La cogestió dóna resultats socials i ecològics

La cogestió dóna resultats socials i ecològics i funciona millor si acull una àmplia diversitat social prevenint conflictes, si adopta pràctiques de gestió adaptativa.

Autors:

Laia d’Armengola,

María Prieto Castilloa,

Isabel Ruiz-Malléna,b 

Esteve Corberaa

 

a Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona.

b Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya.

 

Una revisión sistemática de pesquerías artesanales co-gestionadas: La diversidad social y la gestión adaptativa mejoran los resultados

 

Las pesquerías artesanales son una fuente de ingresos y subsistencia para muchas poblaciones costeras, pero se enfrentan a amenazas cada vez mayores como la sobrepesca, la competencia con la pesca industrial, la contaminación del agua y la destrucción de hábitats.
Para hacer frente a estas amenazas, la co-gestión de este tipo de pesquerías está ganando cada vez más apoyos como una alternativa a la gestión centralizada, en la que los gobiernos gestionan los recursos naturales de forma colaborativa con los usuarios locales y otros actores interesados, como investigadores y ONGs.

 

En esta revisión sistemática de literatura científica evaluamos qué resultados obtienen las pesquerías artesanales co-gestionadas y analizamos qué variables afectan a dichos resultados.
Hemos adaptado el marco de análisis de los sistemas social-ecológicos de E. Ostrom con variables específicas de las pesquerías artesanales y de la gestión adaptativa, con el fin de entender de qué modo el contexto y las características de cada pesquería influyen en los 91 casos de co-gestión analizados.

 

Los resultados nos muestran que las pesquerías co-gestionadas suelen ser costeras, multi-especies y sin derechos de propiedad, que son definidos y clarificados con el proceso de co-gestión. La presencia de un marco legal e institucional, así como de un contexto de descentralización de los recursos naturales, facilitan la emergencia de la co-gestión.

La mayoría de las iniciativas de co-gestión son muy recientes, con menos de 10 años de antigüedad, y cuentan con una organización que lidera y facilita el proceso. En la mayoría de los casos, gobierno y usuarios tienen el mismo poder de decisión o los usuarios están más empoderados y la mitad incluyen organizaciones adicionales.
La mayoría de iniciativas analizadas han adoptado una o más características de gestión adaptativa.

 

La co-gestión tiene mayoritariamente resultados positivos en el ámbito social y ecológico.


 El 76% de los casos revisados indican resultados positivos, mientras que el 17% indican resultados mixtos y el 7% resultados negativos.

  • En el ámbito ecológico, la co-gestión contribuye a mayores abundancia y hábitats de las especies.
  • A nivel social, la co-gestión contribuye a una mayor participación social, congruencia entre normas de gestión y condiciones locales, y cumplimiento de las normas, e induce a procesos de aprendizaje social.
  • La co-gestión también tiene impacto económico puesto que aumenta las capturas y los ingresos de la pesca.
  • Por último, la co-gestión aumenta la capacidad adaptativa de la pesquería, es decir, que la pesquería está más preparada para soportar imprevistos y cambios sociales y ecológicos.

 

La característica más importante que favorece el éxito de las iniciativas de co-gestión es la diversidad social, es decir, involucrar una diversidad de actores que represente a todos los intereses existentes.

Así mismo, involucrar a actores con diferentes niveles socio-económicos favorece que mejore el cumplimiento de las normas.

La presencia de pesca industrial se asocia con impactos negativos sobre las especies y una menor cooperación entre actores.

Por el contrario, cuando hay presencia de pesca artesanal, la legitimidad de las normas aumenta.

Cuando hay presencia de pesca ilegal, la co-gestión mejora la condición ecológica de la pesquería.

Por último, un enfoque de gestión adaptativa aumenta la capacidad adaptativa de la pesquería, impide que los conflictos crezcan y previene que emerjan nuevos conflictos.

 

Los resultados indican que es necesario promover iniciativas de co-gestión que fomenten la diversidad social, con organizaciones participantes que representen distintos intereses y niveles socio-económicos, y que se adopten prácticas de gestión adaptativa, como la integración de diferentes sistemas de conocimiento, flexibilidad institucional que permita respuestas rápidas a señales de cambio ambiental o prácticas experimentales e innovadoras.

Si los pescadores industriales participan en la pesquería, deberían involucrarse en la toma de decisiones de la co-gestión con el fin de asegurar su actuación dentro del mismo marco normativo que los pescadores artesanales.

