Sol·licitud al nou govern la protecció del corall vermell

Entitats de la societat civil catalana sol·liciten al nou govern la protecció del corall vermell

Per celebrar el Dia Mundial dels Oceans, aquest dissabte 9 de juny més de 20 organitzacions celebraran nombroses activitats lúdiques en diversos punts del litoral català per reivindicar la protecció del corall vermell.

Vies Braves, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, Amics de les Illes Formigues, Fundació Mar, Xatrac, l’Associació de Naturalistes de Girona, Ecologistes en Acció, Greenpeace,  entre moltes altres, animen a la ciutadania a participar en les múltiples activitats lúdiques i reivindicatives en defensa del corall vermell que tindran lloc demà al llarg del territori, concretament des de Roses fins l’Ametlla de Mar.

El passat mes d’abril va esclatar la polèmica després de la concessió, de la ja cessada Ministra de Medi Ambient Isabel García Tejerina, de 12 autoritzacions per a l’extracció i venda de corall vermell (Corallium rubrum) en aigües exteriors de Catalunya (concretament en l’àrea compresa entre Cap de Begur i Arenys de Mar), tot i que la Generalitat de Catalunya havia introduït una veda d’aquesta activitat extractiva durant 10 anys.

Aquest fet va donar la veu d’alarma i nombrosos col·lectius es van unir ràpidament per protegir el corall vermell de la Costa Brava, una espècie catalogada en perill d’extinció a la Mediterrània. El punt de partida d’aquesta campanya va ser la redacció d’una carta oberta dirigida a la Ministra Tejerina que compta amb el suport de més de 80 centres de recerca, organitzacions ecologistes i ambientals, així com centres i clubs de busseig.

La carta oberta, que va ser enviada el passat mes de maig, i en la qual es sol·licitava a l’ex-Ministra seguir el consell científic i ampliar la suspensió de l’extracció de corall vermell a tota la costa catalana, valorant així mateix l’extensió a la resta de les aigües espanyoles, mai va obtenir resposta.

Així doncs, malgrat les múltiples reivindicacions tant de l’esfera política com ciutadana, la ja cessada Ministra Tejerina es va mantenir fèrria en la decisió de mantenir els permisos d’extracció de corall vermell, una activitat que les entitats considerem d’elevat impacte ambiental i nul benefici social.

Amb l’arribada del nou Govern, i tenint en compte que la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat el 15 de març una moció que instava al Ministeri a revocar les dotze llicències concedides per a l’extracció del corall vermell, i que alguns parlamentaris socialistes també s’han posicionat contra la decisió de l’ex-Ministra, les organitzacions convocants consideren que tenen el vent a favor.

Tot i així no s’han volgut quedar amb els braços plegats i aquests dissabte més de 20 entitats han organitzat dues rodes de premsa per explicar l’estat dels fets (una a Pals i l’altra a Sant Adrià del Besòs), així com nombroses activitats lúdiques sota el lema “Vida al Corall – Vida a la Mar”, per sol·licitar al Govern entrant l’establiment d’una veda total a l’extracció del corall vermell, un canvi de rumb en positiu en la gestió integrada i activa del medi marí, així com el restabliment dels recursos pesquers a nivells sostenibles.

Mapa de totes les activitats i entitats implicades (amb enllaç disponible per inserir en webs):

https://protegerelcoralrojo.wordpress.com/2018/06/04/el-dissabte-9-de-juny-sumat-a-les-activitats-en-defensa-del-coral-vermell/

Posidònia: els prats del fons del mar

«Posidònia: els prats del fons del mar», de Javier Romero

Article de Albert Masó a la revista Mètode

Començarem per dir que el present llibre és com un viatge a la intimitat d’aquestes misterioses praderies sub-mergides que formen les posidònies. L’aventura comença fent una mica d’història: ens fa viure l’origen (fa centenars de milions d’anys) i l’evolució que ha portat a l’actual existència d’unes plantes «terrestres» amb flors sota l’aigua, en un camí d’anada i tornada: primer a la terra i més tard al mar.

Continue reading

El vaixell Sarmiento de gamboa a Palamós

El vaixell Sarmiento de gamboa a Palamós;  fa  recerca sobre l’impacte de la pesca d’arrossegament en els sediments del fons profund.

Pescadors i científics estudien conjuntament com mitigar l’impacte de la pesca d’arrossegament sobre el fons marí a Palamós

Font Institut de Ciències del Mar

26 Novembre 2015

L’Institut de Ciències del Mar i la Confraria de pescadors de Palamós col·laboren en un estudi finançat per la Diputació de Girona per avaluar l’impacte de diferents models de portes d’arrossegament sobre el substrat sedimentari del fons marí.

