1. Els orígens: una depuradora dissenyada per a una Costa Brava que ja no existeix
1971 — El Consorci de la Costa Brava, pioner
Per entendre el present, cal anar al 1971. Aquell any es va constituir el Consorci de la Costa Brava, un ens pioner a Catalunya que, davant la necessitat de preservar el model turístic, va promoure que els municipis costaners assumissin el sanejament de les seves aigües residuals. Era una aposta estratègica i avançada: la Costa Brava no podia viure del turisme si les seves platges eren un abocador.
Aquell impuls va cristal·litzar en una xarxa de depuradores que, avui, gestionades pel Consorci d’Aigües Costa Brava Girona (CACBGi), adscrit a la Diputació de Girona, agrupen 27 ajuntaments consorciats, 18 depuradores, 138 estacions de bombament i uns 200 km de canonades. De mitjana, aquesta xarxa tracta les aigües residuals de 475.000 habitants l’any.
Gener de 1985 — Inauguració de l’EDAR de Palamós
La depuradora que dóna servei a Palamós —tècnicament anomenada EDAR de Palamós, tot i que està físicament al terme de Mont-ras— es va inaugurar el gener de 1985. En aquell moment era una instal·lació moderna i dimensionada per a la població i l’activitat turística d’aleshores.
Des del primer dia, dóna servei al conjunt del sistema de sanejament del Baix Empordà central: tracta les aigües residuals de Palamós, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni, Mont-ras, Vall-llobrega i, de manera parcial, Begur. En temporada alta, la població equivalent que hi aboca s’apropa als 165.000 habitants.
L’aigua depurada es retorna al mar a través d’un emissari submarí davant la platja de Castell, aproximadament a 1.100 metres mar endins i 30 metres de profunditat. La lògica del disseny era raonable: com més fondo i més lluny de la costa, més dilució i menys risc que les aigües tornessin a la platja.
Però hi havia un problema d’origen
La planta es va construir enfonsada dos metres respecte del terreny que l’envolta, i limitant directament amb la riera de l’Aubi, una riera mediterrània amb un règim hidrològic típic: seca bona part de l’any, però capaç de portar avingudes importants quan plou amb intensitat. La ubicació era barata i convenient des del punt de vista hidràulic —l’aigua hi arribava per gravetat—, però estructuralment perillosa.
Aquest “pecat original” de 1985 és el que, 40 anys després, continua condicionant tot el sistema.
2. L’emissari submarí del Castell: una canonada amb historial
Què és i per què és sensible
L’emissari del Castell és la infraestructura que trasllada l’aigua tractada des de la depuradora fins al punt d’abocament al mar, davant de la platja de Castell. Sobre el paper, és una de les peces més ben pensades del sistema: abocar lluny de costa i en profunditat és, efectivament, una bona pràctica sanitària quan l’aigua que s’aboca ha estat correctament depurada.
Però hi ha dos “peròs” importants:
- Quan la depuradora falla, l’emissari es converteix en un abocador directe. Si la planta no tracta correctament, el tub continua duent les aigües al mar igual, només que brutes.
- El punt d’abocament és en una zona ambientalment excepcional. La platja de Castell forma part de l’espai natural de Castell–Cap Roig, i a pocs quilòmetres hi ha les Illes Formigues, un dels últims reductes de praderia de posidònia oceànica de la Costa Brava en estat relativament ben conservat. Les praderies de posidònia habiten entre Cala Senià i Cala Estreta, davant la platja de Castell i la Foradada, en certs punts de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge, i a les immediacions de les Illes Formigues. Justament on es concentra l’impacte potencial de l’emissari.
La posidònia, recordem-ho, és una planta marina endèmica del Mediterrani declarada hàbitat d’interès prioritari per la Unió Europea el 1992. Serveix de recer a multitud d’espècies, ajuda a mantenir la transparència de l’aigua, produeix la sorra de les platges i captura CO₂. És un indicador extremament sensible de la qualitat ambiental marina.
Els trencaments: un patró que es repeteix
L’emissari del Castell no és una infraestructura fiable. Té un historial de fallades que demostra la seva vulnerabilitat estructural:
- Dècada 2000-2010: Ja existeixen precedents documentats de vessaments vinculats a l’emissari submarí del Castell, amb aparició periòdica de taques visibles al mar prop de les Illes Formigues.
