Taula de Cogestió; Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

ESBORRANY del Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL Palamós, 12 de juliol de 2018

ENTITATS PARTICIPANTS

  • Amics de les Illes Formigues
  • Associació Amics Museu de la Pesca
  • Associació de Naturalistes de Girona
  • Associació de Veïns i Amics de Sa Riera
  • Associació Sotaigua
  • S’Agulla
  • Club Nàutic Sa Riera
  • Fundació Mar
  • Grup de Custòdia Marina – XCT
  • Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima
  • Salvem el Golfet

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

Els subàmbits dins l’àmbit de Societat Civil

Es fa aquesta nova proposta de subàmbits que, en tot cas, s’haurà de tancar a la propera trobada:

1) Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí.

En aquest subàmbit s’inclourien les entitats amb la finalitat explícita de divulgació, conservació i protecció del medi ambient marí. A l’annex 1 apareix la relació d’entitats de la base de dades d’aquest procés, indicant el subàmbit al que pertanyerien cadascuna d’elles. Hi hauria entitats del territori (Amics de les Illes Formigues, S’Agulla, Salvem el Golfet, Sotaigua, Fundació Promediterrània, Fundació Mar…) i entitats conservacionistes d’un abast territorial de País, però que treballen específicament el tema marí (Naturalistes de Girona, Xarxa de Custòdia del Territori – Grup de custòdia marina-,…)

2) Conservació de la costa i el litoral.

Aquest àmbit agruparia a les entitats que estan preocupades per la conservació i protecció del medi ambient marí, però que no ho treballen explícitament, sinó que forma part de les seves reivindicacions. Es podrien incloure en aquest subàmbit les entitats excursionistes (com el Club Alpí Palamós), entitats veïnals (com l’associació de veïns i amics de Sa Riera, del Barri de Sant Joan, de Cala Margarida o de la Fosca) o altres tipus d’entitats relacionades amb el patrimoni natural (com l’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima). El Club Nàutic Sa Riera i el Club Natació Palamós consideren que en principi també estarien dins d’aquest subàmbit, tot i que la proposta final es tancarà a la segona ronda de sessions un cop es concreti l’abast dels subàmbits dels Usuaris.

Els temes a abordar en el marc de la Taula

Es tracta d’una primera pluja d’idees sobre els temes que cada àmbit desitjaria abordar en el sí de la Taula i que, amb les aportacions dels quatre àmbits, permetrà elaborar el document marc de treball inicial.

Per part del subàmbit de “Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí”.

1. Estudi, seguiment i recuperació d’espècies.
Es constata que hi ha manca d’informació (cartografia, inventari d’espècies, seguiment…) que ens permeti saber l’estat actual del medi marí per poder-hi actuar adequadament.
2. Identificació d’”àrees de respiració”.
Una vegada es disposi de la informació sobre l’estat actual del medi marí, caldria identificar àrees o zones tampó, que actuïn com a zones de transició protectores de les àrees més valuoses.
3. Vigilància i inspecció.
Per part d’aquest subàmbit es considera que la vigilància i inspecció del medi marí (ex. el control de la velocitat de les embarcacions) és insuficient i que això està repercutint sobre la seva conservació.
4. Sensibilització i informació per incrementar la consciència ambiental de la ciutadania.
Un aspecte que s’hauria de treballar en el marc de la Taula es refereix a la necessitat d’incrementar la consciència ambiental de la ciutadania a través de la sensibilització, l’educació, la formació i la informació.
5. Inversió per a la conservació.
La Taula hauria d’abordar les raons de la manca d’inversions per a la conservació del medi marí i l’espai litoral i explorar possibles solucions.
6. Impactes de la planificació sectorial sobre la conservació del medi marí.
Un aspecte que preocupa molt és tot el ventall d’impactes derivats de la planificació sectorial, especialment de la planificació urbanística. Entre d’ altres, es parla de les depuradores i del sanejament, de la qualitat de l’aigua, de l’increment d’urbanitzacions i nous habitatges a la costa…
7. Acompliment de la normativa
La sensació és que ja hi ha molta normativa que teòricament hauria de garantir els objectius de conservació de l’espai i la compatibilitat o no d’alguns usos. La Taula haurà de contribuir a la difusió del què ja està regulat i en el seguiment estricte del seu acompliment.
Per part del subàmbit Conservació de la costa i el litoral.
8. Ampliació de l’àmbit d’actuació a tot el Baix Empordà.
Es proposa que s’ampliï l’àmbit d’actuació de la Taula de Cogestió a tot el litoral de la comarca de Baix Empordà. En concret, es planteja que arribi fins L’Estartit i comprengui una franja litoral interior entre 3 i 5 kilòmetres.
9. Residus i brosses al litoral i a la costa.
La gestió de l’acumulació de brossa i residus amb impacte directe sobre l’àmbit marí que es vol protegir s’ha d’abordar amb urgència.
10. Conflictes d’usos al litoral.
En concret, es parla de les pernoctes a les cales i de les festes nocturnes.
11. Senyalització de les zones de reserva (Reserva Marina Ses Negres, a Begur).
La Reserva Marina de Ses Negres és un espai protegit a Begur, entre el Cap de Ses Negres i Pa de Pessic, que ocupa 80 hectàrees i on només es pot accedir de manera restringida. Es considera que un tema important és l’establiment de criteris unificats a l’hora de senyalitzar aquesta zona de reserva o d’altres.
12. Els moviments de sorra entre les platges de l’espai d’actuació i veïnes.
Es tractaria de coordinar-se per fer una gestió integral de la dinàmica litoral amb incidència en l’acumulació o la pèrdua de sorra de les platges.
Per part del subàmbit Cultural i Patrimonial.
13. Reconeixement del territori i dels seus valors.
Es considera que el primer pas de cara a aconseguir la resta d’objectius, consisteix en reconèixer el territori i els seus valors. Això passa per una identificació d’aquest territori, la posada a disposició d’eines per conservar-lo i l’establiment de mecanismes per difondre els seus valors.
14. Recuperació de la memòria històrica del Patrimoni.
Es tractaria de recollir tot el que faci referència a l’historia del territori que està dins d’aquesta Taula de cogestió.
15. Informació, difusió i divulgació del territori.
Resulta fonamental l’increment de la conscienciació de la ciutadania (la que viu al territori i la que el visita) sobre els valors i fragilitat de l’espai marí. Per això, és necessari reforçar la informació, difusió i divulgació.

