Vint mesures per uns mars nets i saludables abans de l’any 2020

Vint mesures per uns mars nets i saludables abans de l’any 2020

Font: ENT INNOVACIÓ AMBIENTAL AL SERVEI DE LA SOCIETAT

Ha començat el compte enrere. La data límit del 2020 per tenir oceans saludables s’acosta ràpidament. Per aquests motius la Fundació ENT ens hem unit a la campanya de Seas At Risk, juntament amb moltes altres entitats i milers de ciutadans europeus, per recordar a les institucions i responsables polítics que no ignorin el termini legalment vinculant per garantir uns mars saludables.

Mitjançant aquesta campanya conjunta, que té per nom “Save Our Blue Lung”, sol·licitem als Governs que duguin a terme 20 mesures per avançar decididament cap a uns mars nets, sans i abundants per a l’any 2020. Objectius que els Estats membre es van comprometre a assolir quan es va adoptar la Directiva marc sobre l’estratègia marina l’any 2008.

A falta de pocs mesos per a la data límit, els països de la UE, incloent l’Estat espanyol, no compleixen amb la seva obligació legal «d’adoptar les mesures necessàries per aconseguir o mantenir un bon estat mediambiental del medi marí per a l’any 2020» (article 1.1 de la Directiva marc sobre l’estratègia marina). De fet, l’agost de l’any passat, la mateixa Comissió Europea va declarar que probablement no s’aconseguirà el bon estat mediambiental dels mars de la UE per a l’any 2020, llevat que els Estats membres emprenguin accions més decidides.

Aquesta normativa en vigor des de 2008 resulta ser l’aliada més forta per salvar els mars i oceans, el pulmó blau que proporciona fins al 50% de l’oxigen que respirem. La Directiva Marina compromet els països de la UE a fer tot el que estigui al seu abast per aconseguir mars nets i saludables per a l’any 2020. Aquest objectiu cobreix tot, des de preservar la biodiversitat marina i acabar amb la sobrepesca, fins aturar la contaminació química i plàstica i eliminar la contaminació acústica submarina.

Però a més, altres normatives de la UE també obliguen a prendre mesures en aquesta direcció. Pel que fa a la recuperació de les poblacions de peixos a nivells sostenibles, per exemple, 2020 també és la data legalment vinculant que tenen els Estats membre per acabar amb la sobrepesca (tal com marca l’article 2 de la Política Pesquera Comuna), un objectiu que porta a l’agenda política des de fa anys però que també està lluny de ser assolit, especialment a la Mediterrània, el mar més sobreexplotat del món segons l’últim informe de la FAO.

Després d’anys des de la seva adopció, aquests compromisos legals encara no s’han complert. Sense voluntat política ni una visió a llarg termini, la sobreexplotació i la destrucció dels mars continuaran. Per tot això, mitjançant aquesta campanya, es pretén instar als responsables polítics que es comprometin a complir amb les «20 mesures per uns mars nets i saludables abans de l’any 2020». Ara és el moment de prendre mesures decidides i urgents per complir amb les lleis en vigor i salvar #OurBlueLung.

Veinte medidas para unos mares limpios y saludables
antes del año 2020

1. Defender e implementar los elevados estándares de la Directiva marco sobre el agua para que
nuestros ríos, lagos, humedales, marjales, así como las aguas freáticas y las aguas costeras,
alcancen un buena calidad ecológica y química, como principal condición previa para unos mares
limpios y saludables.

2. Designar un número suficiente de zonas protegidas del medio marino, para garantizar que se
preserve la biodiversidad marina más extraordinaria y vulnerable de la UE, de conformidad
con los requisitos de las Directivas sobre aves y hábitats, y con los objetivos de la Directiva marco
sobre la estrategia marina.

3. Ofrecer una verdadera protección a las Áreas Marinas Protegidas, prohibiendo de manera
sistemática toda actividad que genere un impacto elevado, como la pesca de arrastre de fondo,
la explotación de petróleo y gas y la prospección minera, y autorizar otras actividades en las
zonas protegidas o en áreas cercanas únicamente cuando una evaluación haya demostrado que
no repercutirán sobre la biodiversidad protegida, ya sea de manera aislada o acumulativa.

4. Destinar al menos un 25 % del presupuesto nacional procedente del Fondo Europeo Marítimo
y de Pesca a la protección de la naturaleza marina, incluyendo la gestión adecuada de las Zonas
Marinas Protegidas, establecer medidas de prevención para la contaminación marina, y llevar a
cabo las correspondientes actividades básicas de investigación y de supervisión del impacto
sobre el entorno marino.

5. Establecer un programa nacional plenamente financiado para implementar y supervisar la
eficacia de medidas punteras para reducir al máximo o eliminar la captura accidental por los
barcos de pesca de aves marinas, mamíferos marinos, tortugas marinas, especies amenazadas
de tiburones, rayas y peces abisales, y hacer cumplir la reducción de capturas accesorias
mediante una mayor supervisión en el mar con vigilancia remota por medios electrónicos o con
un mayor número de observadores a bordo en los buques con elevado riesgo.

6. Establecer límites anuales de pesca inferiores al índice máximo de explotación sostenible
para las poblaciones de las que se dispone de datos científicos suficientes (o índices inferiores al
punto de referencia de precaución en aquellas poblaciones con datos limitados), en los
correspondientes Consejos de Ministros de Agricultura y Pesca de 2018 y 2019, con tal de que
todas las poblaciones de peces y crustáceos explotadas comercialmente se recuperen y alcancen
los niveles sostenibles antes del año 2020.

7. Acelerar la transición hacia prácticas pesqueras más sostenibles, asignando mayores
oportunidades de pesca a flotas con menor impacto medioambiental, de conformidad con el
artículo 17 de la Política Pesquera Común.

