El Conservatori del Litoral, una institució per protegir les costes de l’urbanisme salvatge
La costa catalana està en perill. Des de fa temps, a més. Tenim 580 quilòmetres de costa i, sense comptar el Delta de l’Ebre i el Cap de Creus, es calcula que més d’un 80% d’aquest litoral està urbanitzat. Estem parlant d’una franja que representa només el 7% del territori de Catalunya però on hi viu el 43% de la població. Per tant: no, afirmar que la costa catalana està en perill no és cap novetat. Ho està des de fa anys. Anys de polítiques urbanístiques descontrolades, salvatges i depredadores, que han destrossat paisatges, boscos i, sobretot, costes.
Tradicionalment, només (entre cometes: “només”) les associacions ecologistes han aixecat la veu contra aquesta situació. Però el cas és que les conseqüències són a tots nivells: econòmicament s’està posant en risc un recurs estratègic, socialment s’està atemptant contra molts col·lectius i ambientalment s’està amenaçant hàbitats i espècies d’elevat interès comunitari.
I l’alarma està més que justificada: senzillament ja no ens podem permetre seguir atemptant contra el nostre territori.
Col·lectius ecologistes tenen identificades més de 60 amenaçades per projectes urbanístics, camps de golf o marines portuàries. Només a la Costa Brava, estan amenaçats espais tan importants com els Olivars de sa Guarda a Cadaqués; la Pineda de la Farella a Llançà; les pinedes i arrossars dels Jonquers a Pals; l’Espai d’Interès Natural del Puig Montcal a Begur; la pineda Bellafosca a la platja de la Fosca a Palamós; la Pineda del Canadell a Calella de Palafrugell; els darrers retalls de bosc a Aigua Xelida a Palafrugell; la Riera del Mas Llor a Tamariu; la pineda de la desembocadura del Ridaura a Platja d’Aro, i la cala d’Aiguafreda a Begur. Per citar només els exemples més emblemàtics.
Davant d’aquesta greu situació, SOS Costa Brava i altres ONGs, recolzades per un informe del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible a Catalunya (CADS) va instar a la Generalitat de Catalunya a actuar. Cal el compromís institucional per a revertir aquesta realitat. El Govern es va comprometre, el 2020, a crear el Conservatori del Litoral, una institució que hauria de vetllar per a protegir, restaurar i conservar el litoral català.
Arriba amb retard, però malgrat tot serà un organisme pioner a l’Estat Espanyol.
Tot i que el Conservatori del Litoral encara tardarà uns a posar-se en marxa, almenys ja hem començat a caminar i hi ha pressupost per començar tasques concretes aquest 2023 que ja tenim a la cantonada.
La inspiració ve de França
La idea d’un organisme d’aquest tipus ve de França. Allà hi ha el Conservatoire du Littoral, que es va crear el 1975 i que té com a missió principal comprar terrenys a la costa, o a la vora de grans llacs, amenaçats per la urbanització per protegir-los i restaurar-los. Des del seu naixement ja han adquirit unes 200.000 hectàrees, xifra que representa més del 13% del litoral francès. És un organisme autònom, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, on hi treballen biòlegs, sociòlegs, advocats i filòsofs, entre altres perfils.
A l’àmbit espanyol, ni l’Estat ni cap altra comunitat costanera, planegen crear cap organisme similar. Sí que és cert que, en algunes ocasions, Parcs Nacionals i certs ministeris amb competències de medi ambient han fet compres puntuals de terrenys, però mai de forma sistemàtica.
Per això la importància d’una institució així a casa nostra. Pel que pot arribar a aconseguir i, també, perquè amb sort esdevé inspiració per a altres comunitats i per l’Estat Espanyol.
Què és, què fa i com hi puc participar
L’objectiu principal del Conservatori del Litoral – i el seu motiu de ser, de fet – és “salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del sòl”.
Així, l’organisme públic, que ha de comptar amb recursos financers propis procedents de la taxa turística, les aportacions del Govern, per mitjà dels pressupostos de la Generalitat, i amb les aportacions de les altres administracions, d’entitats i d’empreses, adquirirà terrenys i parcel·les del litoral amenaçades per la urbanització o degradades, per protegir-les, restaurar-les i conservar-les.
I la proposta de passos a fer es podria resumir en els següents punts:
- Identificar les àrees d’intervenció prioritàries
- Realitzar la prospecció de mercat i la gestió immobiliària que comporta.
- Impulsar les obres de restauració, equipament i infraestructura necessàries per a la protecció i ús públic ordenat dels indrets.
- Definir, encomanar i supervisar la gestió dels llocs.
- Establir possibles nous supòsits expropiatoris o el dret de tempteig i retracte.
- Definir els espais de governança necessaris.
Per a arrencar, la Generalitat va obrir un procés participatiu per tal d’oferir l’oportunitat a la ciutadania de participar en l’elaboració de la memòria preliminar del Conservatori del Litoral de Catalunya. En aquest procés hi van participar, també, experts en matèria ambiental i territorial, entitats de conservació del medi natural i representants dels ens locals.
A continuació, els enllaços per a poder seguir aquest espai de participació i altres iniciatives:
Participa.gencat.cat
- Procés de participació Creació del Conservatori del Litoral de Catalunya
- Documentació prèvia
- Document de presentació
- Informe de resultats del procés
Campanya SOS Costa Brava
- Vull seguir la campanya pel Conservatori del Litoral
- Vull salvar un espai
- Vull denunciar un cas d’urbanisme salvatge