 

Los casos de estudio revisados raramente investigan el impacto que la co-gestión tiene sobre los conflictos sociales, nuevos o existentes, las desigualdades de poder y la equidad.
No obstante, los estudios que sí examinan estas cuestiones sugieren que los conflictos y desigualdades de poder se reducen sólo cuando la co-gestión reemplaza a un esquema previo de gestión gubernamental centralizada y no cuando reemplaza esquemas de gestión comunitaria.
Es prioritario, a nuestro entender, que los nuevos casos de estudio sobre pesquerías artesanales analicen el impacto de la co-gestión sobre los conflictos, poder y equidad, e investiguen el efecto que tiene reemplazar esquemas de gestión centralizados o comunitarios.Una revisión sistemática de pesquerías artesanales co-gestionadas: La diversidad social y la gestión adaptativa mejoran los resultados

Enllaç a l’article complert

 

Taula de Cogestió; Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

ESBORRANY del Resum de la sessió AMBIT SOCIETAT CIVIL Palamós, 12 de juliol de 2018

ENTITATS PARTICIPANTS

  • Amics de les Illes Formigues
  • Associació Amics Museu de la Pesca
  • Associació de Naturalistes de Girona
  • Associació de Veïns i Amics de Sa Riera
  • Associació Sotaigua
  • S’Agulla
  • Club Nàutic Sa Riera
  • Fundació Mar
  • Grup de Custòdia Marina – XCT
  • Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima
  • Salvem el Golfet

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà

Els subàmbits dins l’àmbit de Societat Civil

Es fa aquesta nova proposta de subàmbits que, en tot cas, s’haurà de tancar a la propera trobada:

1) Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí.

En aquest subàmbit s’inclourien les entitats amb la finalitat explícita de divulgació, conservació i protecció del medi ambient marí. A l’annex 1 apareix la relació d’entitats de la base de dades d’aquest procés, indicant el subàmbit al que pertanyerien cadascuna d’elles. Hi hauria entitats del territori (Amics de les Illes Formigues, S’Agulla, Salvem el Golfet, Sotaigua, Fundació Promediterrània, Fundació Mar…) i entitats conservacionistes d’un abast territorial de País, però que treballen específicament el tema marí (Naturalistes de Girona, Xarxa de Custòdia del Territori – Grup de custòdia marina-,…)

2) Conservació de la costa i el litoral.

Aquest àmbit agruparia a les entitats que estan preocupades per la conservació i protecció del medi ambient marí, però que no ho treballen explícitament, sinó que forma part de les seves reivindicacions. Es podrien incloure en aquest subàmbit les entitats excursionistes (com el Club Alpí Palamós), entitats veïnals (com l’associació de veïns i amics de Sa Riera, del Barri de Sant Joan, de Cala Margarida o de la Fosca) o altres tipus d’entitats relacionades amb el patrimoni natural (com l’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima). El Club Nàutic Sa Riera i el Club Natació Palamós consideren que en principi també estarien dins d’aquest subàmbit, tot i que la proposta final es tancarà a la segona ronda de sessions un cop es concreti l’abast dels subàmbits dels Usuaris.

Els temes a abordar en el marc de la Taula

Es tracta d’una primera pluja d’idees sobre els temes que cada àmbit desitjaria abordar en el sí de la Taula i que, amb les aportacions dels quatre àmbits, permetrà elaborar el document marc de treball inicial.

Per part del subàmbit de “Conservació, divulgació i protecció del medi ambient marí”.

1. Estudi, seguiment i recuperació d’espècies.
Es constata que hi ha manca d’informació (cartografia, inventari d’espècies, seguiment…) que ens permeti saber l’estat actual del medi marí per poder-hi actuar adequadament.
2. Identificació d’”àrees de respiració”.
Una vegada es disposi de la informació sobre l’estat actual del medi marí, caldria identificar àrees o zones tampó, que actuïn com a zones de transició protectores de les àrees més valuoses.
3. Vigilància i inspecció.
Per part d’aquest subàmbit es considera que la vigilància i inspecció del medi marí (ex. el control de la velocitat de les embarcacions) és insuficient i que això està repercutint sobre la seva conservació.
4. Sensibilització i informació per incrementar la consciència ambiental de la ciutadania.
Un aspecte que s’hauria de treballar en el marc de la Taula es refereix a la necessitat d’incrementar la consciència ambiental de la ciutadania a través de la sensibilització, l’educació, la formació i la informació.
5. Inversió per a la conservació.
La Taula hauria d’abordar les raons de la manca d’inversions per a la conservació del medi marí i l’espai litoral i explorar possibles solucions.
6. Impactes de la planificació sectorial sobre la conservació del medi marí.
Un aspecte que preocupa molt és tot el ventall d’impactes derivats de la planificació sectorial, especialment de la planificació urbanística. Entre d’ altres, es parla de les depuradores i del sanejament, de la qualitat de l’aigua, de l’increment d’urbanitzacions i nous habitatges a la costa…
7. Acompliment de la normativa
La sensació és que ja hi ha molta normativa que teòricament hauria de garantir els objectius de conservació de l’espai i la compatibilitat o no d’alguns usos. La Taula haurà de contribuir a la difusió del què ja està regulat i en el seguiment estricte del seu acompliment.
Per part del subàmbit Conservació de la costa i el litoral.
8. Ampliació de l’àmbit d’actuació a tot el Baix Empordà.
Es proposa que s’ampliï l’àmbit d’actuació de la Taula de Cogestió a tot el litoral de la comarca de Baix Empordà. En concret, es planteja que arribi fins L’Estartit i comprengui una franja litoral interior entre 3 i 5 kilòmetres.
9. Residus i brosses al litoral i a la costa.
La gestió de l’acumulació de brossa i residus amb impacte directe sobre l’àmbit marí que es vol protegir s’ha d’abordar amb urgència.
10. Conflictes d’usos al litoral.
En concret, es parla de les pernoctes a les cales i de les festes nocturnes.
11. Senyalització de les zones de reserva (Reserva Marina Ses Negres, a Begur).
La Reserva Marina de Ses Negres és un espai protegit a Begur, entre el Cap de Ses Negres i Pa de Pessic, que ocupa 80 hectàrees i on només es pot accedir de manera restringida. Es considera que un tema important és l’establiment de criteris unificats a l’hora de senyalitzar aquesta zona de reserva o d’altres.
12. Els moviments de sorra entre les platges de l’espai d’actuació i veïnes.
Es tractaria de coordinar-se per fer una gestió integral de la dinàmica litoral amb incidència en l’acumulació o la pèrdua de sorra de les platges.
Per part del subàmbit Cultural i Patrimonial.
13. Reconeixement del territori i dels seus valors.
Es considera que el primer pas de cara a aconseguir la resta d’objectius, consisteix en reconèixer el territori i els seus valors. Això passa per una identificació d’aquest territori, la posada a disposició d’eines per conservar-lo i l’establiment de mecanismes per difondre els seus valors.
14. Recuperació de la memòria històrica del Patrimoni.
Es tractaria de recollir tot el que faci referència a l’historia del territori que està dins d’aquesta Taula de cogestió.
15. Informació, difusió i divulgació del territori.
Resulta fonamental l’increment de la conscienciació de la ciutadania (la que viu al territori i la que el visita) sobre els valors i fragilitat de l’espai marí. Per això, és necessari reforçar la informació, difusió i divulgació.

