 

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES I ORDENACIÓ DE L’ÚS PÚBLIC

 

Actuació 3.1

 

Rehabilitació de les Cases d’en Sert per a l’ús públic.

 

Àrea d’actuació:

 

Cases d’en Sert a la platja de Castell.

 

Objectiu:

 

Restaurar i mantenir les Cases d’en Sert per tal d’adequar-lo a l’ús públic

 

Directrius:

 

• En la rehabilitació de les Cases d’en Sert cal adoptar criteris per a la seva integració paisatgística en el paratge de Castell, tot tenint en compte la seva localització privilegiada
• L’espai rehabilitat ha de comptar amb suficient flexibilitat per a permetre diferents tipus d’activitats: servei dels visitants, la divulgació del patrimoni natural o cultural o la gestió de l’espai.
• Cal considerar adequadament el valor històric i patrimonial de l’edifici.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge, sense perjudici de la participació del Departament de Cultura i l’Ajuntament de Palamós

 

Cost econòmic:

 

45.953,21 €[26]

 

Consideracions:

 

El complex d’edificacions de la platja de Castell està format per dues edificacions principals que es poden anomenar com la “casa del guarda” i “l’estudi de Josep Mª Sert”.

 

La casa del guarda és la que queda més lluny de la línia de mar. Està separada de l’estudi de Sert per un pati tancat per quatre parets de més de dos metres d’alçada. Originalment formada per diverses barraques de pescadors, actualment està constituïda per tres cossos rectangulars em forma d’U, amb un pati rodejat per aquests tres amb una tanca que dóna a la platja.

 

El complex de les Cases d’en Sert, amb una superfície total d’uns 601 m², el conformen els següents elements:

 

• Casa del guarda: l’estructura de coberta és amb volta de maó (141 m²).
• Patis: es troben en relatiu bon estat aparent (174 m²).
• Estudi de Josep Mª Sert: es tracta del nucli de l’estudi de Sert pròpiament dit (286 m²).

 

Aquest espai va ser utilitzat des d’antic per refugiar-se els pescadors. Fou remodelat a finals dels anys 20 per l’arquitecte J.Ll. Sert, per al seu oncle J.M. Sert, el qual hi visqué entre els anys 1929 i 1935, junt amb la seva muller Roussadana Mdivani, princesa d’origen georgià.

 

Aquesta actuació també ha de comprendre la rehabilitació per a l’ús públic de l’edificació coneguda com a Cavallerisses d’en Sert, si es produeuix el seu reconeixement efectiu com a patrimoni cultural o arquitectònic mitjançant el Pla especial de protecció del patrimoni de Palamós o figures assimilables.

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 3

 

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES I ORDENACIÓ DE L’ÚS PÚBLIC

 

Actuació 3.2

 

Senyalització de l’espai. Itineraris pedestres.

 

Àrea d’actuació:

 

Àmbit del Pla especial

 

Objectiu:

 

La senyalització de l’espai ha de tenir una doble funció:

 

• Indicar els límits de l’espai, per donar a conèixer als visitants la seva condició, i facilitar l’aplicació de les regulacions establertes en relació amb la seva conservació.
• Facilitar la informació necessària per indicar les direccions a seguir, les pautes de comportament dels visitants, i les restriccions al trànsit de vehicles per determinades zones, en cas que fos necessari.

 

Directrius:

 

• S’ha d’elaborar un programa complet de senyalització indicant el model de senyals a utilitzar, la informació que han de contenir, la seva localització i les previsions de manteniment i de substitució.
• Els senyals han d’estar conformes als criteris de disseny i localització establerts pels espais del PEIN, en el marc del seu desenvolupament.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

14.000  €.

 

 

 

 

 

Consideracions:

 

En el moment de redacció del present programa d’actuació, aquesta actuació ha estat iniciada. Es compta amb un projecte de senyalització exterior de Castell – Cap Roig i els senyals sols estan pendents d’instal·lació. En el projecte es plantegen alguns itineraris pedrestres dins l’espai.

 

Actualment hi ha instal·lats diversos tipus de cartells i senyals informatius. En cas d’elements obsolets o inadequats, cal considerar la seva retirada o reparació, d’acord amb el projecte de senyalització exterior per a l’espai iniciat l’any 2002.

 

La senyalització permanent pot completar-se amb senyalització temporal, per tal de regular en trànsit interior de l’espai en èpoques d’alta freqüència de visitants (època estival).

