“Amics de les Illes Formigues” i la defensa del corall vermell en perill d’extinció

 

El corall vermell és una de les més preuades riqueses de la biodiversitat del Baix Empordà. La història del Baix Empordà ens recorda que els diversos municipis costaners ordenaven la seva extracció per garantir-ne la sostenibilitat.

El corall vermell és un animal que forma colònies arborescents. Aquestes colònies estan suportades per una estructura calcificada de color vermell viu de fins a 50 centímetres d’alçada, a les branques dels quals es troben els pòlips de color blanc. L’animal de gran bellesa ha estat explotat des de fa milers d’anys per fer-ne objectes decoratius i joies en perjudici de la mateixa espècie.

El perjudici es concreta en la seva supervivència perquè el corall vermell viu diverses desenes d’anys però té un creixement molt lent, unes dècimes de mil·límetre/any en diàmetre i un mil·límetre/any en alçada i assoleix la seva edat fèrtil a partir dels 7-10 anys. Aquestes variables s’han de tenir en compte en el moment de la seva extracció per evitar la pesca d’exemplars que no han pogut reproduir-se.

Per altra banda les poblacions estan greument afectades per altres factors, com l’escalfament global que ja ha provocat diversos episodis de mortalitat, o la feble connectivitat biològica conseqüència de la qual difícilment colònies allunyades poden reforçar la capacitat reproductora d’una colònia malmesa.

Per citar algunes dades significatives recordarem que, l’abundància de les poblacions ha sofert un declivi de fins al 30% en els darrers 30 anys principalment degut als efectes de la pesca i, també recordem, que els estudis científics preveuen que el declivi segueixi augmentat a un ritme similar o més gran.

Per tot això l’organisme europeu IUCN, (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) ha donat recentment al corall vermell la categoria d’espècie en perill d’extinció.

Conscients d’aquesta fragilitat totes les administracions han regulat la seva extracció des de fa molts anys. Les seves disposicions venien suportades en criteris científics amb la pretensió de garantir la seva supervivència i preveient una vigilància amb voluntat de dissuadir als furtius que només busquen el seu enriquiment personal en detriment de la supervivència de l’objecte cobejat.

Aquest equilibri inestable entre supervivència i desaparició comptava fins ara amb la complicitat de l’actuació administrativa de la Generalitat de Catalunya, el Govern de l’Estat i el sentiment popular de defensar el que considera per veïnatge com un bé propi. La darrera manifestació d’aquesta sintonia era l’Ordre ARP/59/2017 de la mateixa Generalitat per tal de reduir les llicències per a la pesca del corall vermell durant la campanya 2017 i la suspensió temporal de la pesquera fins al 31/12/2027.

En contra d’aquesta línia d’actuació, i per a sorpresa de tots, el 2 de novembre passat s’aprova l’Ordre Ministerial APM/1101/2017 redactat pel ” Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente” pel qual es convoca el procediment d’autorització per a l’extracció i venda del corall vermell. Posteriorment s’anuncia l’atorgament de 12 llicències de pesca del corall vermell per la zona que va d’Arenys de Mar fins a Begur i amb una vigència de dos anys.

Aquesta decisió fou contestada amb un escrit de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims instant la reconsideració de l’atorgament d’aquestes autoritzacions i esmentant l’informe científic de gener de 2017 signat per 14 científics on s’alertava de la precària situació del corall vermell en el litoral català.

Sense atendre aquesta proposta el dia 6 d’abril d’aquest mes d’abril es publicà la Resolució de les autoritzacions d’extracció i venda del corall vermell en aigües exteriors durant el període entre 10/04 /2018 i 09/04/2020.

Davant d’aquest fet l’Associació “Amics de les Illes Formigues” fa una crida a totes les institucions públiques i privades perquè de manera conjunta expressin el seu desacord contra aquesta darrera disposició.

Defensar el corall vermell és quelcom més que una anècdota. Ens agradaria que fos l’expressió de la defensa del dret a viure de tots els col·lectius minoritaris i fràgils fet des del convenciment d’una societat culta i conscient.

Jordi Sistach

Amics de les Illes Formigues.

Manifestació submarina en defensa de l’entorn de les illes Formigues

Una setantena de bussejadors protesten per la preservació de les Illes Formigues

Asseguren que la zona pateix una «explotació desmesurada» i reclamen que es comenci a aplicar el PEIN que es va aprovar el 2006 i que regula les activitats a la zona.

 

Una setantena de bussejadors han protestat aquest dissabte en una manifestació submarina que s’ha fet davant les Illes Formigues, situades entre Calella de Palafrugell i Palamós. El motiu ha estat denunciar «l’explotació desmesurada» que pateix aquest paratge per part de corallers, aficionats a la pesca esportiva o participants en concursos de submarinisme entre d’altres.

 

Des de l’Associació d’Amics de les Illes For

migues reclamen que es comenci a aplicar el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN), aprovat el 2006 i que regula les activitats que es fan a la zona. El president de l’entitat, Jordi Sistach, explica que han dut a terme l’activitat d’aquest dissabte per denunciar que fa temps que les Illes Formigues reben «una pressió molt gran per part de diversos col·lectius que fan malbé el paratge». Sistach assegura que mantindran les protestes si no s’hi posa solució.

