Taula de Cogestió; Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

ESBORRANY del Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL Palamós, 12 de juliol de 2018

ENTITATS PARTICIPANTS

  • Amics de les Illes Formigues
  • Associació Amics Museu de la Pesca
  • Associació de Naturalistes de Girona
  • Associació de Veïns i Amics de Sa Riera
  • Associació Sotaigua
  • S’Agulla
  • Club Nàutic Sa Riera
  • Fundació Mar
  • Grup de Custòdia Marina – XCT
  • Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima
  • Salvem el Golfet

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

Els subàmbits dins l’àmbit de Societat Civil

Es fa aquesta nova proposta de subàmbits que, en tot cas, s’haurà de tancar a la propera trobada:

1) Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí.

En aquest subàmbit s’inclourien les entitats amb la finalitat explícita de divulgació, conservació i protecció del medi ambient marí. A l’annex 1 apareix la relació d’entitats de la base de dades d’aquest procés, indicant el subàmbit al que pertanyerien cadascuna d’elles. Hi hauria entitats del territori (Amics de les Illes Formigues, S’Agulla, Salvem el Golfet, Sotaigua, Fundació Promediterrània, Fundació Mar…) i entitats conservacionistes d’un abast territorial de País, però que treballen específicament el tema marí (Naturalistes de Girona, Xarxa de Custòdia del Territori – Grup de custòdia marina-,…)

2) Conservació de la costa i el litoral.

Aquest àmbit agruparia a les entitats que estan preocupades per la conservació i protecció del medi ambient marí, però que no ho treballen explícitament, sinó que forma part de les seves reivindicacions. Es podrien incloure en aquest subàmbit les entitats excursionistes (com el Club Alpí Palamós), entitats veïnals (com l’associació de veïns i amics de Sa Riera, del Barri de Sant Joan, de Cala Margarida o de la Fosca) o altres tipus d’entitats relacionades amb el patrimoni natural (com l’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima). El Club Nàutic Sa Riera i el Club Natació Palamós consideren que en principi també estarien dins d’aquest subàmbit, tot i que la proposta final es tancarà a la segona ronda de sessions un cop es concreti l’abast dels subàmbits dels Usuaris.

Els temes a abordar en el marc de la Taula

Es tracta d’una primera pluja d’idees sobre els temes que cada àmbit desitjaria abordar en el sí de la Taula i que, amb les aportacions dels quatre àmbits, permetrà elaborar el document marc de treball inicial.

Per part del subàmbit de “Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí”.