 

La propera trobada serà el Dijous 13 de setembre a les 18.30 hores i els seus objectius seran;

1. Acordar els subàmbits, a partir de la proposta adjunta.
2. Fer una proposta de dinamitzador/a de cada subàmbit. Durant el mes d’octubre es preveu realitzar una sessió plenària dels/les dinamitzadors/res.
3. Obrir un debat sobre el funcionament intern de la Taula, a partir de la proposta inicial presentada el 14 de juny.
4. Explorar les demandes del vostre àmbit a la resta d’àmbits per treballar de forma col.laborativa en l’assoliment dels objectius de la Taula: què demanem i què oferim als altres àmbits?.
5. Identificar el vostre escenari de futur pel Baix Empordà: la visió positiva i la visió negativa.

 

Segona Manifestació Amics de les Illes Formigues

L’Associació Amics de les Illes Formigues defensa la protecció d’aquest indret mitjançant la conscienciació ciutadana i l’actuació de l’administració proposant el diàleg entre tots els sectors afectats per aconseguir el màxim de consens.

El passat dissabte 14 de juliol, es va convocar la segona manifestació submarina.

Que vol fer evident la necessitat de preservar aquest espai protegit pel PEIN Cap Roig  i la xarxa natura 2000.

És per això que l’any passat ja es va fer la 1a manifestació per demanar una regulació dels usos que aplegui el consens de tots els sector implicats.

El resultat de les accions reivindicatives s’ha plasmat en dues reunions de treball organitzades per la Generalitat per fer una taula de cogestió del Baix Empordà juntament amb les administracions implicades,  els professionals i usuaris de les illes formigues que properament podrà donar resultats.

Aquest any la preocupació ha sorgit arrel de les 12 llicències per pescar el corall vermell que va donar el govern del PP tot i la moratòria que va decretar la Generalitat i les innumerables mostres de rebuig de les associacions i organitzacions de la Costa Brava l’actual govern del PSOE encara no hi ha posat fre.
S’ha de tenir en compte que el corall vermell és una espècie protegida i que per pescar-la s’ha de baixar a més de 40 metres, perquè ja no queda res.

La 2a manifestació ha començat quan ens hem embarcat una seixantena de submarinistes a Marina Palamós i als ports de Llafranc i Calella des d’on sortiem  a les 15.30 cap les Illes Formigues,  la immersió ha  voltejat el petit arxipèlag.

Hem recorregut aquest entorn darrere d’una pancarta on es pot llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seu la nostra associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.

La darrera sorpresa que hem tingut tot just feiem la descompressió i ben a prop dels illots, ha estat el descobriment d’un obús de menys d’un metre per part d’un dels participants a la manifestació.  L’artefacte, sense detonar està a menys de 10 metres de la superfície i  es veu clarament la forma cilíndrica tot i tenir material inscustrat.  L’associació ha informat als Geas  de la troballa.

L’associació Amics de les illes Formigues som molt actius, tant en la difusió del patrimoni cultural, biològic, i patrimonial, organitzant xerrades i col.loquis sobre diferents temes que interessa a la zona, com el turisme sostenible, els estudis arqueològics del peci romà enfonsat a les illes o la publicació del llibre de Gabriel Martin sobreLes illes Formigues i el seu entorn, la costa que va de Begur a Calonge.

