CONFERÈNCIA SOBRE EL VAIXELL ROMÀ DE LES ILLES FORMIGUES

CONFERÈNCIA SOBRE EL VAIXELL ROMÀ DE LES ILLES FORMIGUES

“Gir inesperat en la darrera campanya d’excavació del derelicte de les Illes Formigues”

28 de març de 2019, a les 19 h

Museu de la Pesca de Palamós

Rut Geli i Guillem Mauri ens informaran de les sorpreses que descobriren el llarg de la segona campanya d’arqueologia submarina que té per objecte l’estudi del vaixell romà enfonsat  molt a la vora de les Illes Formigues.

 

47 metres de profunditat han guardat intacta tota una història que se’ns descobrirà en aquesta conferència modificant  i ampliant la informació obtinguda en la primera campanya.

 

La Rut i en Guillem, veïns, amics i profundament amants dels nostre entorn ho explicaran a tots els que, com ells compartim  la curiositat i l’estima per la història i el paisatge

Us esperem!

 

La cogestió dóna resultats socials i ecològics

La cogestió dóna resultats socials i ecològics i funciona millor si acull una àmplia diversitat social prevenint conflictes, si adopta pràctiques de gestió adaptativa.

Autors:

Laia d’Armengola,

María Prieto Castilloa,

Isabel Ruiz-Malléna,b 

Esteve Corberaa

 

a Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona.

b Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya.

 

Una revisión sistemática de pesquerías artesanales co-gestionadas: La diversidad social y la gestión adaptativa mejoran los resultados

 

Las pesquerías artesanales son una fuente de ingresos y subsistencia para muchas poblaciones costeras, pero se enfrentan a amenazas cada vez mayores como la sobrepesca, la competencia con la pesca industrial, la contaminación del agua y la destrucción de hábitats.
Para hacer frente a estas amenazas, la co-gestión de este tipo de pesquerías está ganando cada vez más apoyos como una alternativa a la gestión centralizada, en la que los gobiernos gestionan los recursos naturales de forma colaborativa con los usuarios locales y otros actores interesados, como investigadores y ONGs.

 

En esta revisión sistemática de literatura científica evaluamos qué resultados obtienen las pesquerías artesanales co-gestionadas y analizamos qué variables afectan a dichos resultados.
Hemos adaptado el marco de análisis de los sistemas social-ecológicos de E. Ostrom con variables específicas de las pesquerías artesanales y de la gestión adaptativa, con el fin de entender de qué modo el contexto y las características de cada pesquería influyen en los 91 casos de co-gestión analizados.

 

Los resultados nos muestran que las pesquerías co-gestionadas suelen ser costeras, multi-especies y sin derechos de propiedad, que son definidos y clarificados con el proceso de co-gestión. La presencia de un marco legal e institucional, así como de un contexto de descentralización de los recursos naturales, facilitan la emergencia de la co-gestión.

La mayoría de las iniciativas de co-gestión son muy recientes, con menos de 10 años de antigüedad, y cuentan con una organización que lidera y facilita el proceso. En la mayoría de los casos, gobierno y usuarios tienen el mismo poder de decisión o los usuarios están más empoderados y la mitad incluyen organizaciones adicionales.
La mayoría de iniciativas analizadas han adoptado una o más características de gestión adaptativa.

 

La co-gestión tiene mayoritariamente resultados positivos en el ámbito social y ecológico.


 El 76% de los casos revisados indican resultados positivos, mientras que el 17% indican resultados mixtos y el 7% resultados negativos.

  • En el ámbito ecológico, la co-gestión contribuye a mayores abundancia y hábitats de las especies.
  • A nivel social, la co-gestión contribuye a una mayor participación social, congruencia entre normas de gestión y condiciones locales, y cumplimiento de las normas, e induce a procesos de aprendizaje social.
  • La co-gestión también tiene impacto económico puesto que aumenta las capturas y los ingresos de la pesca.
  • Por último, la co-gestión aumenta la capacidad adaptativa de la pesquería, es decir, que la pesquería está más preparada para soportar imprevistos y cambios sociales y ecológicos.