1. Estudi, seguiment i recuperació d’espècies.
Es constata que hi ha manca d’informació (cartografia, inventari d’espècies, seguiment…) que ens permeti saber l’estat actual del medi marí per poder-hi actuar adequadament.
2. Identificació d’”àrees de respiració”.
Una vegada es disposi de la informació sobre l’estat actual del medi marí, caldria identificar àrees o zones tampó, que actuïn com a zones de transició protectores de les àrees més valuoses.
3. Vigilància i inspecció.
Per part d’aquest subàmbit es considera que la vigilància i inspecció del medi marí (ex. el control de la velocitat de les embarcacions) és insuficient i que això està repercutint sobre la seva conservació.
4. Sensibilització i informació per incrementar la consciència ambiental de la ciutadania.
Un aspecte que s’hauria de treballar en el marc de la Taula es refereix a la necessitat d’incrementar la consciència ambiental de la ciutadania a través de la sensibilització, l’educació, la formació i la informació.
5. Inversió per a la conservació.
La Taula hauria d’abordar les raons de la manca d’inversions per a la conservació del medi marí i l’espai litoral i explorar possibles solucions.
6. Impactes de la planificació sectorial sobre la conservació del medi marí.
Un aspecte que preocupa molt és tot el ventall d’impactes derivats de la planificació sectorial, especialment de la planificació urbanística. Entre d’ altres, es parla de les depuradores i del sanejament, de la qualitat de l’aigua, de l’increment d’urbanitzacions i nous habitatges a la costa…
7. Acompliment de la normativa
La sensació és que ja hi ha molta normativa que teòricament hauria de garantir els objectius de conservació de l’espai i la compatibilitat o no d’alguns usos. La Taula haurà de contribuir a la difusió del què ja està regulat i en el seguiment estricte del seu acompliment.
Per part del subàmbit Conservació de la costa i el litoral.
8. Ampliació de l’àmbit d’actuació a tot el Baix Empordà.
Es proposa que s’ampliï l’àmbit d’actuació de la Taula de Cogestió a tot el litoral de la comarca de Baix Empordà. En concret, es planteja que arribi fins L’Estartit i comprengui una franja litoral interior entre 3 i 5 kilòmetres.
9. Residus i brosses al litoral i a la costa.
La gestió de l’acumulació de brossa i residus amb impacte directe sobre l’àmbit marí que es vol protegir s’ha d’abordar amb urgència.
10. Conflictes d’usos al litoral.
En concret, es parla de les pernoctes a les cales i de les festes nocturnes.
11. Senyalització de les zones de reserva (Reserva Marina Ses Negres, a Begur).
La Reserva Marina de Ses Negres és un espai protegit a Begur, entre el Cap de Ses Negres i Pa de Pessic, que ocupa 80 hectàrees i on només es pot accedir de manera restringida. Es considera que un tema important és l’establiment de criteris unificats a l’hora de senyalitzar aquesta zona de reserva o d’altres.
12. Els moviments de sorra entre les platges de l’espai d’actuació i veïnes.
Es tractaria de coordinar-se per fer una gestió integral de la dinàmica litoral amb incidència en l’acumulació o la pèrdua de sorra de les platges.
Per part del subàmbit Cultural i Patrimonial.
13. Reconeixement del territori i dels seus valors.
Es considera que el primer pas de cara a aconseguir la resta d’objectius, consisteix en reconèixer el territori i els seus valors. Això passa per una identificació d’aquest territori, la posada a disposició d’eines per conservar-lo i l’establiment de mecanismes per difondre els seus valors.
14. Recuperació de la memòria històrica del Patrimoni.
Es tractaria de recollir tot el que faci referència a l’historia del territori que està dins d’aquesta Taula de cogestió.
15. Informació, difusió i divulgació del territori.
Resulta fonamental l’increment de la conscienciació de la ciutadania (la que viu al territori i la que el visita) sobre els valors i fragilitat de l’espai marí. Per això, és necessari reforçar la informació, difusió i divulgació.

 

La propera trobada serà el Dijous 13 de setembre a les 18.30 hores i els seus objectius seran;

1. Acordar els subàmbits, a partir de la proposta adjunta.
2. Fer una proposta de dinamitzador/a de cada subàmbit. Durant el mes d’octubre es preveu realitzar una sessió plenària dels/les dinamitzadors/res.
3. Obrir un debat sobre el funcionament intern de la Taula, a partir de la proposta inicial presentada el 14 de juny.
4. Explorar les demandes del vostre àmbit a la resta d’àmbits per treballar de forma col.laborativa en l’assoliment dels objectius de la Taula: què demanem i què oferim als altres àmbits?.
5. Identificar el vostre escenari de futur pel Baix Empordà: la visió positiva i la visió negativa.

 

Segona Manifestació Amics de les Illes Formigues

L’Associació Amics de les Illes Formigues defensa la protecció d’aquest indret mitjançant la conscienciació ciutadana i l’actuació de l’administració proposant el diàleg entre tots els sectors afectats per aconseguir el màxim de consens.

El passat dissabte 14 de juliol, es va convocar la segona manifestació submarina.

Que vol fer evident la necessitat de preservar aquest espai protegit pel PEIN Cap Roig  i la xarxa natura 2000.

És per això que l’any passat ja es va fer la 1a manifestació per demanar una regulació dels usos que aplegui el consens de tots els sector implicats.

El resultat de les accions reivindicatives s’ha plasmat en dues reunions de treball organitzades per la Generalitat per fer una taula de cogestió del Baix Empordà juntament amb les administracions implicades,  els professionals i usuaris de les illes formigues que properament podrà donar resultats.

Aquest any la preocupació ha sorgit arrel de les 12 llicències per pescar el corall vermell que va donar el govern del PP tot i la moratòria que va decretar la Generalitat i les innumerables mostres de rebuig de les associacions i organitzacions de la Costa Brava l’actual govern del PSOE encara no hi ha posat fre.
S’ha de tenir en compte que el corall vermell és una espècie protegida i que per pescar-la s’ha de baixar a més de 40 metres, perquè ja no queda res.