 

La propera trobada serà el Dijous 13 de setembre a les 18.30 hores i els seus objectius seran;

1. Acordar els subàmbits, a partir de la proposta adjunta.
2. Fer una proposta de dinamitzador/a de cada subàmbit. Durant el mes d’octubre es preveu realitzar una sessió plenària dels/les dinamitzadors/res.
3. Obrir un debat sobre el funcionament intern de la Taula, a partir de la proposta inicial presentada el 14 de juny.
4. Explorar les demandes del vostre àmbit a la resta d’àmbits per treballar de forma col.laborativa en l’assoliment dels objectius de la Taula: què demanem i què oferim als altres àmbits?.
5. Identificar el vostre escenari de futur pel Baix Empordà: la visió positiva i la visió negativa.

 

2a Jornada Participativa Taula de Cogestió

Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà.

2a Jornada Participativa Resum de la sessió Palamós, 14 de Juny de 2018

 

Informació extreta del document presentat per la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural van iniciar, fa gairebé un any, un procés participatiu, per tal de donar resposta a la inquietud del territori sobre els usos i activitats que es desenvolupen a l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà.

Entre altres accions, es va organitzar una 1a jornada participativa el 27 de maig de 2017, on es va constatar la voluntat dels actors locals de millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats de l’àmbit marí de l’espai protegit Litoral del Baix Empordà i es va fer especial èmfasi en diversos aspectes relacionats amb el foment del debat entre els diferents actors. Entre d’altres propostes, es va plantejar la creació d’una Taula de treball permanent, formada pels diferents sectors implicats, configurada com un espai de participació permanent per debatre i concretar propostes de gestió i ordenació dels usos i activitats.

A partir d’aquestes conclusions, ambdues direccions generals (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims) volen seguir recolzant aquesta iniciativa local i donar suport al naixement i funcionament de la Taula de cogestió dels usos i activitats de l’espai marí del litoral del Baix Empordà, i han elaborat una proposta d’estructura i funcionament de la taula (vegeu annex 1). Es tracta d’una proposta que necessita d’un contrast amb les persones i entitats que podrien formar part de la Taula, així com d’un impuls perquè a finals d’any es pugui constituir formalment.

Per tot això, s’ha organitzat una segona jornada participativa i es preveu realitzar tot un seguit de reunions al llarg de l’estiu i tardor per tal que es pugui constituir la Taula al 4rt trimestre de l’any 2018, tal i com es pot veure a l’esquema provisional del procés.
Aquest acta és un resum de la 2a jornada participativa, que va tenir lloc el 14 de juny a Palamós.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sergi Tudela, Director General de Pesca i Afers Marítims, donà la benvinguda a les persones assistents, els va agrair la seva presència. Va fer una introducció i presentació de la jornada, centrant-se en els següents aspectes:

Sergi Tudela
– L’interès del territori en la iniciativa, que ja es va demostrar a la jornada de 2017 i que queda palès igualment en aquesta 2a jornada, vista la quantitat d’assistents.
– El fet que s’estigui promovent la creació d’un òrgan
de cogestió, fent especial èmfasi en el significat i el repte que suposa aquesta cogestió.
– La invitació a contrastar el document presentat en aquesta sessió, que s’ha estat generant per un grup de treball on hi havia personal tècnic dels dos departaments, i on també ha participat gent del territori.
– El convenciment de que es tracta d’un tema complex i que per això cal establir un full de ruta per poder donar passos ferms fins que es tingui clar com es vol crear aquesta taula.
– Per últim, manifesta la seva satisfacció perquè es celebri aquesta jornada dos dies després que s’hagi aprovat l’estratègia marítima catalana, amb objectius coincidents amb els d’aquesta taula (millorar la qualitat de vida, governança de baix a dalt, desenvolupament sostenible…).

