La Mediterrània és considerada un “punt calent” (hotspot) a nivell de biodiversitat tant marina com terrestre, sent un dels punts més importants a nivell mundial, tot i que representa menys d’un 1% de la superfície marina mundial. Aquesta alta biodiversitat és rellevant, ja que entre un 4% i un 18% de les espècies marines conegudes del món es troben a la Mediterrània, i aproximadament un 20% de les espècies de la conca són úniques (endèmiques).
No obstant això, la Mediterrània es troba sota molta pressió. Alguns factors de pressió són:
- Turisme i població: Hi viuen 150 milions de persones, i la regió rep 150 milions de turistes cada any, sent la zona geogràfica del món que rep més turistes.
- Tràfic marítim: Un terç del tràfic marítim mundial passa per la Mediterrània, malgrat que no arriba a l’Àrtic, la qual cosa implica una pressió considerable.
- Explotació d’hidrocarburs: L’explotació d’hidrocarburs està augmentant, amb prospeccions petrolieres en marxa.
- Contaminació: La major part de la contaminació prové d’origen terrestre. El Mediterrani rep el 20% dels abocaments mundials d’hidrocarburs (635.000 tones anuals) i dos terços de la contaminació té origen terrestre (10 bilions de tones d’aigües residuals industrials i urbanes abocades anualment, el 90% sense tractament). El 60% d’aquesta contaminació es genera a França, Espanya i Itàlia.
- Sobreexplotació: Els recursos estan sobreexplotats des de fa mil·lennis.
- Canvi climàtic: És una de les zones que més pateix el canvi climàtic; l’impacte en aquesta regió és superior al d’altres regions del planeta. A més, les espècies endèmiques de la Mediterrània no poden migrar més al nord quan les temperatures s’escalfen, ja que hi ha el continent, la qual cosa suggereix que l’extinció serà massiva.
La Mediterrània també conté 15.000 illes i illots, 348 canyons submarins (dels quals gairebé ningú en parla) i 240 muntanyes marines. A Catalunya, Depana està fent sortides per veure els cetacis justament a la zona dels canyons submarins.
Marc jurídic i eines de conservació marina
Existeix un marc jurídic internacional per prendre mesures, com el Conveni de Diversitat Biològica (al qual respon l’objectiu de la xerrada de Purificació Canals), el Conveni de la Mediterrània i un acord específic per a cetacis anomenat ACOBAMS (per cetacis de la Mediterrània i el Mar Negre). El Conveni de Barcelona (signat el 1975) va ser el primer acord de Nacions Unides específic per a un marc regional marí.
Les dues eines principals per treballar en la conservació marina són les Àrees Marines Protegides (AMP) (anomenades MPA en anglès) i la restauració.
Àrees Marines Protegides (AMP) i Reserves Marines Totalment Protegides
A la Mediterrània:
- Existeixen 74 designacions nacionals diferents d’AMP.
- El 97% de les AMP es troben a la zona europea del nord de la Mediterrània.
- Actualment, hi ha un 8,3% de cobertura d’espais protegits al mapa de la Mediterrània, però si se n’exclouen les grans àrees que no tenen gestió, la cobertura es redueix a un 4%.
- Aquestes àrees protegides estan lluny de complir la Meta 3 del Marc Global per la Biodiversitat (que busca protegir almenys el 30% de les zones costaneres i marines per al 2030).
Tipus d’AMP i exemples a Catalunya i la Mediterrània:
- Corredor de Cetacis: Està decretat (validat pel Conveni de Barcelona) com a zona protegida, però no el gestiona ningú. És considerat un “parc de paper”. Si l’objectiu és protegir els cetacis, la primera mesura hauria de ser fer baixar la velocitat de navegació per evitar col·lisions. Aquesta mesura podria ser decidida unilateralment pel govern espanyol i comunicada a l’Organització Marítima Internacional.
- Santuari Pelagos (Mar de Ligúria): Creat per Itàlia, Mònaco i França per a mamífers marins. També és considerat un “parc de paper” amb gestió limitada.
- Parc Nacional de Cabrera: És l’àrea marina protegida gestionada més gran de la Mediterrània.
- Reserves de Pesca a Catalunya: La Reserva de Mesia Blanca (Grapissà de Mesia Blanca), una zona de sorgència d’aigües termals amb posidònia, i Ses Negres a Begur, són reserves decretades per l’Estat a través de Pesca.
- Zones 100% Protegides: Si es busquen àrees 100% protegides (on no es permet fer res), només hi ha un 0,06% de la Mediterrània.