 

 

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 3

 

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES I ORDENACIÓ DE L’ÚS PÚBLIC

 

Actuació 3.3

 

Mesures d’ordenació del trànsit i l’aparcament.

 

Àrea d’actuació:

 

Camí de cala Estreta i platja de Castell.

 

Objectiu:

 

Ordenar el flux de visitants a les platges i altres cales al llarg del camí de cala Estreta i platja Castell, de forma que s’ordeni l’accés a aquestes i s’asseguri la circulació de vehicles d’emergència, sense que comporti efectes perjudicials sobre els elements naturals de la zona.

 

Directrius:

 

• Al camí de platja Castell, es col·laborarà amb Ministeri de Medi Ambient per a la realització del projecte d’ordenació de la platja que inclou la regeneració de les comunitats vegetals, els accessos i l’adequació de l’aparcament. Aquesta actuació haurà de ser dissenyada amb criteris de correcció dels impactes actuals, de minimització de la seva pròpia incidència sobre el paisatge i el medi natural i de millora dels hàbitats degradats de la zona. Amb criteris anàlegs, a l’accés a l’espai des de Calella de Palafrugell (Mas Roquer) es promourà l’adequació d’àrees d’aparcament dissuassori.
• En el camí de cala Estreta, s’han de prendre mesures dissuassòries (vigilancia, senyalització, abalissament, etc) i d’ordenació de tal manera que es compleixin els objectius fixats, és a dir, establir zones d’aparcament per els visitants de les platges i cales properes i assegurar que aquest vial resti circulable per als vehícles de servei i d’emergència (vigilància bombers, ambulàncies, etc).
• En general, en el camí de cala Estreta, les zones d’aparcament habilitades es localitzaran en àrees actualment utilitzades que es venen usant informalment. Si resulta necessari, per inadequació de les anteriors, poden considerar-se altres zones que per topografia i estat de degradació, siguin indicades per a aquest ús.
• Puntualment, pot considerar-se la l’eixamplament del camí, si s’estima convenient per assolir els objectius fixats.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge, sense perjudici de la iniciativa d’ordenació de la platja de Castell i del litoral a càrrec del Ministeri de Medi Ambient.

 

Cost econòmic:

 

El projecte d’ordenació de la platja de Castell és una iniciativa del Ministeri de Medi Ambient. Pel que fa a l’ordenació del camí de cala Estreta i accés des de Mas Roquer, el Departament de Medi Ambient i Habitatge promourà la redacció del projecte de millora i ordenació (5.000 €) on es determinarà el cost de les mesures a executar d’acord amb la disponibilitat pressupostària de l’exercici corresponent. [27]

 

Consideracions:

 

Al llarg del camí de cala Estreta es poden localitzar diferents punts on adequar algunes zones d’aparcament, les quals actualment ja son utilitzades pels visitants en la temporada d’estiu:

 

• Pineda a l’accés de cala Canyers on actualment s’hi realitzen pic-nics a l’estiu, o s’utilitza com aparcament.
• Zona d’aparcament de la cala Estreta: Petita zona on actualment s’hi aturen cotxes per anar a cala Estreta.

 

En el seu cas, aquesta actuació podrà ser completada amb actuacions de tipus dissuasoris sobre el camí, com ara la vigilància, l’increment de la senyalització o l’abalissament dels marges, per a evitar l’estacionament desordenat al llarg del camí.

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 3

 

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES I ORDENACIÓ DE L’ÚS PÚBLIC

 

Actuació 3.4

 

Mesures per a la integració ecológica i paisatgística dels tancaments de les finques privades.

 

Àrea d’actuació:

 

Tanques de les finques de l’espai.

 

Objectiu:

 

Minimització de l’impacte paisatgístic i ecològic de les tanques que separen diferents finques de l’espai.

