La cogestió dóna resultats socials i ecològics

La cogestió dóna resultats socials i ecològics i funciona millor si acull una àmplia diversitat social prevenint conflictes, si adopta pràctiques de gestió adaptativa.

Autors:

Laia d’Armengola,

María Prieto Castilloa,

Isabel Ruiz-Malléna,b 

Esteve Corberaa

 

a Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona.

b Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya.

 

Una revisión sistemática de pesquerías artesanales co-gestionadas: La diversidad social y la gestión adaptativa mejoran los resultados

 

Las pesquerías artesanales son una fuente de ingresos y subsistencia para muchas poblaciones costeras, pero se enfrentan a amenazas cada vez mayores como la sobrepesca, la competencia con la pesca industrial, la contaminación del agua y la destrucción de hábitats.
Para hacer frente a estas amenazas, la co-gestión de este tipo de pesquerías está ganando cada vez más apoyos como una alternativa a la gestión centralizada, en la que los gobiernos gestionan los recursos naturales de forma colaborativa con los usuarios locales y otros actores interesados, como investigadores y ONGs.

 

En esta revisión sistemática de literatura científica evaluamos qué resultados obtienen las pesquerías artesanales co-gestionadas y analizamos qué variables afectan a dichos resultados.
Hemos adaptado el marco de análisis de los sistemas social-ecológicos de E. Ostrom con variables específicas de las pesquerías artesanales y de la gestión adaptativa, con el fin de entender de qué modo el contexto y las características de cada pesquería influyen en los 91 casos de co-gestión analizados.

 

Los resultados nos muestran que las pesquerías co-gestionadas suelen ser costeras, multi-especies y sin derechos de propiedad, que son definidos y clarificados con el proceso de co-gestión. La presencia de un marco legal e institucional, así como de un contexto de descentralización de los recursos naturales, facilitan la emergencia de la co-gestión.

La mayoría de las iniciativas de co-gestión son muy recientes, con menos de 10 años de antigüedad, y cuentan con una organización que lidera y facilita el proceso. En la mayoría de los casos, gobierno y usuarios tienen el mismo poder de decisión o los usuarios están más empoderados y la mitad incluyen organizaciones adicionales.
La mayoría de iniciativas analizadas han adoptado una o más características de gestión adaptativa.

 

La co-gestión tiene mayoritariamente resultados positivos en el ámbito social y ecológico.


 El 76% de los casos revisados indican resultados positivos, mientras que el 17% indican resultados mixtos y el 7% resultados negativos.

  • En el ámbito ecológico, la co-gestión contribuye a mayores abundancia y hábitats de las especies.
  • A nivel social, la co-gestión contribuye a una mayor participación social, congruencia entre normas de gestión y condiciones locales, y cumplimiento de las normas, e induce a procesos de aprendizaje social.
  • La co-gestión también tiene impacto económico puesto que aumenta las capturas y los ingresos de la pesca.
  • Por último, la co-gestión aumenta la capacidad adaptativa de la pesquería, es decir, que la pesquería está más preparada para soportar imprevistos y cambios sociales y ecológicos.

 

La característica más importante que favorece el éxito de las iniciativas de co-gestión es la diversidad social, es decir, involucrar una diversidad de actores que represente a todos los intereses existentes.

Así mismo, involucrar a actores con diferentes niveles socio-económicos favorece que mejore el cumplimiento de las normas.

La presencia de pesca industrial se asocia con impactos negativos sobre las especies y una menor cooperación entre actores.

Por el contrario, cuando hay presencia de pesca artesanal, la legitimidad de las normas aumenta.

Cuando hay presencia de pesca ilegal, la co-gestión mejora la condición ecológica de la pesquería.

Por último, un enfoque de gestión adaptativa aumenta la capacidad adaptativa de la pesquería, impide que los conflictos crezcan y previene que emerjan nuevos conflictos.

 

Los resultados indican que es necesario promover iniciativas de co-gestión que fomenten la diversidad social, con organizaciones participantes que representen distintos intereses y niveles socio-económicos, y que se adopten prácticas de gestión adaptativa, como la integración de diferentes sistemas de conocimiento, flexibilidad institucional que permita respuestas rápidas a señales de cambio ambiental o prácticas experimentales e innovadoras.

Si los pescadores industriales participan en la pesquería, deberían involucrarse en la toma de decisiones de la co-gestión con el fin de asegurar su actuación dentro del mismo marco normativo que los pescadores artesanales.

