Deserts submarins, garoinades i la urgència
La mesura parcial: reduir la captura recreativa
El Parlament de Catalunya va aprovar fa poc reduir la quota de captura recreativa d’uriços de 150 a 75 unitats diàries. La decisió es va justificar com un pas necessari cap a la sostenibilitat i per respondre a la demanda dels mariscadors professionals, que reclamaven un marc més estricte per reduir la competència deslleial i protegir el recurs.
Tanmateix, aquesta reducció és només un gest parcial. L’impacte real de la mesura és limitat, sobretot si tenim en compte que el problema va molt més enllà de la quantitat d’uriços que cada pescador recreatiu pot capturar en un dia. La qüestió és més complexa: inclou el canvi climàtic, la desertificació submarina, les pràctiques furtives i, també, la pressió gastronòmica derivada de la cultura de les garoinades.
Pesca recreativa: superfície vs subaquàtica
Quan es parla de pesca recreativa, cal diferenciar clarament les modalitats.
- Pesca recreativa de superfície: des de costa o embarcació.
- Pesca recreativa subaquàtica: practicada per bussejadors i pescadors submarins.
Les dades oficials són reveladores:
- 50.193 llicències de pesca recreativa de superfície expedides a Catalunya l’any 2021.
- 3.240 llicències de pesca recreativa subaquàtica en el mateix període.
Aquestes xifres mostren que la gran majoria correspon a superfície. La dada global dels “53.000 practicants” només és certa si es refereix a la suma total de llicències, però no reflecteix l’impacte específic de la pesca subaquàtica.
És per això que quan es debat sobre sostenibilitat, cal matisar quin tipus de pesca recreativa s’està analitzant i quin pes real té en la pressió extractiva sobre les poblacions d’uriços.
La transformació de les poblacions d’eriçons
El declivi del Paracentrotus lividus
Als anys 80 i 90, el litoral català va experimentar explosions demogràfiques de Paracentrotus lividus (uriçó comú comestible). L’absència de depredadors naturals com sargs i dorades —per la seva sobrepesca— va permetre que les poblacions d’aquest uriçó augmentessin fins a arrasar les algues del fons, creant els famosos blanquizals: extensions de roca nua amb molt baixa biodiversitat.
Avui, però, aquesta dinàmica ha canviat. El Paracentrotus lividus es troba en franca davallada. Les seves poblacions són cada cop més escasses i les captures comercials i recreatives en reflecteixen la regressió.
La proliferació de l’Arbacia lixula
El buit ecològic deixat pel Paracentrotus l’ha ocupat l’uriçó negre Arbacia lixula, una espècie no comestible i altament resistent a les condicions càlides i desfavorables. L’Arbacia és un raspallador eficient del substrat i accelera la degradació ecològica: impedeix la regeneració de boscos d’algues i consolida la desertificació marina.
Així, on abans hi havia “blanquizals”, avui hi ha deserts submarins, un fenomen encara més greu que implica la pèrdua quasi total de productivitat i biodiversitat marina.
Canvi global: el motor principal de la crisi
La ciència és clara: el Mediterrani s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial. La Costa Brava registra anomalies tèrmiques de fins a +1,7 °C sobre la mitjana històrica. Aquest escalfament accelerat provoca:
- Estrès tèrmic en els uriços, que veuen compromès el seu sistema immunitari.
- Vulnerabilitat davant patògens com l’herpesvirus OsHV-1, que pot arrasar poblacions senceres.
- Acidificació de l’aigua, que dificulta la calcificació de les closques.
- Fenòmens meteorològics extrems, com el temporal del 2008 que va eliminar el 80% dels adults a les Medes.
El canvi global és avui el factor dominant en la crisi dels uriços. La pesca furtiva i la pressió recreativa agreugen la situació, però són factors secundaris davant la magnitud dels processos climàtics i ambientals.
El furtivisme: un problema persistent
Tot i que el canvi global sigui el principal motor de la crisi, no podem menystenir el paper del furtivisme. Les extraccions il·legals continuen sent habituals: hi ha casos documentats de pescadors que superen àmpliament els límits legals i introdueixen uriços en el mercat negre.
Aquesta pràctica:
- Destrueix l’esforç de regulació.
