Noticies i Articles

ESTUDI COMPARATIU DE LA COMUNITAT ICTIOLÒGICA DE L’ALGUER DE MATARÓ

Amics de les Illes Formigues

AUTOR: JORDI GISPERT GIRON

L’Alguer de Mataró confirma doncs, malauradament, les percepcions d’empobriment que es tenien al principi.

Partint d’aquesta base, hauríem de tenir en compte en gran manera també les conseqüències que poden haver dut, en els 23 anys d’estudi, a la regressió de l’extensió de Posidonia oceanica a l’alguer de Mataró.
En general es considera que les causes que provoquen una major pèrdua d’aquest hàbitat són, per ordre de major a menor:

  • la degradació de la qualitat de l’aigua (26%)
  • la contaminació (25%)
  • la modificació costanera (16%)
  • els danys mecànics (14%)
  • a partir de l’any 2000, la major periodicitat i virulència dels temporals

L’efecte de les pesqueries és de ben segur una de les majors causes de la regressió de la ictiofauna.

No s’ha vist, com així sí l’any 2001, cap banc pelàgic fora del perímetre mostrejat. Jordi Corbera i Antoni Garcia Rúbies citen, per exemple, la presència d’un extens grup de bonítols (Sarda sarda), i també moles de bogues (Boops boops) i de xucles (Spicara smaris) més enllà de l’àmbit dels transectes. Encara que la presència de túnids i d’altres espècies passavolants no pot asociar-se concretament a cap substrat, sí que veiem com aquests peixos tenen un marcat interès comercial i com les seves captures, encara que fluctuants, clarament disminueixen a la zona.
No s’han observat grans predadors, ni tan sols aquells en els quals no es nota excessivament l’efecte de la pesca comercial, com seria la daurada.

Els campionats de pesca submarina

Els campionats de pesca submarina podrien explicar aquest fet. Aquest tipus de competicions, de les quals Mataró és clarament nucli important valoren les espècies per pes i longitud. La relació de captures més abundants  dóna una idea del possible efecte sobre les comunitats que caldria indagar més en un futur. Val la pena destacar que la majoria d’aquests concursos s’efectuen just damunt de l’àrea de l’alguer i que, més enllà d’això, alguns d’ells no són, probablement, ni tan sols reportats. L’absència important de sards (Diplodus sargus), del llavió (Symphodus tinca), o dels làbrids de més mida, com el tord negre (Labrus merula) i la grívia (Labrus viridis) es correspon de manera evident amb les seves altes xifres de captura.

El baix nombre de representants d’un nivell tròfic més elevat hauria d’afavorir aquells organismes més petits i més característics de Posidònia oceànica. Algunes de les espècies censades en el present estudi però, mostren també, més enllà de l’empobriment general constatat, un descens de mitjana en les captures d’arts menors a Mataró.

Els efectes de la pesca recreativa

Encara que la majoria d’elles, tret de la variada (Diplodus vulgaris), la morruda (Diplodus puntazzo) o el roger (Mullus surmuletus), tenen poc interès per la pesca comercial (ANNEX I), d’altres, com Coris julis o Serranus cabrilla, es veuen notablement afectades per algunes modalitats de pesca recreativa com el popular volantí de fons.

(GARCIA RUBIES Antoni, 1997). Veiem així que la pesca submarina afecta per un costat els grans depredadors, i que la pesca artesanal té també conseqüències per als peixos més petits i que doncs és un factor determinant.

Altres efectes de la regressió de l’Alguer

L’emissió contínua de contaminants, el creixement del trànsit marítim, els projectes urbanístics costaners i els efectes mecànics provinents de l’activitat pesquera i de l’ancoratge d’embarcacions, tanmateix, segueixen sense cap limitació i poden provocar danys més severs o permanents en un futur si no es regulen. La pesca d’arrossegament, amb nombrosos incompliments reportats a la zona, és especialment agressiva.

Al Mediterrani peninsular, fins 2001, es calculava en general que entre el 30 i el 45% de la superfície de les praderies havia desaparegut o bé estava en avançat estat de deteriorament justament per aquest motiu.

Caldria també considerar més a fons els efectes que l’escalfament global provoca. De moment s’ha comprovat com el fenomen de la floració, identificat sempre com a positiu quan s’ha observat en reiterades ocasions a Mataró, podria ser un indicador de l’estrès de la planta davant l’increment de temperatura; una estratègia que li permet evolucionar genèticament, expandir-se i adaptar-se a les modificacions ambientals (RUIZ J.M… et al, 2017), però que és sinònim de canvis excessivament accelerats que també poden tenir conseqüències negatives.

Aturar competicions de pesca submarina, regular les captures comercials i esportives, restringir el trànsit d’embarcacions, desenvolupar sistemes de vigilància i posar fi al fondeig incontrolat són mesures que discrepen amb el lucre a curt termini. Respectar el medi ambient en una zona catalogada com a ZEC, tanmateix, hauria de ser una prioritat, que a més pot reportar guanys econòmics a la llarga. Les dades exigeixen escollir immediatament a l’administració: seguir amb el nom simbòlic o implementar mesures efectives i valentes que omplin de sentit l’actual estatus de conservació

Aquí teniu l’enllaç al document  ESTUDI ICTIOLÒGIC ALGUER DE MATARÓ_signed

 

Envia la teva opinió