 

Los casos de estudio revisados raramente investigan el impacto que la co-gestión tiene sobre los conflictos sociales, nuevos o existentes, las desigualdades de poder y la equidad.
No obstante, los estudios que sí examinan estas cuestiones sugieren que los conflictos y desigualdades de poder se reducen sólo cuando la co-gestión reemplaza a un esquema previo de gestión gubernamental centralizada y no cuando reemplaza esquemas de gestión comunitaria.
Es prioritario, a nuestro entender, que los nuevos casos de estudio sobre pesquerías artesanales analicen el impacto de la co-gestión sobre los conflictos, poder y equidad, e investiguen el efecto que tiene reemplazar esquemas de gestión centralizados o comunitarios.Una revisión sistemática de pesquerías artesanales co-gestionadas: La diversidad social y la gestión adaptativa mejoran los resultados

Enllaç a l’article complert

 

Taula de Cogestió; Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

ESBORRANY del Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL Palamós, 12 de juliol de 2018

ENTITATS PARTICIPANTS

  • Amics de les Illes Formigues
  • Associació Amics Museu de la Pesca
  • Associació de Naturalistes de Girona
  • Associació de Veïns i Amics de Sa Riera
  • Associació Sotaigua
  • S’Agulla
  • Club Nàutic Sa Riera
  • Fundació Mar
  • Grup de Custòdia Marina – XCT
  • Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima
  • Salvem el Golfet

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

Els subàmbits dins l’àmbit de Societat Civil

Es fa aquesta nova proposta de subàmbits que, en tot cas, s’haurà de tancar a la propera trobada:

1) Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí.

En aquest subàmbit s’inclourien les entitats amb la finalitat explícita de divulgació, conservació i protecció del medi ambient marí. A l’annex 1 apareix la relació d’entitats de la base de dades d’aquest procés, indicant el subàmbit al que pertanyerien cadascuna d’elles. Hi hauria entitats del territori (Amics de les Illes Formigues, S’Agulla, Salvem el Golfet, Sotaigua, Fundació Promediterrània, Fundació Mar…) i entitats conservacionistes d’un abast territorial de País, però que treballen específicament el tema marí (Naturalistes de Girona, Xarxa de Custòdia del Territori – Grup de custòdia marina-,…)

2) Conservació de la costa i el litoral.

Aquest àmbit agruparia a les entitats que estan preocupades per la conservació i protecció del medi ambient marí, però que no ho treballen explícitament, sinó que forma part de les seves reivindicacions. Es podrien incloure en aquest subàmbit les entitats excursionistes (com el Club Alpí Palamós), entitats veïnals (com l’associació de veïns i amics de Sa Riera, del Barri de Sant Joan, de Cala Margarida o de la Fosca) o altres tipus d’entitats relacionades amb el patrimoni natural (com l’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima). El Club Nàutic Sa Riera i el Club Natació Palamós consideren que en principi també estarien dins d’aquest subàmbit, tot i que la proposta final es tancarà a la segona ronda de sessions un cop es concreti l’abast dels subàmbits dels Usuaris.

Els temes a abordar en el marc de la Taula

Es tracta d’una primera pluja d’idees sobre els temes que cada àmbit desitjaria abordar en el sí de la Taula i que, amb les aportacions dels quatre àmbits, permetrà elaborar el document marc de treball inicial.

Per part del subàmbit de “Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí”.