Amb una pancarta on es podia llegir ‘Sóc fràgil. Estima’m’, l’Associació d’Amics de les Illes Formigues han protestat, a sota l’aigua, en protesta per l’explotació que duen a terme diversos col·lectius en aquest paratge. Asseguren que hi ha massa activitat a la zona i exigeixen a la Generalitat i els ajuntaments que apliquin el PEIN que es va aprovar fa onze anys i que regula l’activitat. El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, assegura que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Sistach explica que amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demana que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

A la manifestació submarina d’aquest dissabte hi han participat quatre grups de submarinistes de Llafranc, Palamós i Calella de Palafrugell. Sistach assegura que mantindran les protestes si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’administració i es comença a regular l’activitat.

Fonts:

Ràdio Capital

3/24 

VilaWeb

Diari de Girona

El Punt Avui

Diari Ara

Procés per posar els camins de ronda a la llista de la Unesco

La iniciativa dels Amics de la Unesco de Palafrugell, després d’anys de lluita pels senders, cristal·litza

La Diputació accepta liderar la preparació de la candidatura

El Punt Diari

LES XIFRES

19 municipisdels 22 que es reparteixen el litoral gironí aposten per posar el camí de ronda a la llista de la Unesco
130 quilòmetres de litoral s’inscriuen en la Costa Brava, tot i que caldran esforços per assolir la continuïtat del sender

Un comitè científic d’experts avalarà els punts d’interès de la candidatura

L’experiència de les diverses candidatures empreses a les comarques gironines per incloure el patrimoni dins de les llistes internacionals de la UnesProcés per posar els camins de ronda a la llista de la Unescoco ha estat, fins ara, infructuosa.

Diverses iniciatives, com ara, als anys 80 amb la ciutat de Girona i, més recentment, les ruïnes d’Empúries, la vessant mediterrània del Pirineu o el triangle dalinià, han quedat a mig camí, mentre que la candidatura per la portalada romànica del monestir de Ripoll hi continua treballant.

 

Continue reading

Las anécdotas más sorprendentes de la Costa Brava

La Vanguardia  – , Girona

Condesas sibaritas, un crimen sin resolver y 999 curiosidades más sobre este territorio gerundense han sido ahora recopiladas en un libro por Jordi Arbonès.

No habla de calas vírgenes ni de espectaculares rincones solitarios. El autor de 1.001 curiositats de la Costa Brava, Jordi Arbonès, indaga mucho más allá de la postal. Anécdotas, personajes y leyendas contadas en los pueblos que conforman este amplio territorio que, en realidad, “no existe”. “La Costa Brava es una marca comercial, pura propaganda”, ironiza Arbonès. Para delimitarla, pues, el autor optó por seguir la línea de tren “como si fuera una frontera, desde Portbou hasta las Gavarres y luego de Girona hasta Blanes”. ¡Alerta! “Todas las leyendas son ciertas”, avisa.

La decapitación de Mdivani y los dos millones de francos

Fue en verano de 1935 cuando un Rolls Royce aceleraba en la carretera de Albons. Lo conducía el príncipe georgiano de treinta años Alexis Mdivani. “El príncipe de Georgia estaba liado con la baronesa Maud Von Thyssen. Ese día iban deprisa a buscar el tren en la frontera, porque el marido de la baronesa sospechaba de la infidelidad, y se metieron una castaña en Albons, en la que el príncipe quedó decapitado. Dalí fue el que llegó primero al lugar de los hechos y reconoció el cadáver. La leyenda dice que llevaban un maletín con joyas imperiales valorado en dos millones de francos. Nunca más se supo de él”.

Cabezas de tigres, patas de elefantes, Ruark y Capote

“Había un personaje que yo desconocía, Robert Ruark, que era un escritor tipo Hemingway que le gustaba ir a cazar elefantes y tigres de bengala y tenía su casa llena de cabezas de tigres y de búfalos, taburetes con patas de elefante…”. Ruark se estableció con su mujer en el paraje d’Es Monestrí de Sant Antoni de Calonge en 1953. “Escribía novelas de viajes. Es quien trajo aquí a Truman Capote, porque era de Nueva York”, desvela el autor. “Era muy conocido, incluso lo visitaban los condes de Windsor, que atracaban el barco en la Fosca. Era una personalidad que atraía a mucha gente de este tipo”. “Todo esto era previo a la auténtica masificación turística de la Costa Brava, que vino más adelante y que supuso la destrucción de todos estos espacios, que empezaron a desvanecerse después de los años cincuenta”, critica.

La Barraca de Dalí

Salvador Dalí era muy amigo de Puig i Palau y participaba en las fiestas en el Mas Juny. El mecenas, en un gesto de amistad, construyó un taller-estudio de pintura para Dalí diseñado por el pintor en el camino que lleva de Castell a cabo de Planes y Calella. Se conoce como la Barraca de Dalí, y se le dio un aire original y surrealista haciendo una puerta inclinada y un ojo de buey encima. Según el autor, “Dalí estaba en todas partes, no se perdía una fiesta, lo inauguraba todo”. “Y acostumbraba a encontrarse siempre con Josep Pla. Las fotos que hay de ellos dos de mayores en el Mas Pla como si fuera la primera vez que se veían es mentira porque Pla también se apuntaba a un bombardeo de actos”.

Continue reading