 

Directrius:

 

• Les actuacions de millora o substitució de tanques construïdes anteriorment a l’aprovació inicial del Pla especial i disconformes amb l’ordenació establerta per aquest, i que tinguin per objecte la seva adequació als articles 17.1 i 17.2 de les seves Normes gaudiran de consideració preferent en les convocatòries d’ajuts en l’àmbit del medi natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, llevat que siguin aplicables les mesures de restauració compreses al capítol 2 del títol 7è de la Llei 2/2002 d’Urbanisme.
• Sense perjudici d’allò establert anteriorment, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant la col·laboració amb l’administració local si és el cas, ha d’impulsar la redacció d’un programa de millora o d’adaptació d’aquestes instal·lacions.Aquest programa es realitzarà en el termini de 2 anys un cop aprovat el Pla i ha de seleccionar les actuacións que són prioritàries i determinar-ne les característiques precises i el seu cost, per tal de promoure els acords necessaris amb els particulars afectats,

 

 

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

A determinar en funció de les iniciatives per part dels particulars i entitats interessades. Les subvencions previstes podran anar a càrrec de les línies d’ajuts en l’àmbit del medi natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord amb la disponibilitat pressupostària de l’exercici corresponent.

 

 

Consideracions:

 

A l’article 17 de les Normes del Pla especial s’estableix:

 

–  En general, s’admeten les tanques de tipus vegetal amb espècies autòctones pròpies de l’espai i les parets de pedra seca, així com aquelles altres modalitats (com ara les utilitzades tradicionalment per a la ramaderia) que són formades amb elements verticals i longitudinals flexibles o rígids estesos entre aquells i que són compatibles amb la circulació de la fauna silvestre.

–    No s’admet una alçada superior a 1,50 m. Pel que fa als materials dels tancats i el seu disseny s’ha de cercar la màxima integració paisatgística amb l’entorn. En general, es prohibeixen les modalitats pròpies dels ambients urbans, com ara els tancats amb malla metàl·lica i el filat espinós.

 

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 3

 

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES I ORDENACIÓ DE L’ÚS PÚBLIC

 

Actuació 3.5

 

Mesures per a la integració ecològica i paisatgística de les línies elèctriques dins l’espai.

 

Àrea d’actuació:

 

Línies elèctriques.

 

Objectiu:

 

Integració paisatgística de les infraestructures elèctriques que discorren per dins l’espai.

 

Directrius:

 

• En els casos previstos en el Decret 328/1992, en referència a les línies elèctriques i d’acord amb les normes del Pla especial, el projecte d’execució així com les obres de soterrament s’hauran de sotmetre a un estudi d’impacte ambiental per tal evitar impactes significatius i localitzar els traçats més adients
• En qualsevol cas, s’haurà d’evitar l’obertura de nous camins i minimitzar en tot el possible els impactes sobre els vectors ambientals de l’espai, seguint alhora les directrius del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de Castell – Cap Roig.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Cost econòmic:

 

Soterrament línies elèctriques: 21.000 €/km. L’eventual cost a càrrec de l’administració es determinarà en funció dels convenis de cooperació assolits amb les entitats privades interessades, d’acord amb la disponibilitat pressupostària de l’exercici corresponent.

 

 

 

 

Consideracions:

 

L’operació de soterrament de les línies consisteix bàsicament en:

 

–   Replanteig i marcatge de l’obra.

–   Obertura de rasa.

–   Estesa de conductors.

–   Soterrament.

–   Senyalització.

–   Desconnexió de la línia aèria.

–   Connexió línia soterrada.

–   Retirada de conductors aeris.

–   Desmantellament dels suports.

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 3

 

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES I ORDENACIÓ DE L’ÚS PÚBLIC

 

Actuació 3.6

 

Millora del camí de ronda.

 

Àrea d’actuació:

 

Camí de ronda i front litoral, des del Golfet fins a platja Castell.

 

Objectiu:

 

Millorar l’accés públic al litoral de l’espai, als seus valors naturals i paisatgístics, tot respectant elements protegits. Cooperar tècnicament amb la iniciativa del Ministeri de Medi Ambient de recuperació i millora del camí de ronda entre el Golfet i cala Senià i assegurar la seva integració amb els objectius d’ordenació i protecció del Pla especial.

 

Directrius:

 

