La posidònia no pot esperar: protegir el fons marí també exigeix una nova depuradora

Des d’Amics de les Illes Formigues reclamem una protecció real i efectiva de les praderies de posidònia del nostre litoral. La nova normativa ja existeix. La cartografia oficial també. Ara cal fer-la complir i garantir una qualitat de l’aigua compatible amb la conservació del fons marí.

La protecció de la posidònia oceànica a la Costa Brava ha entrat en una fase decisiva. Durant anys, entitats ambientals, científics i administracions han insistit en la necessitat de preservar aquest hàbitat marí essencial. Avui, però, el debat ja no pot quedar reduït a una crida genèrica a la sensibilització.

Disposem de cartografia oficial, de coneixement científic, d’una normativa estatal recent i d’una realitat local que ens obliga a actuar amb rigor: el litoral de Castell, les Illes Formigues, Cala Senià, Cala Estreta, la Foradada, s’Alguer i la badia de Palamós concentren valors naturals que no admeten una gestió improvisada.

La posidònia no és una alga ni un simple element paisatgístic del fons marí. És una planta marina endèmica del Mediterrani, de creixement lent, que estructura hàbitats d’alt valor ecològic, estabilitza sediments, contribueix a la transparència de l’aigua, protegeix el litoral de l’erosió i actua com a refugi i zona de cria per a moltes espècies.

A Catalunya, el Mapa d’Hàbitats Marins identifica les praderies de fanerògames marines, principalment Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, com a hàbitats essencials per a la conservació marina. Segons les dades de la Generalitat, les praderies de posidònia ocupen 4.582 hectàrees, mentre que altres alguers i fanerògames marines n’ocupen 2.976. És una superfície limitada, valuosa i vulnerable.

El nostre litoral: una zona crítica de conservació

En l’àmbit de les Illes Formigues i Castell, aquesta realitat pren una dimensió especialment sensible.

Des d’Amics de les Illes Formigues ja vam identificar, a través de la campanya “Salvem la posidònia”, diversos punts crítics de presència de praderies i pressió nàutica:

• la zona de Cala Senià a Cala Estreta;
• el front de la Platja de Castell i la Foradada;
• l’entorn de s’Alguer;
• la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge;
• i les Illes Formigues.

Aquestes zones no són només espais d’alt valor paisatgístic. Són també àrees marines fràgils, sotmeses a una pressió creixent durant els mesos de més freqüentació nàutica.

Per això cal insistir en una idea bàsica: abans de fondejar, cal comprovar el fons. Si hi ha posidònia, no s’hi pot llençar l’àncora.

El nou decret prohibeix el fondeig sobre praderies

El Reial decret 191/2026, d’11 de març, estableix un marc comú per a la conservació de les praderies de fanerògames marines al Mediterrani espanyol. La norma té per objecte garantir la conservació de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, regular els usos i activitats que poden tenir impacte sobre aquests hàbitats i promoure, quan sigui possible, la restauració de praderies degradades.

El punt central és clar: el fondeig sobre praderies de fanerògames marines queda prohibit amb caràcter general.

Aquesta prohibició no s’ha d’interpretar de manera limitada. No afecta només el punt exacte on cau l’àncora. També cal tenir en compte el moviment de l’embarcació, la cadena i el bornejament, que poden arribar a tocar o malmetre la praderia encara que l’àncora s’hagi llençat aparentment sobre sorra.

Per tant, la responsabilitat no és només individual. També és administrativa. Cal informació clara, senyalització quan sigui necessària, cartografia fàcilment accessible, vigilància real i camps de boies ecològiques ben dimensionats en aquells punts on la pressió nàutica ho justifiqui.

La recent denúncia de SOS Costa Brava sobre l’incompliment del nou decret a la Costa Brava confirma una preocupació que compartim plenament. L’entitat ha alertat que la normativa no s’estaria aplicant de manera efectiva i ha posat com a exemple la presència de nombroses embarcacions fondejades sobre praderies cartografiades a l’espai Castell-Cap Roig.

Aquest fet és especialment greu perquè no parlem d’una zona desconeguda ni mancada d’informació. Parlem d’un espai d’alt valor natural, amb presència documentada d’herbassars marins i amb una pressió nàutica intensa durant la temporada alta.

La conclusió és contundent: no n’hi ha prou amb tenir mapes; cal que els mapes tinguin conseqüències. No n’hi ha prou amb aprovar normes; cal que les normes es facin complir.

La protecció de la posidònia no pot dependre només de la bona voluntat dels navegants. Cal una acció pública coordinada, persistent i verificable.

Protegir la posidònia també vol dir garantir una bona qualitat de l’aigua

Ara bé, limitar el debat a les àncores seria un error. La salut de la posidònia també depèn de la qualitat de l’aigua.

Per aquest motiu, des d’Amics de les Illes Formigues hem expressat reiteradament la nostra preocupació per la situació de la depuradora de Mont-ras / Palamós i pels efectes que una infraestructura obsoleta o malmesa pot tenir sobre el medi marí.

L’avaria provocada pel temporal Harry va deixar la instal·lació en una situació crítica durant mesos. Segons les informacions publicades per Ràdio Palamós, durant bona part d’aquest període l’aigua residual va rebre només una separació bàsica de sòlids i líquids abans de ser abocada al mar a través de l’emissari de Castell.