 

La característica más importante que favorece el éxito de las iniciativas de co-gestión es la diversidad social, es decir, involucrar una diversidad de actores que represente a todos los intereses existentes.

Así mismo, involucrar a actores con diferentes niveles socio-económicos favorece que mejore el cumplimiento de las normas.

La presencia de pesca industrial se asocia con impactos negativos sobre las especies y una menor cooperación entre actores.

Por el contrario, cuando hay presencia de pesca artesanal, la legitimidad de las normas aumenta.

Cuando hay presencia de pesca ilegal, la co-gestión mejora la condición ecológica de la pesquería.

Por último, un enfoque de gestión adaptativa aumenta la capacidad adaptativa de la pesquería, impide que los conflictos crezcan y previene que emerjan nuevos conflictos.

 

Los resultados indican que es necesario promover iniciativas de co-gestión que fomenten la diversidad social, con organizaciones participantes que representen distintos intereses y niveles socio-económicos, y que se adopten prácticas de gestión adaptativa, como la integración de diferentes sistemas de conocimiento, flexibilidad institucional que permita respuestas rápidas a señales de cambio ambiental o prácticas experimentales e innovadoras.

Si los pescadores industriales participan en la pesquería, deberían involucrarse en la toma de decisiones de la co-gestión con el fin de asegurar su actuación dentro del mismo marco normativo que los pescadores artesanales.

 

Los casos de estudio revisados raramente investigan el impacto que la co-gestión tiene sobre los conflictos sociales, nuevos o existentes, las desigualdades de poder y la equidad.
No obstante, los estudios que sí examinan estas cuestiones sugieren que los conflictos y desigualdades de poder se reducen sólo cuando la co-gestión reemplaza a un esquema previo de gestión gubernamental centralizada y no cuando reemplaza esquemas de gestión comunitaria.
Es prioritario, a nuestro entender, que los nuevos casos de estudio sobre pesquerías artesanales analicen el impacto de la co-gestión sobre los conflictos, poder y equidad, e investiguen el efecto que tiene reemplazar esquemas de gestión centralizados o comunitarios.Una revisión sistemática de pesquerías artesanales co-gestionadas: La diversidad social y la gestión adaptativa mejoran los resultados

Enllaç a l’article complert

 

Segona Manifestació Amics de les Illes Formigues

L’Associació Amics de les Illes Formigues defensa la protecció d’aquest indret mitjançant la conscienciació ciutadana i l’actuació de l’administració proposant el diàleg entre tots els sectors afectats per aconseguir el màxim de consens.

El passat dissabte 14 de juliol, es va convocar la segona manifestació submarina.

Que vol fer evident la necessitat de preservar aquest espai protegit pel PEIN Cap Roig  i la xarxa natura 2000.

És per això que l’any passat ja es va fer la 1a manifestació per demanar una regulació dels usos que aplegui el consens de tots els sector implicats.

El resultat de les accions reivindicatives s’ha plasmat en dues reunions de treball organitzades per la Generalitat per fer una taula de cogestió del Baix Empordà juntament amb les administracions implicades,  els professionals i usuaris de les illes formigues que properament podrà donar resultats.

Aquest any la preocupació ha sorgit arrel de les 12 llicències per pescar el corall vermell que va donar el govern del PP tot i la moratòria que va decretar la Generalitat i les innumerables mostres de rebuig de les associacions i organitzacions de la Costa Brava l’actual govern del PSOE encara no hi ha posat fre.
S’ha de tenir en compte que el corall vermell és una espècie protegida i que per pescar-la s’ha de baixar a més de 40 metres, perquè ja no queda res.

La 2a manifestació ha començat quan ens hem embarcat una seixantena de submarinistes a Marina Palamós i als ports de Llafranc i Calella des d’on sortiem  a les 15.30 cap les Illes Formigues,  la immersió ha  voltejat el petit arxipèlag.