- Afecta la traçabilitat i la seguretat alimentària.
- Redueix els ingressos dels mariscadors legals.
El control efectiu del furtivisme és imprescindible, amb més vigilància i sancions. Però cal situar-lo en el marc d’un problema més ampli: sense mesures globals per fer front al canvi climàtic i a la degradació d’hàbitats, la vigilància per si sola no revertirà la desertificació submarina.
El paper ambivalent de les garoinades
Les garoinades són una tradició cultural i gastronòmica arrelada al Baix Empordà. Restaurants i cellers han convertit l’uriçó en símbol de temporada, associat al paisatge, la identitat i l’atractiu turístic.
Els beneficis potencials
Ben gestionades, les garoinades poden:
- Reforçar l’estacionalitat: concentrant el consum només en els mesos autoritzats (gener-març).
- Donar valor afegit al producte: els menús temàtics permeten que menys volum tingui més valor econòmic.
- Educar el consumidor: quan s’explica la temporalitat i la fragilitat de l’uriçó, el client pren consciència ambiental.
- Impulsar l’economia local: atraient visitants fora de temporada alta i generant ingressos per restauració i comerç.
Els riscos reals
No obstant això, les garoinades també comporten riscos evidents:
- Augment sobtat de la demanda: molts restaurants necessiten grans quantitats d’uriços en un període curt.
- Incentiu al furtivisme: per abastir tots els establiments, alguns recorren a producte il·legal sense traçabilitat.
- Risc de sobreexplotació: la pressió concentrada pot buidar zones locals en poc temps.
- Models fracassats: a Sicília, la pressió gastronòmica va portar les poblacions d’uriços a la quasi extinció.
Quan són part de la solució
Les garoinades només poden ser sostenibles si es basen en:
- Traçabilitat estricta: garantir que tot producte procedeixi de captures legals i controlades.
- Qualitat per damunt de quantitat: menys volum, més valor gastronòmic i cultural.
- Enfocament educatiu: explicar als clients la importància de respectar els cicles naturals.
- Connexió amb la conservació: vincular els esdeveniments a campanyes de sensibilització ambiental.
Així, les garoinades poden ser una eina per donar valor al recurs i no per accelerar la seva desaparició. Però cal un compromís ferm de restauradors, mariscadors i institucions.
Desertificació submarina: més enllà de les quotes
El que avui es veu a moltes cales i punts rocosos de la Costa Brava no són ja blanquizals, sinó deserts submarins. La desertificació marina implica:
- Absència d’algues estructurals com Cystoseira crinita.
- Predomini d’espècies oportunistes i invasores.
- Proliferació d’uriços no comestibles com Arbacia lixula.
- Pèrdua accelerada de biodiversitat i productivitat ecològica.
Aquesta nova realitat fa que el debat polític sobre si s’han de capturar 75 o 150 uriços recreatius al dia sigui insuficient. La qüestió és molt més profunda: com revertir la desertificació marina en un context de canvi climàtic accelerat.
Què proposem des d’Amics de les Illes Formigues
- Control efectiu del furtivisme amb més vigilància i sancions.
- Compliment estricte de les quotes professionals, amb traçabilitat i rotació de zones.
- Regulació de les garoinades per garantir traçabilitat i sostenibilitat.
- Restauració d’hàbitats marins com la posidònia i les algues estructurals.
- Polítiques climàtiques locals per reduir emissions i reforçar la resiliència marina.
- Educació ciutadana per canviar hàbits de consum i crear consciència ecològica.
- Recerca científica constant per monitoritzar les poblacions d’eriçons i adaptar la gestió.
El futur dels uriçosxf de mar a la Costa Brava no depèn només de quotes de captura. Depèn de si som capaços de fer front al canvi climàtic, controlar el furtivisme, regular la pressió gastronòmica i restaurar els hàbitats perduts.
Els uriços són un indicador de salut marina: quan retrocedeixen, vol dir que el mar s’empobreix i es desertifica.
Des d’Amics de les Illes Formigues defensem una visió integral i valenta proclamant la importància dels debats i acció concencuades i més global.
Uneix-te a Amics de les Illes Formigues i ajuda’ns a defensar la nostra costa. El futur del nostre mar depèn de tots nosaltres.
