Manifest #SOS Costa Brava

Les Entitats, Associacions i organitzacions sota-signants
ACORDEM:

1. Declarar que la Costa Brava ha traspassat els límits de capacitat
de càrrega del territori, trobant-se en l’actualitat en una situació
de risc pel que fa als impactes ambientals, paisatgístics, als
recursos hídrics, la densitat, la mobilitat, la sostenibilitat
ambiental i l’equilibri del territori. Extrems que han de comportar
un canvi radical i immediat en totes les Polítiques públiques que
afecten a la Costa Brava i en particular les polítiques d’ordenació
del territori i l’urbanisme.

2. Requerir a totes les Administracions Públiques competents en
matèria d’Urbanisme, que procedeixin a l’aprovació i dotació d’un
règim efectiu de protecció de les zones forestals i dels espais
d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí, que asseguri
l’adequada preservació dels seus valors i que impedeixi la seva
destrucció. I en particular, exigim la desclassificació dels boscos,
espais forestals i dels connectors naturals així com la prohibició
d’urbanitzar i edificar en terrenys amb pendents superiors al 20%.

3. Instem a tots els Ajuntaments de la Costa Brava, que procedeixin
a iniciar processos de revisió dels seus planejaments urbanístics o
expedients de modificació puntual, per a la desclassificació de sòls
urbanitzables no desenvolupats i per la desclassificació dels sòls
urbans no consolidats i no executats, en terrenys amb massa
forestal, forta pendent o amb impacte visual i paisatgístic.

4. Sol·licitem a tots els municipis i Ajuntaments de la Costa Brava,
constituir un Fons per adquirir terrenys amb valors naturals i
paisatgístics i amb finalitat de protecció, per formar una Reserva
de Patrimoni públic de sòl per a la seva preservació, en
compliment d’allò establert a l’article 160 apartat 5d del Decret
Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la
Llei d’urbanisme.

5. Instem al Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya a redactar, tramitar i aprovar un Pla
Director del Sistema Urbanístic Costaner (el PDUSC – 3), dirigit a la
desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats i sòls
urbans no consolidats i no executats en tot el litoral gironí.

6. Requerim als municipis de la Costa Brava i de Catalunya en
general a aprovar Mocions de suport a la tramitació del PDUSC – 3,
per garantir la conservació de la qualitat paisatgística i
mediambiental de la Costa Brava.

7. Sol·licitem a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de
Catalunya, la creació del Conservatori del Litoral de Catalunya, per
salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la
urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del
sòl i transferència de la seva gestió als ajuntaments o entitats
locals, tot destinant recursos públics i ingressos de la taxa
turística a aquesta finalitat.

8. Requerim a l’Administració General de l’Estat i als Ajuntaments
executar tots els trams pendents dels camins de ronda, garantint,
d’una vegada per totes, el compliment de la servitud de trànsit i la
implantació de camins de ronda a tota la Costa Brava, en un
període no superior a 2 anys.

9. Exigim a l’Administració General de l’Estat, que procedeixi a la
nova delimitació de la Zona Marítimo-Terrestre (ZMT) a la Costa
Brava així com de les zones de servitud de trànsit i protecció. I en
particular, a revisar la delimitació de la ZMT tot garantint que en
tots els trams amb penya-segats sensiblement verticals,
s’asseguri la fixació de la ZMT dalt del penya-segat i que des del
punt de coronació del penya-segat es delimitin i actualitzin la
resta de servituds, tot garantint una servitud de trànsit no inferior
a 6m i de fins a 20m en llocs de trànsit difícil o perillós i donant
compliment a allò establert a l’article 4.4 i 27 i concordants de la
Llei de Costes.

10. Sol·licitem al Congrés de Diputats la modificació de la Disposició
Transitòria Tercera de la Llei estatal 22/88 de 28 de Juliol de
Costes per tal de permetre que la servitud de protecció es situï a
no menys de 100m, en aquelles zones costaneres que, malgrat
estar classificades com a sòl urbà o urbanitzable per planejaments
urbanístics anteriors al 1988, aquests encara no s’han executat.

11. Requerim a la Diputació de Girona que doni suport, impulsi i
financi l’execució i desenvolupament de les Recomanacions i
Propostes d’Actuació contingudes al Catàleg d’espais d’interès
natural i paisatgístic del litoral gironí elaborat per l’ANG i per un
equip multi-disciplinar per encàrrec del CILMA i de la Diputació de
Girona.
Propostes que ja en l’any 2005 identificaven i assenyalaven els
espais crítics i els sòls urbanitzables i urbans que convenia
desclassificar atesos els valors naturals i paisatgístics que
s’afectaven i el fet de que no s’havien encara executat ni
desenvolupat. I propostes que, malgrat requerir d’una
actualització atès el temps transcorregut, no han estat encara en
bona part desenvolupades ni portades a la pràctica per les
diverses Administracions Locals afectades. Tot dotant
específicament amb recursos econòmics i línies d’ajuts les
mesures a desenvolupar per a la modificació del planejament i la
desclassificació dels espais.