La 2a manifestació ha començat quan ens hem embarcat una seixantena de submarinistes a Marina Palamós i als ports de Llafranc i Calella des d’on sortiem  a les 15.30 cap les Illes Formigues,  la immersió ha  voltejat el petit arxipèlag.

Hem recorregut aquest entorn darrere d’una pancarta on es pot llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seu la nostra associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.

La darrera sorpresa que hem tingut tot just feiem la descompressió i ben a prop dels illots, ha estat el descobriment d’un obús de menys d’un metre per part d’un dels participants a la manifestació.  L’artefacte, sense detonar està a menys de 10 metres de la superfície i  es veu clarament la forma cilíndrica tot i tenir material inscustrat.  L’associació ha informat als Geas  de la troballa.

L’associació Amics de les illes Formigues som molt actius, tant en la difusió del patrimoni cultural, biològic, i patrimonial, organitzant xerrades i col.loquis sobre diferents temes que interessa a la zona, com el turisme sostenible, els estudis arqueològics del peci romà enfonsat a les illes o la publicació del llibre de Gabriel Martin sobreLes illes Formigues i el seu entorn, la costa que va de Begur a Calonge.

Palamós, 15 de juny de 2018

 

 

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

 


I hem de ser tots!!!

L’Associació “Amics de les Illes Formigues” promou la Segona Manifestació Submarina en defensa d’aquest litoral.
L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dia 14 de Juliol, dissabte a les 15.00 h de la tarda.
La proposta consisteix a embarcar-nos a Marina Palamós i als Ports de Calella i Llafranc des d’on sortirem a les 15:30 h cap a les Illes Formigues, i iniciar la immersió que voltejarà el petit arxipèlag.

Recorrerem aquest entorn darrere d’una pancarta on s’hi podrà llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seva aquesta associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.
Volem denunciar “l’explotació desmesurada” que pateix aquest paratge com ara, la dels corallers.

Assegurem que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demanar que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

Com més gent siguem, més força tindrem!

 

La convocatòria està oberta a tothom i s’haurà de confirmar, prèviament, i fins al dia 13 de juliol, en el Sr. Antoni Campos

El preu de la sortida serà d’un mínim de 15 € per persona i tota la recaptació ira destinada a l’Associació dels Amics de les illes Formigues.

 

Acabarem amb un berenar al Port Marina de Palamós.

Tel. de contacte: 609 86 66 48

El nombre de participant és limitat.

El consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat la protecció del corall vermell tal i com havíem demanat

El consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat la protecció del corall vermell tal i com havíem demanat

Us copiem el redactat de la resolució

AMICS DE LES ILLES FROMIGUES
C. Josep Pla, 43
17230 Palamós

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà en la sessió ordinària del dia 11 de juny de 2018
va prendre entre altres, l’acord següent, que pres de l’esborrany de l’acta diu:

9. MOCIÓ DELS GRUPS COMARCALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU), ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (ERC-AM), CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC-CP), CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR-POBLE ACTIU (CUP-PA) I
ENTESA PER A LA PROTECCIÓ DEL CORALL VERMELL AL LITORAL CATALÀ

El corall vermell (Corallium rubrum) va ser elevat l’any 2015 a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). A Catalunya, un estudi científic encarregat per la Generalitat l’any passat deixava ben clar que el corall vermell al litoral català es troba en estat “crític”. Per aquest motiu, i en coherència amb les polítiques de biodiversitat marina i protecció del litoral, la Generalitat va decretar una moratòria d’extracció de deu anys en l’àmbit de la seva competència, que són les aigües interiors, és a dir, des de Begur i fins a la frontera francesa.

En aquest sentit, es va comunicar al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) la necessitat d’ampliar aquesta protecció també en les aigües exteriors, que no són competència de la Generalitat. Tot i així, amb la recent resolució d’atorgament de 12 autoritzacions de pesca de corall vermell per exercir entre Arenys de Mar i Begur, s’ha constatat que han fet cas omís de la demanda i l’estudi dels científics. Així mateix, existeix un doble perjudici: d’una banda contra la conservació d’aquest recurs permetent que continuï la seva sobreexplotació i, alhora, dificultant enormement el control i la vigilància en
la zona de veda.