 

 

 

Ferran Miralles

Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, donà igualment la benvinguda a les persones assistents, agraint la seva presència. A més, es va centrar en els següents aspectes:
– La satisfacció que produeix el fet que fa més d’un any (maig de 2017) que les dues direccions generals caminen juntes amb aquest repte.
– La constatació de la necessitat de que els diferents actors ens posem d’acord sobre les propostes a impulsar per conservar i millorar el patrimoni marí i marítim litoral.
– La complexitat que te la gestió d’un espai on intervenen diferents administracions i el convenciment que la cogestió és la manera d’avançar en aquest territori.
– L’agraïment i satisfacció per l’elevada assistència a aquesta 2a jornada participativa.
– El plantejament d’aquesta proposta de taula com a projecte pilot, ja que es valorarà la possibilitat d’extrapolar-ho a altres indrets.
Aprofita per recordar que el document que es presenta es tracta d’un esborrany i que, per tant, està subjecte a propostes de modificació.
Xavier Carbonell Casadesús, d’ARC Mediació Ambiental, empresa encarregada de la conducció de la jornada i d’acompanyar durant els propers mesos el procés constituent de la Taula, presenta la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de Cogestió (vegeu l’annex 2 on es troba la presentació utilitzada com a suport de l’explicació), centrant-se en els següents aspectes:
– Els antecedents i les raons que justifiquen la celebració d’aquesta jornada.
– El punt de partida per començar a treballar (el mapa d’actors implicats, els resultats de les enquestes, les primeres conclusions de la 1a jornada participativa i l’esborrany de proposta de taula de cogestió).
– Els continguts de la proposta d’estructura i funcionament de la Taula de cogestió, explicant en detall la definició de cogestió, els objectius que es podrien plantejar en el sí de la Taula, l’estructura i funcionament proposats, així com les possibles funcions dels espais de participació.
– El full de ruta (orientatiu) per a la constitució de la Taula a finals de l’any 2018.

Fa una breu explicació de la dinàmica i estructura de la sessió de debat i, seguidament, es distribueixen totes les persones assistents en aquests quatre grups:
1) Administració
2) Comunitat científica
3) Societat civil
4) Usuaris.

 Suggeriments de millora de la proposta de Taula de cogestió

A continuació apareixen les aportacions rebudes després d’una primera revisió en grups de la proposta d’estructura i funcionament de Taula de Cogestió.
En tot moment, es recorda que al llarg dels propers mesos hi haurà temps per fer millores a aquest esborrany inicial.

taula cogestio2

Per part de la comunitat científica.
– Concretar quina és la problemàtica de l’espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
Es considera fonamental justificar les raons que ens porten a constituir aquesta taula, en concret, quina és la problemàtica d’aquest espai que fa necessària la constitució d’una Taula de cogestió.
– Garantir que la conservació i millora del patrimoni sigui un objectiu irrenunciable.
S’hauria d’assegurar la prioritat de la conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic com a objectiu irrenunciable.
– Incrementar el coneixement de l’estat actual del patrimoni i fer-ne
seguiment i avaluació.

Per mantenir l’objectiu de conservació i millora del patrimoni, cal tenir coneixement de l’estat actual del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i fer-ne el seguiment i l’ avaluació.

– Fer accions d’informació i difusió, per garantir que hi som tots els actors interessats.
A través de la difusió i comunicació, s’ha de transmetre, d’una banda, la necessària participació dels representants de cada sector implicat, i de l’altra. que les decisions preses en l’espai de governança, obert a tothom, afecten tant als participants que hi són com als que no.

Per part de la societat civil…
– Desconeixement de l’àmbit on hauria d’estar el Grup d’Acció Local Costa Brava (GALP).
No s’acaba de veure l’àmbit que li correspondria al GALP, ja que es tracta d’un organisme associatiu format per entitats públiques i privades.
– Augmentar la difusió a les entitats de tots els àmbits.
Es considera que caldria ampliar difusió i informació a les entitats que potencialment podrien formar part dels diferents àmbits.

Per part de l’administració…
– Modificar un apartat de la proposta (“Grups de treball temàtics”) per obrir la possibilitat de participar a altres administracions.
Es tractaria de modificar l’apartat “Grups de treball temàtics” per tal d’incloure altres administracions amb expertesa o competències per desenvolupar temes ad-hoc (ex. turisme).

Per part dels usuaris…
– Ampliar la base.
Es considera que s’hauria de modificar la base de dades de partida per incloure altres actors que ara mateix no hi són.

Compromisos per a les properes trobades.

La segona part del treball en grups consistia en veure com es podien organitzar les properes trobades i per això se’ls demanava concreció sobre alguns temes logístics. També es va aprofitar que estaven reunits per àmbits, perquè fessin una primera proposta de subàmbits.

Dubtes de caràcter general…

 L’administració té previst algun objectiu concret per l’espai marí del litoral del Baix Empordà?

