El control de la navegació recreativa, l’assignatura pendent
Tot i que els turistes estrangers porten dos estius sense pràcticament aparèixer, els turistes catalans i espanyols han suplert de llarg el seu rol i s’han llançat en massa a llogar (i els més afortunats comprar) embarcacions per poder passar l’estiu anant de cala en cala i de platja en platja… i fondejant sense saber ben bé on es fondeja. I aquest és el problema més greu: el delicat ecosistema marítim n’està patint les conseqüències.
S’estima que a Catalunya hi pot haver unes 1.500 embarcacions de lloguer (un 5% de la flota total) repartides entre 200 empreses. Es tracta d’una xifra que ha crescut al ritme d’un 30% anual en els últims tres anys. I ho seguirà fent, auguren els experts.
La posidònia, la víctima principal
Fa un segle podíem trobar posidònia arreu de la costa mediterrània de la Península. Ara, en canvi, la seva extensió ha disminuït perillosament. Les principals causes de la degradació d’aquesta preuada planta endèmica han sigut la contaminació de les aigües, la pesca d’arrossegament i els danys produïts per les àncores dels vaixells fondejats sobre aquestes praderies.
El valor ecològic de la posidònia és incalculable. Sovint es compara la importància d’aquest ecosistema subaquàtic amb la dels boscos, ja que també fixa CO2 al mateix temps que allibera oxigen. A més, les praderies marines de posidònia serveixen d’hàbitat per a multitud d’espècies animals i vegetals.
Quan els tripulants d’una embarcació llancen l’àncora i fondegen sobre una praderia de posidònia estan malmetent sense remei aquest preuat tresor marítim.
Una normativa poc clara
Podem parlar d’un excés de turisme i d’un augment d’embarcacions recreatives, també d’una falta de coneixement i de manca de consciència ecològica, però tampoc no podem deixar de tenir en compte que la normativa de costes referent al fondeig d’embarcacions d’esbarjo en espais no abalisats no és prou clara i pot generar molta confusió, tant a la majoria de navegants com als propis serveis de vigilància i jurídics, que sovint tenen dubtes importants a l’hora d’aplicar la llei i establir possibles sancions.
El més confús d’aquesta normativa és que no especifica clarament la prohibició de fondeig. És a dir, la llei estableix que, en les àrees no abalisades, la ‘Zona de Bany’ serà una franja de 200 metres de qualsevol cala i de 50 metres de la resta de costa. I es regula la velocitat i com maniobrar: en aquest espai la velocitat màxima de navegació serà de 3 nusos i la maniobra d’apropament i allunyament de les cales i de la costa haurà de ser perpendicular, tenint en compte sempre la seguretat de les persones. Però en canvi no es parla en cap moment de prohibició expressa del fondeig i es deixa aquesta qüestió tan polèmica a la lliure interpretació de cadascú.
Protegiríem el medi ambient i també reduiríem el risc per a les persones. I segurament potenciaríem altres activitats més respectuoses, com el bany, l’snorkel, el kaiak o el pàdel surf.
Fonts d’aquest article: Problemàtica massificació de les embarcacions “Salvem el Crit”
https://www.lavanguardia.com/local/girona/20210725/7623026/creciente-demanda-satura-mercado-barcos-alquiler.html
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/15-ciencia/2014341-la-nautica-un-repte-pendent.html