1. Estudi, seguiment i recuperació d’espècies.
Es constata que hi ha manca d’informació (cartografia, inventari d’espècies, seguiment…) que ens permeti saber l’estat actual del medi marí per poder-hi actuar adequadament.
2. Identificació d’”àrees de respiració”.
Una vegada es disposi de la informació sobre l’estat actual del medi marí, caldria identificar àrees o zones tampó, que actuïn com a zones de transició protectores de les àrees més valuoses.
3. Vigilància i inspecció.
Per part d’aquest subàmbit es considera que la vigilància i inspecció del medi marí (ex. el control de la velocitat de les embarcacions) és insuficient i que això està repercutint sobre la seva conservació.
4. Sensibilització i informació per incrementar la consciència ambiental de la ciutadania.
Un aspecte que s’hauria de treballar en el marc de la Taula es refereix a la necessitat d’incrementar la consciència ambiental de la ciutadania a través de la sensibilització, l’educació, la formació i la informació.
5. Inversió per a la conservació.
La Taula hauria d’abordar les raons de la manca d’inversions per a la conservació del medi marí i l’espai litoral i explorar possibles solucions.
6. Impactes de la planificació sectorial sobre la conservació del medi marí.
Un aspecte que preocupa molt és tot el ventall d’impactes derivats de la planificació sectorial, especialment de la planificació urbanística. Entre d’ altres, es parla de les depuradores i del sanejament, de la qualitat de l’aigua, de l’increment d’urbanitzacions i nous habitatges a la costa…
7. Acompliment de la normativa
La sensació és que ja hi ha molta normativa que teòricament hauria de garantir els objectius de conservació de l’espai i la compatibilitat o no d’alguns usos. La Taula haurà de contribuir a la difusió del què ja està regulat i en el seguiment estricte del seu acompliment.
Per part del subàmbit Conservació de la costa i el litoral.
8. Ampliació de l’àmbit d’actuació a tot el Baix Empordà.
Es proposa que s’ampliï l’àmbit d’actuació de la Taula de Cogestió a tot el litoral de la comarca de Baix Empordà. En concret, es planteja que arribi fins L’Estartit i comprengui una franja litoral interior entre 3 i 5 kilòmetres.
9. Residus i brosses al litoral i a la costa.
La gestió de l’acumulació de brossa i residus amb impacte directe sobre l’àmbit marí que es vol protegir s’ha d’abordar amb urgència.
10. Conflictes d’usos al litoral.
En concret, es parla de les pernoctes a les cales i de les festes nocturnes.
11. Senyalització de les zones de reserva (Reserva Marina Ses Negres, a Begur).
La Reserva Marina de Ses Negres és un espai protegit a Begur, entre el Cap de Ses Negres i Pa de Pessic, que ocupa 80 hectàrees i on només es pot accedir de manera restringida. Es considera que un tema important és l’establiment de criteris unificats a l’hora de senyalitzar aquesta zona de reserva o d’altres.
12. Els moviments de sorra entre les platges de l’espai d’actuació i veïnes.
Es tractaria de coordinar-se per fer una gestió integral de la dinàmica litoral amb incidència en l’acumulació o la pèrdua de sorra de les platges.
Per part del subàmbit Cultural i Patrimonial.
13. Reconeixement del territori i dels seus valors.
Es considera que el primer pas de cara a aconseguir la resta d’objectius, consisteix en reconèixer el territori i els seus valors. Això passa per una identificació d’aquest territori, la posada a disposició d’eines per conservar-lo i l’establiment de mecanismes per difondre els seus valors.
14. Recuperació de la memòria històrica del Patrimoni.
Es tractaria de recollir tot el que faci referència a l’historia del territori que està dins d’aquesta Taula de cogestió.
15. Informació, difusió i divulgació del territori.
Resulta fonamental l’increment de la conscienciació de la ciutadania (la que viu al territori i la que el visita) sobre els valors i fragilitat de l’espai marí. Per això, és necessari reforçar la informació, difusió i divulgació.

 

La propera trobada serà el Dijous 13 de setembre a les 18.30 hores i els seus objectius seran;

1. Acordar els subàmbits, a partir de la proposta adjunta.
2. Fer una proposta de dinamitzador/a de cada subàmbit. Durant el mes d’octubre es preveu realitzar una sessió plenària dels/les dinamitzadors/res.
3. Obrir un debat sobre el funcionament intern de la Taula, a partir de la proposta inicial presentada el 14 de juny.
4. Explorar les demandes del vostre àmbit a la resta d’àmbits per treballar de forma col.laborativa en l’assoliment dels objectius de la Taula: què demanem i què oferim als altres àmbits?.
5. Identificar el vostre escenari de futur pel Baix Empordà: la visió positiva i la visió negativa.

 

2a Jornada Participativa Taula de Cogestió

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà.

2a Jornada Participativa Resum de la sessió Palamós, 14 de Juny de 2018

 

Informació extreta del document presentat per la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural van iniciar, fa gairebé un any, un procés participatiu, per tal de donar resposta a la inquietud del territori sobre els usos i activitats que es desenvolupen a l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà.

Entre altres accions, es va organitzar una 1a jornada participativa el 27 de maig de 2017, on es va constatar la voluntat dels actors locals de millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats de l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà i es va fer especial èmfasi en diversos aspectes relacionats amb el foment del debat entre els diferents actors. Entre d’altres propostes, es va plantejar la creació d’una Taula de treball permanent, formada pels diferents sectors implicats, configurada com un espai de participació permanent per debatre i concretar propostes de gestió i ordenació dels usos i activitats.