Eficàcia i gestió de les AMP:
L’eficàcia de les AMP depèn del nivell de protecció, la mida, la ubicació (rellevància ecològica i connectivitat), i que es compleixin les normes. La combinació d’un alt nivell de protecció i una gestió activa produeix resultats molt superiors. La gestió eficaç requereix la implicació de totes les parts interessades, un pla de gestió, una unitat de gestió i recursos suficients.
Protecció d’Àrees Marines Totalment Protegides (MPT-R):
Les reserves marines totalment protegides (tancades a la pesca i altres usos extractius o nocius) són eines poderoses per a la conservació.
- Mida de la protecció necessària: Tot i que actualment menys de la meitat de l’u per cent dels oceans del món estan protegits, i potser només una deu mil·lèsima part de tots els oceans estan protegits de qualsevol forma de pesca, l’opinió científica emergent suggereix que caldria protegir entre 20% i 50% dels mars per reduir els riscos d’explotació excessiva i el col·lapse de les poblacions, i mantenir la biodiversitat. El 20% o més representa una meta a llarg termini.
- Beneficis: Promouen un ràpid augment de l’abundància, la mida, la biomassa i la diversitat dels animals. A més, protegeixen els hàbitats del dany causat pels aparells de pesca i faciliten la recuperació davant de pertorbacions catastròfiques.
- Restauració de poblacions: Les poblacions de peixos s’acumulen ràpidament (la biomassa es duplica en 3-5 anys) i els individus grans i longeus tenen una producció d’ous molt més gran. Això augmenta la repoblació dels territoris de pesca.
- Desbordament: L’augment de les poblacions a les reserves pot provocar l’emigració d’individus (desbordament) cap a zones de pesca adjacents, la qual cosa beneficia els pescadors locals.
- Protecció d’espècies migratòries: Les reserves són útils per a espècies migratòries si es situen en àrees crítiques on es congreguen i són vulnerables a la captura, com les zones de congregació per al desovament.
- Pesca destructiva: La pesca d’arrossegament (arrastre) destrueix i transforma els ecosistemes del fons marí, convertint-los en hàbitats simplificats i de poca diversitat. Les reserves ofereixen el refugi necessari contra aquesta pràctica.
- Usos permesos: L’objectiu no és excloure les persones, sinó protegir la vida marina dels danys. S’han de limitar o excloure altres activitats extractives o nocives (mineria, dragatge, abocaments, ancoratge, etc.). Els usos no extractius (busseig, natació, trànsit d’embarcacions) es permeten sempre que no causin dany.
El Medi Marí a Catalunya: Competències i Planificació
A Catalunya, la responsabilitat administrativa de la protecció marítima es divideix en:
- Aigües interiors: Són competència de les comunitats autònomes (Generalitat). Aquestes inclouen la Costa Brava, la zona prop del Delta de l’Ebre i la zona de Barcelona. Si no es creen més AMP en aquestes zones, és per manca de voluntat.
- Aigües exteriors (fins a la zona d’exclusió econòmica de 200 milles): Corresponen a l’Estat.
La Generalitat ha publicat recentment el mapa d’hàbitats marins (cartografia de d’hàbitats de tota la costa catalana) per planificar la protecció i la restauració. Es preveu que d’aquí surtin propostes interessants, ja que els fons marins catalans estan en bastant mal estat.
A nivell de planificació, la reorganització de les polítiques de conservació de la natura de Catalunya inclou el medi marí:
- La Subdirecció de Biodiversitat manté les funcions de planificació i creació d’instruments.
- El SINATCAT (Sistema d’Informació de la Natura de Catalunya) busca integrar i transversalitzar tota la informació sobre biodiversitat, incloent dades sobre espècies i hàbitats, per garantir que la gent tingui accés al coneixement de la biodiversitat.
- La Generalitat treballa en l’elaboració d’una nomenclatura de la conservació de la biodiversitat de Catalunya (llistat estandarditzat de pressions, amenaces, mesures de conservació, espècies i hàbitats) per traduir les necessitats normatives internacionals.
- S’està passant d’una gestió de “una necessitat, una resposta” a “una resposta per moltes necessitats”, utilitzant Mòduls Integrats de Biodiversitat (MIB). Aquests MIB cerquen la interrelació entre espècies i processos dins dels ecosistemes i ambients.
La Posidònia Oceànica: Importància, Amenaces i Protecció
La Posidònia oceànica és una de les espècies marines més destacades i esmentades en les fonts.
