Introducció
El Parc Natural de Cap de Creus, icona dels valors naturals i paisatgístics de la Costa Brava, ha estat l’epicentre d’un debat intens arran de l’aprovació del nou Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG). Aquest instrument, esperat durant més d’una dècada i fruit de més de 200 reunions amb sectors econòmics, científics i associacions locals, vol suposar un punt d’inflexió en la gestió de l’espai marí de Cap de Creus, però genera opinions contraposades.
- El context ecològic i legal del Cap de Creus.
- Les novetats i limitacions del PRUG recentment aprovat.
- Una valoració crítica des del punt de vista de la conservació rigorosa que defensa l’associació Amics de les Illes Formigues.
- Els reptes presents i futurs per assolir una gestió realment exemplar.
El context: Una joia ecològica amenaçada.
Valors ecològics destacats
El Cap de Creus presenta una gran biodiversitat marina, amb praderies de posidònia oceànica, comunitats coral·lines, espècies endèmiques i faunes d’alt valor com el mero, corball, sargs, gorgònies, cetacis i una rica avifauna marina. L’espai constitueix una Reserva Natural Integral i parcial en diverses zones des de la Llei 4/1998, pionera en protecció a nivell mediterrani.
Amenaces actuals
Malgrat la protecció legal, la zona pateix la pressió acumulada de:
- Pesca (professional, recreativa i submarina).
- Navegació i fondeig massiu, especialment a l’estiu.
- Contaminació i pèrdua de posidònia.
- Canvi climàtic: augment d’espècies d’aigües càlides i alteració dels equilibris ecològics.
Aquestes amenaces posen en risc la resiliència i capacitat de regeneració dels ecosistemes marins que, a banda de valor natural, sostenen l’economia blava local i el turisme sostenible.
El nou PRUG del Cap de Creus: Principals novetats
Superfície protegida i regulació d’activitats
- Expansió de la zona de protecció estricta: D’uns 19 a més de 300 hectàrees amb prohibició total de pesca, navegació i fondeig, sumant àrees a la punta del Cap de Creus i cap Norfeu.
- Control del fondeig: Limitació a embarcacions petites, previsió de camps de boies ecològiques i prohibició a zones de posidònia i fons vulnerables.
- Limitació de la pesca: Prohibició total a les reserves integrals; pesca artesanal només parcialment restringida, amb obligació de permís i report de captures a la recreativa.
- Restriccions a l’activitat recreativa: Prohibició de festes en vaixell, regulació estricta de motos d’aigua (amb algunes excepcions), i límit d’empreses autoritzades per a activitats de busseig i caiac.
- Mesures de vigilància reforçada: Increment previst de recursos humans i materials, com embarcacions de patrulla i coordinació interadministrativa.
Participació i legitimitat.
El PRUG ha estat elaborat amb una intensa participació socioeconòmica i científica i preveu una vigència de quatre anys, amb revisió futura en funció dels avenços i objectius de biodiversitat assolits.
Valoració crítica: Entre el simbolisme i la realitat.
Avenços rellevants
- Ampliació significativa d’espais sense pesca: Representa una millora quantitativa respecte a dècades anteriors.
- Abalisament i protecció de la posidònia: Mesures imprescindibles, tot i que encara insuficients per revertir la pèrdua acumulada.
- Reconversió socioeconòmica progressiva: Incentius previstos per adaptar activitats a models més sostenibles.
Limitacions i mancances estructurals.
Des dels valors de la conservació rigorosa i científica de l’Associació Amics de les Illes Formigues, cal subratllar mancances greus:
- Absència de reserves marines “no-go” de referència mediterrània: Malgrat el creixement percentual, la superfície sense activitat extractiva segueix sent minsa si la comparem amb exemples de França, Itàlia o Eivissa.
- Permissivitat envers la pesca submarina i recreativa: Que continuen sent una de les principals causes de regressió de les espècies clau, pel seu caràcter selectiu i la manca d’un model de catch & release obligatori.
- Fondeig lliure i descarbonització insuficient: Es permet la presència d’embarcacions a moltes àrees delicades i no s’aposta amb claredat per la navegació sense emissions.
- Vigilància i règim sancionador ambigus: El reforç previst segueix sent modèlic només sobre el paper. La realitat d’altres espais mostra que la manca d’inspectors i la displicència administrativa posen en perill l’eficàcia real.
La veu del moviment associatiu i ecologista.
Associacions com IAEDEN i Amics de les Illes Formigues destaquen que el PRUG és una “oportunitat perduda” per situar el Cap de Creus com a model real d’“àrea marina altament protegida” tal com exigeix la UE per al 2030. Reclamen:
- Zero pesca a espais integrals, sense excepcions.
- L’eliminació de la pesca submarina almenys als àmbits d’alt valor ecològic.
- Restricció real d’embarcacions motoritzades.
- Transparència plena i participació ciutadana en la revisió del Pla.
Reptes de futur per a una gestió pionera
Eixos d’acció prioritaris
1. Blindatge de la biodiversitat
- Augmentar la superfície no-go i la representativitat d’hàbitats protegits.
- Introduir mesures de restauració activa (transplantament de posidònia, repoblament de peixos vulnerables, retir de xarxes fantasma).
2. Innovació en la gestió i control
- Incorporació de tecnologia de monitoratge: sensors, drons i etiquetatge electrònic de captures i embarcacions.
- Foment de la recerca científica aplicada i protocols adaptatius davant el canvi climàtic.
3. Participació, educació i governança
- Constitució d’una Taula de Cogestió real amb veus de pescadors artesanals, científics, ONGs i administració.
- Campanyes d’educació ambiental amb especial incidència a usuaris d’embarcacions i centres de busseig.
- Revisió periòdica amb participació pública vinculant.
4. Transició socioeconòmica
- Ajuts i reconversió per aquells sectors directament afectats per les restriccions.
- Promoció d’un turisme responsable i d’un sector nàutic d’impacte zero, amb valor afegit local.
Conclusions finals: Cap a un Cap de Creus de referència europea.
El PRUG 2025 marca un punt de partida, però no d’arribada, en la protecció efectiva de la nostra costa. És indispensable elevar l’ambició en la propera revisió si es vol compatibilitzar la vida marina amb la prosperitat econòmica de la zona i la seva reputació internacional.
En síntesi:
- La societat civil i el moviment associatiu han de continuar exigint rigor, transparència i coratge polític. Sense aquestes variables, el “model Cap de Creus” no podrà competir amb els millors exemples del Mediterrani.
- Ser fidels als valors de la conservació real exigeix lideratge científic, control efectiu i aliança amb una ciutadania activa.
Només així el Cap de Creus podrà ser, d’aquí a una dècada, un exemple internacional no només d’estètica paisatgística, sinó de salvaguarda de la biodiversitat veritable, economia blava responsable i cohesió social.