12. Manifestem que el Projecte de declaració de la Costa Brava com a
Reserva de la Biosfera hauria d’esdevenir una oportunitat –tal
vegada la darrera- per impulsar totes les mesures de preservació
del litoral gironí que les Entitats proposem. A tal efecte, instem a
la Diputació de Girona i als 70 municipis adherits al Projecte, que
incorporin dins del projecte de declaració de la Costa Brava com a
Reserva de la Biosfera, les 11 Propostes que conté el Manifest SOS
Costa Brava

13. Demanem a totes les organitzacions i persones interessades, a
adherir-se al manifest mitjançant www.soscostabrava.org i
www.soscostabrava.cat, i contribuir a la campanya de captació de
donatius per a la defensa dels espais amenaçats de la Costa Brava.

www.soscostabrava.cat

www.soscostabrava.org

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

 


I hem de ser tots!!!

L’Associació “Amics de les Illes Formigues” promou la Segona Manifestació Submarina en defensa d’aquest litoral.
L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dia 14 de Juliol, dissabte a les 15.00 h de la tarda.
La proposta consisteix a embarcar-nos a Marina Palamós i als Ports de Calella i Llafranc des d’on sortirem a les 15:30 h cap a les Illes Formigues, i iniciar la immersió que voltejarà el petit arxipèlag.

Recorrerem aquest entorn darrere d’una pancarta on s’hi podrà llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seva aquesta associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.
Volem denunciar “l’explotació desmesurada” que pateix aquest paratge com ara, la dels corallers.

Assegurem que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demanar que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

Com més gent siguem, més força tindrem!

 

La convocatòria està oberta a tothom i s’haurà de confirmar, prèviament, i fins al dia 13 de juliol, en el Sr. Antoni Campos

El preu de la sortida serà d’un mínim de 15 € per persona i tota la recaptació ira destinada a l’Associació dels Amics de les illes Formigues.

 

Acabarem amb un berenar al Port Marina de Palamós.

Tel. de contacte: 609 86 66 48

El nombre de participant és limitat.

Presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn”

Sigueu tots benvinguts a la presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn, de Begur a Calonge.

 

L’associació “Amics de les Illes Formigues” promou la conservació de la nostra costa, especialment la que va de la Platja de Castell a Llafranc.

 

Amb aquesta finalitat ha editat el  llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn” de l’historiador Gabriel Martín Roig que vol contribuir, modestament, a la conscienciació ciutadana, absolutament necessària per aconseguir aquest objectiu,  i el presenta a diferents pobles de la comarca.

 

L’autor, en un text molt àgil, il·luminat amb generoses i suggeridores fotografies, repassa aquest meravellós entorn, tot recordant la seva història.

 

L’associació us convida a comprar-lo i llegir-lo.

 

Amb la vostra aportació econòmica podrem organitzar més activitats i amb la vostra lectura, a més de passar-ho bé, coneixereu encara més aquest paradís, coneixent-lo l’estimareu i estimant-lo us sumareu a tots els que el volem conservar.

La presentació tindrà lloc a

 

 

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència.

 

Presentació del llibre "Les Illes Formigues i el seu entorn"

 

Què és el GALP – COSTA BRAVA?

Volem donar a conèixer aquesta entitat què creiem molt important per la seva tasca;

FOMENTAR LA PESCA SOSTENIBLE

 

El GALP de la Costa Brava vol ser un pilar bàsic en el desenvolupament sostenible de la pesca a la zona, així com un instrument per a la promoció i generació de valor en els productes i la conservació del patrimoni natural marí i els recursos pesquers.

MISSIÓ

Té com a missió fomentar una activitat pesquera sostenible a partir de la protecció del medi ambient i els recursos naturals, tot potenciant alhora la comercialització dels productes com a pilar bàsic de la viabilitat del sector, oferint suport als agents socials i impulsant iniciatives que afegeixin valor als municipis i al territori costaner.

Entre els seus objectius, destaquen la voluntat d’augmentar la visibilitat del sector, posar en valor la seva importància, integrar-lo en el principal motor econòmic del territori, el turisme, i donar suport a les iniciatives per al manteniment, conservació i promoció del patrimoni històric, cultural i natural. També treballa per fomentar la cohesió social, promocionar la igualtat entre homes i dones, i facilitar la incorporació al sector de la gent jove i les dones.