- Naturalesa i Endemisme: És una fanerògama (planta amb fulles, flors i fruits, semblant a les terrestres) adaptada al medi marí, i és endèmica del Mar Mediterrani.
- Ecosistema clímax: Les praderies de Posidònia formen l’ecosistema clímax més important del mar Mediterrani, l’equivalent als boscos terrestres.
- Importància Ecològica i Física:
- Són l’ecosistema més productiu del Mediterrani i la seva principal font d’oxigenació (generen entre 4 i 20 litres d’oxigen diaris per metre quadrat).
- Estructuren el fons i són hàbitat de més de 400 espècies de plantes i 1000 d’animals.
- Són una important zona de cria i reproducció (reproducció, posta i alevinatge) per a moltes espècies de peixos, mol·luscs i crustacis d’interès comercial.
- Formen esculls-barrera en aigües someres, frenen l’onatge i protegeixen el litoral de l’erosió.
- Els seus rizomes retenen el sediment, i els arribassaments (acúmuls de fulles mortes a les platges a la tardor i l’hivern) atenuen l’impacte de l’onatge i ajuden a formar sorra, evitant la regressió de la línia de costa.
- Regressió i Amenaces: La Posidònia es troba en regressió a gairebé tota la costa espanyola (el 78% de les praderies espanyoles presenten una disminució de la densitat de feixos). Les principals amenaces són:
- Pesca Ilegal d’Arrossegament (Rossecament): Una de les causes de major degradació, especialment a profunditats inferiors a 50 metres, malgrat estar prohibida pel Reglament de Pesca de la UE per al Mediterrani (Reglament CE núm. 1626/94).
- Fondeig d’Embarcacions: Principal causa de degradació en zones molt localitzades (cales de Balears, Costa Brava). L’acció física de les ancores, pintures i residus alteren l’hàbitat.
- Contaminació Marina: Principalment d’origen terrestre, provoca turbidesa que impedeix la fotosíntesi i causa la mort de la planta, així com l’abocament de substàncies tòxiques.
- Obres i Infraestructures Litorals: Ports esportius, espigons i regeneració de platges provoquen destrucció directa, dragats i un augment de la turbidesa.
- Espècies invasores: Com la Caulerpa taxifolia, que competeix amb la Posidònia.
- Distribució a Catalunya: A Catalunya hi ha dades disperses, però la Xarxa de Vigilància de la Generalitat està fent un seguiment. Es destaquen les praderies de les Illes Medes (bon estat de conservació), la zona al nord de Barcelona (Mataró), i al litoral sud (entre Sitges i Tarragona, molt fragmentada i degradada per la flota d’arrossegament).
- Cambrils: Hi ha un alguer de Posidònia (a la platja del Cabet) protegit per iniciativa municipal amb la instal·lació de boies i regulació d’usos, demostrant que no tot ha de ser decretat com a parc nacional per a tenir mesures de protecció i impacte positiu en la població.
Restauració del Medi Marí
El nou Reglament Europeu de Restauració (aprovat recentment) es basa en el Marc Global per la Biodiversitat i defineix la restauració com la contribució a la recuperació d’un ecosistema per millorar-ne l’estructura i les funcions.
- Objectius de Restauració Marítima: Per als ecosistemes marins, es demana restaurar almenys el 30% de la superfície dels hàbitats degradats per al 2030.
- Tipus d’Hàbitats Marins a Restaurar: Inclouen llits de vegetació marina (prats de Posidònia), boscos de macroalgues, bancs de marisc, camps d’esponges, coralls i corel·lígens, entre altres.
- Complexitat i urgència: La restauració és complexa i costosa, ja que els fons marins estan gairebé més degradats que la part continental del planeta.
- Restauració de “Boscos Animals Marins”: S’esmenta el projecte europeu Ocean Citizen, que té cinc ubicacions de recerca per a la recuperació de boscos animals marins (amb coralls i esponges), una d’elles a Tarragona davant de Punta de la Mora.
Contaminants en el Medi Marí
En el context de l’aplicació de fangs de depuradora, es fa referència a la contaminació de les aigües que, en darrera instància, impacta el medi marí.
- Els fangs residuals, subproductes del tractament d’aigües, tradicionalment es duien a un abocador o, pitjor, a les zones litorals on es dipositaven directament al mar.
- Les aigües residuals són recollides per xarxes de clavegueram i es concentren prop de la línia de costa i del desguàs natural al mar.