Hem recorregut aquest entorn darrere d’una pancarta on es pot llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seu la nostra associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.

La darrera sorpresa que hem tingut tot just feiem la descompressió i ben a prop dels illots, ha estat el descobriment d’un obús de menys d’un metre per part d’un dels participants a la manifestació.  L’artefacte, sense detonar està a menys de 10 metres de la superfície i  es veu clarament la forma cilíndrica tot i tenir material inscustrat.  L’associació ha informat als Geas  de la troballa.

L’associació Amics de les illes Formigues som molt actius, tant en la difusió del patrimoni cultural, biològic, i patrimonial, organitzant xerrades i col.loquis sobre diferents temes que interessa a la zona, com el turisme sostenible, els estudis arqueològics del peci romà enfonsat a les illes o la publicació del llibre de Gabriel Martin sobreLes illes Formigues i el seu entorn, la costa que va de Begur a Calonge.

Palamós, 15 de juny de 2018

 

 

2a Jornada Participativa Taula de Cogestió

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà.

2a Jornada Participativa Resum de la sessió Palamós, 14 de Juny de 2018

 

Informació extreta del document presentat per la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural van iniciar, fa gairebé un any, un procés participatiu, per tal de donar resposta a la inquietud del territori sobre els usos i activitats que es desenvolupen a l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà.

Entre altres accions, es va organitzar una 1a jornada participativa el 27 de maig de 2017, on es va constatar la voluntat dels actors locals de millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats de l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà i es va fer especial èmfasi en diversos aspectes relacionats amb el foment del debat entre els diferents actors. Entre d’altres propostes, es va plantejar la creació d’una Taula de treball permanent, formada pels diferents sectors implicats, configurada com un espai de participació permanent per debatre i concretar propostes de gestió i ordenació dels usos i activitats.

A partir d’aquestes conclusions, ambdues direccions generals (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims) volen seguir recolzant aquesta iniciativa local i donar suport al naixement i funcionament de la Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà, i han elaborat una proposta d’estructura i funcionament de la taula (vegeu annex 1). Es tracta d’una proposta que necessita d’un contrast amb les persones i entitats que podrien formar part de la Taula, així com d’un impuls perquè a finals d’any es pugui constituir formalment.

Per tot això, s’ha organitzat una segona jornada participativa i es preveu realitzar tot un seguit de reunions al llarg de l’estiu i tardor per tal que es pugui constituir la Taula al 4rt trimestre de l’any 2018, tal i com es pot veure a l’esquema provisional del procés.
Aquest acta és un resum de la 2a jornada participativa, que va tenir lloc el 14 de juny a Palamós.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sergi Tudela, Director General de Pesca i Afers Marítims, donà la benvinguda a les persones assistents, els va agrair la seva presència. Va fer una introducció i presentació de la jornada, centrant-se en els següents aspectes:

Sergi Tudela
– L’interès del territori en la iniciativa, que ja es va demostrar a la jornada de 2017 i que queda palès igualment en aquesta 2a jornada, vista la quantitat d’assistents.
– El fet que s’estigui promovent la creació d’un òrgan
de cogestió, fent especial èmfasi en el significat i el repte que suposa aquesta cogestió.
– La invitació a contrastar el document presentat en aquesta sessió, que s’ha estat generant per un grup de treball on hi havia personal tècnic dels dos departaments, i on també ha participat gent del territori.
– El convenciment de que es tracta d’un tema complex i que per això cal establir un full de ruta per poder donar passos ferms fins que es tingui clar com es vol crear aquesta taula.
– Per últim, manifesta la seva satisfacció perquè es celebri aquesta jornada dos dies després que s’hagi aprovat l’estratègia marítima catalana, amb objectius coincidents amb els d’aquesta taula (millorar la qualitat de vida, governança de baix a dalt, desenvolupament sostenible…).