La participació es fa sobre aquest objectiu concret?
Des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims es respon que, encara que l’Administració té moltes idees i propostes pel territori, el que s’està plantejant és un canvi d’enfocament, i que aquestes idees i propostes s’haurien de parlar a les reunions de la taula de cogestió. Aquests espais de participació esdevindrien els llocs idonis per parlar de tot això.
La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural complementa la resposta explicant que tot allò que es proposi ha ser compatible amb les exigències de preservació dels valors naturals que imposa el fet d’estar inclòs en Xarxa Natura 2000 i disposar de dos espais PEIN, un d’ells amb un pla especial de protecció.
La taula de cogestió hauria de servir per trobar la manera d’organitzar-nos tot mantenint aquest patrimoni.

Ha se ser l’espai privilegiat per corresponsabilitzar-nos en la gestió l’espai marí del litoral més enllà de les normes d’obligat compliment que imposi la legislació en cada cas.

 Es suggereix que s’explori com implicar a la Dirección General de Costas del Ministerio, ja que té algunes competències sobre la planificació marítima que ens poden afectar directament (ex. tonyina vermella).

 Compartir, amb la resta d’assistents, una reflexió sobre la importància de la constitució de la taula de cogestió.

Per part del Director del Museu de la Pesca de Palamós, es fa una reflexió en obert sobre la importància de donar aquest pas de constitució de la Taula de Cogestió. Vol destacar que tot i no ser un camí fàcil, ni curt , ni plàcid, suposa un privilegi poder impulsar des del territori una espai de governança com aquest on es comparteix una causa comuna. Remarca la necessitat de prendre consciència de l’oportunitat única que és té a partir d’ara de participar i explorar punts de trobada en la gestió del nostre patrimoni.
Està convençut que en aquest procés de construcció de la taula, parlant-ne, arribarem a acords. Fa uns anys hagués resultat impossible seure a una mateixa taula a l’Administració, a la Comunitat científica, als usuaris i a la societat civil, però veient els resultats de la jornada anterior i el tarannà que ha presidit aquesta 2a jornada, pensa que estem preparats.

Finalment, Rosario Allué, Cap del servei de recursos marins, de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, i Sara Pont, Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, agraeixen la participació de les persones assistents i tanquen la jornada.

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

Segona Manifestació Submarina a les Illes Formigues

 


I hem de ser tots!!!

L’Associació “Amics de les Illes Formigues” promou la Segona Manifestació Submarina en defensa d’aquest litoral.
L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dia 14 de Juliol, dissabte a les 15.00 h de la tarda.
La proposta consisteix a embarcar-nos a Marina Palamós i als Ports de Calella i Llafranc des d’on sortirem a les 15:30 h cap a les Illes Formigues, i iniciar la immersió que voltejarà el petit arxipèlag.

Recorrerem aquest entorn darrere d’una pancarta on s’hi podrà llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seva aquesta associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.
Volem denunciar “l’explotació desmesurada” que pateix aquest paratge com ara, la dels corallers.

Assegurem que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demanar que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

Com més gent siguem, més força tindrem!

 

La convocatòria està oberta a tothom i s’haurà de confirmar, prèviament, i fins al dia 13 de juliol, en el Sr. Antoni Campos

El preu de la sortida serà d’un mínim de 15 € per persona i tota la recaptació ira destinada a l’Associació dels Amics de les illes Formigues.

 

Acabarem amb un berenar al Port Marina de Palamós.

Tel. de contacte: 609 86 66 48

El nombre de participant és limitat.

El consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat la protecció del corall vermell tal i com havíem demanat

El consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat la protecció del corall vermell tal i com havíem demanat

Us copiem el redactat de la resolució

AMICS DE LES ILLES FROMIGUES
C. Josep Pla, 43
17230 Palamós

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà en la sessió ordinària del dia 11 de juny de 2018
va prendre entre altres, l’acord següent, que pres de l’esborrany de l’acta diu:

9. MOCIÓ DELS GRUPS COMARCALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU), ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (ERC-AM), CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC-CP), CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR-POBLE ACTIU (CUP-PA) I
ENTESA PER A LA PROTECCIÓ DEL CORALL VERMELL AL LITORAL CATALÀ

El corall vermell (Corallium rubrum) va ser elevat l’any 2015 a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). A Catalunya, un estudi científic encarregat per la Generalitat l’any passat deixava ben clar que el corall vermell al litoral català es troba en estat “crític”. Per aquest motiu, i en coherència amb les polítiques de biodiversitat marina i protecció del litoral, la Generalitat va decretar una moratòria d’extracció de deu anys en l’àmbit de la seva competència, que són les aigües interiors, és a dir, des de Begur i fins a la frontera francesa.

En aquest sentit, es va comunicar al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) la necessitat d’ampliar aquesta protecció també en les aigües exteriors, que no són competència de la Generalitat. Tot i així, amb la recent resolució d’atorgament de 12 autoritzacions de pesca de corall vermell per exercir entre Arenys de Mar i Begur, s’ha constatat que han fet cas omís de la demanda i l’estudi dels científics. Així mateix, existeix un doble perjudici: d’una banda contra la conservació d’aquest recurs permetent que continuï la seva sobreexplotació i, alhora, dificultant enormement el control i la vigilància en
la zona de veda.