- L’EDAR de Palamós (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) tracta les aigües residuals mitjançant un tractament biològic i terciari (cloració) i les aigües tractades són abocades directament al mar.
- El mercuri és molt tòxic i s’acumula i es concentra en animals marins cada cop més grossos, fins a arribar a la tonyina.
- L’increment en l’ús domèstic de productes que contenen nanopartícules de plata (detergents, sabons, bactericides) suposa un augment en la concentració de plata en els fangs d’EDAR.
La contaminació marina, especialment els abocaments d’aigües residuals urbanes no depurades, es una causa directa de la regressió de les praderies de Posidònia. La Directiva 91/271/CEE obliga a depurar les aigües residuals urbanes de poblacions de més de 2.000 habitants equivalents que aboquin en aigües continentals. A més, estableix que les aigües abocades a zones costaneres han de rebre un tractament adequat. El Conveni de Barcelona també conté protocols sobre la contaminació d’origen terrestre.
Amb molt de detall, a continuació es presenta la informació continguda en els documents relatius a la Reorganització de les Polítiques de Conservació de la Natura de Catalunya que fa referència al mar Mediterrani, la costa i la seva conservació.
La reorganització de les polítiques de conservació es planteja amb l’objectiu d’adaptar-se a l’actual crisi ambiental global i garantir una gestió transversal, eficaç i adaptativa.
I. Inclusió del Medi Marí en la Planificació i Legislació
1. La Visió Transversal de les Polítiques
Un dels principis fonamentals de la reorganització és que la política ambiental ha de ser transversal, incorporant el vector biodiversitat en les diferents polítiques sectorials.
Dins de les Necessitats (Inputs) que impulsen les noves polítiques, es troben diverses legislacions sectorials i estratègies que afecten directament el medi marí i costaner:
- Directiva Marc Aigua.
- Llei de Pesca.
- Estratègia Marítima Catalunya.
- Llei Restauració Natura.
- Requeriments de les Directives/MAP (Marítime Protected Areas).
La Subdirecció de Persones i Natura (SPN) s’encarregarà de la interacció amb polítiques sectorials i treballarà en Comissions de treball de polítiques sectorials (política soft o d’acords socials) per arribar a consensos sobre com incorporar el vector biodiversitat en la política sectorial. Aquesta subdirecció també gestiona l’ús públic i la interacció amb el món local i el tercer sector.
2. Regulació d’Usos Específics en el Medi Marí i Costaner
La transformació del model de treball (enfocament soft-hard) busca arribar a acords socials (soft) i eventualment normativitzar (hard) la regulació d’usos i aprofitaments per garantir l’equilibri amb la conservació de la biodiversitat.
Dins de les activitats d’Usos/Activitats que s’estan desenvolupant mitjançant models de regulació es troben:
| Ús/Activitat Marítima i Costanera | Fase en la Planificació 2025-2028 |
| Navegació i accés al medi marí | MODEL (2025) / IMPLEMENTACIÓ (2026) |
| Abalisaments marins i camps de boies | MODEL (2025) / IMPLEMENTACIÓ (2027) |
| Activitats subaquàtiques (busseig, snorkel…) | MODEL (2025) / IMPLEMENTACIÓ (2026) |
| Activitats aquàtiques (kaiks, padel surf, natació marítima…) | MODEL (2025) / IMPLEMENTACIÓ (2026) |
| Activitats de platja (bany de platja, sky surf, patins…) | MODEL (2025) / IMPLEMENTACIÓ (2026) |
També s’estan considerant models per a l’Ordenació i regulació de l’aprofitament dels recursos naturals i de les obres i actuacions que inclouen:
- Pesca marítima recreativa.
- Pesca marítima professional i aquicultura.
- Especificacions per a obres i actuacions domini públic marítimo-terrestre.
II. Eines per a la Conservació Marina i Costanera
1. Mòduls Integrats de Biodiversitat (MIB)
Els Mòduls Integrats de Biodiversitat (MIB) són un element clau del nou sistema, ja que permeten agrupar la informació per ambients per donar una resposta transversal. El MIB inclou informació sobre espècies, hàbitats, processos, amenaces, mesures i actors.
Dels 25 ambients identificats per a la planificació, tres estan directament relacionats amb el medi marí i costaner:
| Codi | Llistat Ambients | Fauna EN | Flora EN | Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) |
| 1.1 | Bentònics | 8 | 11 | 4 |
| 1.2 | Nectònics i superfície | 9 | 0 | 0 |
| 2.2 | Roquissars litorals | 2 | 4 | 2 |
| 2.3 | Zones humides halòfiles de litoral | 4 | 11 | 7 |
Nota: Els Ambients 1.1 Bentònics i 1.2 Nectònics i superfície són els ambients purament marins. Els ambients 2.2 i 2.3 són costaners.