 

 

 

Ferran Miralles

Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, donà igualment la benvinguda a les persones assistents, agraint la seva presència. A més, es va centrar en els següents aspectes:
– La satisfacció que produeix el fet que fa més d’un any (maig de 2017) que les dues direccions generals caminen juntes amb aquest repte.
– La constatació de la necessitat de que els diferents actors ens posem d’acord sobre les propostes a impulsar per conservar i millorar el patrimoni marí i marítim litoral.
– La complexitat que te la gestió d’un espai on intervenen diferents administracions i el convenciment que la cogestió és la manera d’avançar en aquest territori.
– L’agraïment i satisfacció per l’elevada assistència a aquesta 2a jornada participativa.
– El plantejament d’aquesta proposta de taula com a projecte pilot, ja que es valorarà la possibilitat d’extrapolar-ho a altres indrets.
Aprofita per recordar que el document que es presenta es tracta d’un esborrany i que, per tant, està subjecte a propostes de modificació.
Xavier Carbonell Casadesús, d’ARC Mediació Ambiental, empresa encarregada de la conducció de la jornada i d’acompanyar durant els propers mesos el procés constituent de la Taula, presenta la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de Cogestió (vegeu l’annex 2 on es troba la presentació utilitzada com a suport de l’explicació), centrant-se en els següents aspectes:
– Els antecedents i les raons que justifiquen la celebració d’aquesta jornada.
– El punt de partida per començar a treballar (el mapa d’actors implicats, els resultats de les enquestes, les primeres conclusions de la 1a jornada participativa i l’esborrany de proposta de taula de cogestió).
– Els continguts de la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de cogestió, explicant en detall la definició de cogestió, els objectius que es podrien plantejar en el sí de la Taula, l’estructura i funcionament proposats, així com les possibles funcions dels espais de participació.
– El full de ruta (orientatiu) per a la constitució de la Taula a finals de l’any 2018.

Fa una breu explicació de la dinàmica i estructura de la sessió de debat i, seguidament, es distribueixen totes les persones assistents en aquests quatre grups:
1) Administració
2) Comunitat científica
3) Societat civil
4) Usuaris.

 Suggeriments de millora de la proposta de Taula de cogestió

A continuació apareixen les aportacions rebudes després d’una primera revisió en grups de la proposta d’estructura i funcionament de Taula de Cogestió.
En tot moment, es recorda que al llarg dels propers mesos hi haurà temps per fer millores a aquest esborrany inicial.

taula cogestio2

Per part de la comunitat científica.
– Concretar quina és la problemàtica de l’espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
Es considera fonamental justificar les raons que ens porten a constituir aquesta taula, en concret, quina és la problemàtica d’aquest espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
– Garantir que la conservació i millora del patrimoni sigui un objectiu irrenunciable.
S’hauria d’assegurar la prioritat de la conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic com a objectiu irrenunciable.
– Incrementar el coneixement de l’estat actual del patrimoni i fer-ne
seguiment i avaluació.

Per mantenir l’objectiu de conservació i millora del patrimoni, cal tenir coneixement de l’estat actual del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i fer-ne el seguiment i l’ avaluació.

– Fer accions d’informació i difusió, per garantir que hi som tots els actors interessats.
A través de la difusió i comunicació, s’ha de transmetre, d’una banda, la necessària participació dels representants de cada sector implicat, i de l’altra. que les decisions preses en l’espai de governança, obert a tothom, afecten tant als participants que hi són com als que no.

Per part de la societat civil…
– Desconeixement de l’àmbit on hauria d’estar el Grup d’Acció Local Costa Brava (GALP).
No s’acaba de veure l’àmbit que li correspondria al GALP, ja que es tracta d’un organisme associatiu format per entitats públiques i privades.
– Augmentar la difusió a les entitats de tots els àmbits.
Es considera que caldria ampliar difusió i informació a les entitats que potencialment podrien formar part dels diferents àmbits.

