La Generalitat, a través de l’aplicació gratuïta CarryMap, ens permet localitzar l’embarcació i saber on se situen els prats de fanerògames a través del mòbil. Funciona sense tenir cobertura per poder consultar el mapa cartogràfic, ja que està emmagatzemat al dispositiu de l’usuari. No ens queda res més que dir que enhorabona per la iniciativa!
Sens dubte es tracta d’una eina de gran utilitat per als navegants i indispensable per a la conservació del medi natural, tenint en compte el gran nombre d’usuaris actual. Malgrat tot, la idea no és nova, perquè, tal com vam difondre els Amics de les Illes Formigues en el seu moment, una aplicació similar va ser posada en funcionament el 2017 en aigües de Formentera. Es tracta de Posidonia Maps, de l’Associació Vellmarí i liderada per Manu San Félix.
Les fanerògames marines són un grup de plantes terrestres que a l’era dels dinosaures (mesozoic), fa uns 120-130 milions d’anys, van retornar al mar.
Han conservat els òrgans característics de les plantes terrestres (arrels, tija, fulles, flors i fruits) i les arrels les fan molt més competitives en medi marí que les algues, ja que poden obtenir nutrients tant per les fulles com per les arrels. Una seixanta d’espècies d’aquestes plantes han arribat als nostres dies. Sis d’aquestes viuen actualment a la Mediterrània, i la més emblemàtica de totes és la posidònia oceànica, per la gran extensió que ocupa i pel seu important paper ecològic.
La posidònia té feixos de fulles d’un color verd fosc que poden arribar a tenir un metre de longitud. Les zones cobertes de posidònia semblen talment un prat cobert d’herba sense segar. Creix en zones d’aigües netes i transparents i a baixa profunditat, ja que necessita la llum del sol per fer la fotosíntesi. És una planta sorprenentment longeva. Les fulles viuen aproximadament un any; les tiges, més de 50 anys, i els seus rizomes poden viure fins i tot mil·lennis.
És l’ésser viu més vell de què es té coneixença. S’estima que els exemplars més longeus poden tenir uns 100.000 anys!
I aquest tresor de la naturalesa el tenim a les nostres aigües. És la part vital d’un ecosistema molt ric i complex. D’entrada, un prat de posidònia allibera fins a 20 litres d’oxigen per dia i metre quadrat, mentre que al mateix temps absorbeix diòxid de carboni. Un prat de posidònia és, doncs, tan important com un bosc terrestre a efectes de controlar l’efecte hivernacle.
A més a més, produeix biomassa per altres ecosistemes, proporciona refugi a plantes i animals, i és zona de reproducció de moltes espècies marines. Per altra banda, aquests prats ajuden a consolidar els fons marins tot contrarestant el moviment de sediments provocat per els corrents costaners, debilitant la força de les onades i reduint l’erosió de la costa.
El cas és, però, que la posidònia està greument amenaçada i en regressió des de mitjan segle passat. D’una banda, té la competència d’algues tropicals invasores i, d’altra banda, és molt sensible a la contaminació i a la pesca d’arrossegament, el dragat dels fons marins o l’ancoratge de vaixells esportius, que han fet i continuen fent molt de mal a aquestes plantes.
I el problema està en el fet que el prat de posidònia creix molt lentament. La taxa de creixement horitzontal és de només d’1 o 2 cm/any, malgrat que en les etapes inicials pot arribar als 5 o 6 cm/any. Davant aquestes xifres, poden fer-se números i calcular quant de temps trigaria a regenerar-se una zona amb posidònia arrencada per l’àncora d’una embarcació.
En el millor dels casos, la destrossa perduraria durant cent anys, tot i què la regeneració completa podria trigar dues o tres vegades més.