VISIÓ

El GALP de la COSTA BRAVA vol ser un pilar bàsic en el desenvolupament sostenible de la pesca a la zona així com un instrument per a la promoció i generació de valor en els productes i la conservació del patrimoni natural marí i els recursos pesquers.

VALORS

L’estratègia es concep com una eina de planificació, i per tant ha d’explicar una sèrie de factors que valorin el seu grau d’execució, i en aquest cas cobren especial importància els criteris de valor, que són els que donaran peu a la delimitació dels indicadors que emprem per al seguiment i avaluació de l’estratègia.
Els criteris de valor inclosos en l’estratègia del GALP Costa Brava estan directament lligats amb el desenvolupament sostenible de l’activitat pesquera, la comercialització dels productes pesquers locals, la conservació dels recursos i la protecció del medi ambient.

CRITERIS GENERALS

1. Fomentar en tot moment la participació i l’aplicació d’un enfocament ascendent( baix –> dalt).
2. Conservar el principi d’igualtat i no discriminació en les accions i/o activitats que desenvolupi el grup. Incloure la cohesió social com un element transversal i catalitzador de l’estratègia.
3. Fixar entre les metes del grup el desenvolupament sostenible de les zones costaneres d’una forma compatible amb l’aprofitament dels recursos i la protecció del medi ambient.

CRITERIS DE GESTIÓ I DIRECCIÓ

1. Aplicar principis d’eficiència i eficàcia en l’execució de la despesa pública, vetllant pel compliment de les normatives vigents.
2. Vigilar i fer seguiment de la correspondència entre les accions i activitats previstes i el contingut de l’estratègia.
3. Contínua cerca i aplicació d’una coherència en l’aplicació del programa d’acord amb l’objectiu i la finalitat dels fon s. 4. Identificació de sinergies i complementarietats entre les accions del grup i unes altres que es desenvolupen a nivell local, regional o internacional.

CRITERIS QUALITAT DELS SERVEIS

1. Transparència en l’execució de la despesa pròpia del grup dels inclosos en les intervencions.
2. Perspectiva de millora contínua en la prestació de serveis.
3. Impulsar i fomentar la innovació en els serveis prestats.
4. Potenciar la cooperació local, regional i internacional entre altres col·lectius i grups amb els mateixos interessos i objectius.
5. Fomentar la col·laboració pública i privada.

Taula rodona sobre Turisme Sostenible.

Taula rodona sobre Turisme Sostenible- Palamós – Costa Brava

 

El dijous, 23 de novembre, es va celebrar la taula rodona sobre turisme sostenible a l’Espai del Peix de Palamós.

Samuel Reyes, adjunt de direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua explicà el sentit d’aquesta entitat, la problemàtica que comporta abastiment d’aigua a les diferents zones i en especial a la Costa Brava, les diferents alternatives previstes en el reaprofitament de l’aigua i els projectes en estudi i futur desenvolupament.

Enric Caner, Cap del Departament d’Educació Ambiental de Badalona analitzà l’evolució del turisme al llarg dels darrers anys, la seva repercussió en el paisatge i els perills de la pressió humans sobre un entorn paisatgístic i biodivers que perd la seva personalitat per adquirir trets similars. Tot plegat un repte per la nostra consciència i intel·ligència.

Després de la seva intervenció seguí un col·loqui molt ben dirigit pel periodista Francesc Sánchez Carcassés.

Els assistents van poder esbrinar que passa amb les aigües pluvials a Palamós, quines són les solucions que s’estan estudiant i quan es té previst aplicar-les, també es va treure l’entrellat sobre la disminució de musclos a la nostra costa.

Amics de les Illes Formigues agraeix a tots tres la seva desinteressada intervenció i la presència del nombrós públic que segur amb atenció tota l’estona i espera haver contribuït a augmentar la conscienciació del deure que tenim de vetllar pel nostre patrimoni.

 

Navegació responsable i protecció de cetacis

Port Esportiu Marina  va presentar el projecte “Navegació responsable i protecció de cetacis”

 

El projecte “noa18nusos” va néixer l’any 2008 quan es van aplegar tres amics que compartien afició per la vida al mar i la navegació.

 

Cetacis presents al mar mediterrani

Entre la costa de Girona i les Illes Balears (i sovint molt a prop de la costa),
hi podem trobar fins a 8 espècies diferents de cetacis:
● Dofí mular (Tursiops truncatus), dofí ratllat (Stenella coeruleoalba), dofí
comú (Delphinus delphis), cap d’olla negre (Globicephala melas), cap d’olla
gris (Grampus griseus), balena amb bec de Cuvier (Zifius cavirostris),
Rorqual comú (Balaenoptera physalus), el catxalot (Physeter
macrocephalus) i la orca (Orcinus orca).
● Totes elles son espècies protegides, amb diferent grau de protecció
depenent de l’estat de les seves poblacions i com a tals estan subjectes a
un seguit de normatives que procuren preservar-les i millorar-ne la seva
situació actual.