Pèrdua de sediments accelerada

Els resultats d’un estudi recentment publicat per científics de l’ICM i de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), alerten que la pèrdua de sediments provocada pel pas dels arts d’arrossegament als vessants del canyó submarí de La Fonera (zona de pesca de la flota de gamba de Palamós) s’ha accentuat molt durant els darrers anys. L’estudi conclou, mitjançant l’anàlisi comparativa de testimonis de sediment obtinguts a l’interior del canyó l’any 2002 i 2011, que els ritmes de sedimentació naturals s’han vist alterats des que la pesca d’arrossegament es va industrialitzar a principis dels anys 70, però que arrel dels canvis constants introduïts en les embarcacions, el ritme de sedimentació durant el darrer decenni ha arribat a ser deu vegades superior al ritme natural (2,4 centímetres per any enfront  0,25 centímetres per any).

Pere Puig Alenyà, investigador del departament de Geociències marines de l’ICM i responsable de l’estudi, explica que «l’arrossegament dels arts de pesca sobre el fons marí remou i aixeca partícules del sediment superficial que es transporten cap a més fondària, però a la vegada també posa en suspensió els petits organismes que viuen en el sediment i que constitueixen la base de la cadena tròfica a aquestes fondàries. Aquesta acció, si no es limita, provocarà a la llarga una pèrdua constant de sediments fins, tous i rics en matèria orgànica, deixant fangs empobrits i compactats als caladors de pesca».

Les conclusions d’aquest estudi es basen en la comparació de les distribucions de les concentracions de Plom-210 en els sediments al llarg del temps. «Aquest isòtop radioactiu d’origen natural permet establir els ritmes de sedimentació durant els darrers aproximadament 100 anys, i és una eina molt útil per determinar l’evolució temporal de la modificació dels fluxos sedimentaris causats per les activitats de pesca d’arrossegament», afegeix Pere Masqué, investigador del Departament de Física i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB.

Projecte per canviar les portes

Per tal de mitigar aquest impacte continuat sobre els caladors, la Confraria de Palamós està duent a terme un projecte d’unificació i canvi de les portes d’arrossegament de la flota de gamba rosada en col·laboració amb l’ICM. Les portes són les planxes de ferro que serveixen per enfonsar l’art de pesca i mantenir oberta la boca de la xarxa, i que estan en contacte permanent amb el fons marí. Són les principals responsables de la resuspensió del sediment superficial.

El Projecte s’emmarca en el pla de regulació de la pesquera de la gamba de Palamós, que fa menció especifica a l’adopció i reglamentació d’un únic tipus d’art orientat a reduir l’impacte de l’activitat sobre el substrat marí, entre altres aspectes.

Les proves experimentals han consistit en provar in situ diferents models de portes d’arrossegament al calador de Sant Sebastià després d’un període de dos mesos de veda, utilitzant una única embarcació per evitar la influència de les activitats de la resta de la flota. Per tal d’avaluar la magnitud dels efectes causats per les diferents portes, es va fondejar un ancoratge oceanogràfic a 980 metres de fondària just per sota del calador. L’ancoratge, equipat amb diferents sensors, enregistrava els augments de la terbolesa de l’aigua i de la velocitat del corrent provocats pel transport de sediment generat pel contacte de l’art de pesca amb el fons marí. Les dades obtingudes, juntament amb l’estabilitat i capacitat d’obertura de cada de porta, es tindran en compte a l’hora de seleccionar el millor model per assegurar una pesca més sostenible de la gamba rosada.

Les proves, ja finalitzades, han estat un pas essencial previ a la regulació i/o adopció d’un model concret de porta. «Aquest projecte ens ha permès donar continuïtat a la línia de treball iniciada pel sector pesquer de Palamós l’any 1998, consistent en implementar portes d’arrossegament de disseny hidrodinàmic i de menys impacte sobre el fons», detalla Francesc Benages, patró major de la Confraria de pescadors de Palamós.

Article i projecte de referència

Puig, P., Martín, J., Masqué, P., Palanques, A. Increasing sediment accumulation rates in La Fonera (Palamós) submarine canyon axis and their relationship with bottom-trawling activities (2015). Geophysical Research Letters, 42: 8106-8113. DOI: 10.1002/2015GL065052

“Projecte d’unificació i canvi de l’equip de pesca d’arrossegament de Palamós”. Font de finançament: Diputació de Girona.

 

Imatge: Esquema d’un art d’arrossegament, on es mostra la ubicació de les portes i s’il·lustra la resuspensió que provoca als sediments del fons marí.

La saturació amenaça el fons marí de les Illes Formigues

SÍLVIA OLLERGirona

Fa 25 anys que el submarinista Antoni Campos busseja sota les tranquil·les aigües de les illes Formigues, un grup de 16 illots situats a una milla de la costa entre Palamós i Palafrugell. Un lloc freqüentat també per pescadors professionals, artesanals i esportius, mariscadors i embarcacions d’esbarjo. “La pressió és altíssima i la degradació de l’espai s’accelera”, constata aquest veterà bussejador. “Abans es veien branques de corall vermell a uns 18 metres de profunditat i a prop de l’embarcador a uns vuit metres de fons, hi havia grans extensions de posidònia”, rememora amb to nostàlgic.