Atès que el dia 30 de gener de 2017 l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) va lliurar a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims l’Informe sobre l’estat de les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües de Catalunya, subscrit també pel Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, pel Laboratoire d’Ecogéochimie des Environnements Benthiques (LECOG-CNRS) i per la California State University, Northridge. D’acord amb aquest informe, les poblacions de corall vermell de la costa catalana no poden suportar la pressió de la pesca actual sense posar-ne en perill la persistència. A més, afirma que la majoria de les poblacions es poden considerar ecològicament extingides.

Les conclusions de l’informe recomanen a les administracions pesqueres competents que procedeixin amb caràcter d’urgència al tancament de la pesquera mitjançant l’establiment d’una moratòria de 20 anys ampliable.

Atès que el 7 d’abril a Catalunya s’aprova l’Ordre ARP/59/2017 per reduir les llicències per a la pesca de corall vermell durant la campanya 2017 i la suspensió temporal de la pesca fins
el 31/12/2027.

Atès que el 2 de novembre s’aprova l’Ordre Ministerial APM/1101/2017 elaborada des del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient pel que es convocava el procediment d’autorització per a l’extracció i venda de corall vermell establint com a zona de veda les aigües exteriors des del cap de Begur fins a França.

Atès que el 21 de desembre de 2017 es va remetre a la directora general de Recursos Pesquers de la Secretaria General de Pesca del MAPAMA un escrit del director general de Pesca i Afers Marítims sol·licitant reconsiderar la decisió d’atorgar aquestes autoritzacions, citant l’informe científic de gener de 2017 signat pel 14 científics que alertava de la precària situació del corall al litoral català.

Atès que el 6 d’abril es publica la Resolució de les autoritzacions d’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors per al període comprès entre el 10/04/2018 i el 09/04/2020, adjudicant 12 llicències en zona 1 de Catalunya incloent àrees d’alt valor ecològic com les Illes Formigues.

Atès que aquesta adjudicació es fa mitjançant una interpretació deliberadament restrictiva de la pròpia normativa estatal i va contra les mesures adoptades per la FAO l’any passat.
Per tots aquests motius, i entenent que aquesta decisió tindrà efectes negatius per al medi ambient i per al creixement i la reproducció del corall vermell i no es té constància de com ni quan es revertiran els danys, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM), dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Ventura (CUP-PA) i Pedro Torres (ENTESA),total 30 vots i el vot en contra del senyor Sebastián Mateo (PP):

Primer. Instar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a revocar l’adjudicació de les llicències d’autoritzacions d’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors al litoral català.
Segon. Instar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a respectar la moratòria decretada per la Generalitat a les aigües interiors i fer-la extensiva a les totes les aigües exteriors de Catalunya.
Tercer. Instar el govern de l’estat Espanyol i a la Generalitat de Catalunya a reforçar el control de la pesca furtiva amb l’objectiu d’eliminar les conseqüències ambientals negatives d’aquesta pràctica i a eradicar la sensació d’invulnerabilitat dels furtius.
Quart. Instar la Generalitat de Catalunya a utilitzar aquesta parada biològica del corall per potenciar les campanyes de sensibilització que es duen a terme sobre l’elevat valor ambiental del corall i el risc de la seva explotació extractiva i l’alternativa d’explotar turísticament la presència de corall al fons marí de la zona en concret.
Cinquè. Col·laborar amb les escoles i els centres educatius de la comarca per a la sensibilització i la conscienciació del valor ecològic del medi subaquàtic com a patrimoni natural que cal preservar.
Sisè. Comunicar aquest acord al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat, a les entitats municipalistes, a la Fundació ENT, a l’Associació d’Amics de les Formigues, a la Fundació Mar, a la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i a l’Associació de Centres d’Immersió de la Costa Brava.

El secretari,
(Signat electrònicament)
La Bisbal d’Empordà

 

DADES DE L’ANOTACIÓ
Oficina: Oficina Auxiliar de Registre Electrònic
Núm. de registre: 2018-S-RE-1364
Data de registre: 13 de juny de 2018, a les 11:39 hores
Tipus de document: Notificació Electrònica
Resum: Trasllat acord Ple d’aprovació de la Moció per a la protecció del coral vermell
al litoral català.
Relació de Tercers
Interessat: Associació d’Amics de les Formigues (G55260707)
Relació de Documents
Nom del document: Trasllat acord Ple Associació d’Amics de les Formigues.pdf
Codi de validació: 4Y3TESSPGZ72PXXXWRS235749
Expedients relacionats
Número de l’expedient: 6918/2018

 

 

 

Manifest entitats de la societat civil per sol·licitar la protecció del corall vermell

9 de juny de 2018

Fa dos mesos el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (avui cessat) va adjudicar 12 autoritzacions per a l’extracció i venda de corall vermell en aigües exteriors de Catalunya tot i que la Generalitat de Catalunya havia introduït la suspensió temporal de l’activitat extractiva durant 10 anys (concretament fins 2027). Aquest fet va donar la veu d’alarma i nombrosos col·lectius ens hem unit des d’aleshores per protegir el corall vermell de les nostres costes.

El punt de partida d’aquesta nova campanya va ser la redacció d’una carta oberta dirigida a l’ex-ministra Tejerina que ha rebut el suport de més de 80 centres de recerca, organitzacions ecologistes i ambientals, així com centres i clubs de busseig.