 

En aquest sentit el marc jurídic de protecció dels cetacis pot tenir àmbit internacional, comunitari, estatal
i /o autonòmic, i no només fa referència a les espècies com a tals si no també a la conservació del seu hàbitat.

Convenis internacionals: conveni MARPOL per a reduir i controlar els vessaments tòxics o la pol·lució de les aigües
en general, o d’altres convenis com l’OSPAR per a la protecció de l’ambient marí de l’Atlàntic Nord, el Conveni de
Barcelona per a la Protecció del Medi Marí i de la Regió Costanera de la Mediterrània (ZEPIM Corredor de migració
de Cetacis), el Conveni de Washington sobre Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre
(conegut per CITES), el Conveni de Berna relatiu a la conservació del Medi Natural i la Vida Silvestre a Europa o el
projecte FAME de cooperació transnacional per la conservació del medi marí en l’àmbit de l’àrea Atlàntica Europea.
També són importants l’acord de Mònaco, ACCOBAMS, per a la Conservació dels Cetacis del Mar Negre, Mar
Mediterrani i Zona Atlàntica Adjacent o el Conveni Internacional per a la Regulació de la Pesca de la Balena.
● Normativa Europea: Directiva d’Hàbitats (Directiva 92/42/CEE del Consell de 21 de maig) on cita als seus annexes
al Dofí Mular (Tursiops truncatus) i la Marsopa Comuna (Phocoena phocoena) com animals d’Interès Comunitari, pels
que cal determinar Zones Especials de Conservació.
● Normativa estatal: Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad” 42/2007 de 13 de Diciembre, Real Decreto
139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y
del Catálogo Español de Especies Amenazadas. Real Decreto 1727/2007,de 21 de diciembre, por el que se
establecen medidas de protección de los cetáceos.
● Normativa catalana: Llei 22/2003, de 4 de juliol, de Protecció dels Animals, destinada a la protecció tant dels animals
de companyia com a la fauna salvatge, i la seva actualització en un Decret Legislatiu on es refon tots els decrets, lleis i
directives relatives a la protecció d’animals (Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, aprovació del Text refós de la Llei
de Protecció dels Animals), on s’inclouen totes les espècies de cetacis presents a Catalunya.
● En un altre pla, organitzacions supra governamentals com la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la
Natura, s’aixeca com la vigilant de la vida salvatge al planeta i periòdicament a través del la seva Llista Vermella
d’Espècies Amenaçades, ens alerta de l’estat de les poblacions, establint-ne diferents categories.

Real Decret 1727/2007 de protecció dels cetacis

Aquesta normativa té com a objectiu establir unes normes de conducta per tal de
minimitzar l’impacte negatiu que diferents activitats humanes i en especial l’activitat
recreativa d’observació de cetacis en el seu medi natural, puguin tenir sobre les
seves poblacions.
● Defineix l’activitat recreativa d’observació de cetacis com: «Aquella activitat
consistent en mirar o observar cetacis en el seu medi natural, que se realitzi per
particulars o que s’organitzi i desenvolupi per entitats públiques o privades per a la
distracció o esbarjo d’un determinat grup d’usuaris, amb o sense ànim de lucre».
● El decret fa referència a l’Espai Mòbil de Protecció dels Cetacis (EMPC), delimitat
pels cilindres que es troben a un radi de 500 metres de l’animal, a la superfície, 500
metres d’alçada a la Zona Aèria i 60 metres de profunditat a la Zona Submarina.
● A superfície, hi haurà una Zona d’aproximació, entre els 500 i els 300 metres Una
Zona de Permanència Restringida entre els 60 i els 300 metres de l’animal. Mai, en
cap cas, ultrapassarem la distància de 60 metres al voltant de l’animal, sent aquesta
la Zona d’Exclusió.

