Efecte dels microplàstics a les nostres costes
La presència de microplàstics al fons marí s’ha vist triplicada en els darrers 20 anys. Aquest fet s’ha produït en paral·lel i com a conseqüència de l’augment del seu consum en diversos materials i productes d’ús quotidià.
Aquests hàbits de consum suposen un gran perill i amenaça de contaminació de la biodiversitat acuàtica i, alhora, d’una font indispensable de la nostra alimentació.
Aquestes són les conclusions a les que ha arribat un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en col·laboració amb la Universitat d’Aalborg de Dinamarca.
Què ocorre quan el microplàstic sedimenta al fons marí?
Malgrat tots coneixem l’efecte i l’impacte dels residus que aboquem i que suren al mar, es desconeixen les conseqüències precises que, al llarg dels anys, la seva sedimentació en el fons del mar puguin comportar.
L’estudi que anteriorment us hem esmentat va poder comprobar que els microplàstics van romandre en els sediments marins de forma inalterada des de feia dècades. Van poder constatar que no s’acabaven de degradar (ja sigui per falta d’erosió, d’oxigen o de llum).
Els microplàstics que hi van observar corresponien a la producció i ús mundial de plàstics entre el periode comprès del 1965 al 2016, tendència que en preveuria un increment a l’alça.
Resulta important destacar que la degradació dels plàstics s’efectua en els sediments de la platja, a la superficie del mar o bé a la columna d’aigua.
Un cop els microplàstics s’endinsen al fons del mar, la seva degradació resulta mínima.
El polipropilè, polietilè i polièster, els microplàstics principals
D’aquest estudi també se n’ha pogut aïllar quins son els plàstics més habituals que es troben en les microparticules dels sediments, sent-ne els més abundants el polipropilè, el polietilè i el polièster.
En la seva totalitat, conformen el 1,5 mg per kg de sediments.
Unes xifres que resulten del tot alarmants per l’impacte en la biodiversitat i i en la qualitat de vida de tots i totes els i les habitants del planeta terra.
Tot i que les campanyes de conscienciació per la limitació de l’ús que fem dels materials construïts amb plàstic, l’evidència constata que el seu impacte ha estat insuficient per abarcar la problemàtica real que suposen.
Per aquest motiu, caldrà implementar polítiques i legislació d’àmbit mundial que vagin orientades cap aquests suposits.
L’impacte dels microplàstics en la fauna marina
Un estudi realitzat per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC) que estudiava les raons per les quals s’havia produit un descens de la població de sardines i de seitons a la zona del nord-est de la Mediterrànea ha pogut constatar que la presència de microplàstic al tub digestiu d’aquestes espècies n’ha estat una de les raons.
Més concretament, segons un estudi publicat a Marine Pollution Bulletin, el 58% de sardines i el 60% de seitons capturats a la zona de la Mediterrànea nord-occidental estan contaminades amb microplàstics que produeixen paràsits i larves i en causen un empitjorament del seu estat de salut.
Es tracta de petites particules i fibres de plàstics que son inferiors a 5mm i que afecten amb major mesura als peixos de mida petita.
Però aquests peixos poden, alhora, ser ingerits per peixos de tamany més gran i passar-ne la contaminació en aquests i així successivament, d’acord amb la cadena alimentaria, convertint-se en part de la xarxa alimentaria marina.
I aquesta contaminació a partir dels microplàstics…, quin greuge pot ocasionar en els humans?
Ara caldrà, doncs, estudiar detingudament l’impacte que la ingesta d’aquests animals contaminats amb microplàstics pugui tenir en l’espècie humana, al contenir tòxics.
Podria ser que s’acabessin excretant i per tant, no tenir conseqüències per la salut humana, o bé ser absorbits per òrgans i teixits.
El que sí sabem és que el principal problema que comporten és la toxicitat dels additius químics que hi contenen, que son potents disruptors endocrins i que podrien ser cancerígens, entre d’altres efectes.
Des d’Amics de les Illes Formigues volem fer una crida a la presa de consciència entorn aquest fenòmen devastador per tots/es.
Te n’havies donat compte?