Atès que el dia 30 de gener de 2017 l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) va lliurar a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims l’Informe sobre l’estat de les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües de Catalunya, subscrit també pel Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, pel Laboratoire d’Ecogéochimie des Environnements Benthiques (LECOG-CNRS) i per la California State University, Northridge. D’acord amb aquest informe, les poblacions de corall vermell de la costa catalana no poden suportar la pressió de la pesca actual sense posar-ne en perill la persistència. A més, afirma que la majoria de les poblacions es poden considerar ecològicament extingides.

Les conclusions de l’informe recomanen a les administracions pesqueres competents que procedeixin amb caràcter d’urgència al tancament de la pesquera mitjançant l’establiment d’una moratòria de 20 anys ampliable.

Atès que el 7 d’abril a Catalunya s’aprova l’Ordre ARP/59/2017 per reduir les llicències per a la pesca de corall vermell durant la campanya 2017 i la suspensió temporal de la pesca fins
el 31/12/2027.

Atès que el 2 de novembre s’aprova l’Ordre Ministerial APM/1101/2017 elaborada des del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient pel que es convocava el procediment d’autorització per a l’extracció i venda de corall vermell establint com a zona de veda les aigües exteriors des del cap de Begur fins a França.

Atès que el 21 de desembre de 2017 es va remetre a la directora general de Recursos Pesquers de la Secretaria General de Pesca del MAPAMA un escrit del director general de Pesca i Afers Marítims sol·licitant reconsiderar la decisió d’atorgar aquestes autoritzacions, citant l’informe científic de gener de 2017 signat pel 14 científics que alertava de la precària situació del corall al litoral català.

Atès que el 6 d’abril es publica la Resolució de les autoritzacions d’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors per al període comprès entre el 10/04/2018 i el 09/04/2020, adjudicant 12 llicències en zona 1 de Catalunya incloent àrees d’alt valor ecològic com les Illes Formigues.

Atès que aquesta adjudicació es fa mitjançant una interpretació deliberadament restrictiva de la pròpia normativa estatal i va contra les mesures adoptades per la FAO l’any passat.
Per tots aquests motius, i entenent que aquesta decisió tindrà efectes negatius per al medi ambient i per al creixement i la reproducció del corall vermell i no es té constància de com ni quan es revertiran els danys, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM), dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Ventura (CUP-PA) i Pedro Torres (ENTESA),total 30 vots i el vot en contra del senyor Sebastián Mateo (PP):

Primer. Instar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a revocar l’adjudicació de les llicències d’autoritzacions d’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors al litoral català.
Segon. Instar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a respectar la moratòria decretada per la Generalitat a les aigües interiors i fer-la extensiva a les totes les aigües exteriors de Catalunya.
Tercer. Instar el govern de l’estat Espanyol i a la Generalitat de Catalunya a reforçar el control de la pesca furtiva amb l’objectiu d’eliminar les conseqüències ambientals negatives d’aquesta pràctica i a eradicar la sensació d’invulnerabilitat dels furtius.
Quart. Instar la Generalitat de Catalunya a utilitzar aquesta parada biològica del corall per potenciar les campanyes de sensibilització que es duen a terme sobre l’elevat valor ambiental del corall i el risc de la seva explotació extractiva i l’alternativa d’explotar turísticament la presència de corall al fons marí de la zona en concret.
Cinquè. Col·laborar amb les escoles i els centres educatius de la comarca per a la sensibilització i la conscienciació del valor ecològic del medi subaquàtic com a patrimoni natural que cal preservar.
Sisè. Comunicar aquest acord al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat, a les entitats municipalistes, a la Fundació ENT, a l’Associació d’Amics de les Formigues, a la Fundació Mar, a la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i a l’Associació de Centres d’Immersió de la Costa Brava.