Normes de conducta de caràcter general durant la realització d’activitats

A. Es prohibeix l’ús de sistemes de sonar i/o acústics per emetre sorolls a fi de
detectar cetacis o conduir-los a la superfície.
B. Les embarcacions hauran de moure’s a una velocitat constant i no superior a
quatre nusos i, si s’escau, no més ràpida que l’animal més lent del grup, a
excepció de la Zona d’Exclusió. Una vegada acabada l’observació, no es
modificarà la velocitat fins que l’embarcació es trobi fora de l’Espai Mòbil de
Protecció de Cetacis.
C. L’aproximació als cetacis es farà de forma suau i convergent amb la direcció i el
sentit de la natació dels animals en un angle d’aproximadament 30º, mai de front,
per darrere o perpendicularment a la seva trajectòria. Durant l’observació dels
cetacis caldrà mantenir la navegació en una trajectòria paral·lela, sense realitzar
canvis bruscs de rumb o velocitat.
D. Les embarcacions que s’acostin simultàniament al mateix cetaci o al mateix grup
de cetacis, hauran de coordinar per ràdio la seva aproximació i maniobra, de manera
que la repercussió sobre els animals sigui mínima.
I. En cas d’apagar el motor i després d’encendre-ho, es mantindrà en punt mort o
desembragat durant un període de temps d’almenys un minut. Tots els canvis de
velocitat o revolucions del motor es realitzaran sempre progressiva i lentament.
F. No es donarà mai marxa enrere, excepte en situació d’emergència o per prevenir
una col·lisió amb una altra embarcació o amb un cetaci.
G. No es navegarà en cercle entorn d’un cetaci o grup de cetacis.
H. Si durant la realització d’activitats de busseig fora de la Zona d’Exclusió de l’Espai
Mòbil de Protecció de Cetacis, es produís l’acostament d’un grup de cetacis als
bussejadors, aquests hauran de no interactuar amb els cetacis i, en cas d’observar
comportaments associats a la presència dels bussejadors, hauran d’allunyar-se
quan sigui possible, sempre tenint en compte la seguretat dels bussejadors.

Normes de conducta específiques durant la realització d’activitats recreatives
d’observació de cetacis a les diferents zones de l’Espai Mòbil de Protecció de
Cetacis.

A la Zona d’Exclusió:

A. Està prohibit accedir o romandre en aquesta zona, excepte en situacions d’emergència
o necessitat urgent, per estrictes motius de seguretat i salut de les persones.
B. Si els cetacis s’aproximen o apareixen d’improvís a menys de 60 metres d’una
embarcació, es posarà el motor en punt mort o desembragat i a baixes revolucions o, si és
necessari, es pararà.
C. Es prohibeix posar en moviment l’hèlix o en marxa el motor, mentre els animals es
trobin a menys de 60 metres de l’embarcació, i en tal cas caldrà fer-ho alguns minuts
després que hagin començat a allunyar-se d’aquesta zona. En cas de necessitat s’haurà
d’arrencar suaument i realitzar la maniobra de forma suau i progressiva, prestant especial
atenció a l’hèlix, doncs no haurà d’haver-hi cetacis prop d’ella.
D. En cas que els animals que s’aproximin siguin dofins o marsopes, es podrà continuar
navegant mantenint la velocitat i el rumb.
I. S’apagarà el sonar i la sonda.

A la Zona de Permanència Restringida:

A. Es prohibeix entrar en aquesta zona si es troben adults aïllats amb cries o cries
aïllades.
B. En aquesta zona només podran romandre, simultàniament, un màxim de dues
embarcacions.
A la Zona d’Aproximació: En aquesta zona només podran romandre un màxim de
dues embarcacions a l’espera d’entrar a la Zona de Permanència Restringida, quan
hi hagi embarcacions en aquesta última i fins que l’abandonin. Per això, totes les
embarcacions hauran d’estar permanentment comunicades per radio per coordinar
els seus moviments.
A la Zona Aèria: Es prohibeix la permanència.
A la Zona Submarina: Es prohibeix la permanència.

 

A efectes d’aquest Real Decret, també es considera punible qualsevol conducta
que pugui causar la mort, dany, molèstia o inquietud als cetacis segons el dispost
a l’article 52.3 de la Llei 42/2007 de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la
Biodiversitat, del Govern espanyol.

 

Es considera dany, molèstia o inquietud:

a) El contacte físic entre embarcacions o persones i el cetaci o grup de cetacis.
b) Alimentar als animals, llençar begudes o menjar o qualsevol tipus de substància
sòlida o líquida que pugui ser perjudicial pels cetacis.
c) Impedir el moviment lliure dels cetacis, interrompre la seva trajectòria, tallar-los el
pas o travessar el grup de cetacis, en qualsevol moment o direcció.
d) Separar o dispersar el grup de cetacis, especialment interposar-se entre un adult i el
seu cadell.
e) Produir sorolls o sons estridents o forts per intentar allunyar-los o atraure’ls, incloent
l’emissió de sons sota l’aigua.
f) Banyar-se o bussejar a la Zona d’Exclusió de l’Espai Mòbil de Protecció dels
Cetacis.

També ens recomana que en cas de detectar neguit en els animals, tals com: canvis
sobtats de direcció, canvis en la velocitat, o salts durant l’aproximació, a pesar d’haver
observat les mesures correctes, es procedeixi a realitzar les maniobres d’allunyament.
I en cas de trobar-se un d’aquests animals mort o ferits cal donar avís el més ràpid
possible, a salvament marítim o a través del 112, que en el cas de Catalunya s’activa
la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament de Territori i Sostenibilitat de
la Generalitat de Catalunya.