• S’han d’aprofitar preferentment els trams de camí actualment existents i que discorren enmig de la zona boscosa del front litoral.
• La construcció del camí de ronda s’ha de fer de forma respectuosa amb l’entorn i, en general, des de els llindars de delimitació de les ZMT cap a l’interior.
• En general, el traçat principal ha de ser sensiblement paral·lel a la línia de costa i d’ell s’en podran derivar corriols secundaris d’acostament a aquesta, especialment a les platges i als penya-segats.
• Les obres i els moviments de terres s’ha d’adequar a les normes del Pla especial. D’acord amb aquestes, excepcionalment, i en aquells indrets on sigui necessari adoptar mesures de prevenció de l’erosió, o introduir elements per facilitar el pas de persones (escales, baranes, etc.) es permetran elements de correcció sobre la base de materials de fusta, de pedra de la zona o altres materials igualment integrats.
• Si és el cas, la senyalització s’ha de fer d’acord amb allò establert en l’acció 3.2. Senyalització de l’espai. Itineraris pedestres.
• S’ha d’impulsar la participació dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial i Obres Publiques i els ajuntaments de Mont-ras, Palamós i Palafrugell, pel que fa a la definició del projecte del Golfet a cala Senià del Ministeri de Medi Ambient.
• El Departament de Política Territorial i Obres Publiques promourà els treballs tècnics i les actuacions necessàries per a la consolidació i millora del camí de Ronda entre cala Senià i platja Castell.
• Opcionalment, els projectes de millora inclouran l’enderroc i la restauració d’elements construïts a la zona marítimo terrestre la concessió dels quals hagi caducat o localitzats irregularment i d’impacte significatiu.

 

 

Responsables:

 

El projecte de millora del camí de ronda entre el Golfet i cala Senià és una iniciativa del Ministeri de Medi Ambient. El Departament de Política territorial i Obres Públiques (Secretaria d’Actuacions Concertades) impulsarà el tram de cala Senià a platja Castell. El Departament de Medi Ambient i Habitatge prestarà col·laboració tècnica i administrativa per a coordinar aquests projectes amb el desenvolupament del Pla especial.

 

Cost econòmic:

 

Pel que fa al sector del Golfet a cala Canyers, es tracta d’una actuació a càrrec del Ministeri de Medi Ambient. Al tram de cala Senià a platja Castell el cost s’ha de determinar d’acord amb un projecte específic i les previsions pressupostàries de l’exercici corresponent. A realitzar en els quatre primers anys del programa.

 

 

 

LÍNIA D’ACTUACIÓ: 3

 

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES I ORDENACIÓ DE L’ÚS PÚBLIC

 

 

Actuació 3.7

 

Itinerari de divulgació dels elements d’interès geològic.

 

Àrea d’actuació:

 

Àmbit del Pla especial i rodalies.

 

Objectiu:

 

Divulgació dels valors geològics de l’àrea i preservació dels mateixos. Evitar que els afloraments d’especial rellevància siguin degradats per una extracció excesiva de minerals i roques. Informar dels indrets inclosos en l’inventari de punts d’interès geològic de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge (cap Gros, punta de Sant Esteve).

Directrius:

 

• Si és el cas, l’actuació pot incloure la millora dels accessos als afloraments costaners o llurs punts de contemplació visual. Els punts d’interès geològics i geomorfològics considerats d’acord amb la Memòria informativa del Pla especial són: La Roja de cala Estreta, Mirador de la Punta dels Canyers, cala entre la Punta dels Canyers i la cala de Senià, cala de Senià, Nordest del poblat ibèric, Sant Esteve – Punta de Castell, la Fosca Sud, Cap Gros, penya-segats de Cap Roig, cap de Planes – cala Estreta, Foradada de Castell i Font Morisca.
• L’adequació d’aquests accessos, però, en cap cas pot comportar la degradació dels materials litològics del punt a causa dels pas de les persones o de la seva implantació.
• Una part important d’aquesta actuació afecta la zona marítima terrestre (ZMT). A aquest efectes, per a dur a terme l’actuació es promourà la col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient.

 

Responsables:

 

Departament de Medi Ambient i Habitatge, sense perjudici de les competències del Ministeri de Medi Ambient.

Cost econòmic:

 

12.000 €os.

 

 

Consideracions:

 

El projecte de senyalització pot seguir les pautes següents:

 

–    Cada aflorament d’interès serà senyalitzat mitjançant plaques metàl·liques o cartells.

–   Les plaques portaran el text “punt d’interès geològic” i un número, el qual correspondrà a una parada de l’itinerari geològic.

–    Als punts més rellevants, aquesta placa pot anar acompanyada de cartells tipus faristol explicatius de la formació dels afloraments i la seva relació dins la història geològica de Catalunya, així com algun esquema.

–   Se senyalitzaran l’inici i el final de l’itinerari mitjançant un cartell d’orienta-ció general.

–   La descripció detallada de cada aflorament es pot recollir en un llibret o fulletó a difondre adequadament.