Aquest episodi no pot quedar tancat només amb una reparació d’emergència. La depuradora actual és una infraestructura envellida, situada en un entorn vulnerable i amb una capacitat que ja no respon a les necessitats ambientals del territori.

Aigua apta per al bany no vol dir ecosistema protegit

Cal fer una distinció important: una aigua apta per al bany no equival necessàriament a un ecosistema marí sense afectació.

Les analítiques habituals de qualitat de l’aigua de bany mesuren paràmetres concrets vinculats a la salut pública. Són necessàries, però no suficients per valorar tots els impactes ecològics sobre el medi marí.

Les praderies de posidònia poden veure’s afectades per factors com l’excés de nutrients, la matèria orgànica, la pèrdua de transparència de l’aigua, els microcontaminants, els residus farmacèutics o els microplàstics. Aquests impactes poden ser crònics, acumulatius i difícils de detectar si només es fan controls bàsics de bany.

Per això reclamem una mirada més completa: no es tracta de generar alarma, sinó d’exigir dades ambientals suficients, transparents i orientades a ecosistema.

La nova depuradora és una infraestructura ambiental estratègica

La nova depuradora no pot ser tractada com una obra ordinària més dins d’un calendari administratiu imprecís. Ha de ser considerada una infraestructura ambiental estratègica per al futur del litoral de Palamós, Mont-ras, Vall-llobrega, Calonge i Sant Antoni i Palafrugell.

Una nova estació depuradora ha de permetre millorar el tractament de les aigües residuals, incorporar sistemes més avançats, reduir la pressió sobre el medi marí i avançar cap a la reutilització de l’aigua. També ha de situar-se en un emplaçament segur, tècnicament adequat i compatible amb els riscos climàtics actuals i futurs.

La reparació de la instal·lació actual ha estat necessària, però no resol el problema estructural. El que cal ara és convertir els compromisos anunciats en un calendari públic i verificable.

Des d’Amics de les Illes Formigues demanem:

• un calendari clar per a la nova depuradora;
• transparència en l’estudi d’alternatives;
• garanties ambientals sobre l’emplaçament escollit;
• tractament terciari i capacitat de reutilització d’aigua;
• seguiment ambiental independent;
• i informació pública periòdica sobre la qualitat de l’aigua i l’estat del medi marí.

Una mateixa causa: posidònia, aigua neta i litoral viu

La connexió entre posidònia i depuradora és clara. Protegir el fons marí no és només impedir que una àncora arrenqui rizomes. També és garantir que l’aigua que arriba al litoral no comprometi la transparència, l’equilibri ecològic ni la funcionalitat de les praderies.

Les Illes Formigues, Castell, Cap Roig, Cala Estreta, Cala Senià, s’Alguer i la badia de Palamós formen part d’un sistema litoral d’alt valor natural. És un patrimoni col·lectiu, però també una responsabilitat compartida.

No podem reclamar un litoral viu només a l’estiu, quan el paisatge ens emociona. Cal protegir-lo durant tot l’any, amb decisions tècniques, pressupostàries i polítiques coherents.

Menys excuses i més compliment

La Costa Brava no necessita més declaracions genèriques de compromís ambiental. Necessita aplicació efectiva de la normativa de fondeig, cartografia operativa per a navegants, vigilància real en temporada alta, camps de boies ecològiques quan siguin necessaris, analítiques ambientals completes i una nova depuradora amb calendari públic.

SOS Costa Brava té raó quan recorda que les lleis, si no s’apliquen, esdevenen paper mullat. I des d’Amics de les Illes Formigues insistim que la reparació de la depuradora és una bona notícia, però no pot fer-nos abaixar la guàrdia.

En un espai com Castell-Cap Roig i les Illes Formigues, on conflueixen biodiversitat, pressió nàutica, valor paisatgístic i fragilitat ecològica, la inacció ja no és neutral: és una forma de degradació.

La posidònia no pot esperar que les administracions tornin a reaccionar només després d’un temporal, d’una avaria o d’una denúncia pública. La protecció del litoral exigeix anticipació, prevenció i compliment.

Menys excuses, més vigilància, més ciència, més transparència i una nova depuradora a l’altura del patrimoni natural que ha de protegir.

Des d’Amics de les Illes Formigues fem una crida a les administracions, als ajuntaments, als navegants i a la ciutadania perquè la protecció de la posidònia sigui una prioritat real.

Fondejar bé, exigir una depuradora nova i defensar la qualitat de l’aigua és defensar el futur de les Illes Formigues i de tot el nostre litoral.

Campanya d’Amics de les Illes Formigues:
Salvem la posidònia

Denúncia de SOS Costa Brava:
SOS Costa Brava denuncia l’incompliment del nou decret que protegeix la posidònia

Reclamació d’Amics de les Illes Formigues sobre la depuradora:
Amics de les Illes Formigues demana no afluixar per la depuradora nova

Reial decret 191/2026:
BOE – Reial decret 191/2026

Mapa d’Hàbitats Marins de Catalunya:
Generalitat de Catalunya – Mapa dels hàbitats marins