Palamós, 15 de juny de 2018

 

 

2a Jornada Participativa Taula de Cogestió

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà.

2a Jornada Participativa Resum de la sessió Palamós, 14 de Juny de 2018

 

Informació extreta del document presentat per la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural van iniciar, fa gairebé un any, un procés participatiu, per tal de donar resposta a la inquietud del territori sobre els usos i activitats que es desenvolupen a l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà.

Entre altres accions, es va organitzar una 1a jornada participativa el 27 de maig de 2017, on es va constatar la voluntat dels actors locals de millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats de l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà i es va fer especial èmfasi en diversos aspectes relacionats amb el foment del debat entre els diferents actors. Entre d’altres propostes, es va plantejar la creació d’una Taula de treball permanent, formada pels diferents sectors implicats, configurada com un espai de participació permanent per debatre i concretar propostes de gestió i ordenació dels usos i activitats.

A partir d’aquestes conclusions, ambdues direccions generals (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims) volen seguir recolzant aquesta iniciativa local i donar suport al naixement i funcionament de la Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà, i han elaborat una proposta d’estructura i funcionament de la taula (vegeu annex 1). Es tracta d’una proposta que necessita d’un contrast amb les persones i entitats que podrien formar part de la Taula, així com d’un impuls perquè a finals d’any es pugui constituir formalment.

Per tot això, s’ha organitzat una segona jornada participativa i es preveu realitzar tot un seguit de reunions al llarg de l’estiu i tardor per tal que es pugui constituir la Taula al 4rt trimestre de l’any 2018, tal i com es pot veure a l’esquema provisional del procés.
Aquest acta és un resum de la 2a jornada participativa, que va tenir lloc el 14 de juny a Palamós.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sergi Tudela, Director General de Pesca i Afers Marítims, donà la benvinguda a les persones assistents, els va agrair la seva presència. Va fer una introducció i presentació de la jornada, centrant-se en els següents aspectes:

Sergi Tudela
– L’interès del territori en la iniciativa, que ja es va demostrar a la jornada de 2017 i que queda palès igualment en aquesta 2a jornada, vista la quantitat d’assistents.
– El fet que s’estigui promovent la creació d’un òrgan
de cogestió, fent especial èmfasi en el significat i el repte que suposa aquesta cogestió.
– La invitació a contrastar el document presentat en aquesta sessió, que s’ha estat generant per un grup de treball on hi havia personal tècnic dels dos departaments, i on també ha participat gent del territori.
– El convenciment de que es tracta d’un tema complex i que per això cal establir un full de ruta per poder donar passos ferms fins que es tingui clar com es vol crear aquesta taula.
– Per últim, manifesta la seva satisfacció perquè es celebri aquesta jornada dos dies després que s’hagi aprovat l’estratègia marítima catalana, amb objectius coincidents amb els d’aquesta taula (millorar la qualitat de vida, governança de baix a dalt, desenvolupament sostenible…).

 

 

 

Ferran Miralles

Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, donà igualment la benvinguda a les persones assistents, agraint la seva presència. A més, es va centrar en els següents aspectes:
– La satisfacció que produeix el fet que fa més d’un any (maig de 2017) que les dues direccions generals caminen juntes amb aquest repte.
– La constatació de la necessitat de que els diferents actors ens posem d’acord sobre les propostes a impulsar per conservar i millorar el patrimoni marí i marítim litoral.
– La complexitat que te la gestió d’un espai on intervenen diferents administracions i el convenciment que la cogestió és la manera d’avançar en aquest territori.
– L’agraïment i satisfacció per l’elevada assistència a aquesta 2a jornada participativa.
– El plantejament d’aquesta proposta de taula com a projecte pilot, ja que es valorarà la possibilitat d’extrapolar-ho a altres indrets.
Aprofita per recordar que el document que es presenta es tracta d’un esborrany i que, per tant, està subjecte a propostes de modificació.
Xavier Carbonell Casadesús, d’ARC Mediació Ambiental, empresa encarregada de la conducció de la jornada i d’acompanyar durant els propers mesos el procés constituent de la Taula, presenta la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de Cogestió (vegeu l’annex 2 on es troba la presentació utilitzada com a suport de l’explicació), centrant-se en els següents aspectes:
– Els antecedents i les raons que justifiquen la celebració d’aquesta jornada.
– El punt de partida per començar a treballar (el mapa d’actors implicats, els resultats de les enquestes, les primeres conclusions de la 1a jornada participativa i l’esborrany de proposta de taula de cogestió).
– Els continguts de la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de cogestió, explicant en detall la definició de cogestió, els objectius que es podrien plantejar en el sí de la Taula, l’estructura i funcionament proposats, així com les possibles funcions dels espais de participació.
– El full de ruta (orientatiu) per a la constitució de la Taula a finals de l’any 2018.