El secretari,
(Signat electrònicament)
La Bisbal d’Empordà

 

DADES DE L’ANOTACIÓ
Oficina: Oficina Auxiliar de Registre Electrònic
Núm. de registre: 2018-S-RE-1364
Data de registre: 13 de juny de 2018, a les 11:39 hores
Tipus de document: Notificació Electrònica
Resum: Trasllat acord Ple d’aprovació de la Moció per a la protecció del coral vermell
al litoral català.
Relació de Tercers
Interessat: Associació d’Amics de les Formigues (G55260707)
Relació de Documents
Nom del document: Trasllat acord Ple Associació d’Amics de les Formigues.pdf
Codi de validació: 4Y3TESSPGZ72PXXXWRS235749
Expedients relacionats
Número de l’expedient: 6918/2018

 

 

 

L’Estat autoritza a pescar corall vermell – Illes Formigues

 El ministeri aplica la veda al nord del cap de Begur, però atorga llicències cap al sud

 

MEDI AMBIENT

El Ministeri d’Agricultura ha concedit, dotze llicències per pescar corall vermell.

 

Les llicències les ha atorgat en aigües exteriors entre Arenys de Mar, al litoral del Maresme, i les costes davant la població baix-empordanesa de Begur, just a tocar de l’àmbit inclòs a la moratòria de la Generalitat.

 

El Departament d’Agricultura va anunciar la mesura l’any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027, amb la suspensió dels permisos que es donaven en aigües interiors –sota la seva competència– del cap de Begur fins a la frontera francesa.

 

La limitació volia evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d’aquesta espècie.

 

La mesura es va adoptar després d’encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que un 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació “crític”.

 

La Generalitat va comunicar al ministeri la seva intenció.I l’Estat es va comprometre a través d’una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram, però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on ara han concedit els permisos.

 

El director general de Pesca, Sergi Tudela, qualifica d’“absurda” la situació i alerta que pot complicar no només la sobreexplotació de l’espècie sinó també el control sobre les zones protegides.

 

Segons el responsable de Pesca, el ministeri considera que les restriccions només s’havien d’aplicar a les aigües exteriors immediatament properes a l’àmbit restringit. En canvi, la Generalitat creu que s’havia d’estendre a les zones properes.

 

Tudela assegura que, precisament, en aquesta zona hi queda molt poc corall i “gairebé tot el que hi ha està per sota de la talla de captura reglamentària”. Tudela va enviar una carta per demanar que reconsideressin la decisió però assegura que no ha obtingut resposta.

 

La concessió de les llicències ha deixat “perplexos” diferents moviments de protecció del territori afectat.

 

El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, considera que els permisos per extreure corall són “nefastos” i creu que el govern espanyol va “en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió Europea”.

 

L’associació ha començat a “treballar en xarxa” amb altres entitats per tal de fer “tots els possibles” per evitar l’extracció del corall.

 

L’entitat alerta que es tracta d’un ésser viu que tarda molt a créixer i, si no es controla l’evolució, s’anirà “cap a la desaparició total”.

 

Una espècie en “perill”

El corall vermell (Corallium rubrum) es distribueix pel Mediterrani i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria. Es tracta d’una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació.
Les seves colònies donen refugi a moltes espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d’interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com el Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la Directiva Hàbitats.
El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn”

Sigueu tots benvinguts a la presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn, de Begur a Calonge.

 

L’associació “Amics de les Illes Formigues” promou la conservació de la nostra costa, especialment la que va de la Platja de Castell a Llafranc.

 

Amb aquesta finalitat ha editat el  llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn” de l’historiador Gabriel Martín Roig que vol contribuir, modestament, a la conscienciació ciutadana, absolutament necessària per aconseguir aquest objectiu,  i el presenta a diferents pobles de la comarca.

 

L’autor, en un text molt àgil, il·luminat amb generoses i suggeridores fotografies, repassa aquest meravellós entorn, tot recordant la seva història.

 

L’associació us convida a comprar-lo i llegir-lo.

 

Amb la vostra aportació econòmica podrem organitzar més activitats i amb la vostra lectura, a més de passar-ho bé, coneixereu encara més aquest paradís, coneixent-lo l’estimareu i estimant-lo us sumareu a tots els que el volem conservar.

La presentació tindrà lloc a

 

 

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència.

 

Presentació del llibre "Les Illes Formigues i el seu entorn"

 

El vaixell romà de Illes Formigues

L’Associació Amics de les Illes Formigues ha programat pel dijous 16 de novembre a 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Museu del Suro la xerrada informativa “El vaixell romà Illes Formigues II, resultats de la primera intervenció arqueològica” a càrrec dels arqueòlegs Gustau Vivar, Rut Geli i Guillem Mauri.