8. Establecer áreas libres de pesca de arrastre a lo largo de todas las zonas costeras para
proteger la parte más productiva de nuestros mares y crear una red coherente de zonas de
recuperación de las poblaciones de peces en zonas biológicamente sensibles, de conformidad
con el artículo 8 de la Política Pesquera Común, prestando especial atención a las poblaciones de
especies sobreexplotadas comercialmente.
9. Reformar la Política Agrícola Común para que el apoyo económico que favorece operaciones
contaminantes con ganado y agricultura intensiva se destine a apoyar prácticas agrícolas
sostenibles y la restauración de las cuencas.

10. Exigir que todas las granjas pongan en práctica un «plan de gestión de nutrientes» (incluyendo
la elaboración y el mantenimiento de mapas de nutrientes del suelo) y las correspondientes
Superficies de Interés Ecológico y zonas intermedias a lo largo de todos los cursos de agua,
como condiciones previas para asignar los subsidios concedidos en virtud de la Política Agrícola
Común.

11. Garantizar que la financiación para la acuicultura se dirija a actividades que no dañen el entorno
marino, y apoyar activamente medidas que reduzcan la huella ambiental de las piscifactorías,
que promuevan que la acuicultura ofrezca servicios ambientales o que faciliten la conversión a la
gestión ecológica.

12. Garantizar la adecuada implementación y cumplimiento del Reglamento REACH y de otras
normativas relacionadas con la producción de químicos, y en particular la rápida identificación,
restricción y sustitución de sustancias que suscitan gran preocupación, incluyendo disruptores
endocrinos y sustancias persistentemente tóxicas y bioacumulables, en los productos y los
procesos industriales.

13. Implementar el Convenio de Minamata sobre el Mercurio, aplicando las restricciones y
prohibiciones correspondientes a las principales fuentes de emisiones de mercurio,
incluyendo grandes plantas de combustión, y la prohibición del uso de mercurio en los
tratamientos dentales.

14. Exigir que todos los planes de emergencia para vertidos de hidrocarburos incluyan mapas de
sensibilidad de los componentes del ecosistema para garantizar el menor impacto posible sobre
la biodiversidad marina si se produce una crisis, e informar a las autoridades portuarias sobre la
respuesta adecuada en tales casos.

15. Instaurar un Plan Nacional para implementar la Estrategia de la UE sobre el Plástico,
incluyendo objetivos nacionales para reducir el consumo de plástico, y recabar datos sobre la
distribución en el mercado y el consumo de plásticos de un solo uso.

16. Establecer programas obligatorios de Responsabilidad Ampliada del Productor a lo largo de
toda la cadena de suministro para los aparejos de pesca y plásticos de un solo uso.

17. Comprometerse a eliminar de forma progresiva fuentes de contaminación por microplásticos,
estableciendo medidas anticipatorias para terminar con la pérdida de pellets de plástico, y
favorecer la restricción de ingredientes microplásticos, en virtud del Reglamento REACH.

18. Imponer reducciones en la velocidad de las embarcaciones para de reducir la contaminación
acústica, colisiones accidentales con cetáceos y emisiones de gases de efecto invernadero, e
iniciar el proceso de desarrollo de normas vinculantes para que las embarcaciones sean más
silenciosas, basado en las directrices existentes de la Organización Marítima Internacional.

19. Exigir el desarrollo y el uso de alternativas tecnológicas menos agresivas y las mejores
tecnologías disponibles para la instalación de pilotes (p. ej., tecnología BLUE piling) y la
prospección sísmica (p. ej., la técnica vibroseis marina).

20. Exigir evaluaciones del impacto ambiental sólidas, exhaustivas y transparentes, para todas las
actividades marítimas que generen ruido, partiendo de las directrices ya adoptadas de la
Convención sobre las Especies Migratorias.

Esta carta es una solicitud de varias  organizaciones, que unidas luchan para salvar
#OurBlueLung

CONFERÈNCIA SOBRE EL VAIXELL ROMÀ DE LES ILLES FORMIGUES

CONFERÈNCIA SOBRE EL VAIXELL ROMÀ DE LES ILLES FORMIGUES

“Gir inesperat en la darrera campanya d’excavació del derelicte de les Illes Formigues”

28 de març de 2019, a les 19 h

Museu de la Pesca de Palamós

Rut Geli i Guillem Mauri ens informaran de les sorpreses que descobriren el llarg de la segona campanya d’arqueologia submarina que té per objecte l’estudi del vaixell romà enfonsat  molt a la vora de les Illes Formigues.

 

47 metres de profunditat han guardat intacta tota una història que se’ns descobrirà en aquesta conferència modificant  i ampliant la informació obtinguda en la primera campanya.

 

La Rut i en Guillem, veïns, amics i profundament amants dels nostre entorn ho explicaran a tots els que, com ells compartim  la curiositat i l’estima per la història i el paisatge

Us esperem!

 

La cogestió dóna resultats socials i ecològics

La cogestió dóna resultats socials i ecològics i funciona millor si acull una àmplia diversitat social prevenint conflictes, si adopta pràctiques de gestió adaptativa.

Autors:

Laia d’Armengola,

María Prieto Castilloa,

Isabel Ruiz-Malléna,b 

Esteve Corberaa

 

a Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona.

b Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya.

 

Una revisión sistemática de pesquerías artesanales co-gestionadas: La diversidad social y la gestión adaptativa mejoran los resultados

 

Las pesquerías artesanales son una fuente de ingresos y subsistencia para muchas poblaciones costeras, pero se enfrentan a amenazas cada vez mayores como la sobrepesca, la competencia con la pesca industrial, la contaminación del agua y la destrucción de hábitats.
Para hacer frente a estas amenazas, la co-gestión de este tipo de pesquerías está ganando cada vez más apoyos como una alternativa a la gestión centralizada, en la que los gobiernos gestionan los recursos naturales de forma colaborativa con los usuarios locales y otros actores interesados, como investigadores y ONGs.