Per part de l’administració…
– Modificar un apartat de la proposta (“Grups de treball temàtics”) per obrir la possibilitat de participar a altres administracions.
Es tractaria de modificar l’apartat “Grups de treball temàtics” per tal d’incloure altres administracions amb expertesa o competències per desenvolupar temes ad-hoc (ex. turisme).

Per part dels usuaris…
– Ampliar la base.
Es considera que s’hauria de modificar la base de dades de partida per incloure altres actors que ara mateix no hi són.

Compromisos per a les properes trobades.

La segona part del treball en grups consistia en veure com es podien organitzar les properes trobades i per això se’ls demanava concreció sobre alguns temes logístics. També es va aprofitar que estaven reunits per àmbits, perquè fessin una primera proposta de subàmbits.

Dubtes de caràcter general…

 L’administració té previst algun objectiu concret per l’espai marí del litoral del Baix Empordà?

La participació es fa sobre aquest objectiu concret?
Des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims es respon que, encara que l’Administració té moltes idees i propostes pel territori, el que s’està plantejant és un canvi d’enfocament, i que aquestes idees i propostes s’haurien de parlar a les reunions de la taula de cogestió. Aquests espais de participació esdevindrien els llocs idonis per parlar de tot això.
La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural complementa la resposta explicant que tot allò que es proposi ha ser compatible amb les exigències de preservació dels valors naturals que imposa el fet d’estar inclòs en Xarxa Natura 2000 i disposar de dos espais PEIN, un d’ells amb un pla especial de protecció.
La taula de cogestió hauria de servir per trobar la manera d’organitzar-nos tot mantenint aquest patrimoni.

Ha se ser l’espai privilegiat per corresponsabilitzar-nos en la gestió l’espai marí del litoral més enllà de les normes d’obligat compliment que imposi la legislació en cada cas.

 Es suggereix que s’explori com implicar a la Dirección General de Costas del Ministerio, ja que té algunes competències sobre la planificació marítima que ens poden afectar directament (ex. tonyina vermella).

 Compartir, amb la resta d’assistents, una reflexió sobre la importància de la constitució de la taula de cogestió.

Per part del Director del Museu de la Pesca de Palamós, es fa una reflexió en obert sobre la importància de donar aquest pas de constitució de la Taula de Cogestió. Vol destacar que tot i no ser un camí fàcil, ni curt , ni plàcid, suposa un privilegi poder impulsar des del territori una espai de governança com aquest on es comparteix una causa comuna. Remarca la necessitat de prendre consciència de l’oportunitat única que és té a partir d’ara de participar i explorar punts de trobada en la gestió del nostre patrimoni.
Està convençut que en aquest procés de construcció de la taula, parlant-ne, arribarem a acords. Fa uns anys hagués resultat impossible seure a una mateixa taula a l’Administració, a la Comunitat científica, als usuaris i a la societat civil, però veient els resultats de la jornada anterior i el tarannà que ha presidit aquesta 2a jornada, pensa que estem preparats.

Finalment, Rosario Allué, Cap del servei de recursos marins, de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, i Sara Pont, Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, agraeixen la participació de les persones assistents i tanquen la jornada.

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

 


I hem de ser tots!!!

L’Associació “Amics de les Illes Formigues” promou la Segona Manifestació Submarina en defensa d’aquest litoral.
L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dia 14 de Juliol, dissabte a les 15.00 h de la tarda.
La proposta consisteix a embarcar-nos a Marina Palamós i als Ports de Calella i Llafranc des d’on sortirem a les 15:30 h cap a les Illes Formigues, i iniciar la immersió que voltejarà el petit arxipèlag.

Recorrerem aquest entorn darrere d’una pancarta on s’hi podrà llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seva aquesta associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.
Volem denunciar “l’explotació desmesurada” que pateix aquest paratge com ara, la dels corallers.

Assegurem que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demanar que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

Com més gent siguem, més força tindrem!