Fa una breu explicació de la dinàmica i estructura de la sessió de debat i, seguidament, es distribueixen totes les persones assistents en aquests quatre grups:
1) Administració
2) Comunitat científica
3) Societat civil
4) Usuaris.

 Suggeriments de millora de la proposta de Taula de cogestió

A continuació apareixen les aportacions rebudes després d’una primera revisió en grups de la proposta d’estructura i funcionament de Taula de Cogestió.
En tot moment, es recorda que al llarg dels propers mesos hi haurà temps per fer millores a aquest esborrany inicial.

taula cogestio2

Per part de la comunitat científica.
– Concretar quina és la problemàtica de l’espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
Es considera fonamental justificar les raons que ens porten a constituir aquesta taula, en concret, quina és la problemàtica d’aquest espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
– Garantir que la conservació i millora del patrimoni sigui un objectiu irrenunciable.
S’hauria d’assegurar la prioritat de la conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic com a objectiu irrenunciable.
– Incrementar el coneixement de l’estat actual del patrimoni i fer-ne
seguiment i avaluació.

Per mantenir l’objectiu de conservació i millora del patrimoni, cal tenir coneixement de l’estat actual del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i fer-ne el seguiment i l’ avaluació.

– Fer accions d’informació i difusió, per garantir que hi som tots els actors interessats.
A través de la difusió i comunicació, s’ha de transmetre, d’una banda, la necessària participació dels representants de cada sector implicat, i de l’altra. que les decisions preses en l’espai de governança, obert a tothom, afecten tant als participants que hi són com als que no.

Per part de la societat civil…
– Desconeixement de l’àmbit on hauria d’estar el Grup d’Acció Local Costa Brava (GALP).
No s’acaba de veure l’àmbit que li correspondria al GALP, ja que es tracta d’un organisme associatiu format per entitats públiques i privades.
– Augmentar la difusió a les entitats de tots els àmbits.
Es considera que caldria ampliar difusió i informació a les entitats que potencialment podrien formar part dels diferents àmbits.

Per part de l’administració…
– Modificar un apartat de la proposta (“Grups de treball temàtics”) per obrir la possibilitat de participar a altres administracions.
Es tractaria de modificar l’apartat “Grups de treball temàtics” per tal d’incloure altres administracions amb expertesa o competències per desenvolupar temes ad-hoc (ex. turisme).

Per part dels usuaris…
– Ampliar la base.
Es considera que s’hauria de modificar la base de dades de partida per incloure altres actors que ara mateix no hi són.

Compromisos per a les properes trobades.

La segona part del treball en grups consistia en veure com es podien organitzar les properes trobades i per això se’ls demanava concreció sobre alguns temes logístics. També es va aprofitar que estaven reunits per àmbits, perquè fessin una primera proposta de subàmbits.

Dubtes de caràcter general…

 L’administració té previst algun objectiu concret per l’espai marí del litoral del Baix Empordà?

La participació es fa sobre aquest objectiu concret?
Des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims es respon que, encara que l’Administració té moltes idees i propostes pel territori, el que s’està plantejant és un canvi d’enfocament, i que aquestes idees i propostes s’haurien de parlar a les reunions de la taula de cogestió. Aquests espais de participació esdevindrien els llocs idonis per parlar de tot això.
La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural complementa la resposta explicant que tot allò que es proposi ha ser compatible amb les exigències de preservació dels valors naturals que imposa el fet d’estar inclòs en Xarxa Natura 2000 i disposar de dos espais PEIN, un d’ells amb un pla especial de protecció.
La taula de cogestió hauria de servir per trobar la manera d’organitzar-nos tot mantenint aquest patrimoni.

Ha se ser l’espai privilegiat per corresponsabilitzar-nos en la gestió l’espai marí del litoral més enllà de les normes d’obligat compliment que imposi la legislació en cada cas.

 Es suggereix que s’explori com implicar a la Dirección General de Costas del Ministerio, ja que té algunes competències sobre la planificació marítima que ens poden afectar directament (ex. tonyina vermella).

 Compartir, amb la resta d’assistents, una reflexió sobre la importància de la constitució de la taula de cogestió.

Per part del Director del Museu de la Pesca de Palamós, es fa una reflexió en obert sobre la importància de donar aquest pas de constitució de la Taula de Cogestió. Vol destacar que tot i no ser un camí fàcil, ni curt , ni plàcid, suposa un privilegi poder impulsar des del territori una espai de governança com aquest on es comparteix una causa comuna. Remarca la necessitat de prendre consciència de l’oportunitat única que és té a partir d’ara de participar i explorar punts de trobada en la gestió del nostre patrimoni.
Està convençut que en aquest procés de construcció de la taula, parlant-ne, arribarem a acords. Fa uns anys hagués resultat impossible seure a una mateixa taula a l’Administració, a la Comunitat científica, als usuaris i a la societat civil, però veient els resultats de la jornada anterior i el tarannà que ha presidit aquesta 2a jornada, pensa que estem preparats.