 

En esta revisión sistemática de literatura científica evaluamos qué resultados obtienen las pesquerías artesanales co-gestionadas y analizamos qué variables afectan a dichos resultados.
Hemos adaptado el marco de análisis de los sistemas social-ecológicos de E. Ostrom con variables específicas de las pesquerías artesanales y de la gestión adaptativa, con el fin de entender de qué modo el contexto y las características de cada pesquería influyen en los 91 casos de co-gestión analizados.

 

Los resultados nos muestran que las pesquerías co-gestionadas suelen ser costeras, multi-especies y sin derechos de propiedad, que son definidos y clarificados con el proceso de co-gestión. La presencia de un marco legal e institucional, así como de un contexto de descentralización de los recursos naturales, facilitan la emergencia de la co-gestión.

La mayoría de las iniciativas de co-gestión son muy recientes, con menos de 10 años de antigüedad, y cuentan con una organización que lidera y facilita el proceso. En la mayoría de los casos, gobierno y usuarios tienen el mismo poder de decisión o los usuarios están más empoderados y la mitad incluyen organizaciones adicionales.
La mayoría de iniciativas analizadas han adoptado una o más características de gestión adaptativa.

 

La co-gestión tiene mayoritariamente resultados positivos en el ámbito social y ecológico.


 El 76% de los casos revisados indican resultados positivos, mientras que el 17% indican resultados mixtos y el 7% resultados negativos.

  • En el ámbito ecológico, la co-gestión contribuye a mayores abundancia y hábitats de las especies.
  • A nivel social, la co-gestión contribuye a una mayor participación social, congruencia entre normas de gestión y condiciones locales, y cumplimiento de las normas, e induce a procesos de aprendizaje social.
  • La co-gestión también tiene impacto económico puesto que aumenta las capturas y los ingresos de la pesca.
  • Por último, la co-gestión aumenta la capacidad adaptativa de la pesquería, es decir, que la pesquería está más preparada para soportar imprevistos y cambios sociales y ecológicos.

 

La característica más importante que favorece el éxito de las iniciativas de co-gestión es la diversidad social, es decir, involucrar una diversidad de actores que represente a todos los intereses existentes.

Así mismo, involucrar a actores con diferentes niveles socio-económicos favorece que mejore el cumplimiento de las normas.

La presencia de pesca industrial se asocia con impactos negativos sobre las especies y una menor cooperación entre actores.

Por el contrario, cuando hay presencia de pesca artesanal, la legitimidad de las normas aumenta.

Cuando hay presencia de pesca ilegal, la co-gestión mejora la condición ecológica de la pesquería.

Por último, un enfoque de gestión adaptativa aumenta la capacidad adaptativa de la pesquería, impide que los conflictos crezcan y previene que emerjan nuevos conflictos.

 

Los resultados indican que es necesario promover iniciativas de co-gestión que fomenten la diversidad social, con organizaciones participantes que representen distintos intereses y niveles socio-económicos, y que se adopten prácticas de gestión adaptativa, como la integración de diferentes sistemas de conocimiento, flexibilidad institucional que permita respuestas rápidas a señales de cambio ambiental o prácticas experimentales e innovadoras.

Si los pescadores industriales participan en la pesquería, deberían involucrarse en la toma de decisiones de la co-gestión con el fin de asegurar su actuación dentro del mismo marco normativo que los pescadores artesanales.

 

Los casos de estudio revisados raramente investigan el impacto que la co-gestión tiene sobre los conflictos sociales, nuevos o existentes, las desigualdades de poder y la equidad.
No obstante, los estudios que sí examinan estas cuestiones sugieren que los conflictos y desigualdades de poder se reducen sólo cuando la co-gestión reemplaza a un esquema previo de gestión gubernamental centralizada y no cuando reemplaza esquemas de gestión comunitaria.
Es prioritario, a nuestro entender, que los nuevos casos de estudio sobre pesquerías artesanales analicen el impacto de la co-gestión sobre los conflictos, poder y equidad, e investiguen el efecto que tiene reemplazar esquemas de gestión centralizados o comunitarios.Una revisión sistemática de pesquerías artesanales co-gestionadas: La diversidad social y la gestión adaptativa mejoran los resultados

Enllaç a l’article complert

 

Taula de Cogestió; Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

ESBORRANY del Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL Palamós, 12 de juliol de 2018

ENTITATS PARTICIPANTS

  • Amics de les Illes Formigues
  • Associació Amics Museu de la Pesca
  • Associació de Naturalistes de Girona
  • Associació de Veïns i Amics de Sa Riera
  • Associació Sotaigua
  • S’Agulla
  • Club Nàutic Sa Riera
  • Fundació Mar
  • Grup de Custòdia Marina – XCT
  • Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima
  • Salvem el Golfet

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

Els subàmbits dins l’àmbit de Societat Civil

Es fa aquesta nova proposta de subàmbits que, en tot cas, s’haurà de tancar a la propera trobada:

1) Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí.

En aquest subàmbit s’inclourien les entitats amb la finalitat explícita de divulgació, conservació i protecció del medi ambient marí. A l’annex 1 apareix la relació d’entitats de la base de dades d’aquest procés, indicant el subàmbit al que pertanyerien cadascuna d’elles. Hi hauria entitats del territori (Amics de les Illes Formigues, S’Agulla, Salvem el Golfet, Sotaigua, Fundació Promediterrània, Fundació Mar…) i entitats conservacionistes d’un abast territorial de País, però que treballen específicament el tema marí (Naturalistes de Girona, Xarxa de Custòdia del Territori – Grup de custòdia marina-,…)

2) Conservació de la costa i el litoral.

Aquest àmbit agruparia a les entitats que estan preocupades per la conservació i protecció del medi ambient marí, però que no ho treballen explícitament, sinó que forma part de les seves reivindicacions. Es podrien incloure en aquest subàmbit les entitats excursionistes (com el Club Alpí Palamós), entitats veïnals (com l’associació de veïns i amics de Sa Riera, del Barri de Sant Joan, de Cala Margarida o de la Fosca) o altres tipus d’entitats relacionades amb el patrimoni natural (com l’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima). El Club Nàutic Sa Riera i el Club Natació Palamós consideren que en principi també estarien dins d’aquest subàmbit, tot i que la proposta final es tancarà a la segona ronda de sessions un cop es concreti l’abast dels subàmbits dels Usuaris.