A partir d’aquestes conclusions, ambdues direccions generals (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims) volen seguir recolzant aquesta iniciativa local i donar suport al naixement i funcionament de la Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà, i han elaborat una proposta d’estructura i funcionament de la taula (vegeu annex 1). Es tracta d’una proposta que necessita d’un contrast amb les persones i entitats que podrien formar part de la Taula, així com d’un impuls perquè a finals d’any es pugui constituir formalment.

Per tot això, s’ha organitzat una segona jornada participativa i es preveu realitzar tot un seguit de reunions al llarg de l’estiu i tardor per tal que es pugui constituir la Taula al 4rt trimestre de l’any 2018, tal i com es pot veure a l’esquema provisional del procés.
Aquest acta és un resum de la 2a jornada participativa, que va tenir lloc el 14 de juny a Palamós.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sergi Tudela, Director General de Pesca i Afers Marítims, donà la benvinguda a les persones assistents, els va agrair la seva presència. Va fer una introducció i presentació de la jornada, centrant-se en els següents aspectes:

Sergi Tudela
– L’interès del territori en la iniciativa, que ja es va demostrar a la jornada de 2017 i que queda palès igualment en aquesta 2a jornada, vista la quantitat d’assistents.
– El fet que s’estigui promovent la creació d’un òrgan
de cogestió, fent especial èmfasi en el significat i el repte que suposa aquesta cogestió.
– La invitació a contrastar el document presentat en aquesta sessió, que s’ha estat generant per un grup de treball on hi havia personal tècnic dels dos departaments, i on també ha participat gent del territori.
– El convenciment de que es tracta d’un tema complex i que per això cal establir un full de ruta per poder donar passos ferms fins que es tingui clar com es vol crear aquesta taula.
– Per últim, manifesta la seva satisfacció perquè es celebri aquesta jornada dos dies després que s’hagi aprovat l’estratègia marítima catalana, amb objectius coincidents amb els d’aquesta taula (millorar la qualitat de vida, governança de baix a dalt, desenvolupament sostenible…).

 

 

 

Ferran Miralles

Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, donà igualment la benvinguda a les persones assistents, agraint la seva presència. A més, es va centrar en els següents aspectes:
– La satisfacció que produeix el fet que fa més d’un any (maig de 2017) que les dues direccions generals caminen juntes amb aquest repte.
– La constatació de la necessitat de que els diferents actors ens posem d’acord sobre les propostes a impulsar per conservar i millorar el patrimoni marí i marítim litoral.
– La complexitat que te la gestió d’un espai on intervenen diferents administracions i el convenciment que la cogestió és la manera d’avançar en aquest territori.
– L’agraïment i satisfacció per l’elevada assistència a aquesta 2a jornada participativa.
– El plantejament d’aquesta proposta de taula com a projecte pilot, ja que es valorarà la possibilitat d’extrapolar-ho a altres indrets.
Aprofita per recordar que el document que es presenta es tracta d’un esborrany i que, per tant, està subjecte a propostes de modificació.
Xavier Carbonell Casadesús, d’ARC Mediació Ambiental, empresa encarregada de la conducció de la jornada i d’acompanyar durant els propers mesos el procés constituent de la Taula, presenta la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de Cogestió (vegeu l’annex 2 on es troba la presentació utilitzada com a suport de l’explicació), centrant-se en els següents aspectes:
– Els antecedents i les raons que justifiquen la celebració d’aquesta jornada.
– El punt de partida per començar a treballar (el mapa d’actors implicats, els resultats de les enquestes, les primeres conclusions de la 1a jornada participativa i l’esborrany de proposta de taula de cogestió).
– Els continguts de la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de cogestió, explicant en detall la definició de cogestió, els objectius que es podrien plantejar en el sí de la Taula, l’estructura i funcionament proposats, així com les possibles funcions dels espais de participació.
– El full de ruta (orientatiu) per a la constitució de la Taula a finals de l’any 2018.

Fa una breu explicació de la dinàmica i estructura de la sessió de debat i, seguidament, es distribueixen totes les persones assistents en aquests quatre grups:
1) Administració
2) Comunitat científica
3) Societat civil
4) Usuaris.