Finalment, Rosario Allué, Cap del servei de recursos marins, de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, i Sara Pont, Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, agraeixen la participació de les persones assistents i tanquen la jornada.

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

 


I hem de ser tots!!!

L’Associació “Amics de les Illes Formigues” promou la Segona Manifestació Submarina en defensa d’aquest litoral.
L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dia 14 de Juliol, dissabte a les 15.00 h de la tarda.
La proposta consisteix a embarcar-nos a Marina Palamós i als Ports de Calella i Llafranc des d’on sortirem a les 15:30 h cap a les Illes Formigues, i iniciar la immersió que voltejarà el petit arxipèlag.

Recorrerem aquest entorn darrere d’una pancarta on s’hi podrà llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seva aquesta associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.
Volem denunciar “l’explotació desmesurada” que pateix aquest paratge com ara, la dels corallers.

Assegurem que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demanar que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

Com més gent siguem, més força tindrem!

 

La convocatòria està oberta a tothom i s’haurà de confirmar, prèviament, i fins al dia 13 de juliol, en el Sr. Antoni Campos

El preu de la sortida serà d’un mínim de 15 € per persona i tota la recaptació ira destinada a l’Associació dels Amics de les illes Formigues.

 

Acabarem amb un berenar al Port Marina de Palamós.

Tel. de contacte: 609 86 66 48

El nombre de participant és limitat.

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA ANYAL 2018

L’Associació Amics de les Illes Formigues celebrarà

la seva segona assemblea anyal

 

L’Associació Amics de les Illes Formigues celebrarà la seva segona assemblea anyal el proper dia 10 de maig al local social de l’hotel Àncora de Palamós, a les 20.00h

 

Us adjuntem convocatòria amb l’ordre del dia.

1.- Lectura i aprovació si s’escau de l’acta de l’assembla anterior.

2.- Revisió de les activitats realitzades durant aquest any

3.- Previsió de les activitats del proper any.

4.- Informe econòmic.

5.- Qüestions sobrevingudes

6.- Torn obert de paraules.

 

L’assemblea, a més de respondre a les previsions estatutàries de la pròpia associació, vol ser un distès punt de trobada amb tots el socis i amics als quals s’informarà de què s’ha fet durant aquest segon any de vida i del full de ruta previst pel proper any. I, per aquest motiu, a continuació de l’assemblea, la Junta de l’associació soparà en el mateix Hotel Àncora i convida a tots el que vulguin a afegir-s’hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

El preu del tiquet: 25 €.

Termini per apuntar-s’hi: el 9 de maig.

Persones de contacte:
Isabel Ruiz, 666 480 180;
Toni Campos 609 866 648;
Jordi Sistach 659 43 40 49

Menú Assemblea Anyal Associació de les illes Formigues 2018

Entreteniments

Anxoves amb pa de vidre
Torradetes amb escalivada i all i oli
Gotet d’amanida de bacallà, tomata i romesco
Cullereta de pastís de peix amb salsa d’alls porros
Croquetes de formatge
Calamars a la romana
Gamba de Palamós

Segon plat a triar

Suprema de llobarro al forn
o
Espatlla de xai rostida

Postres

Assortit de pastissos de la casa
Pa, aigües, vins i copa de cava

Preu: 25,00 euros/IVA inclòs

 

Carta enviada a la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina

Carta oberta

 

Carta enviada a la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, el dia 3 de maig de 2018. 

 

 

L’esmentada carta està oberta perquè les entitats i persones interessades puguin adherir mentre duri aquesta situació.
Així mateix s’agraeix la difusió d’aquesta carta entre els vostres contactes i via xarxes socials mitjançant els hastags: #SOSCorallVermell #SOSCoralRojo.

 

 

Barcelona, 3 de mayo de 2018

Excelentísima Señora Ministra Isabel García Tejerina,

Recientemente hemos tenido constancia de que el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAPAMA), al que usted representa, ha adjudicado 12 autorizaciones de pesca para la extracción y venta de coral rojo (Corallium rubrum) en aguas exteriores de la zona 1 (Cataluña) [i,ii].

Recibimos la noticia con gran preocupación puesto que el último informe científico disponible sobre el estado de las poblaciones de coral rojo en aguas de Cataluña considera que el 90% de sus poblaciones (tanto en aguas interiores como exteriores) están en un estado de conservación crítico [iii].

En dicho informe se afirma, además, que la mayoría de las poblaciones se pueden considerar ecológicamente extintas, por lo que la comunidad científica recomienda con carácter de urgencia el cierre de la pesquería de coral rojo mediante el establecimiento de una moratoria de 20 años ampliable. Por otro lado, y de acuerdo con esta alarmante situación, en el 2015 esta especie fue incluida en la lista roja del Mediterráneo elaborada por la IUCN en la categoría “En peligro de Extinción” [iv].