Els temes a abordar en el marc de la Taula

Es tracta d’una primera pluja d’idees sobre els temes que cada àmbit desitjaria abordar en el sí de la Taula i que, amb les aportacions dels quatre àmbits, permetrà elaborar el document marc de treball inicial.

Per part del subàmbit de “Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí”.

1. Estudi, seguiment i recuperació d’espècies.
Es constata que hi ha manca d’informació (cartografia, inventari d’espècies, seguiment…) que ens permeti saber l’estat actual del medi marí per poder-hi actuar adequadament.
2. Identificació d’”àrees de respiració”.
Una vegada es disposi de la informació sobre l’estat actual del medi marí, caldria identificar àrees o zones tampó, que actuïn com a zones de transició protectores de les àrees més valuoses.
3. Vigilància i inspecció.
Per part d’aquest subàmbit es considera que la vigilància i inspecció del medi marí (ex. el control de la velocitat de les embarcacions) és insuficient i que això està repercutint sobre la seva conservació.
4. Sensibilització i informació per incrementar la consciència ambiental de la ciutadania.
Un aspecte que s’hauria de treballar en el marc de la Taula es refereix a la necessitat d’incrementar la consciència ambiental de la ciutadania a través de la sensibilització, l’educació, la formació i la informació.
5. Inversió per a la conservació.
La Taula hauria d’abordar les raons de la manca d’inversions per a la conservació del medi marí i l’espai litoral i explorar possibles solucions.
6. Impactes de la planificació sectorial sobre la conservació del medi marí.
Un aspecte que preocupa molt és tot el ventall d’impactes derivats de la planificació sectorial, especialment de la planificació urbanística. Entre d’ altres, es parla de les depuradores i del sanejament, de la qualitat de l’aigua, de l’increment d’urbanitzacions i nous habitatges a la costa…
7. Acompliment de la normativa
La sensació és que ja hi ha molta normativa que teòricament hauria de garantir els objectius de conservació de l’espai i la compatibilitat o no d’alguns usos. La Taula haurà de contribuir a la difusió del què ja està regulat i en el seguiment estricte del seu acompliment.
Per part del subàmbit Conservació de la costa i el litoral.
8. Ampliació de l’àmbit d’actuació a tot el Baix Empordà.
Es proposa que s’ampliï l’àmbit d’actuació de la Taula de Cogestió a tot el litoral de la comarca de Baix Empordà. En concret, es planteja que arribi fins L’Estartit i comprengui una franja litoral interior entre 3 i 5 kilòmetres.
9. Residus i brosses al litoral i a la costa.
La gestió de l’acumulació de brossa i residus amb impacte directe sobre l’àmbit marí que es vol protegir s’ha d’abordar amb urgència.
10. Conflictes d’usos al litoral.
En concret, es parla de les pernoctes a les cales i de les festes nocturnes.
11. Senyalització de les zones de reserva (Reserva Marina Ses Negres, a Begur).
La Reserva Marina de Ses Negres és un espai protegit a Begur, entre el Cap de Ses Negres i Pa de Pessic, que ocupa 80 hectàrees i on només es pot accedir de manera restringida. Es considera que un tema important és l’establiment de criteris unificats a l’hora de senyalitzar aquesta zona de reserva o d’altres.
12. Els moviments de sorra entre les platges de l’espai d’actuació i veïnes.
Es tractaria de coordinar-se per fer una gestió integral de la dinàmica litoral amb incidència en l’acumulació o la pèrdua de sorra de les platges.
Per part del subàmbit Cultural i Patrimonial.
13. Reconeixement del territori i dels seus valors.
Es considera que el primer pas de cara a aconseguir la resta d’objectius, consisteix en reconèixer el territori i els seus valors. Això passa per una identificació d’aquest territori, la posada a disposició d’eines per conservar-lo i l’establiment de mecanismes per difondre els seus valors.
14. Recuperació de la memòria històrica del Patrimoni.
Es tractaria de recollir tot el que faci referència a l’historia del territori que està dins d’aquesta Taula de cogestió.
15. Informació, difusió i divulgació del territori.
Resulta fonamental l’increment de la conscienciació de la ciutadania (la que viu al territori i la que el visita) sobre els valors i fragilitat de l’espai marí. Per això, és necessari reforçar la informació, difusió i divulgació.

 

La propera trobada serà el Dijous 13 de setembre a les 18.30 hores i els seus objectius seran;

1. Acordar els subàmbits, a partir de la proposta adjunta.
2. Fer una proposta de dinamitzador/a de cada subàmbit. Durant el mes d’octubre es preveu realitzar una sessió plenària dels/les dinamitzadors/res.
3. Obrir un debat sobre el funcionament intern de la Taula, a partir de la proposta inicial presentada el 14 de juny.
4. Explorar les demandes del vostre àmbit a la resta d’àmbits per treballar de forma col.laborativa en l’assoliment dels objectius de la Taula: què demanem i què oferim als altres àmbits?.
5. Identificar el vostre escenari de futur pel Baix Empordà: la visió positiva i la visió negativa.

 

Manifest #SOS Costa Brava

Les Entitats, Associacions i organitzacions sota-signants
ACORDEM:

1. Declarar que la Costa Brava ha traspassat els límits de capacitat
de càrrega del territori, trobant-se en l’actualitat en una situació
de risc pel que fa als impactes ambientals, paisatgístics, als
recursos hídrics, la densitat, la mobilitat, la sostenibilitat
ambiental i l’equilibri del territori. Extrems que han de comportar
un canvi radical i immediat en totes les Polítiques públiques que
afecten a la Costa Brava i en particular les polítiques d’ordenació
del territori i l’urbanisme.