–   El mètode més eficient pel control dels afloraments més amenaçats (la Fosca i el cap Gros) és la conscienciació dels visitants. Per aquesta raó es recomanable fer notar la seva vulnerabilitat al fulletó d’itinerari geològic i es faci el mateix als propis afloraments, mitjançant cartells o plaques d’ “aflorament protegit”.

–  D’acord amb el grau d’afluència i afecció, pot ser necessari regular específicament les extraccions, prospeccions, sondeigs, presa de mostres, etc, que poguessin degradar aquest patrimoni, sense perjudici dels mostreigs controlats amb finalitats científiques.

–    Totes aquestes directrius s’aplicaran sense perjudici d’un criteri general de minimització de l’impacte físic i visual. En aquest sentit es tindran en compte la producció de material imprès complementari i altres possibilitats informatives.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[1]Actualment el Decret legislatiu 1/1990 ha quedat derogat amb l’aprovació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.

[2]Durant la redacció d’aquest Pla especial, es va aprovar l’expedient “Modificació 5 (2001) del Pla d’espais d’interès natural: Nova delimitació Muntanyes de Begur i incorporació nou espai Castell-Cap Roig”. Amb aquesta modificació es va ampliar el PEIN, per tal d’incloure el paratge de Castell i, a l’hora, es definia un nou espai, amb el nom de Castell-Cap Roig. El nou espai incorpora el paratge de Castell i el que era anteriorment la subunitat  més meridional de les Muntanyes de Begur. Én aquest sentit, s’ha previst la redacció de dos plans especials per a cada un dels espais. Tanmateix, la Memòria informativa del pla especial de Castell-Cap Roig es basa en bona part en els treballs de base realitzats per Ramon Fortià l’any 1997, que abastaven com a una única unitat del PEIN (Muntanyes de Begur) el que avui  són dos espais idependents. En els capítols que venen a continuació s’ha procurat discriminar els aspectes que fan referència específica Castell – Cap Roig. En ocasions, però, s’ha considerat oportú mantenir la descripció feta en el seu dia conjuntament per als dos espais.

[3] Aquesta estació s’instal.là el març de 1993, raó per la qual les seqüències de dades que fins ara s’han obtingut encara són massa curtes per poder-ne elaborar mitjanes mínimament fiables i que ens siguin útils per treure conclusions.

[4] Els lampròfirs són roques filonianes molt fosques de composició bàsica.

[5] Les roques hipabissals, també anomenades filonianes, són roques que cristal·litzen a partir d’un magma que migra cap a la superfície, i precipiten en esquerdes de la roca encaixant. En els casos en que la roca de caixa està a una temperatura inferior a la del magma, s’aprecia que els cristalls que precipiten sobre el contacte són de mida de gra ínfima, perquè ho fan tan ràpidament que no tenen temps de crèixer. La mida de gra creix progressivament cap al centre del filó. Aquesta gradació en la mida de gra deguda a la difenent velocitat de cristal·lització es coneix com “fàcies de vora”.

[6] Els fenocristalls són els cristalls que han precipitat en unes condicions que els ha permès crèixer. Precipiten en equilibri, abans que el magma en migració entri en desequilibri tèrmic amb l’encaixant.

[7] Les pertites són petits cristallets de plagiòclasi sòdica (albita) dins els cristalls de feldspat potàssic (ortosa o microclina). Apareixen quan es refreda el cristall una temperatura sota la qual la xarxa cristal·lina de l’ortosa no pot allotjar el sodi. També s’anomenen exolucions de sodi en feldspat potàssic.

[8] Els fenocristalls són els cristalls que han precipitat en unes condicions que els ha permès crèixer. Precipiten en equilibri, abans que el magma en migració entri en desequilibri tèrmic amb l’encaixant.

[9] La fàcies d’esquists verds fa referència a un tipus de metamorfisme regional de pressió mitja o alta, i baixa temperatura. En aquestes condicions es formen certs minerals que donen al conjunt una coloració verdosa. Aquests minerals són clorita, epidota i actinolita.

[10] Les cornubianites provenen del metamorfisme de contacte de roques pelítiques.

[11] Les cornianes tenen cristalls subarrodonits de mida fina i homogènia, no sempre ben desenvolupats,  i sense cap orientació predominant. Quan hi ha algun cristall de major tamany (porfiroblast), dóna aparença de pigalls.

