El perill dels concursos de pesca

Les xifres de la pesca recreativa a Catalunya són altes, molt altes: es calcula que uns 50.000 aficionats a aquesta pràctica treuen cada any unes 1300 tones de peix del mar.

Segons dades del Diagnòstic de la Pesca Marítima Recreativa a Catalunya, publicat el juliol passat, la majoria, un 60%, són persones aficionades a la pesca amb canya des de la costa. Un 34% pesca des d’embarcacions, per tant cal sumar-hi l’impacte ecològic d’aquestes i tenir en compte que es tracta de la pràctica de pesca que més peix treu del mar (unes 760 tones a l’any). I el 6% restant són persones aficionades a la pesca submarina amb fusell.

No obstant, aquestes xifres podrien ser molt més elevades, ja que el mateix estudi constata que dos de cada deu pescadors recreatius practiquen la seva afició sense llicència.

Aquest informe, el Diagnòstic de la Pesca Marítima Recreativa a Catalunya, és una primera panoràmica per tenir constància de l’activitat de pesca recreativa a Catalunya i poder avaluar la necessitat d’establir algun tipus de regulació per assegurar el futur del nostre mar.

Perquè la situació és crítica.

La sobreexplotació del mar Mediterrani, com en tants altres indrets, és un fet preocupant que fa perillar el futur, tant del sector pesquer com de l’ecosistema marí. Tant és així que ja s’estan prenent mesures sobre la pesca professional. Per exemple, el febrer del 2022, científics i pescadors van proposar a la Comissió Europea de tancar 400 quilòmetres quadrats de litoral en els quals la pesca d’arrossegament i el palangre de fons tindran l’accés vedat.

Per tant, si els professionals estan prenent mesures, la pesca recreativa també hauria de començar a controlar-se. La Generalitat està estudiant la possibilitat de limitar la captura d’algunes espècies, imposar vedes a les espècies més sobreexplotades (com ara la sípia i la tonyina vermella), dotar de més recursos el servei d’inspecció per reforçar la lluita contra les irregularitats, o augmentar la mida mínima de les captures o reduir el límit de quilos de peix per persona i sortida.

Els concursos de pesca, un altre escull

Al litoral català i balear se celebren, cada any, desenes de concursos de pesca submarina. I l’impacte d’aquests no és poc. A més de les repercussions sobre el fons marí i les espècies que hi habiten de les competicions en sí, cal tenir en compte, també, l’impacte de l’entrenament diari de les persones que participen en aquests concursos. Diàriament, aquests esportistes de la pesca submarina, dirigits per les seves federacions, busquen perfeccionar i incrementar la seva capacitat extractiva.

Davant d’aquesta realitat, es fa necessari realitzar un estudi científic que avaluï l’impacte negatiu d’aquesta pràctica. En aquesta direcció, l’Associació Amics de les Illes Formigues ha arribat a un acord des de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà per pactar que enguany es realitzin menys concursos de pesca i es pugui analitzar degudament el seu impacte.

L’opacitat, un perill afegit

Com ja hem dit, les xifres d’aficionats que surten a pescar sense llicència són alarmants: dos de cada 10 no tenen permís de pesca recreativa malgrat que es podrien acollir a múltiples opcions (permisos temporals, permisos diaris, de llarga durada, etc.).

I hi ha una altra dada, extreta també del Diagnòstic de la Pesca Marítima Recreativa a Catalunya del Departament d’Agricultura i Pesca de la Generalitat, que encara resulta més xocant: el 10% de pescadors recreatius acumulen prop del 50% de les captures totals. Què vol dir això? És fàcil arribar a la conclusió que hi ha pescadors suposadament aficionats que clarament estan capturant molt més del necessari per al consum propi i que, per tant, és fàcil que existeixi un mercat negre que estigui venent directament a restaurants de primera línia de mar.

És a dir: l’opacitat del sector demostra que cal més control, més vigilància, més voluntat política i recursos per regular una pràctica que pot acabar amb els nostres recursos.