2. Requerir a totes les Administracions Públiques competents en
matèria d’Urbanisme, que procedeixin a l’aprovació i dotació d’un
règim efectiu de protecció de les zones forestals i dels espais
d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí, que asseguri
l’adequada preservació dels seus valors i que impedeixi la seva
destrucció. I en particular, exigim la desclassificació dels boscos,
espais forestals i dels connectors naturals així com la prohibició
d’urbanitzar i edificar en terrenys amb pendents superiors al 20%.

3. Instem a tots els Ajuntaments de la Costa Brava, que procedeixin
a iniciar processos de revisió dels seus planejaments urbanístics o
expedients de modificació puntual, per a la desclassificació de sòls
urbanitzables no desenvolupats i per la desclassificació dels sòls
urbans no consolidats i no executats, en terrenys amb massa
forestal, forta pendent o amb impacte visual i paisatgístic.

4. Sol·licitem a tots els municipis i Ajuntaments de la Costa Brava,
constituir un Fons per adquirir terrenys amb valors naturals i
paisatgístics i amb finalitat de protecció, per formar una Reserva
de Patrimoni públic de sòl per a la seva preservació, en
compliment d’allò establert a l’article 160 apartat 5d del Decret
Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la
Llei d’urbanisme.

5. Instem al Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya a redactar, tramitar i aprovar un Pla
Director del Sistema Urbanístic Costaner (el PDUSC – 3), dirigit a la
desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats i sòls
urbans no consolidats i no executats en tot el litoral gironí.

6. Requerim als municipis de la Costa Brava i de Catalunya en
general a aprovar Mocions de suport a la tramitació del PDUSC – 3,
per garantir la conservació de la qualitat paisatgística i
mediambiental de la Costa Brava.

7. Sol·licitem a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de
Catalunya, la creació del Conservatori del Litoral de Catalunya, per
salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la
urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del
sòl i transferència de la seva gestió als ajuntaments o entitats
locals, tot destinant recursos públics i ingressos de la taxa
turística a aquesta finalitat.

8. Requerim a l’Administració General de l’Estat i als Ajuntaments
executar tots els trams pendents dels camins de ronda, garantint,
d’una vegada per totes, el compliment de la servitud de trànsit i la
implantació de camins de ronda a tota la Costa Brava, en un
període no superior a 2 anys.

9. Exigim a l’Administració General de l’Estat, que procedeixi a la
nova delimitació de la Zona Marítimo-Terrestre (ZMT) a la Costa
Brava així com de les zones de servitud de trànsit i protecció. I en
particular, a revisar la delimitació de la ZMT tot garantint que en
tots els trams amb penya-segats sensiblement verticals,
s’asseguri la fixació de la ZMT dalt del penya-segat i que des del
punt de coronació del penya-segat es delimitin i actualitzin la
resta de servituds, tot garantint una servitud de trànsit no inferior
a 6m i de fins a 20m en llocs de trànsit difícil o perillós i donant
compliment a allò establert a l’article 4.4 i 27 i concordants de la
Llei de Costes.

10. Sol·licitem al Congrés de Diputats la modificació de la Disposició
Transitòria Tercera de la Llei estatal 22/88 de 28 de Juliol de
Costes per tal de permetre que la servitud de protecció es situï a
no menys de 100m, en aquelles zones costaneres que, malgrat
estar classificades com a sòl urbà o urbanitzable per planejaments
urbanístics anteriors al 1988, aquests encara no s’han executat.

11. Requerim a la Diputació de Girona que doni suport, impulsi i
financi l’execució i desenvolupament de les Recomanacions i
Propostes d’Actuació contingudes al Catàleg d’espais d’interès
natural i paisatgístic del litoral gironí elaborat per l’ANG i per un
equip multi-disciplinar per encàrrec del CILMA i de la Diputació de
Girona.
Propostes que ja en l’any 2005 identificaven i assenyalaven els
espais crítics i els sòls urbanitzables i urbans que convenia
desclassificar atesos els valors naturals i paisatgístics que
s’afectaven i el fet de que no s’havien encara executat ni
desenvolupat. I propostes que, malgrat requerir d’una
actualització atès el temps transcorregut, no han estat encara en
bona part desenvolupades ni portades a la pràctica per les
diverses Administracions Locals afectades. Tot dotant
específicament amb recursos econòmics i línies d’ajuts les
mesures a desenvolupar per a la modificació del planejament i la
desclassificació dels espais.

12. Manifestem que el Projecte de declaració de la Costa Brava com a
Reserva de la Biosfera hauria d’esdevenir una oportunitat –tal
vegada la darrera- per impulsar totes les mesures de preservació
del litoral gironí que les Entitats proposem. A tal efecte, instem a
la Diputació de Girona i als 70 municipis adherits al Projecte, que
incorporin dins del projecte de declaració de la Costa Brava com a
Reserva de la Biosfera, les 11 Propostes que conté el Manifest SOS
Costa Brava

13. Demanem a totes les organitzacions i persones interessades, a
adherir-se al manifest mitjançant www.soscostabrava.org i
www.soscostabrava.cat, i contribuir a la campanya de captació de
donatius per a la defensa dels espais amenaçats de la Costa Brava.

www.soscostabrava.cat

www.soscostabrava.org

Segona Manifestació Amics de les Illes Formigues

L’Associació Amics de les Illes Formigues defensa la protecció d’aquest indret mitjançant la conscienciació ciutadana i l’actuació de l’administració proposant el diàleg entre tots els sectors afectats per aconseguir el màxim de consens.

El passat dissabte 14 de juliol, es va convocar la segona manifestació submarina.

Que vol fer evident la necessitat de preservar aquest espai protegit pel PEIN Cap Roig  i la xarxa natura 2000.

És per això que l’any passat ja es va fer la 1a manifestació per demanar una regulació dels usos que aplegui el consens de tots els sector implicats.

El resultat de les accions reivindicatives s’ha plasmat en dues reunions de treball organitzades per la Generalitat per fer una taula de cogestió del Baix Empordà juntament amb les administracions implicades,  els professionals i usuaris de les illes formigues que properament podrà donar resultats.