 Suggeriments de millora de la proposta de Taula de cogestió

A continuació apareixen les aportacions rebudes després d’una primera revisió en grups de la proposta d’estructura i funcionament de Taula de Cogestió.
En tot moment, es recorda que al llarg dels propers mesos hi haurà temps per fer millores a aquest esborrany inicial.

taula cogestio2

Per part de la comunitat científica.
– Concretar quina és la problemàtica de l’espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
Es considera fonamental justificar les raons que ens porten a constituir aquesta taula, en concret, quina és la problemàtica d’aquest espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
– Garantir que la conservació i millora del patrimoni sigui un objectiu irrenunciable.
S’hauria d’assegurar la prioritat de la conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic com a objectiu irrenunciable.
– Incrementar el coneixement de l’estat actual del patrimoni i fer-ne
seguiment i avaluació.

Per mantenir l’objectiu de conservació i millora del patrimoni, cal tenir coneixement de l’estat actual del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i fer-ne el seguiment i l’ avaluació.

– Fer accions d’informació i difusió, per garantir que hi som tots els actors interessats.
A través de la difusió i comunicació, s’ha de transmetre, d’una banda, la necessària participació dels representants de cada sector implicat, i de l’altra. que les decisions preses en l’espai de governança, obert a tothom, afecten tant als participants que hi són com als que no.

Per part de la societat civil…
– Desconeixement de l’àmbit on hauria d’estar el Grup d’Acció Local Costa Brava (GALP).
No s’acaba de veure l’àmbit que li correspondria al GALP, ja que es tracta d’un organisme associatiu format per entitats públiques i privades.
– Augmentar la difusió a les entitats de tots els àmbits.
Es considera que caldria ampliar difusió i informació a les entitats que potencialment podrien formar part dels diferents àmbits.

Per part de l’administració…
– Modificar un apartat de la proposta (“Grups de treball temàtics”) per obrir la possibilitat de participar a altres administracions.
Es tractaria de modificar l’apartat “Grups de treball temàtics” per tal d’incloure altres administracions amb expertesa o competències per desenvolupar temes ad-hoc (ex. turisme).

Per part dels usuaris…
– Ampliar la base.
Es considera que s’hauria de modificar la base de dades de partida per incloure altres actors que ara mateix no hi són.

Compromisos per a les properes trobades.

La segona part del treball en grups consistia en veure com es podien organitzar les properes trobades i per això se’ls demanava concreció sobre alguns temes logístics. També es va aprofitar que estaven reunits per àmbits, perquè fessin una primera proposta de subàmbits.

Dubtes de caràcter general…

 L’administració té previst algun objectiu concret per l’espai marí del litoral del Baix Empordà?

La participació es fa sobre aquest objectiu concret?
Des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims es respon que, encara que l’Administració té moltes idees i propostes pel territori, el que s’està plantejant és un canvi d’enfocament, i que aquestes idees i propostes s’haurien de parlar a les reunions de la taula de cogestió. Aquests espais de participació esdevindrien els llocs idonis per parlar de tot això.
La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural complementa la resposta explicant que tot allò que es proposi ha ser compatible amb les exigències de preservació dels valors naturals que imposa el fet d’estar inclòs en Xarxa Natura 2000 i disposar de dos espais PEIN, un d’ells amb un pla especial de protecció.
La taula de cogestió hauria de servir per trobar la manera d’organitzar-nos tot mantenint aquest patrimoni.

Ha se ser l’espai privilegiat per corresponsabilitzar-nos en la gestió l’espai marí del litoral més enllà de les normes d’obligat compliment que imposi la legislació en cada cas.

 Es suggereix que s’explori com implicar a la Dirección General de Costas del Ministerio, ja que té algunes competències sobre la planificació marítima que ens poden afectar directament (ex. tonyina vermella).

 Compartir, amb la resta d’assistents, una reflexió sobre la importància de la constitució de la taula de cogestió.

Per part del Director del Museu de la Pesca de Palamós, es fa una reflexió en obert sobre la importància de donar aquest pas de constitució de la Taula de Cogestió. Vol destacar que tot i no ser un camí fàcil, ni curt , ni plàcid, suposa un privilegi poder impulsar des del territori una espai de governança com aquest on es comparteix una causa comuna. Remarca la necessitat de prendre consciència de l’oportunitat única que és té a partir d’ara de participar i explorar punts de trobada en la gestió del nostre patrimoni.
Està convençut que en aquest procés de construcció de la taula, parlant-ne, arribarem a acords. Fa uns anys hagués resultat impossible seure a una mateixa taula a l’Administració, a la Comunitat científica, als usuaris i a la societat civil, però veient els resultats de la jornada anterior i el tarannà que ha presidit aquesta 2a jornada, pensa que estem preparats.