Bones pràctiques marineres

A – La Navegació
El problema més greu que tenen els cetacis a mar, a part de la manca de recursos,
són les col·lisions amb els vaixells. Aquests, depenent de la seva eslora, podria
arribar a patir danys com per fer-los naufragar.
En el cas d’embarcacions d’esbarjo, les col·lisions es produeixen per excés de
velocitat i manca de vigilància.
Podríem pensar que els cetacis, són prou espavilats per a eludir o esquivar els
vaixells, però hem de pensar que en llur esquema mental, al mar no hi ha obstacles,
tret de les parts de terra ferma. Tanmateix, el mar és un entorn cada cop més sorollós,
i els llindars de percepció dels cetacis estan dissenyats per un entorn silenciós.
Quan un cetaci surt d’una apnea, el que vol es trobar la superfície per a respirar, i si
bé pot arribar a sentir un vaixell, si aquest va massa ràpid, podria donar-se el cas que
l’animal no pogués esquivar-lo. Depenent de la mida del vaixell i del cetaci, l’encontre
podria tenir un desenllaç fatal, per a tots dos.

Per evitar les col·lisions, proposem una sèrie de passos senzills a seguir:
a) Moderar la velocitat de creuer, sobretot si sabem quan ens trobem en un lloc
freqüentat per cetacis. Així també evitarem danyar peixos lluna (Mola mola) , peixos
espasa (Xiphias gladius), tortugues babaues (Caretta caretta) o corbs marins
emplomallats (Phalacrocorax aristotelis). Aquests dos últims molt vulnerables i sota
mesures estrictes de protecció.

i- Dins les aigües del Parc Natural de Cap de Creus no ultrapassar els 4 nusos.
ii- A menys d’1 milla de la costa del Parc Natural, màxim 10 nusos.
iii- Extremar la vigilància, sobretot quan passem pel damunt de canons (rec de Cap de
Creus, rec de Cap de Begur, etc.). Veure la carta marina.
b) Si estem realitzant activitats de pesca d’esbarjo, sempre que veiem cetacis al
voltant de la barca, INTERROMPRE IMMEDIATAMENT L’ACTIVITAT DE PESCA,
recollir les canyes i gaudir de l’albirament.
c) En tots els casos, mentre naveguem, sempre és recomanable que hi hagi algú al
pont, atent i vigilant, a la possible presència d’animals a la superfície com els cetacis.

 

B – El fondeig

Fondejar una embarcació, és a dir, llençar l’ancora o el ruixó al fons, per a
subjectar-hi la nau, és una de les maniobres que requereixen més atenció i sovint
es realitzen a lleugera i sense massa coneixement.
Per un costat tenim el que podria significar no fer-ho bé, i restar exposats al llaurat
o al borneig de l’embarcació, amb el perill que això suposa per al vaixell i els seus
tripulants.
Per l’altre hi ha el mal que podem fer al medi ambient. La posidònia (Posidonia
oceanica) és una planta (que no una alga) que es troba encara a moltes de les
platges de tota la costa catalana.
Les praderies de posidònia, sovint anomenades “alguessars” o “alguers” de forma
incorrecta, creixen damunt dels fons sorrencs fins a una profunditat que va des la
riba al límit de la zona fòtica (35-40 metres de profunditat) marcant el final de la
franja infralitoral.
La riquesa d’aquestes praderies és comparable a la dels boscos a terra ferma,
sent la llar de nombrosos organismes i el lloc escollit per a moltes espècies
comercials per a fresar. Tanmateix serveix de protecció pels alevins un cop surtin
de l’ou.
La posidònia, a més, te la funció de subjectar el sòl. A les cales on s’ha malmès la praderia
fins al punt d’extingir-la, la platja a desaparegut i el fons ha esdevingut un paratge erm i
sense vida.
El creixement de la posidònia és molt lent, i un cop malmesa la mata, resta un clar que
trigarà anys a tornar-se a colonitzar.
Actualment, la posidònia està en regressió, preocupant a les administracions i ens locals
pel problema que suposaria la pèrdua de la mateixa.
En aquest sentit l’ajuntament de Palamós conjuntament amb quatre operadors nàutics,
entre ells Port Esportiu Marina de Palamós, s’han posat d’acord per habilitar un camp de
boies ecològiques a Cala S’Alguer.
Se n’instal·laran una vintena, i així les embarcacions s’hi podran amarrar sense necessitat
de tirar l’ancora i arrossegar la cadena pel fons sobre la posidònia.
Aquestes boies se sumen a la quinzena de boies ja existents a Cala Sanià, col·locades
l’any 2014 amb la col·laboració també del Port Esportiu Marina de Palamós i la Generalitat
de Catalunya.
De fet, cal dir que la Posidònia està estrictament protegida al Cap de Creus i per tant fer-la
malbé o arrancar-la constitueix una infracció.