Estos motivos impulsaron a la Generalitat de Catalunya, mediante la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, a i) reducir el número de licencias de 10 a 5 para la campaña de 2017 y ii) la suspensión temporal de dicha actividad extractiva durante 10 años (concretamente hasta el 31 de diciembre de 2027) [v].

Ante la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril de la Generalitat Cataluña, el Gobierno de España publicó la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, dónde menciona la moratoria establecida en el litoral de Cataluña indicando que “Ésta veda, de conformidad a lo regulado por la Disposición adicional segunda del Real Decreto 629/2013 de 2 de agosto, se extiende, mediante la aprobación de esta Orden de manera perpendicular desde las aguas interiores a las exteriores contiguas o adyacentes.

Para la sorpresa general, la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, deja abierta la extracción de coral en las zonas de la costa catalana en las que no existen aguas interiores (de Cap de Begur hasta Arenys de Mar), puesto que se delimita la extensión de la zona de veda de manera perpendicular hacia aguas exteriores. De hecho, se trata del primer documento legislativo relacionado con este tema en el que se incluye el término perpendicular. Además de permitir las actividades extractivas, la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre ha incrementado el número de autorizaciones en la zona 1 (Cataluña) hasta 12 (más del doble que en 2017), con una vigencia de dos años. Claramente esta Orden está omitiendo las recomendaciones científicas que alertan del grave estado de las poblaciones de coral rojo y la urgencia de establecer una moratoria.

Cabe destacar que la decisión por parte de la comunidad autónoma de Cataluña de establecer una moratoria a la pesca de coral rojo, va en línea con las recomendaciones de la Comisión General de Pesca del Mediterráneo (CGPM) para la explotación sostenible del coral rojo [vi, vii]. Las recomendaciones de la CGPM son vinculantes para las partes contratantes, por tanto, resulta poco justificable que el MAPAMA, en lugar de apoyar la recuperación de una especie emblemática y de gran importancia ecológica como el coral rojo, dificulte los esfuerzos realizados tanto a nivel regional como internacional.

Es también destacable que las poblaciones de coral rojo de la Costa Catalana han sufrido un número creciente de casos de pesca ilegal que han supuesto el decomiso de más de 80 kg (decenas de miles de colonias) de coral rojo. Además en la mayoría de decomisos entre un 80 y 90% de las colonias pescadas ilegalmente no superaban el tamaño legal establecido. Debido a la falta de medios  para luchar contra la pesca furtiva, las cantidades decomisadas representan solo una pequeña fracción de las cantidades reales extraídas de forma ilegal.

Por estos motivos , las entidades aquí firmantes, entre las cuales destacan numerosos centros de investigación, ONGs, entidades ambientales y de actividades subacuáticas, emplazamos a la Ministra que:

  1. Rectifique y derogue las 12 autorizaciones que ha concedido en la zona 1 (Cataluña), para la venta y extracción de coral rojo en aguas exteriores.
  2. Ampare ampliamente la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, en la que se establece la suspensión temporal de la pesquería de coral rojo (Corallium rubrum) y amplíe dicha suspensión a toda la costa catalana, valorando así mismo la extensión al resto de las aguas españolas.
  3. Apueste decididamente por un cambio de rumbo en la gestión pesquera aumentando los recursos y los medios disponibles para ampliar el conocimiento científico, garantizar un correcto control y aplicación de las normativas vigentes, en especial en la lucha contra el furtivismo, y asegure la recuperación de los ecosistemas marinos a niveles saludables en beneficio del conjunto de la ciudadanía y no de un pequeño colectivo.

Entidades de investigación adheridas a fecha de 03/05/2018:

20180503 Centres blanc

Entidades de carácter ambiental adheridas a fecha de 04/05/2018:

1 Logos ONGs blanc

Entidades relacionadas con actividades subacuáticas adheridas a fecha de 03/05/2018:

20180503 activitats blanc


Notas:
[i] Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, por la que se convoca el procedimiento de autorización para la extracción y venta de coral rojo [Disponible en el siguiente enlace].
[ii] Procedimiento de autorizaciones de pesca de coral rojo. [Disponible en el siguiente enlace].
[iii] Garrabou J., Linares C., Montero-Serra I., et al. 2017. Informe sobre el estado de las poblaciones de coral rojo (Corallium rubrum) en las aguas de Cataluña. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya. 39 pp. [Disponible en el siguiente enlace].
[iv] THE IUCN RED LIST OF ANTHOZOANS IN THE MEDITERRANEAN. 2016. International Union for the Conservation of Nature and Natural Resources. [Disponible en el siguiente enlace].
[v] Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, por la que se reduce el número de licencias para la pesca de coral rojo (Corallium rubrum) durante la campaña 2017 y se establece la suspensión temporal de la pesquería a partir de la finalización de la campaña de este año. [Disponible en el siguiente enlace].
[vi] Recommendation GFCM/35/2011/2 on the exploitation of red coral in the GFCM Competence Area. [Disponible en el siguiente enlace].
[vii] Recommendation GFCM/41/2017/5 on the establishment of a regional adaptive management plan for the exploitation of red coral in the Mediterranean Sea. [Disponible en el siguiente enlace].