[12] La quiastolita és una varietat de l’andalusita que té inclusions de carbó. En secció transversal s’observa que aquestes inclusions es disposen en forma de creu, seguint les diagonals del cristall prismàtic.

[13] L’hidrotermalisme és el conjunt de fenòmens geològics relacionats amb la producció i la circulació d’aigües calentes o termals. Un fluíd hidrotermal és una solució, freqüentment aquosa, que circula per l’interior de la listosfera a una temperatura màxima d’uns 400ºC. La circulació de fluíds hidrotermals està lligada a la fase final de la cristal·lització d’un magma. Quan aquests fluíds es refreden, fan reaccionar els elements que porta dissolts i els minerals precipiten sobre les superfícies de contacte.

[14]  Llicorelles riques en matèria orgànica carbonosa o bituminosa que han estat afectades per metamorfisme de contacte.

[15] Com abans, es manté aquí una descripció conjunta per als dos espais. Vegeu nota 1.

[16] Tot i que el nom de l’hàbitat d’interès comunitari diu “endèmiques”, en aquest cas, Limonium virgatum no és una espècie endèmica

[17] Es manté la descripció conjunta de Cap Roig- Castell i Muntanyes de Begur (vegeu nota 1)

[18] En general, es manté la descripció conjunta de Cap Roig- Castell i Muntanyes de Begur (vegeu nota 1)

 

[19] Només a la zona vedada de Ses Negres, declarada per Ordre de 3 de març de 1993, l’entitat Nereo hi efectua un exhaustiu i metòdic seguiment sobre la seva evolució i altres aspectes d’interès científic.

[20] Font: A partir d’informacions subministrades per l’entitat Nereo i altres d’observadors diversos recollides pels redactors d’aquest Pla Especial

[21] La Llei de Costes (Llei 22/1988) diu en la seva secció 2 Servidumbre de tránsito, article 27: “1. La servidumbre de tránsito recaerá sobre una franja de 6 metros, medidos tierra adentro a partir del límite interior de la ribera del mar. Esta zona deberá dejarse permanentemente expedita para el paso público para viandantes y para los vehículos de vigilancia y salvamento, salvo en espacios especialmente protegidos. 2. En los lugares de tránsito difícil o peligroso dicha anchura podrá ampliarse en lo que resulte necesario, hasta un máximo de 20 metros”.

[22] Informació extreta del “Plan Global de Usos de la Sevidumbre de Tránsito en la Costa Brava” elaborat pel MOPTMA l’any 1996 (actualment Ministerio de Fomento), i on es tipifiquen els camins de ronda de la següent manera: 1.- Consolidat. El que presenta en tot el seu recorregut els límits precisos pel seu ús com a passeig, totalment executats i sense cap discontinuitat. 2.- Poc consolidat. El que permet amb relativa facilitat el desplaçament a peu, presentant alguna mena de tractament en el paviment, amb certes discontinuitats o estretaments i generalment limitat per tanques de propietats veïnes i de forma aïllada per baranes de protecció al mar. 3.- No consolidat. Sender que discorre erràtic per les proximitats de l’aigua i pel qual és possible resseguir el litoral, tot i que sigui de difícil localització.

[23] La localització cartogràfica de les esteses elèctriques s’ha fet a partir d’informació planimètrica subministrada per la companyia Enher, explotadora del servei.

[24] Es tracta d’un conveni establert el 3 de setembre de 2001 entre l’Ajuntament de Mont-ras i la Companyia Mercantil Agrícola de Mont-ràs, en el marc del procediment d’autorització de 4 habitatges en sòl rústic, conforme les Normes Subsidiaries vigents a Mont-ras (autorització de la Comissió d’Urbanisme d’11 de juliol de 2001 i llicència municipal de 17 de desembre de 2001).

[25] Esmena d’ofici (vegeu l’apartat 3.4.3)

[26] Nota de l’equip redactor: Prèviament a l’aprovació definitiva del Pla, s’ha produït una despesa de 2.393, 02 € corresponent a la redacció del projecte en l’any 2005. Amb el projecte s’ha determinat un pressupost d’obra de 43.560,21 €  (Millores i consolidació estructural). En conjunt sumen els 45.953,21 reflectits.

[27] Nota de l’equip redactor: Prèviament a l’aprovació definitiva del Pla, s’ha produït una despesa de 6.749, 55 corresponent a la instal·lació de barreres i senyalització. Despesa a càrrec del Departament de Medi Ambient i executada per l’Ajuntament de Palamós.