SÓC LA POSIDÒNIA. CUIDA’M
Article al PuntDiari

La Gene­ra­li­tat, a través de l’apli­cació gratuïta Carry­Map, ens per­met loca­lit­zar l’embar­cació i saber on se situen els prats de fanerògames a través del mòbil. Fun­ci­ona sense tenir cober­tura per poder con­sul­tar el mapa car­togràfic, ja que està emma­gat­ze­mat al dis­po­si­tiu de l’usu­ari. No ens queda res més que dir que enho­ra­bona per la ini­ci­a­tiva!

Sens dubte es tracta d’una eina de gran uti­li­tat per als nave­gants i indis­pen­sa­ble per a la con­ser­vació del medi natu­ral, tenint en compte el gran nom­bre d’usu­a­ris actual. Mal­grat tot, la idea no és nova, perquè, tal com vam difon­dre els Amics de les Illes For­mi­gues en el seu moment, una apli­cació simi­lar va ser posada en fun­ci­o­na­ment el 2017 en aigües de For­men­tera. Es tracta de Posi­do­nia Maps, de l’Asso­ci­ació Vell­marí i lide­rada per Manu San Félix.

Les fanerògames mari­nes són un grup de plan­tes ter­res­tres que a l’era dels dino­sau­res (meso­zoic), fa uns 120-130 mili­ons d’anys, van retor­nar al mar.

Han con­ser­vat els òrgans carac­terístics de les plan­tes ter­res­tres (arrels, tija, fulles, flors i fruits) i les arrels les fan molt més com­pe­ti­ti­ves en medi marí que les algues, ja que poden obte­nir nutri­ents tant per les fulles com per les arrels. Una sei­xanta d’espècies d’aques­tes plan­tes han arri­bat als nos­tres dies. Sis d’aques­tes viuen actu­al­ment a la Medi­terrània, i la més emblemàtica de totes és la posidònia oceànica, per la gran extensió que ocupa i pel seu impor­tant paper ecològic.

La posidònia té fei­xos de fulles d’un color verd fosc que poden arri­bar a tenir un metre de lon­gi­tud. Les zones cober­tes de posidònia sem­blen tal­ment un prat cobert d’herba sense segar. Creix en zones d’aigües netes i trans­pa­rents i a baixa pro­fun­di­tat, ja que neces­sita la llum del sol per fer la fotosíntesi. És una planta sor­pre­nent­ment lon­geva. Les fulles viuen apro­xi­ma­da­ment un any; les tiges, més de 50 anys, i els seus rizo­mes poden viure fins i tot mil·len­nis.

És l’ésser viu més vell de què es té conei­xença. S’estima que els exem­plars més lon­geus poden tenir uns 100.000 anys!

I aquest tre­sor de la natu­ra­lesa el tenim a les nos­tres aigües. És la part vital d’un eco­sis­tema molt ric i com­plex. D’entrada, un prat de posidònia alli­bera fins a 20 litres d’oxi­gen per dia i metre qua­drat, men­tre que al mateix temps absor­beix diòxid de car­boni. Un prat de posidònia és, doncs, tan impor­tant com un bosc ter­res­tre a efec­tes de con­tro­lar l’efecte hiver­na­cle.

A més a més, pro­du­eix bio­massa per altres eco­sis­te­mes, pro­por­ci­ona refugi a plan­tes i ani­mals, i és zona de repro­ducció de mol­tes espècies mari­nes. Per altra banda, aquests prats aju­den a con­so­li­dar els fons marins tot con­tra­res­tant el movi­ment de sedi­ments pro­vo­cat per els cor­rents cos­ta­ners, debi­li­tant la força de les ona­des i reduint l’erosió de la costa.

El cas és, però, que la posidònia està greu­ment amenaçada i en regressió des de mit­jan segle pas­sat. D’una banda, té la com­petència d’algues tro­pi­cals inva­so­res i, d’altra banda, és molt sen­si­ble a la con­ta­mi­nació i a la pesca d’arros­se­ga­ment, el dra­gat dels fons marins o l’anco­ratge de vai­xells espor­tius, que han fet i con­ti­nuen fent molt de mal a aques­tes plan­tes.

I el pro­blema està en el fet que el prat de posidònia creix molt len­ta­ment. La taxa de crei­xe­ment horit­zon­tal és de només d’1 o 2 cm/any, mal­grat que en les eta­pes ini­ci­als pot arri­bar als 5 o 6 cm/any. Davant aques­tes xifres, poden fer-se números i cal­cu­lar quant de temps tri­ga­ria a rege­ne­rar-se una zona amb posidònia arren­cada per l’àncora d’una embar­cació.

En el millor dels casos, la des­trossa per­du­ra­ria durant cent anys, tot i què la rege­ne­ració com­pleta podria tri­gar dues o tres vega­des més.

Envia la teva opinió