I si parlem de les competicions d’aficionats a la pesca també podem parlar de normatives que es violen sense aparentment conseqüències legals.

Els concursos de pesca submarina ha estat motiu de controvèrsia des de fa anys. Alguns Ajuntaments, com el de Palafrugell, els han arribat a prohibir, fins i tot. I és que més enllà de l’inevitable debat ètic (És lícit celebrar campionats de matar peixos quan els nostres recursos, que són públics, de tots els ciutadans, estan en perill?), el problema afegit és que s’ha constatat que en no poques ocasions no es respecta la normativa vigent; sobretot pel què fa a talles mínimes, quotes i àrees de reserva.

Des de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues s’ha pogut constatar que s’han dut a terme concursos de pesca en llocs de la costa del Baix Empordà, les pròpies Illes Formigues i els ullastres, on no està permesa aquesta pràctica.

Els concursos de pesca també comporten altres perills. Els participants no tenen, sovint, la formació i capacitació adequada, no coneixen la normativa o tenen poca destresa, fet que causa més danys. No hi ha reglamentacions prou clares i específiques sobre com dur a terme aquestes competicions i això, sumat a la dificultat d’algunes administracions per controlar més i millor aquesta pràctica, fa que s’incompleixin moltes normes.

I per sobre de tot, estigui o no estigui permès, hi ha un perill evident: una competició, sigui del què sigui, reuneix a moltes persones en un lloc concret. I si el lloc és un ecosistema tan fràgil com el del nostre litoral, l’enorme dany de la proliferació de concursos en què es reuneixen molts pescadors en un punt és incalculable.

Amb les dades a la mà, actuem

L’acord entre l’Associació d’Amics de les Illes Formigues i la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà ha pactat un any de traspàs, per dir-ho d’alguna manera. Un any per dedicar-lo a realitzar tots els estudis necessaris per comprovar l’efecte negatiu dels concursos de pesca i, amb les dades a la mà, establir una moratòria i regular, o directament prohibir, aquesta pràctica, especialment en zones protegides.

I mentre no arriben aquestes dades, mentre no hi hagi moratòria, l’important és incrementar la vigilància. Les zones protegides són zones especialment vulnerables, zones que no podran suportar gaires embats més de l’activitat humana descontrolada.

 

————————————————————————————————————————————————————————————————-

Pep Coll, doctor en Ecología Marina  y pescasub

“La educación en casa en el respecto a la naturaleza es fundamental, pero no se puede pedir que todo el mundo la tenga. Por eso es fundamental la intervención de la Administración. Si la pesca submarina fuera la única modalidad de pesca vigente, los peces saldrían del agua de tantos que habría. Pero los espacios que están más al alcance del observador (fondos rocosos a menos de 35 m de profundidad) permanecerían pelados. La pesca submarina es efectiva en un hábitat muy esporádico en la plataforma litoral: los fondos rocosos abruptos. En ningún otro. Ahora mismo para hacer sostenible la pesca submarina faltan vedas (mero, lubina, serviola, corballo) y mayor implicación de los servicios de inspección. Y desvanecer por siempre jamás los campeonatos de pesca sub.”

————————————————————————————————————————————————————————————————-

Imatges del concurs del juny del 2021.
Tant les Illes Formigues com els Ullastres son zona restringida als Concursos, però cada any i seguim trobant concursants.

 

 

 

Bibliografia:

Diagnosis de la Pesca Marítima Recreativa a Catalunya (2019)
Estudio impacto de la Pesca Recreativa en el Mediterráneo Español

Taula de Cogestió del Baix Empordà Repensar els Concursos de Pesca

https://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva/repensar-els-concursos-de-pesca-submarina/

https://marilles.org/es/post/pep-coll-doctor-en-ecologia-marina

https://cat.elpais.com/cat/2021/04/11/catalunya/1618161745_673936.html

https://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva/repensar-els-concursos-de-pesca-submarina/

https://europa-azul.es/pescadores-deportivos-declarar-capturas/