 

La convocatòria està oberta a tothom i s’haurà de confirmar, prèviament, i fins al dia 13 de juliol, en el Sr. Antoni Campos

El preu de la sortida serà d’un mínim de 15 € per persona i tota la recaptació ira destinada a l’Associació dels Amics de les illes Formigues.

 

Acabarem amb un berenar al Port Marina de Palamós.

Tel. de contacte: 609 86 66 48

El nombre de participant és limitat.

El derelicte de les Illes Formigues II, resultats de la primera intervenció arqueològica

L’Associació Amics de les Illes Formigues ha programat pel divendres  25 de maig a 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del

Museu del Suro de Palafrugell

 

La xerrada informativa “El derelicte de les Illes Formigues II, resultats de la primera intervenció arqueològica” a càrrec dels arqueòlegs Gustau VivarRut Geli i Guillem Mauri.

Tindrem el privilegi de conèixer de primera mà els avanços de la interessant excavació en la qual han treballat aquesta temporada sobre aquest derelicte romà del segle I, que a finals de l’any passat els arqueòlegs del CASC, amb la col·laboració del submarí Ictineu 3, van localitzar a les costes del Baix Empordà, a més de 40 metres de fondària.

Els primers descobriments apunten que transportava una gran quantitat d’àmfores carregades de garum (salsa o pasta que a l’època romana s’usava com a condiment gastronòmic), que aportarà una important documentació sobre les activitats comercials i de transport marítim de l’època.

De moment, allà on han retirat la sorra, els arqueòlegs han vist un punt on hi faltaven part de les àmfores (perquè les havien espoliades). Però aprofitant aquests forats, han anat més cap al fons fins a trobar-li la fusta. En concret, han localitzat dues quadernes i els taulons que les unien.

 

El derelicte de les illes Formigues, però, encara amaga molts secrets que s’aniran descobrint en properes intervencions.

 

Aquest any, el vaixell del CASC, el ‘Thetis’, farà campanya arqueològica entre juny i octubre.

 

L’Associació Amics de les Illes Formigues ens permetem insistir en el valor excepcional d’aquest entorn tant pel que fa a la bellesa paisatgística com a la riquesa de la biodiversitat submarina. La nostra associació pretén ampliar la conscienciació del que significa aquest bé i aconseguir la màxima implicació afectiva de la societat civil i la responsable complicitat de l’administració competent en la seva defensa.

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA ANYAL 2018

L’Associació Amics de les Illes Formigues celebrarà

la seva segona assemblea anyal

 

L’Associació Amics de les Illes Formigues celebrarà la seva segona assemblea anyal el proper dia 10 de maig al local social de l’hotel Àncora de Palamós, a les 20.00h

 

Us adjuntem convocatòria amb l’ordre del dia.

1.- Lectura i aprovació si s’escau de l’acta de l’assembla anterior.

2.- Revisió de les activitats realitzades durant aquest any

3.- Previsió de les activitats del proper any.

4.- Informe econòmic.

5.- Qüestions sobrevingudes

6.- Torn obert de paraules.

 

L’assemblea, a més de respondre a les previsions estatutàries de la pròpia associació, vol ser un distès punt de trobada amb tots el socis i amics als quals s’informarà de què s’ha fet durant aquest segon any de vida i del full de ruta previst pel proper any. I, per aquest motiu, a continuació de l’assemblea, la Junta de l’associació soparà en el mateix Hotel Àncora i convida a tots el que vulguin a afegir-s’hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

El preu del tiquet: 25 €.

Termini per apuntar-s’hi: el 9 de maig.