- Gener de 2020 — Temporal Glòria: El Glòria va trencar emissaris submarins a tota la costa catalana (Teià, Vilanova i la Geltrú…) i també va causar danys importants al sistema de sanejament de Palamós.
- Estiu de 2021 — Nova fallada: Després de la reparació dels danys del Glòria, durant l’estiu de 2021 l’emissari va tornar a tenir una fallada a mig recorregut. En plena temporada turística.
- Tardor de 2021: Les pluges intenses tornen a provar el sistema. Arran d’aquests episodis, des de l’Associació Amics de les Illes Formigues es va demanar reunió al consistori per clarificar les sospites que els abocaments durant temporals contenien una barreja d’aigües residuals amb aigües pluvials.
- Gener de 2026 — Temporal Harry: El Consorci declara obres d’emergència complementària a l’emissari submarí pels danys de Harry.
La conclusió empírica és demolidora: cada temporal important trenca l’emissari o afecta el sistema, i cada cop es respon amb una declaració d’emergència.
3. Com està de contaminat l’espai: el que diu l’oficialitat i el que callen les dades
La contaminació associada a la depuradora de Palamós i a l’emissari del Castell és un tema on les dades oficials i la realitat percebuda sovint divergeixen. Val la pena fer una anàlisi matisada.
La versió oficial: “tot està sota control”
Des del temporal Harry, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha autoritzat l’abocament continuat a través de l’emissari perquè, assegura, no hi ha alternatives viables. El Consorci fa analítiques periòdiques i comunica els resultats:
- Les primeres analítiques fetes a la zona de bany de Palamós, entre la Fosca i Castell, no han detectat episodis de contaminació.
- Les analítiques de control al punt d’abocament (1.100 metres mar endins, 30 metres de profunditat) tampoc han detectat contaminació rellevant.
- El CACBGi afirma que “de moment, no hi ha cap analítica que indiqui una afectació sobre la salut pública a les zones de bany ni danys als ecosistemes”.
La lletra petita que mai no es destaca
Aquestes afirmacions són tècnicament certes, però incompletes en diversos aspectes crucials:
- Què mesuren les analítiques i què no. Les analítiques oficials de qualitat d’aigua de bany mesuren fonamentalment dos indicadors de contaminació fecal: Escherichia coli i enterococs intestinals. Aquestes mesures informen sobre el risc sanitari immediat per als banyistes. No mesuren:
- Compostos químics persistents.
- Residus farmacèutics i hormones.
- Microplàstics.
- Impactes crònics a mig i llarg termini sobre ecosistemes marins.
- L’estat de les praderies de posidònia.
- L’estat de les comunitats bentòniques al voltant del punt d’abocament.
- On es mesura. Els controls es fan a les zones de bany (superfície, arran de platja) i al punt d’abocament. Però la dispersió d’un abocament a 30 metres de profunditat segueix dinàmiques complexes: corrents, termoclines, vents. Un indicador superficial normal pot conviure amb una càrrega contaminant al fons.
- Quan es mesura. Els controls són periòdics. Un pic d’abocament durant una nit de pluja intensa pot no ser capturat per un mostreig que es fa setmanalment.
Episodis recents confirmats de mala qualitat de l’aigua
Tot i les declaracions oficials tranquil·litzadores, els fets demostren que la zona té problemes reals recurrents:
- 16 d’agost de 2024: Protecció Civil prohibeix el bany a la Cala Fosca de Palamós per mala qualitat de l’aigua. Bandera vermella.
- 21 d’agost de 2025: Bandera vermella de nou a la Cala Fosca de Palamós per mala qualitat de l’aigua, amb prohibició de bany fins a nou avís.
Aquests episodis són en plena temporada alta i afecten una platja directament vinculada al sistema de sanejament de Palamós. La Fosca està a pocs centenars de metres de Castell i comparteix zona d’influència dels corrents.
I la posidònia?