Aquest any la preocupació ha sorgit arrel de les 12 llicències per pescar el corall vermell que va donar el govern del PP tot i la moratòria que va decretar la Generalitat i les innumerables mostres de rebuig de les associacions i organitzacions de la Costa Brava l’actual govern del PSOE encara no hi ha posat fre.
S’ha de tenir en compte que el corall vermell és una espècie protegida i que per pescar-la s’ha de baixar a més de 40 metres, perquè ja no queda res.

La 2a manifestació ha començat quan ens hem embarcat una seixantena de submarinistes a Marina Palamós i als ports de Llafranc i Calella des d’on sortiem  a les 15.30 cap les Illes Formigues,  la immersió ha  voltejat el petit arxipèlag.

Hem recorregut aquest entorn darrere d’una pancarta on es pot llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seu la nostra associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.

La darrera sorpresa que hem tingut tot just feiem la descompressió i ben a prop dels illots, ha estat el descobriment d’un obús de menys d’un metre per part d’un dels participants a la manifestació.  L’artefacte, sense detonar està a menys de 10 metres de la superfície i  es veu clarament la forma cilíndrica tot i tenir material inscustrat.  L’associació ha informat als Geas  de la troballa.

L’associació Amics de les illes Formigues som molt actius, tant en la difusió del patrimoni cultural, biològic, i patrimonial, organitzant xerrades i col.loquis sobre diferents temes que interessa a la zona, com el turisme sostenible, els estudis arqueològics del peci romà enfonsat a les illes o la publicació del llibre de Gabriel Martin sobreLes illes Formigues i el seu entorn, la costa que va de Begur a Calonge.

Palamós, 15 de juny de 2018

 

 

2a Jornada Participativa Taula de Cogestió

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà.

2a Jornada Participativa Resum de la sessió Palamós, 14 de Juny de 2018

 

Informació extreta del document presentat per la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural van iniciar, fa gairebé un any, un procés participatiu, per tal de donar resposta a la inquietud del territori sobre els usos i activitats que es desenvolupen a l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà.

Entre altres accions, es va organitzar una 1a jornada participativa el 27 de maig de 2017, on es va constatar la voluntat dels actors locals de millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats de l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà i es va fer especial èmfasi en diversos aspectes relacionats amb el foment del debat entre els diferents actors. Entre d’altres propostes, es va plantejar la creació d’una Taula de treball permanent, formada pels diferents sectors implicats, configurada com un espai de participació permanent per debatre i concretar propostes de gestió i ordenació dels usos i activitats.

A partir d’aquestes conclusions, ambdues direccions generals (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims) volen seguir recolzant aquesta iniciativa local i donar suport al naixement i funcionament de la Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà, i han elaborat una proposta d’estructura i funcionament de la taula (vegeu annex 1). Es tracta d’una proposta que necessita d’un contrast amb les persones i entitats que podrien formar part de la Taula, així com d’un impuls perquè a finals d’any es pugui constituir formalment.

Per tot això, s’ha organitzat una segona jornada participativa i es preveu realitzar tot un seguit de reunions al llarg de l’estiu i tardor per tal que es pugui constituir la Taula al 4rt trimestre de l’any 2018, tal i com es pot veure a l’esquema provisional del procés.
Aquest acta és un resum de la 2a jornada participativa, que va tenir lloc el 14 de juny a Palamós.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sergi Tudela, Director General de Pesca i Afers Marítims, donà la benvinguda a les persones assistents, els va agrair la seva presència. Va fer una introducció i presentació de la jornada, centrant-se en els següents aspectes:

Sergi Tudela
– L’interès del territori en la iniciativa, que ja es va demostrar a la jornada de 2017 i que queda palès igualment en aquesta 2a jornada, vista la quantitat d’assistents.
– El fet que s’estigui promovent la creació d’un òrgan
de cogestió, fent especial èmfasi en el significat i el repte que suposa aquesta cogestió.
– La invitació a contrastar el document presentat en aquesta sessió, que s’ha estat generant per un grup de treball on hi havia personal tècnic dels dos departaments, i on també ha participat gent del territori.
– El convenciment de que es tracta d’un tema complex i que per això cal establir un full de ruta per poder donar passos ferms fins que es tingui clar com es vol crear aquesta taula.
– Per últim, manifesta la seva satisfacció perquè es celebri aquesta jornada dos dies després que s’hagi aprovat l’estratègia marítima catalana, amb objectius coincidents amb els d’aquesta taula (millorar la qualitat de vida, governança de baix a dalt, desenvolupament sostenible…).

 

 

 

Ferran Miralles

Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, donà igualment la benvinguda a les persones assistents, agraint la seva presència. A més, es va centrar en els següents aspectes:
– La satisfacció que produeix el fet que fa més d’un any (maig de 2017) que les dues direccions generals caminen juntes amb aquest repte.
– La constatació de la necessitat de que els diferents actors ens posem d’acord sobre les propostes a impulsar per conservar i millorar el patrimoni marí i marítim litoral.
– La complexitat que te la gestió d’un espai on intervenen diferents administracions i el convenciment que la cogestió és la manera d’avançar en aquest territori.
– L’agraïment i satisfacció per l’elevada assistència a aquesta 2a jornada participativa.
– El plantejament d’aquesta proposta de taula com a projecte pilot, ja que es valorarà la possibilitat d’extrapolar-ho a altres indrets.
Aprofita per recordar que el document que es presenta es tracta d’un esborrany i que, per tant, està subjecte a propostes de modificació.
Xavier Carbonell Casadesús, d’ARC Mediació Ambiental, empresa encarregada de la conducció de la jornada i d’acompanyar durant els propers mesos el procés constituent de la Taula, presenta la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de Cogestió (vegeu l’annex 2 on es troba la presentació utilitzada com a suport de l’explicació), centrant-se en els següents aspectes:
– Els antecedents i les raons que justifiquen la celebració d’aquesta jornada.
– El punt de partida per començar a treballar (el mapa d’actors implicats, els resultats de les enquestes, les primeres conclusions de la 1a jornada participativa i l’esborrany de proposta de taula de cogestió).
– Els continguts de la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de cogestió, explicant en detall la definició de cogestió, els objectius que es podrien plantejar en el sí de la Taula, l’estructura i funcionament proposats, així com les possibles funcions dels espais de participació.
– El full de ruta (orientatiu) per a la constitució de la Taula a finals de l’any 2018.

