Què és la COGESTIÓ?

Catalunya Ràdio, al programa MeteoMar + Meteotemps 235 del Francesc Mauri.

Què és la COGESTIÓ?

Sergi Tudela, director general de Pesca i Afers marítims i Mario Vizcarro parla del nou model de cogestió pesquera.

Ens explica que la cogestió és gestionar conjuntament amb corresponsabilitats, és  trencar amb el model centralitzat per l’Administració de gestió pesquera que fins ara s’estava aplicant. Hem de recordar que l’origen de les confraries és l’autoorganització per gestionar l’activitat pesquera. La centralització   de les administracions ha provocat  que el pescador es trobi alineat, no ha format part de les normatives, per això els ha estat més difícil complir-les i aquest estar fora del debat explica el creixement de les  extraccions il·legals, el fet de vendre fora de la llotja.

Ara som en un punt en què l’estat dels recursos és molt negatiu, és la primera vegada que el sector s’ està adonant que és un greu problema, i des d’Europa estan impulsant el Mediterrani.

Històricament s’ ha donat molt més valor a la pesca de l’Atlàntic, de totes maneres nosaltres com a mediterranis tenim la responsabilitat  de fer-nos escoltar i proporcionar estratègies viables.

A tot plegat li hem de sumar el greu problema del canvi climàtic, un altre factor que ens fa veure la necessitat de gestionar d’una altra manera.

Com ho hem de gestionar?

El model català ja ha començat a fer els primers exercicis de cogestió amb uns molt bons resultats  com els dels sonsos,  la gamba de Palamós i el lluç de Roses, en què han tingut veu, a la taula, el sector pesquer, el món científic , l’Administració,  i el tercer sector.

Es basa en un model adaptat al territori, i es dona el poder complet als ciutadans , es dona un apoderament als actors. Es crea un comitè on tots els sectors tenen el mateix poder i els ajustaments readaptatius han de poder ser aplicats amb rapidesa per ser eficaços. Ha de ser un comitè àgil. Aquest comitè és qui tindrà el poder absolut, i per tant no caldrà cap director general ni cap conseller que validi les propostes, ja que és un òrgan col·legiat.

 

La idea és que aquesta proposta és per aplicar a tota la Mediterrània?

 

S’ha de reduir la gestió pesquera. Per fer-ho no es pot retallar més flota, ja que es perdria la massa crítica del sector. Amb aquest model és busca l’eficàcia i el millor mètode és amb una ecogestió. S’hauria de reduir el nombre de captures que s’haurà de compensar a través d’una  gestió bioeconòmica, i el comitè de cogestió ha d’establir un pla socioeconòmic que estipuli on vol arribar, crear economia turística, gastronomia.
És el model més avançat del món, per això és valora. Hi ha molt interès en les portes del nord d’Àfrica, per això és un model adaptable a les necessitats de cada lloc.

Però què n’opina el govern central i Europa?

Europa té interès en el model català.

El procés de Catània té un missatge polític i és que ara la prioritat des d’Europa en la  gestió pesquera és el Mediterrani. Allò que passi ara determinarà el futur del sistema de la pesca durant els propers anys.
Ara ens cal fer entendre des de Brussel·les que el sistema de cogestió pot funcionar i que el sistema que ha funcionat a l’Atlàntic no té per què funcionar a la Mediterrània, ja que les nostres pesqueres son diverses.
S’han d’establir quotes de temps de pesca, adaptades a cada zona.

El Mediterrani és una de les zones més sobreexplotades del món, partim d’una realitat ja molt afectada per l’acció humana, per tant no podem pretendre recuperar situacions idíl·liques del passat , sinó que hem de fer servir la potencialitat de l’ecosistema de recuperar-se i de donar-nos servei i la pesca és un d’aquest serveis ecosistèmics com ho són el turisme. És una font econòmica, és una font d’economia blava i ha de ser uns del motors econòmics de Catalunya.

És no donar-li l’esquena al mar.