C – Gestió dels residus.

a) Farem una gestió correcta dels residus a bord de l’embarcació separant-los per fraccions en
la mesura que sigui possible i un cop a port dipositant-los ens els respectius contenidors.
b) Tindrem especial cura amb els residus especials que es generen en les tasques de
manteniment de l’embarcació (olis, pintures, resines, gel-coat, silicones, bateries, etc.)
dipositant-los a les instal·lacions portuàries d’emmagatzematge i recollida de residus especials i
perillosos.
c) És prohibit buidar la sentina del motor al mar. Utilitzarem les instal·lacions del port si en
tenim la necessitat de buidar-la.

D – Manteniment de l’embarcació.

a) Antifouling. Quan pintem l’obra viva dels casc estem fent servir una pintura que, fruit del
fregament amb el aigua de mar, es va desgastant, i mica en mica, les substàncies tòxiques que
hi duu dissoltes, van formant part del mar. És per aquest motiu, entre d’altres, que als ports
esportius no hi ha el mateix creixement d’algues que a aigües obertes.
Si preguntem a l’escar o avarador on realitzin el manteniment del nostre vaixell, ens informaran
d’una nova classe de patents antivegetatives, anomenades “ecològiques”, molt més
respectuoses amb el medi i més eficients, si bé és cert que, encara, més costoses.
b) Per a la neteja de l’embarcació utilitzarem productes sense efectes nocius sobre el medi i
farem un ús racional de l’aigua.

Posidònia: els prats del fons del mar

«Posidònia: els prats del fons del mar», de Javier Romero

Article de Albert Masó a la revista Mètode

Començarem per dir que el present llibre és com un viatge a la intimitat d’aquestes misterioses praderies sub-mergides que formen les posidònies. L’aventura comença fent una mica d’història: ens fa viure l’origen (fa centenars de milions d’anys) i l’evolució que ha portat a l’actual existència d’unes plantes «terrestres» amb flors sota l’aigua, en un camí d’anada i tornada: primer a la terra i més tard al mar.

Continue reading

La saturació amenaça el fons marí de les Illes Formigues

SÍLVIA OLLERGirona

Fa 25 anys que el submarinista Antoni Campos busseja sota les tranquil·les aigües de les illes Formigues, un grup de 16 illots situats a una milla de la costa entre Palamós i Palafrugell. Un lloc freqüentat també per pescadors professionals, artesanals i esportius, mariscadors i embarcacions d’esbarjo. “La pressió és altíssima i la degradació de l’espai s’accelera”, constata aquest veterà bussejador. “Abans es veien branques de corall vermell a uns 18 metres de profunditat i a prop de l’embarcador a uns vuit metres de fons, hi havia grans extensions de posidònia”, rememora amb to nostàlgic.

Continue reading

Jornada de treball dels GALP de Catalunya a Palamós

El passat 1 d’agost Palamós va acollir una jornada de treball GALP

Es tracta de la primera trobada entre els dos grups de galp del país que s’ha preparat per establir contactes i amb l’objectiu de posar en valor el producte pesquer de proximitat d’aquestes zones. l’activitat ha estat encapçalada pels representants dels GALP de la costa brava i de les terres de l’Ebre, i ha comptat amb la participació dels alcaldes de Palamós, Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar. a la costa brava, el GALP està format per: 11 confraries de pescadors, i els seus municipis, amb l’objectiu de fomentar una activitat pesquera sostenible a partir de la protecció del medi ambient i els recursos naturals, i potenciar alhora la comercialització dels productes com a pilar bàsic de la viabilitat del sector, que afegeixin valor als municipis i al territori costaner.

 

El port de Palamós ha acollit, aquest dimarts, una Jornada de sinèrgies per a la cooperació entre els dos Grups d’Acció Local Pesquera (GALP) de Catalunya, el de les Terres de l’Ebre i el de la Costa Brava.

Treballar sinergies comuns
Es tracta de la primera trobada entre els dos grups de treball d’aquetes organitzacions que s’ha preparat per establir contactes i amb l’objectiu de posar en valor el producte pesquer de proximitat d’aquestes zones, enfortint la cohesió per un bé comú en la gestió pesquera del Mediterrani i per dinamitzar l’economia del territori amb la contribució del sector pesquer.

L’activitat ha estat encapçalada pels representants dels GALP de la Costa Brava i de les Terres de l’Ebre, i ha comptat amb la participació dels alcaldes de Palamós, Lluís Puig; de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós; i de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni; així com representants dels dos GALP i de regidors i tècnics municipals dels respectius ajuntaments.