La qualitat de l’aigua de bany és només un dels indicadors. Les praderies de posidònia oceànica, que els Amics de les Illes Formigues portem anys estudiant i intentant protegir amb la campanya “Salvem la posidònia”, són el veritable sistema d’alarma ambiental de la zona. I aquest canari porta anys cantant.
La posidònia retrocedeix a tota la Costa Brava per múltiples motius —fondeig indiscriminat, augment de la temperatura del mar, terbolesa, nutrients en excés, canvis en la salinitat—, i tots els abocaments, incloent-hi els episodis d’aigües residuals mal tractades, contribueixen a aquest declivi. No hi ha, ara com ara, un estudi oficial robust que quantifiqui específicament l’impacte de l’emissari del Castell sobre les praderies de posidònia properes. I aquesta absència d’estudi és, en si mateixa, una forma de negligència.
4. Una dècada de promeses milionàries: la cronologia del que no s’ha fet
Aquesta és la part més punyent del relat. Si reconstruïm amb dates els anuncis d’inversió a la depuradora de Palamós, veurem un patró gairebé estructural: cada dos anys aproximadament, una nova administració o un nou càrrec fa un anunci públic d’inversió milionària, amb xifres que pugen. Les obres, però, no arriben mai.
Setembre de 2017 — Primer anunci
L’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci Costa Brava anuncien que remodelaran la depuradora de Palamós dins del pla de sanejament 2016-2021. Es parla d’una inversió global de més de 18 milions d’euros per al conjunt d’actuacions. El projecte inclou desdoblar l’emissari terrestre i submarí.
- Promesa: obres dins el període 2016-2021.
- Resultat: cap obra executada en aquell període.
Gener de 2019 — Segon anunci, amb xifres més grans
Jordi Soler, president del Consorci, presenta en roda de premsa un paquet de 7 actuacions per 24 milions d’euros per als tres anys següents. La partida més important és la depuradora de Palamós: 15 milions per a la remodelació integral, més 5,6 milions per ampliar la canonada subterrània cap al mar. Total: més de 20 milions concentrats a Palamós.
Es reconeix públicament que la depuradora “ha quedat petita” i s’ha de rehabilitar. Però s’afegeix la frase clau: “els dos projectes estan en fase prèvia de redacció dels estudis.”
- Promesa: obres en 3 anys, abans de 2022.
- Resultat: només fase d’estudi. Cap obra estructural.
Octubre de 2021 — Tercer anunci
El Consorci publica el document “Avaluació per a l’actualització i renovació de l’EDAR de Palamós” i anuncia que “l’inici de la licitació és imminent”. El document detalla tots els problemes coneguts de la planta: deteriorament de les estructures de formigó armat, processos de tractament incomplets, risc d’inundabilitat i molèsties d’olors i sorolls. Hi ha, fins i tot, la frase premonitòria segons la qual la ubicació de la planta “ja ha provocat diverses inundacions.”
- Promesa: licitació imminent.
- Resultat: no s’executa.
Gener de 2022 — L’advertiment ciutadà
Arran d’aquests anuncis successius, l’Associació Amics de les Illes Formigues emet una nota de premsa en què deixa constància del patró i de la seva preocupació. Cito literalment del document:
Trobem estrany que tot i els anuncis que des del 2017, 2019 o de l’octubre de 2021 es van fent a la premsa d’una inversió milionària en la depuradora, en aquests moments només hi ha sobre la taula el projecte d’estudi de l’ampliació i desdoblament de la Depuradora, això vol dir que tot i voler ser molt àgils i eficients les obres no es podran iniciar aquest 2022 ja que la tramitació és molt complexa.
La societat civil, amb quatre anys d’antelació, ja veia el que acabaria passant.
2023 — Quart anunci, adjudicació de paper
El Consorci adjudica finalment la redacció del projecte per a la millora del tractament de la depuradora, per un preu proper als 160.000 euros. El redactat contempla: increment de capacitat, millora del tractament, flexibilitat davant grans avingudes, reducció de males olors i sorolls, i reserves d’espai per a ampliacions futures.
El maig de 2023, el Govern de la Generalitat aprova el nou Pla de gestió de l’aigua de les conques internes, amb 17 milions d’euros d’inversió relacionats amb la depuradora de Palamós.