Continue reading

Som paisatge

Som paisatge

La noció de bé comú ha retornat gràcies, en bona mesura, a les mobilitzacions socials en defensa del territori i dels valors dels seus paisatges que s’han desvelat en les darreres dècades

Què està passant? Per què aquest interès que es detecta a tort i a dret per repensar els espais de la vida quotidiana i intervenir-hi? Per què aquest interès pel governo del paesaggio, manllevant una expressió dels col·legues italians que ha fet fortuna?

Des del meu punt de vista, la raó fonamental és que estem assistint a un canvi de paradigma, en el sentit més ampli de la paraula. Les estructures materials i ideològiques clàssiques que crèiem infal·libles s’estan esquerdant, estan perdent la seva aura de solidesa i de consistència. Els pilars del sistema de producció i de consum hegemònics mostren esquerdes i el model de creixement, els valors socials imperants, la competència i l’individualisme regnants es veuen qüestionats per noves actituds davant del treball, dels recursos naturals, dels espais de la vida quotidiana, davant del paisatge. Es reclama una vida més plena de sentit, en què l’individu sigui amo del seu destí, controli el seu propi temps, s’alimenti de manera més sana i sigui feliç. Alguna cosa passa, alguna cosa es mou en els àmbits cultural, social, fins i tot ètic. I és aquest quelcom, aquest canvi de paradigma, el que en bona mesura explica aquesta nova mirada cap al paisatge, adreçada ara, sobretot, cap als paisatges de la vida quotidiana.

La memòria individual i col·lectiva, així com la imaginació, més que temporals, són espacials, geogràfiques

Ens relacionem amb aquests paisatges de manera cada cop més profunda i més integral. Havíem oblidat massa sovint que la vida és, en essència i alhora, espacial i emocional. Interactuem emocionalment i de manera continuada amb els llocs, als quals dotem de significats que retornen a nosaltres a través de les emocions que ens desperten. La memòria individual i col·lectiva, així com la imaginació, més que temporals, són espacials, geogràfiques. Les categories geogràfiques bàsiques que s’aprenen a l’escola, o les que utilitzem en la nostra vida quotidiana, comporten associacions emocionals. Experimentem emocions específiques en diferents contextos geogràfics i vivim emocionalment els paisatges perquè aquests no són només materialitats tangibles, sinó també construccions socials i culturals impregnades d’un dens contingut intangible, sovint només accessible a través de l’univers de les emocions. La percepció polisensorial de l’entorn ens obre les portes a una interacció encara més profunda amb aquest mateix entorn. Els sentits són el primer esglaó en el procés d’aprehensió del lloc i del seu paisatge. Un cop en el segon esglaó, les emocions prenen un paper rellevant.

La campanya del 15è aniversari de Salvem l’Empordà és ‘Som Empordà’. De ‘salvem’ a ‘som’. Perquè, certament, som paisatge

Aquesta nova mirada es va estenent de mica en mica i té, a més, una altra gran virtut: la d’haver posat sobre la taula la noció de bé comú. És cert que la reflexió sobre el bé comú no és nova. En l’àmbit anglosaxó, per exemple, ja acumula uns quants anys i en alguns països europeus, en especial a Itàlia, ja ha entrat de ple en l’àmbit de la implementació jurídica i política. Per simplificar, cal entendre el bé comú com una tercera categoria, una tercera via entre la propietat privada i la propietat estatal (o pública, si ho preferiu), que no sempre -ni de bon tros- té el caràcter de bé comú. La modernitat va instaurar un sistema basat en dos pols de poder i de legitimitat oposats: el de l’estat sobirà i el de la propietat privada, presentats com les dues cares de la mateixa moneda. El pes específic d’un pol o de l’altre variarà en funció del context històric i geogràfic, però ambdós esdevindran els pilars de la retòrica moderna, impregnant l’imaginari col·lectiu i anul·lant totes les formes premodernes de gestió del que és comú, que després d’uns quants segles malden per tornar a surar, òbviament en un format diferent.

La restitució de l’essència del concepte de bé comú xoca de ple amb aquesta retòrica i amb tot el corpus jurídic i institucional que se’n deriva, cosa que explica les seves dificultats per obrir-se camí. Però ho farà, i ho farà, entre altres raons, perquè la crisi actual ha posat de manifest que no era cert que no hi haguessin altres alternatives, altres formes d’organització i de control social del que és comú. Està emergint una altra narrativa de l’espai públic i del paisatge basada en la idea de bé comú, i això és una molt bona notícia.

