Demanem a la Generalitat que no retalli el PRUG del Parc Natural del Cap de Creus
Arribava amb vint anys de retard, però almenys semblava que seria possible: la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya va iniciar, fa uns mesos, el procés que havia de portar a l’aprovació de Pla d’Ús i Gestió (PRUG) de l’àmbit marí de Parc Natural de Cap de Creus. El termini previst per a complir aquesta fita no havia de superar l’any. Ara, però, ens tornem a trobar en un atzucac. Altra vegada, el Cap de Creus podria tornar a perdre l’oportunitat de poder estar mínimament protegit.
El Govern català té a les seves mans l’oportunitat d’aprovar aquest PRUG que portem anys esperant i començar a complir, per fi, amb els tractats internacionals que exigeixen la protecció urgent dels ecosistemes marins. Alguns sectors econòmics, no obstant, estan pressionant perquè això no sigui possible. Les raons? Altra vegada purament lucratives.
Davant de la incertesa sobre la postura que finalment adoptarà la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, gairebé una trentena d’entitats ecologistes han unit esforços i han redactat un manifest on reclamem una postura valenta per part del govern de la Generalitat a l’hora d’aprovar el Pla Regulador d’Ús i Gestió de l’àmbit marí de cap de Creus. L’associació Amics de les Illes Formigues, com no podia ser d’altra manera, s’ha adherit a la campanya.
Una lluita que ve de lluny
L’associació ecologista IAEDEN, nascuda el 1980 i amb una llarga trajectòria reivindicativa a l’esquena, porta anys reclamant una legislació eficaç per evitar continuar amb la degradació de l’àmbit marí del Cap de Creus.
El 1998 es va poder celebrar el que semblava que era una primera victòria: l’aprovació de la Llei de Protecció de Cap de Creus. Una normativa, no obstant, que amb el pas dels anys s’ha vist superada i sense resolució: si bé dictava l’obligatorietat de redactar i aprovar, abans de quatre anys, un Pla Regulador d’Ús i Gestió de l’àmbit marí (el que es coneix com a PRUG), aquest no s’ha arribat a consolidar mai encara.
Ara, allò que s’hauria d’haver fet fa vint anys, torna a estar sobre la taula: després d’un llarg i intens debat, i més d’un centenar de reunions i, el Govern català ha pogut redactar una proposta de mínims amb els punts que hauria de contemplar el PRUG. Aquest document, que en principi comptava amb el vistiplau dels diferents sectors afectats, ha passat a validar-se en un procés de participació pública. I aquí han tornat a començar els entrebancs. Alguns representants de certs sectors amb interessos en joc estan pressionant per treure del document part de les mesures reguladores.
El que havia de ser un procés participatiu lloable, enlloc d’arribar a un acord consensuat, pot acabar desembocant en un nou paper mullat.
Objectius necessaris i urgents
El Pla d’Ús i Gestió de l’àmbit marí de Parc Natural de Cap de Creus estableix els següents objectius principals:
- Restaurar i conservar els processos naturals i la biodiversitat associada.
- Conservar els hàbitats i les espècies d’especial interès.
- Conservar els elements i llocs geològics d’especial interès.
- Conservar el paisatge i la qualitat de l’ambient visual, sonor i lumínic.
- Contribuir a la conservació del patrimoni cultural material i immaterial.
- Fomentar les activitats econòmiques i socials relacionades amb la restauració i conservació dels valors naturals i culturals de l’espai.
- Contribuir a la sensibilització i educació ambiental de la societat.
- Contribuir al coneixement ecològic i geològic en general.
- Articular la gestió de l’espai amb la planificació i gestió sectorial.
- Establir mecanismes d’aplicació i actualització del Pla.
Davant d’aquests acords de mínims, no obstant, certs sectors massa influents han considerat que perillaven part dels seus interessos econòmics i privilegis consolidats, i han iniciat una campanya camuflada per a pressionar als responsables polítics que han de prendre la decisió final.
Aquests actors exigeixen, entre d’altres qüestions, eliminar bona part de les limitacions que establiria el PRUG sobre el fondeig indiscriminat o la hiperfreqüentació nàutica. També neguen la necessitat de regular els metres d’eslora de certes embarcacions i la velocitat de les mateixes, així com la prohibició de les motos d’aigua.
Altres punts de discrepància són la protecció de certes espècies de peixos, la regulació de les tècniques més depredadores utilitzades per part de la pesca esportiva i l’establiment d’una part de la superfície reservada a la zona de no captura d’espècies marines.
La decisió està en mans del govern de la Generalitat, un govern que té l’oportunitat de protegir degudament un bé tan preuat com és el cap de Creus i el repte de no tornar a cedir a les pressions d’uns sectors a qui els interessos econòmics no els deixen veure més enllà de les seves butxaques.Llegeix el manifest
Demanem una postura valenta per part del Govern català a l’hora d’aprovar el Pla Regulador d’Ús i Gestió de l’àmbit marí de Cap de Creus (pdf)Mira la roda de premsa
Tramuntana TV: ‘Els ecologistes demanen a la Generalitat que no es retalli el PRUG de Cap de Creus‘