- Promesa: ara sí, hi ha pla i projecte adjudicat.
- Resultat: només redacció del projecte. Cap obra.
Gener de 2024 — Cinquè anunci
Es comunica que l’emissari terrestre de la depuradora de Palamós ampliarà la seva capacitat.
- Promesa: millora infraestructural.
- Resultat: pendent d’execució quan arriba el temporal Harry.
19-20 de gener de 2026 — La profecia es compleix
Les precipitacions del temporal Harry assoleixen 223 mil·límetres en menys de 48 hores a Palafrugell. La riera de l’Aubi es desborda per la part sud i inunda completament la depuradora, amb nivells d’aigua de fins a 1,9 metres d’alçada en alguns punts. Set treballadors queden atrapats a l’interior i han de ser rescatats per Protecció Civil de l’Ajuntament de Palamós. La planta perd el subministrament elèctric i queda fora de servei.
Els danys: la major part dels equips electromecànics, el laboratori, les instal·lacions elèctriques —cel·les d’alta i mitjana tensió, quadres de control— i diversos equips de treball. Tot inutilitzat.
Exactament el que el document de 2021 havia posat per escrit: “la ubicació de la depuradora, enfonsada dos metres respecte del terreny que l’envolta i que limita amb la riera d’Aubi, ja ha provocat diverses inundacions.”
Febrer de 2026 — Sisè anunci
Miquel Noguer, president de la Diputació i del Consorci, declara que cal “analitzar alternatives per construir una nova depuradora” en una zona més segura. Afegeix que el temporal “fa més necessari que mai avançar en la definició d’aquest projecte.”
Anàlisi d’alternatives. Definició. Cap mot sobre projecte executiu ni licitació.
La Diputació de Girona demana a l’ACA gairebé 4 milions d’euros per començar la reparació. El Consell Comarcal del Baix Empordà aprova el 9 de febrer una moció per demanar celeritat en la reparació i l’estudi d’una nova ubicació.
Abril de 2026 — Situació actual
A hores d’ara, tres mesos després del desastre:
- La fase de reconstrucció de la part elèctrica es preveia acabar durant aquest mes d’abril.
- Encara no es poden aventurar dates per al retorn al 100% de funcionament.
- Les aigües brutes continuen abocant-se al mar a través de l’emissari del Castell amb tractament mínim.
- L’estudi d’alternatives per determinar la nova ubicació de l’EDAR encara s’està concloent.
- El ple de Palafrugell ha rebutjat el 31 de març una moció d’En Comú Podem que reclamava la reparació urgent, amb el govern municipal i Esquerra justificant que ja s’hi està treballant i qüestionant la viabilitat d’algunes demandes.
Fem balanç: del 2017 al 2026, nou anys, sis grans anuncis públics d’inversió milionària. No se n’ha executat cap de substancial.
Per què passa això: una anàlisi estructural
El que sembla una coincidència d’ineficiència és, en realitat, un problema estructural amb diversos factors:
Complexitat administrativa multinivell
El sistema implica tres nivells d’administració: els ajuntaments (Palamós, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni, Mont-ras, Vall-llobrega, Begur), el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona (adscrit a la Diputació), i l’Agència Catalana de l’Aigua (Generalitat). Cada acord requereix convenis, redacció de projectes, aprovacions, licitacions. I cada transició política reseteja part del procés.
Ciclicitat política i manca de pressió sostinguda
Quan el sistema funciona a nivell visible —aigua de bany correcta a l’estiu—, el tema desapareix de l’agenda política. Només els temporals extrems com el Glòria (2020) o el Harry (2026) el tornen al centre. En l’interval entre temporals, es fan anuncis que serveixen de curtcircuit simbòlic: generen titulars però no obren obres.
El factor cost del trasllat
Traslladar la depuradora a una ubicació més segura implicaria refer la xarxa existent de canonades, estacions de bombament i impulsió de les aigües residuals. És costosíssim i afecta diversos municipis, cosa que complica extraordinàriament la decisió política.