La noció de bé comú ha retornat gràcies, en bona mesura, a les mobilitzacions socials en defensa del territori i dels valors dels seus paisatges que s’han desvelat en les darreres dècades, aquí i arreu. Salvem l’Empordà,que enguany celebra els 15 anys d’existència, n’és una mostra reeixida. M’agrada el nom de la campanya endegada per celebrar aquest aniversari: Som Empordà. De salvem a som. Perquè, certament, som paisatge. No tenim un bé comú (en aquest cas, el paisatge), sinó que som partícips d’aquest bé comú; en certa manera, som part del bé comú. Per això som paisatge. Per això som Empordà.

Procés per posar els camins de ronda a la llista de la Unesco

La iniciativa dels Amics de la Unesco de Palafrugell, després d’anys de lluita pels senders, cristal·litza

La Diputació accepta liderar la preparació de la candidatura

El Punt Diari

LES XIFRES

19 municipisdels 22 que es reparteixen el litoral gironí aposten per posar el camí de ronda a la llista de la Unesco
130 quilòmetres de litoral s’inscriuen en la Costa Brava, tot i que caldran esforços per assolir la continuïtat del sender

Un comitè científic d’experts avalarà els punts d’interès de la candidatura

L’experiència de les diverses candidatures empreses a les comarques gironines per incloure el patrimoni dins de les llistes internacionals de la UnesProcés per posar els camins de ronda a la llista de la Unescoco ha estat, fins ara, infructuosa.

Diverses iniciatives, com ara, als anys 80 amb la ciutat de Girona i, més recentment, les ruïnes d’Empúries, la vessant mediterrània del Pirineu o el triangle dalinià, han quedat a mig camí, mentre que la candidatura per la portalada romànica del monestir de Ripoll hi continua treballant.

 

Continue reading

Trobem boscos verds a sota l’aigua?

Font RuralCat

“Els aiguamolls i les praderies marines capturen i segresten el carboni entre 10 i 30 vegades millor que un bosc tropical”

Quan parlem de les conseqüències del canvi climàtic i com es pot mitigar, sovint pensem en la qualitat del nostre aire, la terra, els boscos, la indústria… Però què passa amb el nostre mar? És mereix la mateixa consideració? En aquesta entrevista parlem de la importància de les praderies marines. A Catalunya, aquest tipus d’ecosistema està molt degradat i només en queden uns 92 km2.

 

Continue reading

El nostre mar

Taula Rodona “El nostre Mar”

L’Associació “AMICS DE LES ILLES FORMIGUES” organitzarà anualment un conjunt d’actes amb la finalitat de conscienciar tota la ciutadania de la riquesa del nostre patrimoni i, en concret de tot l’entorn de les Illes Formigues on conflueixen la bellesa, la biodiversitat i el patrimoni cultural.

En aquesta línia l’Associació “AMICS DE LES ILLES FORMIGUES” anuncia una primera taula rodona que, amb el títol de “El nostre mar”.
Es portarà a terme el proper dia 24 de novembre a les 19 h. a l’Espai del Peix de Palamós.

Presentarà i dirigirà la taula el Sr. Francesc Sànchez i Carcassés.
Els ponents seran:

–  Dra. Concepció Rodríguez-Prieto, professora de Botànica del Departament de
Ciències Ambientals de la Universitat de Girona. (10’).

–  Dr. Enric Ballesteros, Investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (10’).

Sr. Sergi Tudela, Director General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat
de Catalunya (10’).

A continuació hi haurà un debat durant 30’.

Continue reading

El misteri dels petits pelàgics

Article publicat per historiesdemar

Dins els anomenats petits pelàgics s’inclouen aquelles espècies de mida petita, que, neden activament i de manera independent del fons marí, tenen interès comercial i es capturen amb arts d´encerclament o teranyina. Els representants més populars d´aquest grup són la sardina (Sardina pilchardus) i el seitó (Engraulis encrasicolus).

D´uns anys ençà les captures d´aquestes espècies han anat a la baixa de manera exponencial així com també ho han fet els preus. Temps era temps, la comercialització en llotja de petits pelàgics es feia a l´engròs, en caixes. Avui, la realitat és molt més magre i el sector està immers en una greu crisi.

Continue reading

Comença la restauració de praderies de posidònia en camps de fondeig del Baix Empordà

  • Les actuacions es faran davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar
  • Es retiraran morts de fondeig abandonats dels camps de boies de temporada que malmeten aquestes fanerògames marine

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha dut a terme aquesta setmana la restauració de les praderies de posidònia a l’espai natural protegit del Massís de Cadiretes, en camps de fondeig situats davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i Tossa de Mar (Selva). Els treballs consisteixen en la retirada de morts de fondeig dels camps de boies de temporada que afecten aquestes plantes marines.

Continue reading