En aquesta carta, els col·lectius expressem la nostra gran preocupació ja que, l’últim informe científic disponible sobre l’estat de les poblacions de corall vermell en aigües de Catalunya, indica que el 90% de les seves poblacions estan en un estat de conservació crític. L’informe en qüestió, que ha estat realitzat per 14 expertes i experts, posa en relleu que la majoria de les poblacions de corall vermell es poden considerar ecològicament extintes.

A més, cal remarcar que el corall vermell no està només amenaçat a Catalunya, el 2015 aquesta espècie va ser inclosa en la Llista Vermella de la Mediterrània elaborada per l’Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), en la categoria de En perill d’extinció.

Per aquests motius, l’any passat la Generalitat de Catalunya va establir una veda a l’extracció de corall vermell en zones de la seva competència, en aquest cas, en les aigües interiors que abasten des de la frontera amb França fins a Cap de Begur. Zona que correspon bàsicament al nord de la Costa Brava. Aquesta moratòria va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i hauria d’haver estat respectada pel Ministeri.

Però en lloc d’atendre la protecció del corall vermell l’ex-ministra Tejerina va preferir concedir 12 llicències per extreure corall vermell en zones on la Generalitat no té competències per tractar-se d’aigües exteriors.

Cadascun d’aquests aspectes són els que han fet reaccionar de forma gairebé instantània a nombrosos col·lectius diversos, des d’universitats fins a centres de busseig, i milers de persones individuals que s’han unit aquest últims mesos per sol·licitar al Govern central que es deroguin les autoritzacions concedides a Catalunya, valorant així mateix l’extensió d’aquesta prohibició a la resta de les aigües espanyoles.

Però l’esmentada carta, que va ser enviada a l’ex-Ministra Tejerina el passat 3 de maig, mai ha rebut resposta. Actuant d’aquesta manera, la Ministra cessada estava clarament ometent les recomanacions científiques i la seva obligació d’assegurar una explotació sostenible dels recursos, per tant, estava infringint la pròpia Política Pesquera Comuna.

D’altra banda, l’ex-ministra també estava incomplint altres normatives en vigor d’obligat compliment, com ara la Directiva Hàbitats i les recomanacions de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) de la FAO per a l’explotació sostenible del corall vermell. Recomanacions que són vinculants per a Espanya.

Per tots aquests motius demanem al Govern entrant que no anteposi els interessos d’uns pocs individus enfront dels interessos del conjunt de la societat i que recolzi fermament la recuperació d’una espècie emblemàtica i de gran importància ecològica com el corall vermell.

Amb l’entrada del nou Govern, i tenint en compte que la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat el 15 de març una moció que instava al Ministeri a revocar les 12 llicències concedides per a l’extracció del corall vermell, i que nombrosos municipis costaners estan presentant així mateix mocions similars (cas d’Arenys de Munt, Arenys de Mar, Palafrugell, Lloret, Begur, etc.), les organitzacions aquí presents considerem que tenim el vent a favor. Sobretot tenint en compte que el diputat Marc Lamúa, del Partit dels Socialistes a Catalunya, va sol·licitar a l’ex-Ministra el mes passat al Congrés, que revoqués les 12 llicències concedides.

Avui, les més de 20 entitats que ens hem unit per fer activitats lúdiques i reivindicatives al llarg del litoral, sol·licitem al Govern entrant, en concret a la Ministra de Medi Ambient, Teresa Ribera, i  al Ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, que es coordinin el més aviat possible per derogar les 12 llicències concebudes i per fer un canvi de rumb en la gestió pesquera que asseguri la recuperació de les poblacions a nivells sostenibles i un Bon Estat Ambientals de la Mediterrània.

El corall vermell és un patrimoni natural públic, emblemàtic i endèmic de la Mar Mediterrània que s’ha de preservar, agraïm a totes les persones i entitats que de manera desinteressada han posat el seu granet de sorra per donar-li la veu que tant necessita. Moltes gràcies a totes. Vida al Corall i Vida a la Mar!

L’Estat autoritza a pescar corall vermell – Illes Formigues

 El ministeri aplica la veda al nord del cap de Begur, però atorga llicències cap al sud

 

MEDI AMBIENT

El Ministeri d’Agricultura ha concedit, dotze llicències per pescar corall vermell.

 

Les llicències les ha atorgat en aigües exteriors entre Arenys de Mar, al litoral del Maresme, i les costes davant la població baix-empordanesa de Begur, just a tocar de l’àmbit inclòs a la moratòria de la Generalitat.

 

El Departament d’Agricultura va anunciar la mesura l’any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027, amb la suspensió dels permisos que es donaven en aigües interiors –sota la seva competència– del cap de Begur fins a la frontera francesa.

 

La limitació volia evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d’aquesta espècie.

 

La mesura es va adoptar després d’encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que un 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació “crític”.

 

La Generalitat va comunicar al ministeri la seva intenció.I l’Estat es va comprometre a través d’una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram, però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on ara han concedit els permisos.