2. Plans de Recuperació i Conservació Integrats (PRCIs)
Per reduir la càrrega administrativa i garantir la coherència de les estratègies, els Plans de Recuperació i Conservació (PRC) s’elaboraran de forma integrada, agrupant diverses espècies i hàbitats dins d’un mateix ambient.
La planificació dels PRCIs marítims (Codi 1) i costaners (Codi 2) es preveu amb el següent calendari:
| Codi | Pla de Recuperació i Conservació | 2026 | 2027 | 2028 | 2030 |
| 1.1 | Bentònics | MIB (HIC) | MIB (SP) | PRC (IP+AI) | APROVAT |
| 1.2 | Nectònics i superfície | MIB | – | PRC (IP+AI) | APROVAT |
| 2.1 | Ambients psammòfils | MIB | – | PRC (IP+AI) | APROVAT |
| 2.2 | Roquissars litorals | MIB | – | PRC (IP+AI) | APROVAT |
| 2.3 | Zones humides halòfiles de litoral | MIB (HIC) | MIB (SP) | PRC (IP+AI) | APROVAT |
L’objectiu global és tenir el 100% de les espècies i hàbitats aprovats en plans d’aquí al 2030.
3. SINATCAT i Informació Geològica
El SINATCAT (Sistema d’Informació de la Natura de Catalunya) és l’eina de digitalització central. Incorporarà dades sobre espècies i hàbitats en les seves Bases de dades d’hàbitats i tindrà una nova integració API amb el SIG corporatiu, la qual cosa és fonamental per a la gestió d’espais marins i l’ús de la cartografia d’hàbitats marins (la Generalitat ja ha publicat el mapa d’hàbitats marins de tota la costa catalana com a primer pas per planificar què protegir i restaurar).
III. Conservació Específica d’Espais Costaners i Marins
El document de reorganització també estableix els objectius dels Plans de Protecció del Medi Natural i el Paisatge (PPMNP) i l’inici de treballs en espais amb una important component costanera:
| Espai Natural Protegit | Accions Previstes 2026-2028 |
| Aiguamolls de l’Empordà | Consulta pública prèvia PPMNP (2026). Informació pública PPMNP (2027). Aprovació PPMNP (2028). |
| Delta de l’Ebre | Consulta pública prèvia PPMNP (2026). Inici PPMNP (2026). |
| Montgrí, Illes Medes i Baix Ter | Consulta pública prèvia PPMNP (2026). Participació (2028) i Informació pública PPMNP (2028). Inici PPMNP (2026). |
| Cap de Creus | El Cap de Creus (ES5120007) és citat com un dels LICs de Catalunya amb praderies de Posidònia en la proposta oficial. |
| Cap de Santes Creus | El Cap de Santes Creus (ES5140001) és citat com un dels LICs de Catalunya. |
A més, en el marc del calendari 2026-2030, s’iniciarà el Pla de Gestió ZEPA Delta Llobregat, una àrea costanera d’importància per a les aus.
IV. Informació Addicional sobre el Medi Marí i la Costa
Les fonts complementàries aporten un gran nivell de detall sobre la gestió de la costa i el mar:
1. Pesca Marítima Professional i Recreativa
La Pesca marítima professional i aquicultura i la Pesca marítima recreativa són considerades activitats que requereixen ordenació i regulació en el marc dels acords soft.
- Amenaça de la Pesca d’Arrossegament: La pesca illegal d’arrossegament (arrastre) a profunditats inferiors a 50 metres és considerada una de les principals causes de regressió de les praderies de Posidònia oceanica a Espanya. El Reglament de Pesca de la Unió Europea per al Mediterrani (Reglament CE núm. 1626/94) ja prohibeix la pesca d’arrossegament sobre praderies de fanerògames marines.
- Vigilància i Penalització: WWF/Adena demana la vigilància en mar i port per les administracions competents, el control de la potència dels vaixells (prohibits els de més de 500 CV), i la penalització dels incompliments de pesca amb xarxes d’arrossegament dins de les praderies de Posidònia, sent necessari que l’arrossegament es faci en aigües profundes allunyades dels alguers.
