Deixem d’animar: és urgent legislar
Comencem amb xifres: el 80% de les 8.300 milions de tones mètriques de plàstic produïdes des del 1950 encara perdura al medi ambient, fonamentalment als oceans. D’aquesta immensa quantitat de plàstics, només el 9% ha estat reciclada més o menys adequadament i el 12% incinerada.
Així ho constata un informe de Break Free from Plastic, una iniciativa que va néixer el 2016 i que rep el suport d’organitzacions com Greenpeace, GAIA o Zero Waste.
Seguim:
Actualment, s’estan produint unes 320 milions de tones mètriques de plàstic a l’any. I la previsió és que aquesta xifra creixi fins a en un 40% en els propers anys.
És a dir, que seguim acumulant plàstics i augmentant exponencialment l’alliberament de gasos hivernacle, ja que el 90% d’aquests materials es produeixen a partir d’energies fòssils i contaminants.
I més dades:
El 71% de les emissions de CO2 que es registren a tot el món són produïdes, segons càlculs oficials, per només un centenar d’empreses.
A tall d’exemple: les multinacionals Cola-Cola, Pepsi i Nestlé són les firmes que més contribueixen a la contaminació dels oceans amb plàstics d’un sol ús.
Davant d’aquestes xifres, el discurs políticament estès sobre el canvi climàtic requereix de matisos. Les lleis que han fomentat l’ús de químics, tòxics i verins, segueixen vigents; no s’està fiscalitzant el compliment de les minses mesures existents i, mentrestant, els principals actors que haurien d’estar treballant per revertir la situació, s’amaguen rere el concepte mitificat de ‘desenvolupament sostenible’. És a dir, en vendre la idea que es pot continuar creixent al mateix ritme que fins ara, només canviant alguns patrons de producció i afegint algunes solucions tecnològiques que suposadament els permetran fer-ho “sense contaminar”.
Per posar un exemple, el programa Blue Climate Initiative està finançant projectes tecnològics com un que busca substituir el plàstic per un material compost d’algues, o un altre que està intentant crear un complement alimentari fabricat també amb algues que reduiria el metà emès pel bestiar.
No es pot dir que siguin del tot males idees, però no seria més lògic canviar els hàbits de consum i reduir la ramaderia en aquest planeta on vivim que està desforestant hectàrees de selva per convertir-les en terrenys de pastures? No seria més ràpid deixar de vendre pomes embolicades amb porexpan i paper de film?
Una responsabilitat conjunta, que els principals responsables esquiven
Una de les accions que duu a terme la iniciativa Break Free from Plastic és la de coordinar campanyes de neteja de les costes de diferents països, de manera simultània. En l’informe que hem comentat anteriorment, la iniciativa presenta les següents dades: en una setmana, es van recollir més de 187.000 peces de plàstic; d’aquestes, més del 65% corresponien a embolcalls de productes de grans corporacions mundials.
Embolcalls innecessaris i completament prescindibles que, a més, estan fets amb materials que són impossible o molt difícils de reciclar, com el poliestirè, el PVC (clorur de polivinil), PET (tereftalat de polietilè) o el film de plàstic d’un sol ús.
Què podem fer, davant d’això?
Com a persones consumidores, evitar el màxim el consum de productes que utilitzen aquests embolcalls innecessaris, sí, però… Qui controla a les grans empreses? Qui els hi exigeix que deixin aquest mal hàbit de sobreempaquetar els seus productes i reverteixin d’una vegada per totes la demanda de més plàstic?
Per altra banda, les Nacions Unides ha advertit que el consum de carn està agreujant el problema del canvi climàtic. L’organització afirma que en els propers anys ja no en tindrem prou amb reduir la crema de combustibles fòssil, sinó que també haurem de canviar els nostres hàbits alimentaris per tal d’explotar la terra de manera més responsable.
És ben cert. Però n’hi ha prou en “aconsellar” a la ciutadania menjar menys carn? No caldria actuar, fermament i d’una vegada per totes, per aturar les grans corporacions que han provocat, i segueixen provocant, l’emergència climàtica que sembla no tenir fre?
Un altre exemple de responsabilitats mal assumides: a la Cimera One Ocean Summit, celebrada a Brest el passat mes de febrer, es van generar titulars suposadament tranquil·litzadors: s’està investigant l’ús de combustibles menys contaminants per al transport marítim.
La idea, a priori, podria sembla bona. Però (sempre hi ha un però), el cas és que els directius de les principals empreses aposten per seguir movent el mateix volum de mercaderies, sense ni plantejar-se reduir el transport marítim i afavorir l’economia de proximitat.
Quant tardaran a trobar solucions realment menys contaminants? Quant tardaran a aplicar-les realment, tenint en compte que seguirà sent més barat cremar petroli i carbó?