Quin és l’ impacte de l’acció humana des de l’individu? Des de les accions més quotidianes?
Un exemple del nostre impacte és l’orina, on deixem anar molts elements tòxics que passaran a les aigües residuals, igual que els medicaments que segueixen emetent la seva activitat biològica. Els pitjors són els antis, o sigui, els antibiòtics, els antidepressius, els anticonceptius, els antidiabètics… Són grans tòxics i grans contaminants.
El mateix passa amb totes les drogues que provoquen una activitat neurològica, cosa que afecta la vida de totes les espècies que hi ha als rius, i consegüentment a la mar.
Les depuradores, fins on arriba el seu efecte?
Les depuradores, per molt sofisticades que siguin, tenen un sistema de filtratge que no pot fer front a totes aquestes substàncies. I per més estudis que en facin, és molt difícil saber-ne els efectes, de tantes substàncies.
Un exemple és el canvi que se sap que en els peixos provoquen els antidepressius; aquests medicaments abaixen el grau d’alerta dels peixos, que es tornen despreocupats i, per tant, són una presa més fàcil per als depredadors.
També, els antidepressius i antidiabètics interfereixen en la sexualitat dels peixos, en transformar-los en estèrils; uns dels peixos als quals s’ha detectat aquest problema són els rogers.
L’efecte negatiu dels microplàstics
Els productes higiènics també són contaminants, com ara parabens, colorants… o aquells més preocupants: els microplàstics, que així mateix es troben als sabons de rentar roba i a la mateixa a roba.
Els microplàstics, quan arriben a la mar, fan d’imant i absorbeixen tots els contaminants, i quan els animals se’ls mengen, també s’estan empassant altres substàncies químiques, que els aniran a parar al fetge, tot formant part de la cadena tròfica.
Fertilitzants i insecticides
Hi ha, d’altra banda, el contaminant persistent dels insecticides; el problema és que queden a la mar per sempre més, per això es denominen “persistents”, i que també trobem en les pintures dels vaixells, cosa que estan començant a regular les normatives actuals. En sabem els efectes negatius sobre la salut humana: en aquests moments hi ha 14.000 judicis pendents de l’insecticida ROUNDUP per provocar leucèmia.
A un nivell menys individual i més global, hi ha els nutrients, com ara els fertilitzants, que a part d’emprar-se a l’agricultura, els netejadors de les cases també en porten. Quan el fertilitzant passa de les aigües pluvials o residuals a la mar, fa que alguns organismes marins, posem per cas les algues, creixin de manera desmesurada i creïn marees, i un cop aquestes algues es moren, en podrir-se al fons del mar provoquen una baixada de l’oxigen, fins a ofegar-lo i causar l’efecte de la hipotròfia.
El més important, la nostra actitud
El primer pas per tal d’aturar la contaminació és la nostra actitud a l’hora de consumir.
Un altre aspecte negatiu que té l’acció humana sobre el mar és el soroll. Dins de l’aigua, el soroll viatja molt més lluny i amb més velocitat que a l’aire. No en som conscients perquè les nostres orelles no estan adaptades al medi aquàtic, però per als peixos resulta estressant; com a exemple, un dofí que fos a Palamós podria sentir un vaixell que estigués navegant a Mallorca.
En el cas dels cetacis, és una de les causes que fa que perdin els grups i es desorientin.
Hem de recordar que 2.000 vaixells de càrrega circulen a diari… a la Mediterrània.
Conferència de la Dra. Margarida Casadevall al Museu de la Pesca de Palamós
