El passat 6 juny , Dia Mundial del Medi Ambient, es va entregar el Premi Medi Ambient de la Generalitat.
En l’acte de lliurament el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va fer referència a l’Estratègia del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, en procés d’elaboració.
I en què es basa aquesta estratègia?
Primer hem de dir que té l’horitzó posat en el 2030, i un primer Pla d’acció 2017-2021.
S’articula sobre la base de sis principis rectors, que defineixen les prioritats de l’acció del Govern per conservar la natura i frenar la pèrdua de biodiversitat des de
1r) el coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural;
2n) la conservació dels hàbitats, les espècies i els processos ecològics;
3r) el model territorial,
4t) la integració de les polítiques sectorials;
5è) l’estructura administrativa i el marc legal,
6è) la implicació social.
Us passem els punts que creiem que calen destacar per la part que ens pertoca!
4.2 Protegir els ecosistemes marins, i la seva diversitat i funcionalitat.
4.2.1 Millorar l’estat de conservació dels ecosistemes litorals i marins clau per a la provisió de serveis ecosistèmics.
(56) Avaluar la dinàmica sedimentària de les platges i fer-ne un seguiment. Cal tenir en compte avaluar específicament l’impacte dels dragatges de sorres. Els resultats permetran planificar la gestió de les platges i avaluar la viabilitat de les regeneracions.
(57) Executar actuacions de conservació i restauració d’ecosistemes dunars i hàbitats d’interès pesquer. Els ecosistemes dunars i les praderies de fanerògames són elements essencials de la infraestructura verda per a la defensa del litoral davant l’increment del nivell del mar i de la recurrència dels temporals marítims; juntament amb els altres hàbitats d’interès pesquer – coral·ligen i grapissars- pateixen pressions importants, sigui per aprofitament o per sobrefreqüentació. Es tracta d’identificar les zones del sistema litoral més pressionades i vulnerables a causa d’aquests o altres impactes ambientals, i programar-hi actuacions de conservació i restauració ecològica, preferentment dins espais de la xarxa Natura 2000, inclosa la retirada selectiva i programada d’arts abandonades (pesca fantasma). En el cas específic de la conservació de les praderies de fanerògames marines s’elaborarà una normativa de delimitació de zones d’ocupació.
(59) Dissenyar un sistema de control de la qualitat ecològica de les aigües marines. Establir un sistema de control i vigilància que no inclogui només la qualitat
fisicoquímica i sanitària de les aigües marines sinó també paràmetres de qualitat biològica i d’estat de conservació dels ecosistemes.
(61) Desenvolupar un codi de bones pràctiques per reduir els residus marins “marinelitter” (deixalles d’higiene personal, plàstics, etc.) La contaminació marina provoca problemes ambientals i pèrdues econòmiques molt importants que afecten el turisme, la pesca i la navegació, entre d’altres. La directiva marc sobre l’estratègia marina per al 2020, que preveu el bon estat ambiental de les aigües marines, considera la contaminació marina un dels onze punts clau a atendre. El codi de bones pràctiques ha d’establir les mesures per reduir l’arribada al mar de residus, siguin d’origen marí o terrestre.
4.2.2 Millorar la gestió dels usos recreatius, turístics i esportius en el litoral i el medi marí.
(64) Incrementar el control i la vigilància de l’ús públic en el litoral i el medi marí. Incrementar els recursos materials i personals dedicats al control, vigilància i inspecció en el litoral i el medi marí, i especialment en la protecció dels valors naturals de les àrees marines protegides davant les pressions provocades a causa de la hiperfreqüentació i la massificació.
4.2.3 Promoure una activitat pesquera compatible amb la conservació de la biodiversitat marina.
(65) Adoptar un model de governança de la pesca que garanteixi una gestió ecosistèmica. La gestió de la pesca es farà regulant les diferents modalitats de pesca amb una nova fórmula basada en la cogestió i els plans de gestió, en tots els casos aplicant uns criteris de sostenibilitat dels recursos pesquers i de conservació dels ecosistemes.
(66) Promoure la gestió de l’esforç pesquer en l’espai i en el temps. El coneixement del medi marí i dels caladors, així com de la biomassa de les espècies comercials, ha de permetre establir zones i èpoques amb diferents pressions pesqueres, de tal manera que se n’afavoreixi una redistribució de l’impacte sobre els ecosistemes i facilitar-ne la recuperació.
(67) Afavorir la recuperació del corall vermell mitjançant una normativa pesquera basada en recomanacions científiques. Es preveu una reducció immediata del 50% de l’esforç pesquer sobre aquesta espècie durant la campanya 2017. A partir de l’any 2018 es durà a terme una suspensió de l’activitat pesquera d’aquesta espècie durant 10 anys, revisable, i s’iniciarà un control exhaustiu de les activitats i un seguiment de les poblacions.
4.4 Millorar la compatibilitat de la caça i la pesca recreatives amb la conservació de la biodiversitat
4.4.2 Planificar la pesca recreativa amb criteris de conservació de la biodiversitat.
4.5.2 Reduir els impactes de les activitats turístiques, de lleure i esportives sobre el medi natural.
(87) Reduir l’impacte de les activitats nàutiques sobre el medi marí. Programar les actuacions a emprendre, en el marc de l’estratègia marítima de Catalunya, per reduir l’impacte de les activitats de lleure i esportives sobre el medi marí, especialment pel que fa a la contaminació de l’aigua i a l’afectació de les praderies de fanerògames marines.
5.1.4 Involucrar l’Administració local i els agents del territori en la governança del patrimoni natural.
(95) Promoure plans d’acció local per a la conservació de la biodiversitat. Promoure la redacció i execució de plans d’acció local per a la conservació de la biodiversitat, com a instruments de planificació per implantar els objectius de l’estratègia a escala municipal. Els plans s’han d’orientar a les necessitats i problemàtiques específiques de conservació del patrimoni natural de cada municipi.
6.1 Ampliar la consciència de les persones sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
6.1.1 Incrementar la presa de consciència social envers la natura i els valors i serveis que ens aporta.
6.1.2 Incorporar la conservació del patrimoni natural en l’educació i la formació.
6.2 Augmentar la participació individual i col·lectiva en la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
6.2.1 Reforçar la conservació privada i la custòdia del territori.
(107) Definir les bases del model de custòdia marina i costanera.
Proposar un model de custòdia propi dels àmbits marins i costaners, per unificar criteris i actuar coordinadament en aquests espais, tenint en compte aspectes clau com la gestió en domini públic o el suport a la comercialització de productes derivats de les accions de custòdia (sobretot pesquers).
6.2.2 Enfortir el tercer sector ambiental i les plataformes de participació ciutadana.