Durant la jornada s’han fet visites a la Confraria de Pescadors de Palamós el Museu de la Pesca, l’Espai del Peix i també a la llotja durant la subhasta.

GALP de la Costa Brava
A la Costa Brava, el GALP està format per: 11 confraries de pescadors, i els seus municipis, 10 entitats del sector públic, 2 entitats del sector social i 8 entitats del sector privat. El projecte incideix en una superfície de 359,3 quilòmetres quadrats i comprèn, a més de Palamós, els municipis pesquers de Blanes, Cadaqués, l’Escala, Llançà, Lloret de Mar, el Port de la Selva, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Tossa de Mar.

Aquets municipis tenen una població total de 171.936 habitants, la qual cosa suposa el 39% del conjunt de la població de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.

El GALP Costa Brava té com a missió fomentar una activitat pesquera sostenible a partir de la protecció del medi ambient i els recursos naturals, i potenciar alhora la comercialització dels productes com a pilar bàsic de la viabilitat del sector, oferir suport als agents socials i impulsar iniciatives que afegeixin valor als municipis i al territori costaner.

A més, l’EDLP incidirà a augmentar la visibilitat del sector, posar en valor la seva importància, integrar-lo en el principal motor econòmic del territori, el turisme, i donar suport a les iniciatives per al manteniment, la conservació i la promoció del patrimoni històric, cultural i natural. Finalment, les iniciatives desenvolupades mitjançant l’EDLP s’encaminaran a fomentar la cohesió social, promoure la igualtat entre homes i dones i facilitar la incorporació al sector de la gent jove i les dones.

El GALP de la Costa Brava és l’encarregat del disseny i la realització de les estratègies de desenvolupament local participatives (EDLP), que es duran a terme en el període 2017-2023. Actuacions que serviran per dinamitzar el territori a través d’una contribució pública del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) de 7,7 milions d’euros, cofinançada en un 85% per la Unió Europea i un 15% per la Generalitat de Catalunya (1,15M€).

Objectius
• Establir un punt de trobada dels actors locals.
• Reforçar el paper del sector pesquer en l’economia local.
• Descentralitzar la presa de decisions.
• Incrementar la difusió i visibilitat internacional del territori.
• Connectar les comunitats pesqueres europees.
• Facilitar l’accés al territori d’altres fonts de finançament.

El grup està format, com el seu homònim de les Terres de l’Ebre amb qui es repartiran les subvencions, per agents que integren els sectors de la pesca, l’aqüicultura, el turisme, els afers marítims i altres actors econòmics, i també per entitats que representen el sector social i el sector públic local.

Foto: els representants del GALP Costa Brava i Terres de l’Ebre, amb els tres alcaldes al centre, avui, davant el Museu de la Pesca.

Manifestació submarina en defensa de l’entorn de les illes Formigues

Una setantena de bussejadors protesten per la preservació de les Illes Formigues

Asseguren que la zona pateix una «explotació desmesurada» i reclamen que es comenci a aplicar el PEIN que es va aprovar el 2006 i que regula les activitats a la zona.

 

Una setantena de bussejadors han protestat aquest dissabte en una manifestació submarina que s’ha fet davant les Illes Formigues, situades entre Calella de Palafrugell i Palamós. El motiu ha estat denunciar «l’explotació desmesurada» que pateix aquest paratge per part de corallers, aficionats a la pesca esportiva o participants en concursos de submarinisme entre d’altres.

 

Des de l’Associació d’Amics de les Illes For

migues reclamen que es comenci a aplicar el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN), aprovat el 2006 i que regula les activitats que es fan a la zona. El president de l’entitat, Jordi Sistach, explica que han dut a terme l’activitat d’aquest dissabte per denunciar que fa temps que les Illes Formigues reben «una pressió molt gran per part de diversos col·lectius que fan malbé el paratge». Sistach assegura que mantindran les protestes si no s’hi posa solució.

Amb una pancarta on es podia llegir ‘Sóc fràgil. Estima’m’, l’Associació d’Amics de les Illes Formigues han protestat, a sota l’aigua, en protesta per l’explotació que duen a terme diversos col·lectius en aquest paratge. Asseguren que hi ha massa activitat a la zona i exigeixen a la Generalitat i els ajuntaments que apliquin el PEIN que es va aprovar fa onze anys i que regula l’activitat. El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, assegura que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Sistach explica que amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demana que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

A la manifestació submarina d’aquest dissabte hi han participat quatre grups de submarinistes de Llafranc, Palamós i Calella de Palafrugell. Sistach assegura que mantindran les protestes si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’administració i es comença a regular l’activitat.

Fonts:

Ràdio Capital

3/24 

VilaWeb

Diari de Girona

El Punt Avui

Diari Ara