Finalment, Rosario Allué, Cap del servei de recursos marins, de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, i Sara Pont, Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, agraeixen la participació de les persones assistents i tanquen la jornada.

Què és la COGESTIÓ?

Catalunya Ràdio, al programa MeteoMar + Meteotemps 235 del Francesc Mauri.

Què és la COGESTIÓ?

Sergi Tudela, director general de Pesca i Afers marítims i Mario Vizcarro parla del nou model de cogestió pesquera.

Ens explica que la cogestió és gestionar conjuntament amb corresponsabilitats, és  trencar amb el model centralitzat per l’Administració de gestió pesquera que fins ara s’estava aplicant. Hem de recordar que l’origen de les confraries és l’autoorganització per gestionar l’activitat pesquera. La centralització   de les administracions ha provocat  que el pescador es trobi alineat, no ha format part de les normatives, per això els ha estat més difícil complir-les i aquest estar fora del debat explica el creixement de les  extraccions il·legals, el fet de vendre fora de la llotja.

Ara som en un punt en què l’estat dels recursos és molt negatiu, és la primera vegada que el sector s’ està adonant que és un greu problema, i des d’Europa estan impulsant el Mediterrani.

Històricament s’ ha donat molt més valor a la pesca de l’Atlàntic, de totes maneres nosaltres com a mediterranis tenim la responsabilitat  de fer-nos escoltar i proporcionar estratègies viables.

A tot plegat li hem de sumar el greu problema del canvi climàtic, un altre factor que ens fa veure la necessitat de gestionar d’una altra manera.

Com ho hem de gestionar?

El model català ja ha començat a fer els primers exercicis de cogestió amb uns molt bons resultats  com els dels sonsos,  la gamba de Palamós i el lluç de Roses, en què han tingut veu, a la taula, el sector pesquer, el món científic , l’Administració,  i el tercer sector.

Es basa en un model adaptat al territori, i es dona el poder complet als ciutadans , es dona un apoderament als actors. Es crea un comitè on tots els sectors tenen el mateix poder i els ajustaments readaptatius han de poder ser aplicats amb rapidesa per ser eficaços. Ha de ser un comitè àgil. Aquest comitè és qui tindrà el poder absolut, i per tant no caldrà cap director general ni cap conseller que validi les propostes, ja que és un òrgan col·legiat.

 

La idea és que aquesta proposta és per aplicar a tota la Mediterrània?

 

S’ha de reduir la gestió pesquera. Per fer-ho no es pot retallar més flota, ja que es perdria la massa crítica del sector. Amb aquest model és busca l’eficàcia i el millor mètode és amb una ecogestió. S’hauria de reduir el nombre de captures que s’haurà de compensar a través d’una  gestió bioeconòmica, i el comitè de cogestió ha d’establir un pla socioeconòmic que estipuli on vol arribar, crear economia turística, gastronomia.
És el model més avançat del món, per això és valora. Hi ha molt interès en les portes del nord d’Àfrica, per això és un model adaptable a les necessitats de cada lloc.

Però què n’opina el govern central i Europa?

Europa té interès en el model català.

El procés de Catània té un missatge polític i és que ara la prioritat des d’Europa en la  gestió pesquera és el Mediterrani. Allò que passi ara determinarà el futur del sistema de la pesca durant els propers anys.
Ara ens cal fer entendre des de Brussel·les que el sistema de cogestió pot funcionar i que el sistema que ha funcionat a l’Atlàntic no té per què funcionar a la Mediterrània, ja que les nostres pesqueres son diverses.
S’han d’establir quotes de temps de pesca, adaptades a cada zona.

El Mediterrani és una de les zones més sobreexplotades del món, partim d’una realitat ja molt afectada per l’acció humana, per tant no podem pretendre recuperar situacions idíl·liques del passat , sinó que hem de fer servir la potencialitat de l’ecosistema de recuperar-se i de donar-nos servei i la pesca és un d’aquest serveis ecosistèmics com ho són el turisme. És una font econòmica, és una font d’economia blava i ha de ser uns del motors econòmics de Catalunya.

És no donar-li l’esquena al mar.