Persones de contacte:
Isabel Ruiz, 666 480 180;
Toni Campos 609 866 648;
Jordi Sistach 659 43 40 49

Menú Assemblea Anyal Associació de les illes Formigues 2018

Entreteniments

Anxoves amb pa de vidre
Torradetes amb escalivada i all i oli
Gotet d’amanida de bacallà, tomata i romesco
Cullereta de pastís de peix amb salsa d’alls porros
Croquetes de formatge
Calamars a la romana
Gamba de Palamós

Segon plat a triar

Suprema de llobarro al forn
o
Espatlla de xai rostida

Postres

Assortit de pastissos de la casa
Pa, aigües, vins i copa de cava

Preu: 25,00 euros/IVA inclòs

 

L’Estat autoritza a pescar corall vermell – Illes Formigues

 El ministeri aplica la veda al nord del cap de Begur, però atorga llicències cap al sud

 

MEDI AMBIENT

El Ministeri d’Agricultura ha concedit, dotze llicències per pescar corall vermell.

 

Les llicències les ha atorgat en aigües exteriors entre Arenys de Mar, al litoral del Maresme, i les costes davant la població baix-empordanesa de Begur, just a tocar de l’àmbit inclòs a la moratòria de la Generalitat.

 

El Departament d’Agricultura va anunciar la mesura l’any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027, amb la suspensió dels permisos que es donaven en aigües interiors –sota la seva competència– del cap de Begur fins a la frontera francesa.

 

La limitació volia evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d’aquesta espècie.

 

La mesura es va adoptar després d’encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que un 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació “crític”.

 

La Generalitat va comunicar al ministeri la seva intenció.I l’Estat es va comprometre a través d’una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram, però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on ara han concedit els permisos.

 

El director general de Pesca, Sergi Tudela, qualifica d’“absurda” la situació i alerta que pot complicar no només la sobreexplotació de l’espècie sinó també el control sobre les zones protegides.

 

Segons el responsable de Pesca, el ministeri considera que les restriccions només s’havien d’aplicar a les aigües exteriors immediatament properes a l’àmbit restringit. En canvi, la Generalitat creu que s’havia d’estendre a les zones properes.

 

Tudela assegura que, precisament, en aquesta zona hi queda molt poc corall i “gairebé tot el que hi ha està per sota de la talla de captura reglamentària”. Tudela va enviar una carta per demanar que reconsideressin la decisió però assegura que no ha obtingut resposta.

 

La concessió de les llicències ha deixat “perplexos” diferents moviments de protecció del territori afectat.

 

El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, considera que els permisos per extreure corall són “nefastos” i creu que el govern espanyol va “en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió Europea”.

 

L’associació ha començat a “treballar en xarxa” amb altres entitats per tal de fer “tots els possibles” per evitar l’extracció del corall.

 

L’entitat alerta que es tracta d’un ésser viu que tarda molt a créixer i, si no es controla l’evolució, s’anirà “cap a la desaparició total”.

 

Una espècie en “perill”

El corall vermell (Corallium rubrum) es distribueix pel Mediterrani i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria. Es tracta d’una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació.
Les seves colònies donen refugi a moltes espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d’interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com el Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la Directiva Hàbitats.
El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn”

Sigueu tots benvinguts a la presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn, de Begur a Calonge.

 

L’associació “Amics de les Illes Formigues” promou la conservació de la nostra costa, especialment la que va de la Platja de Castell a Llafranc.

 

Amb aquesta finalitat ha editat el  llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn” de l’historiador Gabriel Martín Roig que vol contribuir, modestament, a la conscienciació ciutadana, absolutament necessària per aconseguir aquest objectiu,  i el presenta a diferents pobles de la comarca.

 

L’autor, en un text molt àgil, il·luminat amb generoses i suggeridores fotografies, repassa aquest meravellós entorn, tot recordant la seva història.

 

L’associació us convida a comprar-lo i llegir-lo.

 

Amb la vostra aportació econòmica podrem organitzar més activitats i amb la vostra lectura, a més de passar-ho bé, coneixereu encara més aquest paradís, coneixent-lo l’estimareu i estimant-lo us sumareu a tots els que el volem conservar.

La presentació tindrà lloc a

 

 

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència.

 

Presentació del llibre "Les Illes Formigues i el seu entorn"