Fa una breu explicació de la dinàmica i estructura de la sessió de debat i, seguidament, es distribueixen totes les persones assistents en aquests quatre grups:
1) Administració
2) Comunitat científica
3) Societat civil
4) Usuaris.

 Suggeriments de millora de la proposta de Taula de cogestió

A continuació apareixen les aportacions rebudes després d’una primera revisió en grups de la proposta d’estructura i funcionament de Taula de Cogestió.
En tot moment, es recorda que al llarg dels propers mesos hi haurà temps per fer millores a aquest esborrany inicial.

taula cogestio2

Per part de la comunitat científica.
– Concretar quina és la problemàtica de l’espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
Es considera fonamental justificar les raons que ens porten a constituir aquesta taula, en concret, quina és la problemàtica d’aquest espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
– Garantir que la conservació i millora del patrimoni sigui un objectiu irrenunciable.
S’hauria d’assegurar la prioritat de la conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic com a objectiu irrenunciable.
– Incrementar el coneixement de l’estat actual del patrimoni i fer-ne
seguiment i avaluació.

Per mantenir l’objectiu de conservació i millora del patrimoni, cal tenir coneixement de l’estat actual del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i fer-ne el seguiment i l’ avaluació.

– Fer accions d’informació i difusió, per garantir que hi som tots els actors interessats.
A través de la difusió i comunicació, s’ha de transmetre, d’una banda, la necessària participació dels representants de cada sector implicat, i de l’altra. que les decisions preses en l’espai de governança, obert a tothom, afecten tant als participants que hi són com als que no.

Per part de la societat civil…
– Desconeixement de l’àmbit on hauria d’estar el Grup d’Acció Local Costa Brava (GALP).
No s’acaba de veure l’àmbit que li correspondria al GALP, ja que es tracta d’un organisme associatiu format per entitats públiques i privades.
– Augmentar la difusió a les entitats de tots els àmbits.
Es considera que caldria ampliar difusió i informació a les entitats que potencialment podrien formar part dels diferents àmbits.

Per part de l’administració…
– Modificar un apartat de la proposta (“Grups de treball temàtics”) per obrir la possibilitat de participar a altres administracions.
Es tractaria de modificar l’apartat “Grups de treball temàtics” per tal d’incloure altres administracions amb expertesa o competències per desenvolupar temes ad-hoc (ex. turisme).

Per part dels usuaris…
– Ampliar la base.
Es considera que s’hauria de modificar la base de dades de partida per incloure altres actors que ara mateix no hi són.

Compromisos per a les properes trobades.

La segona part del treball en grups consistia en veure com es podien organitzar les properes trobades i per això se’ls demanava concreció sobre alguns temes logístics. També es va aprofitar que estaven reunits per àmbits, perquè fessin una primera proposta de subàmbits.

Dubtes de caràcter general…

 L’administració té previst algun objectiu concret per l’espai marí del litoral del Baix Empordà?

La participació es fa sobre aquest objectiu concret?
Des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims es respon que, encara que l’Administració té moltes idees i propostes pel territori, el que s’està plantejant és un canvi d’enfocament, i que aquestes idees i propostes s’haurien de parlar a les reunions de la taula de cogestió. Aquests espais de participació esdevindrien els llocs idonis per parlar de tot això.
La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural complementa la resposta explicant que tot allò que es proposi ha ser compatible amb les exigències de preservació dels valors naturals que imposa el fet d’estar inclòs en Xarxa Natura 2000 i disposar de dos espais PEIN, un d’ells amb un pla especial de protecció.
La taula de cogestió hauria de servir per trobar la manera d’organitzar-nos tot mantenint aquest patrimoni.

Ha se ser l’espai privilegiat per corresponsabilitzar-nos en la gestió l’espai marí del litoral més enllà de les normes d’obligat compliment que imposi la legislació en cada cas.

 Es suggereix que s’explori com implicar a la Dirección General de Costas del Ministerio, ja que té algunes competències sobre la planificació marítima que ens poden afectar directament (ex. tonyina vermella).

 Compartir, amb la resta d’assistents, una reflexió sobre la importància de la constitució de la taula de cogestió.

Per part del Director del Museu de la Pesca de Palamós, es fa una reflexió en obert sobre la importància de donar aquest pas de constitució de la Taula de Cogestió. Vol destacar que tot i no ser un camí fàcil, ni curt , ni plàcid, suposa un privilegi poder impulsar des del territori una espai de governança com aquest on es comparteix una causa comuna. Remarca la necessitat de prendre consciència de l’oportunitat única que és té a partir d’ara de participar i explorar punts de trobada en la gestió del nostre patrimoni.
Està convençut que en aquest procés de construcció de la taula, parlant-ne, arribarem a acords. Fa uns anys hagués resultat impossible seure a una mateixa taula a l’Administració, a la Comunitat científica, als usuaris i a la societat civil, però veient els resultats de la jornada anterior i el tarannà que ha presidit aquesta 2a jornada, pensa que estem preparats.

Finalment, Rosario Allué, Cap del servei de recursos marins, de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, i Sara Pont, Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, agraeixen la participació de les persones assistents i tanquen la jornada.

El consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat la protecció del corall vermell tal i com havíem demanat

El consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat la protecció del corall vermell tal i com havíem demanat

Us copiem el redactat de la resolució

AMICS DE LES ILLES FROMIGUES
C. Josep Pla, 43
17230 Palamós

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà en la sessió ordinària del dia 11 de juny de 2018
va prendre entre altres, l’acord següent, que pres de l’esborrany de l’acta diu:

9. MOCIÓ DELS GRUPS COMARCALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU), ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (ERC-AM), CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC-CP), CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR-POBLE ACTIU (CUP-PA) I
ENTESA PER A LA PROTECCIÓ DEL CORALL VERMELL AL LITORAL CATALÀ

El corall vermell (Corallium rubrum) va ser elevat l’any 2015 a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). A Catalunya, un estudi científic encarregat per la Generalitat l’any passat deixava ben clar que el corall vermell al litoral català es troba en estat “crític”. Per aquest motiu, i en coherència amb les polítiques de biodiversitat marina i protecció del litoral, la Generalitat va decretar una moratòria d’extracció de deu anys en l’àmbit de la seva competència, que són les aigües interiors, és a dir, des de Begur i fins a la frontera francesa.

En aquest sentit, es va comunicar al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) la necessitat d’ampliar aquesta protecció també en les aigües exteriors, que no són competència de la Generalitat. Tot i així, amb la recent resolució d’atorgament de 12 autoritzacions de pesca de corall vermell per exercir entre Arenys de Mar i Begur, s’ha constatat que han fet cas omís de la demanda i l’estudi dels científics. Així mateix, existeix un doble perjudici: d’una banda contra la conservació d’aquest recurs permetent que continuï la seva sobreexplotació i, alhora, dificultant enormement el control i la vigilància en
la zona de veda.

Atès que el dia 30 de gener de 2017 l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) va lliurar a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims l’Informe sobre l’estat de les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües de Catalunya, subscrit també pel Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, pel Laboratoire d’Ecogéochimie des Environnements Benthiques (LECOG-CNRS) i per la California State University, Northridge. D’acord amb aquest informe, les poblacions de corall vermell de la costa catalana no poden suportar la pressió de la pesca actual sense posar-ne en perill la persistència. A més, afirma que la majoria de les poblacions es poden considerar ecològicament extingides.

Les conclusions de l’informe recomanen a les administracions pesqueres competents que procedeixin amb caràcter d’urgència al tancament de la pesquera mitjançant l’establiment d’una moratòria de 20 anys ampliable.

Atès que el 7 d’abril a Catalunya s’aprova l’Ordre ARP/59/2017 per reduir les llicències per a la pesca de corall vermell durant la campanya 2017 i la suspensió temporal de la pesca fins
el 31/12/2027.

Atès que el 2 de novembre s’aprova l’Ordre Ministerial APM/1101/2017 elaborada des del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient pel que es convocava el procediment d’autorització per a l’extracció i venda de corall vermell establint com a zona de veda les aigües exteriors des del cap de Begur fins a França.

Atès que el 21 de desembre de 2017 es va remetre a la directora general de Recursos Pesquers de la Secretaria General de Pesca del MAPAMA un escrit del director general de Pesca i Afers Marítims sol·licitant reconsiderar la decisió d’atorgar aquestes autoritzacions, citant l’informe científic de gener de 2017 signat pel 14 científics que alertava de la precària situació del corall al litoral català.

Atès que el 6 d’abril es publica la Resolució de les autoritzacions d’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors per al període comprès entre el 10/04/2018 i el 09/04/2020, adjudicant 12 llicències en zona 1 de Catalunya incloent àrees d’alt valor ecològic com les Illes Formigues.

Atès que aquesta adjudicació es fa mitjançant una interpretació deliberadament restrictiva de la pròpia normativa estatal i va contra les mesures adoptades per la FAO l’any passat.
Per tots aquests motius, i entenent que aquesta decisió tindrà efectes negatius per al medi ambient i per al creixement i la reproducció del corall vermell i no es té constància de com ni quan es revertiran els danys, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM), dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Ventura (CUP-PA) i Pedro Torres (ENTESA),total 30 vots i el vot en contra del senyor Sebastián Mateo (PP):

Primer. Instar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a revocar l’adjudicació de les llicències d’autoritzacions d’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors al litoral català.
Segon. Instar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a respectar la moratòria decretada per la Generalitat a les aigües interiors i fer-la extensiva a les totes les aigües exteriors de Catalunya.
Tercer. Instar el govern de l’estat Espanyol i a la Generalitat de Catalunya a reforçar el control de la pesca furtiva amb l’objectiu d’eliminar les conseqüències ambientals negatives d’aquesta pràctica i a eradicar la sensació d’invulnerabilitat dels furtius.
Quart. Instar la Generalitat de Catalunya a utilitzar aquesta parada biològica del corall per potenciar les campanyes de sensibilització que es duen a terme sobre l’elevat valor ambiental del corall i el risc de la seva explotació extractiva i l’alternativa d’explotar turísticament la presència de corall al fons marí de la zona en concret.
Cinquè. Col·laborar amb les escoles i els centres educatius de la comarca per a la sensibilització i la conscienciació del valor ecològic del medi subaquàtic com a patrimoni natural que cal preservar.
Sisè. Comunicar aquest acord al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat, a les entitats municipalistes, a la Fundació ENT, a l’Associació d’Amics de les Formigues, a la Fundació Mar, a la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i a l’Associació de Centres d’Immersió de la Costa Brava.

El secretari,
(Signat electrònicament)
La Bisbal d’Empordà

 

DADES DE L’ANOTACIÓ
Oficina: Oficina Auxiliar de Registre Electrònic
Núm. de registre: 2018-S-RE-1364
Data de registre: 13 de juny de 2018, a les 11:39 hores
Tipus de document: Notificació Electrònica
Resum: Trasllat acord Ple d’aprovació de la Moció per a la protecció del coral vermell
al litoral català.
Relació de Tercers
Interessat: Associació d’Amics de les Formigues (G55260707)
Relació de Documents
Nom del document: Trasllat acord Ple Associació d’Amics de les Formigues.pdf
Codi de validació: 4Y3TESSPGZ72PXXXWRS235749
Expedients relacionats
Número de l’expedient: 6918/2018