 

“Amics de les Illes Formigues” i la defensa del corall vermell en perill d’extinció

 

El corall vermell és una de les més preuades riqueses de la biodiversitat del Baix Empordà. La història del Baix Empordà ens recorda que els diversos municipis costaners ordenaven la seva extracció per garantir-ne la sostenibilitat.

El corall vermell és un animal que forma colònies arborescents. Aquestes colònies estan suportades per una estructura calcificada de color vermell viu de fins a 50 centímetres d’alçada, a les branques dels quals es troben els pòlips de color blanc. L’animal de gran bellesa ha estat explotat des de fa milers d’anys per fer-ne objectes decoratius i joies en perjudici de la mateixa espècie.

El perjudici es concreta en la seva supervivència perquè el corall vermell viu diverses desenes d’anys però té un creixement molt lent, unes dècimes de mil·límetre/any en diàmetre i un mil·límetre/any en alçada i assoleix la seva edat fèrtil a partir dels 7-10 anys. Aquestes variables s’han de tenir en compte en el moment de la seva extracció per evitar la pesca d’exemplars que no han pogut reproduir-se.

Per altra banda les poblacions estan greument afectades per altres factors, com l’escalfament global que ja ha provocat diversos episodis de mortalitat, o la feble connectivitat biològica conseqüència de la qual difícilment colònies allunyades poden reforçar la capacitat reproductora d’una colònia malmesa.

Per citar algunes dades significatives recordarem que, l’abundància de les poblacions ha sofert un declivi de fins al 30% en els darrers 30 anys principalment degut als efectes de la pesca i, també recordem, que els estudis científics preveuen que el declivi segueixi augmentat a un ritme similar o més gran.

Per tot això l’organisme europeu IUCN, (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) ha donat recentment al corall vermell la categoria d’espècie en perill d’extinció.

Conscients d’aquesta fragilitat totes les administracions han regulat la seva extracció des de fa molts anys. Les seves disposicions venien suportades en criteris científics amb la pretensió de garantir la seva supervivència i preveient una vigilància amb voluntat de dissuadir als furtius que només busquen el seu enriquiment personal en detriment de la supervivència de l’objecte cobejat.

Aquest equilibri inestable entre supervivència i desaparició comptava fins ara amb la complicitat de l’actuació administrativa de la Generalitat de Catalunya, el Govern de l’Estat i el sentiment popular de defensar el que considera per veïnatge com un bé propi. La darrera manifestació d’aquesta sintonia era l’Ordre ARP/59/2017 de la mateixa Generalitat per tal de reduir les llicències per a la pesca del corall vermell durant la campanya 2017 i la suspensió temporal de la pesquera fins al 31/12/2027.

En contra d’aquesta línia d’actuació, i per a sorpresa de tots, el 2 de novembre passat s’aprova l’Ordre Ministerial APM/1101/2017 redactat pel ” Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente” pel qual es convoca el procediment d’autorització per a l’extracció i venda del corall vermell. Posteriorment s’anuncia l’atorgament de 12 llicències de pesca del corall vermell per la zona que va d’Arenys de Mar fins a Begur i amb una vigència de dos anys.

Aquesta decisió fou contestada amb un escrit de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims instant la reconsideració de l’atorgament d’aquestes autoritzacions i esmentant l’informe científic de gener de 2017 signat per 14 científics on s’alertava de la precària situació del corall vermell en el litoral català.

Sense atendre aquesta proposta el dia 6 d’abril d’aquest mes d’abril es publicà la Resolució de les autoritzacions d’extracció i venda del corall vermell en aigües exteriors durant el període entre 10/04 /2018 i 09/04/2020.

Davant d’aquest fet l’Associació “Amics de les Illes Formigues” fa una crida a totes les institucions públiques i privades perquè de manera conjunta expressin el seu desacord contra aquesta darrera disposició.

Defensar el corall vermell és quelcom més que una anècdota. Ens agradaria que fos l’expressió de la defensa del dret a viure de tots els col·lectius minoritaris i fràgils fet des del convenciment d’una societat culta i conscient.

Jordi Sistach

Amics de les Illes Formigues.

L’Estat autoritza a pescar corall vermell – Illes Formigues

 El ministeri aplica la veda al nord del cap de Begur, però atorga llicències cap al sud

 

MEDI AMBIENT

El Ministeri d’Agricultura ha concedit, dotze llicències per pescar corall vermell.