La invisibilitat de la contaminació crònica
Si l’emissari del Castell deixés veure a ull nu el que hi passa, probablement la pressió ciutadana seria molt més gran. Però la contaminació marina —especialment la que afecta posidònies, fons bentònics o es dilueix a 30 metres de fondària— és pràcticament invisible per a qui no es dediqui a mirar-la amb lupa. Això permet un “maquillatge” estadístic còmode basat en els indicadors mínims que marca la normativa.
6. El que reclamem: un pla clar, verificable i urgent
Des de l’Associació Amics de les Illes Formigues, com a entitat que porta anys treballant per la protecció del patrimoni natural marí de la nostra costa, no ens podem acontentar amb un nou anunci d’inversió. Ja n’hem vist sis en nou anys. Reclamem un compromís verificable, datat i transparent.
Reclamacions concretes
- Calendari executiu públic de la reparació post-Harry, amb dates mensuals de les fites principals: part elèctrica, tractament biològic, retorn al 100% del funcionament, retorn al compliment complet dels paràmetres de qualitat de l’efluent.
- Publicació immediata de totes les analítiques fetes a la zona de Castell, la Fosca i les Illes Formigues des del 20 de gener de 2026. No només els indicadors sanitaris de bany, sinó també les analítiques ambientals: paràmetres químics complets, nutrients, sòlids en suspensió, terbolesa.
- Estudi independent d’impacte sobre les praderies de posidònia de la zona d’influència de l’emissari del Castell. Aquest estudi l’haurien d’encarregar conjuntament l’ACA, el CACBGi i les entitats de protecció ambiental, a un ens científic independent.
- Tancament definitiu del procés d’estudi d’alternatives per a la nova depuradora, amb data límit inajornable, i pas immediat a redacció del projecte executiu.
- Calendari vinculant per a l’entrada en servei de la nova depuradora, amb penalitzacions administratives si no es compleix.
- Mesa permanent de transparència i coordinació entre els ajuntaments afectats, el CACBGi, l’ACA, i les entitats ciutadanes i ambientals. Amb publicació trimestral d’avenços.
- Pla de resposta davant episodis de pluja intensa que eviti que cada temporal es converteixi en una declaració d’emergència. Com ja vam apuntar el 2022, això passa per una normativa estatal sobre la “primera pluja”, pendent des de fa anys, i per una gestió coordinada a la conca de l’Aubi.
Taula rodona pendent
La nota de premsa de l’Associació Amics de les Illes Formigues del gener de 2022 acabava amb aquesta frase:
Ens emplacem tots plegats a fer una taula rodona per donar a conèixer a la població, la gestió de l’aigua i com funciona la Depuradora del Baix Empordà.
Quatre anys i un desastre més tard, aquella taula rodona no s’ha fet. Ens reafirmem en la petició. La població té dret a entendre què passa amb les seves aigües residuals, els seus litorals i els seus diners públics.
7. Les Illes Formigues com a testimoni
La història de la depuradora de Palamós és, en última instància, una història sobre com tractem el nostre patrimoni comú. El 1985 es va construir una infraestructura mal situada. El 2017 es va reconèixer que calia renovar-la. El 2021 es va documentar per escrit que corria risc d’inundació. El 2022 la societat civil va posar per escrit el patró de promeses incomplertes. El 2026 el risc s’ha fet realitat.
Mentrestant, les praderies de posidònia de les Illes Formigues —el pulmó del Mediterrani, l’hàbitat d’interès prioritari declarat per la UE el 1992, el tresor natural que tenim la sort de posseir a les nostres aigües— continuen sent, silenciosament, el millor indicador que cap estadística oficial. Si un dia desapareixen, no serà per un sol abocament. Serà per la suma de dècades de decisions administratives posposades, estudis que no s’acaben, projectes que no passen mai a obra, i analítiques que mesuren només allò que és còmode mesurar.
No volem un setè anunci. Volem obres. Volem dates. Volem transparència. I volem que, quan d’aquí a tres anys, cinc o deu, torni a venir un temporal amb el nom que sigui, la depuradora de Palamós estigui preparada per aguantar-lo. Perquè si no, el que hi ha en joc no és només una infraestructura, sinó la credibilitat mateixa d’un model —el de la Costa Brava pionera del sanejament, nascuda el 1971— que s’està ofegant en les seves pròpies contradiccions.