- Arrecifes Artificials: Es defensa la instal·lació i seguiment d’arrecifes artificials disuasoris (antiarrossegament), que han demostrat la seva eficàcia en la protecció dels fons marins i la recuperació de Posidònia. Es recomana instal·lar arrecifes de més de 8 TM perquè els arrastrers no els puguin desplaçar.
2. Conservació de la Posidònia Oceànica
La Posidònia oceanica és una planta endèmica del Mediterrani i les seves praderies són considerades hàbitat prioritari (1120) a l’Annex I de la Directiva Hàbitats. L’estat de conservació d’una praderia de Posidònia és un dels millors indicadors de la salut ambiental del mar Mediterrani.
Estat a Catalunya:
- Xarxa de Vigilància: La Xarxa de Vigilància de praderies de Posidònia de la Generalitat de Catalunya està realitzant un gran esforç en la seva identificació i seguiment.
- Illes Medes: Presenten una praderia molt estudiada i en bon estat de conservació.
- Litoral Sud: El litoral sud de Catalunya (des de Sitges fins a Tarragona) té una praderia molt fragmentada i degradada a causa de les flotes arrastreres que operen a la zona. La praderia de L’Atmella de Mar (al sud de Tarragona) manté un bon estat de conservació.
Causes de la Regressió (Degradació Física i Biològica):
- Pesca d’Arrastre Ilegal (ja esmentada).
- Fondeig Excessiu: El fondeig incontrolat d’embarcacions de recreo en determinades zones i èpoques és una causa de degradació física.
- Contaminació Marina: La contaminació per aigües residuals no depurades i els abocaments industrials causen degradació biològica.
- Contaminació Industrial a Catalunya: Catalunya és responsable de gairebé el 70% de la contaminació industrial espanyola que es vessa al Mediterrani (incloent indústries tèxtils, petroquímiques i de fertilitzants).
- Obres Litorals: Actuacions sobre el litoral com espigons, regeneració de platges i construcció de ports esportius causen regressió.
Propostes de Conservació (WWF/Adena):
- Ampliació LICs: Incrementar el nombre de Llocs d’Importància Comunitària (LIC) per garantir la representativitat d’aquest hàbitat prioritari. WWF/Adena proposava la inclusió de grans praderies paral·leles a la costa a Barcelona i Tarragona, com Mataró-Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú-Sitges, Salou-Cambrills i L’Atmella de Mar.
- Regulació de Fondejos: S’ha de regular els fondejos incontrolats i delimitar àrees d’ancoratge especials, instal·lant trencs de fondeig (per exemple, a Tabarca i Balears).
- Estudis d’Impacte Ambiental (EIA): Calen EIA rigorosos abans de realitzar qualsevol actuació costanera.
- La regeneració de platges ha d’evitar les actuacions pròximes a Posidònia, ja que la millor defensa d’una platja és una praderia en bon estat.
- Es prefereix la reestructuració de ports existents a la construcció de nous ports esportius.
- Xarxa d’Espais Protegits Marins (MAP): Creació d’una xarxa efectiva d’espais naturals protegits al mar que tinguin un caràcter conservacionista (no només per a la gestió pesquera) per protegir la riquesa natural.
3. Contaminació Marítima i Domini Públic Marítimo-Terrestre
La conservació del medi marí també es veu afectada per la gestió de la contaminació generada a terra:
- Fangs de Depuradora: El gran volum de fangs (biosòlids) resultants del tractament d’aigües residuals s’havia gestionat tradicionalment en abocadors o, pitjor encara, es dipositaven directament al mar a les zones litorals. Actualment, l’ús agrícola com a adob biològic és una opció estesa.
- EDAR de Palamós: L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Palamós aboca les aigües tractades directament al mar. Aquesta EDAR serveix a una població equivalent a 165.450 habitants i es troba en una comarca (el Baix Empordà) on el règim turístic estacional provoca que la població es dupliqui o tripliqui a l’estiu.
- Mercuri: El mercuri és un verí acumulatiu que s’introdueix i s’acumula en la cadena alimentària i es concentra en animals marins cada cop més grossos, fins a arribar a la tonyina.
- Normativa: El Conveni de Barcelona conté protocols sobre la Contaminació d’Origen Terrestre i demana la immediata implementació dels protocols ja ratificats per Espanya, així com la ratificació dels protocols sobre Residus Transfronterers i Fons Marins.
Finalment, la nova planificació requereix Especificacions per obres i actuacions domini públic marítimo-terrestre per minimitzar l’impacte en aquests espais crítics.