 

Les llicències les ha atorgat en aigües exteriors entre Arenys de Mar, al litoral del Maresme, i les costes davant la població baix-empordanesa de Begur, just a tocar de l’àmbit inclòs a la moratòria de la Generalitat.

 

El Departament d’Agricultura va anunciar la mesura l’any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027, amb la suspensió dels permisos que es donaven en aigües interiors –sota la seva competència– del cap de Begur fins a la frontera francesa.

 

La limitació volia evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d’aquesta espècie.

 

La mesura es va adoptar després d’encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que un 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació “crític”.

 

La Generalitat va comunicar al ministeri la seva intenció.I l’Estat es va comprometre a través d’una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram, però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on ara han concedit els permisos.

 

El director general de Pesca, Sergi Tudela, qualifica d’“absurda” la situació i alerta que pot complicar no només la sobreexplotació de l’espècie sinó també el control sobre les zones protegides.

 

Segons el responsable de Pesca, el ministeri considera que les restriccions només s’havien d’aplicar a les aigües exteriors immediatament properes a l’àmbit restringit. En canvi, la Generalitat creu que s’havia d’estendre a les zones properes.

 

Tudela assegura que, precisament, en aquesta zona hi queda molt poc corall i “gairebé tot el que hi ha està per sota de la talla de captura reglamentària”. Tudela va enviar una carta per demanar que reconsideressin la decisió però assegura que no ha obtingut resposta.

 

La concessió de les llicències ha deixat “perplexos” diferents moviments de protecció del territori afectat.

 

El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, considera que els permisos per extreure corall són “nefastos” i creu que el govern espanyol va “en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió Europea”.

 

L’associació ha començat a “treballar en xarxa” amb altres entitats per tal de fer “tots els possibles” per evitar l’extracció del corall.

 

L’entitat alerta que es tracta d’un ésser viu que tarda molt a créixer i, si no es controla l’evolució, s’anirà “cap a la desaparició total”.

 

Una espècie en “perill”

El corall vermell (Corallium rubrum) es distribueix pel Mediterrani i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria. Es tracta d’una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació.
Les seves colònies donen refugi a moltes espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d’interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com el Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la Directiva Hàbitats.
El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Manifestació submarina en defensa de l’entorn de les illes Formigues

Una setantena de bussejadors protesten per la preservació de les Illes Formigues

Asseguren que la zona pateix una «explotació desmesurada» i reclamen que es comenci a aplicar el PEIN que es va aprovar el 2006 i que regula les activitats a la zona.

 

Una setantena de bussejadors han protestat aquest dissabte en una manifestació submarina que s’ha fet davant les Illes Formigues, situades entre Calella de Palafrugell i Palamós. El motiu ha estat denunciar «l’explotació desmesurada» que pateix aquest paratge per part de corallers, aficionats a la pesca esportiva o participants en concursos de submarinisme entre d’altres.

 

Des de l’Associació d’Amics de les Illes For

migues reclamen que es comenci a aplicar el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN), aprovat el 2006 i que regula les activitats que es fan a la zona. El president de l’entitat, Jordi Sistach, explica que han dut a terme l’activitat d’aquest dissabte per denunciar que fa temps que les Illes Formigues reben «una pressió molt gran per part de diversos col·lectius que fan malbé el paratge». Sistach assegura que mantindran les protestes si no s’hi posa solució.

Amb una pancarta on es podia llegir ‘Sóc fràgil. Estima’m’, l’Associació d’Amics de les Illes Formigues han protestat, a sota l’aigua, en protesta per l’explotació que duen a terme diversos col·lectius en aquest paratge. Asseguren que hi ha massa activitat a la zona i exigeixen a la Generalitat i els ajuntaments que apliquin el PEIN que es va aprovar fa onze anys i que regula l’activitat. El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, assegura que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Sistach explica que amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demana que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

A la manifestació submarina d’aquest dissabte hi han participat quatre grups de submarinistes de Llafranc, Palamós i Calella de Palafrugell. Sistach assegura que mantindran les protestes si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’administració i es comença a regular l’activitat.

Fonts:

Ràdio Capital

3/24 

VilaWeb

Diari de Girona

El Punt Avui

Diari Ara

Les illes formigues són les grans oblidades per les administracions

Jordi Sistach: “Les illes formigues són les grans oblidades per les administracions”

Entrevista a Ràdio Capital al President de l‘Associació de les Illes Formigues Jordi Sistach.
Per Miquel Curanta

Som un grup de veïns de Palamós, Palafrugell i Mont-Ras que compartim sensibilitats, neguits i conviccions
La sensibilitat és amb el medi ambient i amb la biodiversitat del nostre entorn.

Volem Plantejar un ús sostenible dels recursos marins.

Continue reading