Tindrem el privilegi de conèixer de primera mà els avanços de la interessant excavació en la qual han treballat aquesta temporada sobre aquest derelicte romà del segle I, que a finals de l’any passat els arqueòlegs del CASC, amb la col·laboració del submarí Ictineu 3, van localitzar a les costes del Baix Empordà, a més de 40 metres de fondària.

Els primers descobriments apunten que transportava una gran quantitat d’àmfores carregades de garum (salsa o pasta que a l’època romana s’usava com a condiment gastronòmic), que aportarà una important documentació sobre les activitats comercials i de transport marítim de l’època.

L’Associació Amics de les Illes Formigues ens permetem insistir en el valor excepcional d’aquest entorn tant pel que fa a la bellesa paisatgística com a la riquesa de la biodiversitat submarina. La nostra associació pretén ampliar la conscienciació del que significa aquest bé i aconseguir la màxima implicació afectiva de la societat civil i la responsable complicitat de l’administració competent en la seva defensa.

 

Manifestació submarina en defensa de l’entorn de les illes Formigues

Una setantena de bussejadors protesten per la preservació de les Illes Formigues

Asseguren que la zona pateix una «explotació desmesurada» i reclamen que es comenci a aplicar el PEIN que es va aprovar el 2006 i que regula les activitats a la zona.

 

Una setantena de bussejadors han protestat aquest dissabte en una manifestació submarina que s’ha fet davant les Illes Formigues, situades entre Calella de Palafrugell i Palamós. El motiu ha estat denunciar «l’explotació desmesurada» que pateix aquest paratge per part de corallers, aficionats a la pesca esportiva o participants en concursos de submarinisme entre d’altres.

 

Des de l’Associació d’Amics de les Illes For

migues reclamen que es comenci a aplicar el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN), aprovat el 2006 i que regula les activitats que es fan a la zona. El president de l’entitat, Jordi Sistach, explica que han dut a terme l’activitat d’aquest dissabte per denunciar que fa temps que les Illes Formigues reben «una pressió molt gran per part de diversos col·lectius que fan malbé el paratge». Sistach assegura que mantindran les protestes si no s’hi posa solució.

Amb una pancarta on es podia llegir ‘Sóc fràgil. Estima’m’, l’Associació d’Amics de les Illes Formigues han protestat, a sota l’aigua, en protesta per l’explotació que duen a terme diversos col·lectius en aquest paratge. Asseguren que hi ha massa activitat a la zona i exigeixen a la Generalitat i els ajuntaments que apliquin el PEIN que es va aprovar fa onze anys i que regula l’activitat. El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, assegura que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Sistach explica que amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demana que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

A la manifestació submarina d’aquest dissabte hi han participat quatre grups de submarinistes de Llafranc, Palamós i Calella de Palafrugell. Sistach assegura que mantindran les protestes si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’administració i es comença a regular l’activitat.

Fonts:

Ràdio Capital

3/24 

VilaWeb

Diari de Girona

El Punt Avui

Diari Ara

Primera Manifestació Submarina

Primera Manifestació Submarina

L’Associació “Amics de les Illes Formigues” promou la Primera Manifestació Submarina en defensa d’aquest litoral.

L’esdeveniment tindrà lloc el matí del proper dia 15 de Juliol, dissabte.

Un grup de submarinistes recorrerà aquest entorn darrera d’una pancarta on s’hi podrà llegir:
“Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seva aquesta associació per compartir-lo amb tots  els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.

Els manifestants embarcaran a Marina Palamós i al Port de Llafranc des d’on s’adreçaran al les Illes Formigues i iniciaran la immersió que voltejarà el petit arxipèlag.

La convocatòria està oberta a tothom i s’haurà de confirmar, prèviament, i fins al dia 13 de juliol, en el Sr. Antoni Campos.

Les despeses de la immersió van a càrrec de les empreses col·laboradores que proposen fer un
donatiu a l’associació de 25 €.

Acabarem amb un esmorzar al Port Marina de Palamós.

Tel. de contacte: 609 866 648.

El nombre de participant és limitat.