 

El director general de Pesca, Sergi Tudela, qualifica d’“absurda” la situació i alerta que pot complicar no només la sobreexplotació de l’espècie sinó també el control sobre les zones protegides.

 

Segons el responsable de Pesca, el ministeri considera que les restriccions només s’havien d’aplicar a les aigües exteriors immediatament properes a l’àmbit restringit. En canvi, la Generalitat creu que s’havia d’estendre a les zones properes.

 

Tudela assegura que, precisament, en aquesta zona hi queda molt poc corall i “gairebé tot el que hi ha està per sota de la talla de captura reglamentària”. Tudela va enviar una carta per demanar que reconsideressin la decisió però assegura que no ha obtingut resposta.

 

La concessió de les llicències ha deixat “perplexos” diferents moviments de protecció del territori afectat.

 

El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, considera que els permisos per extreure corall són “nefastos” i creu que el govern espanyol va “en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió Europea”.

 

L’associació ha començat a “treballar en xarxa” amb altres entitats per tal de fer “tots els possibles” per evitar l’extracció del corall.

 

L’entitat alerta que es tracta d’un ésser viu que tarda molt a créixer i, si no es controla l’evolució, s’anirà “cap a la desaparició total”.

 

Una espècie en “perill”

El corall vermell (Corallium rubrum) es distribueix pel Mediterrani i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria. Es tracta d’una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació.
Les seves colònies donen refugi a moltes espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d’interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com el Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la Directiva Hàbitats.
El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria “en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn”

Sigueu tots benvinguts a la presentació del llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn, de Begur a Calonge.

 

L’associació “Amics de les Illes Formigues” promou la conservació de la nostra costa, especialment la que va de la Platja de Castell a Llafranc.

 

Amb aquesta finalitat ha editat el  llibre “Les Illes Formigues i el seu entorn” de l’historiador Gabriel Martín Roig que vol contribuir, modestament, a la conscienciació ciutadana, absolutament necessària per aconseguir aquest objectiu,  i el presenta a diferents pobles de la comarca.

 

L’autor, en un text molt àgil, il·luminat amb generoses i suggeridores fotografies, repassa aquest meravellós entorn, tot recordant la seva història.

 

L’associació us convida a comprar-lo i llegir-lo.

 

Amb la vostra aportació econòmica podrem organitzar més activitats i amb la vostra lectura, a més de passar-ho bé, coneixereu encara més aquest paradís, coneixent-lo l’estimareu i estimant-lo us sumareu a tots els que el volem conservar.

La presentació tindrà lloc a

 

 

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència.

 

Presentació del llibre "Les Illes Formigues i el seu entorn"

 

Què és el GALP – COSTA BRAVA?

Volem donar a conèixer aquesta entitat què creiem molt important per la seva tasca;

FOMENTAR LA PESCA SOSTENIBLE

 

El GALP de la Costa Brava vol ser un pilar bàsic en el desenvolupament sostenible de la pesca a la zona, així com un instrument per a la promoció i generació de valor en els productes i la conservació del patrimoni natural marí i els recursos pesquers.

MISSIÓ

Té com a missió fomentar una activitat pesquera sostenible a partir de la protecció del medi ambient i els recursos naturals, tot potenciant alhora la comercialització dels productes com a pilar bàsic de la viabilitat del sector, oferint suport als agents socials i impulsant iniciatives que afegeixin valor als municipis i al territori costaner.

Entre els seus objectius, destaquen la voluntat d’augmentar la visibilitat del sector, posar en valor la seva importància, integrar-lo en el principal motor econòmic del territori, el turisme, i donar suport a les iniciatives per al manteniment, conservació i promoció del patrimoni històric, cultural i natural. També treballa per fomentar la cohesió social, promocionar la igualtat entre homes i dones, i facilitar la incorporació al sector de la gent jove i les dones.

VISIÓ

El GALP de la COSTA BRAVA vol ser un pilar bàsic en el desenvolupament sostenible de la pesca a la zona així com un instrument per a la promoció i generació de valor en els productes i la conservació del patrimoni natural marí i els recursos pesquers.

VALORS

L’estratègia es concep com una eina de planificació, i per tant ha d’explicar una sèrie de factors que valorin el seu grau d’execució, i en aquest cas cobren especial importància els criteris de valor, que són els que donaran peu a la delimitació dels indicadors que emprem per al seguiment i avaluació de l’estratègia.
Els criteris de valor inclosos en l’estratègia del GALP Costa Brava estan directament lligats amb el desenvolupament sostenible de l’activitat pesquera, la comercialització dels productes pesquers locals, la conservació dels recursos i la protecció del medi ambient.

CRITERIS GENERALS

1. Fomentar en tot moment la participació i l’aplicació d’un enfocament ascendent( baix –> dalt).
2. Conservar el principi d’igualtat i no discriminació en les accions i/o activitats que desenvolupi el grup. Incloure la cohesió social com un element transversal i catalitzador de l’estratègia.
3. Fixar entre les metes del grup el desenvolupament sostenible de les zones costaneres d’una forma compatible amb l’aprofitament dels recursos i la protecció del medi ambient.

CRITERIS DE GESTIÓ I DIRECCIÓ

1. Aplicar principis d’eficiència i eficàcia en l’execució de la despesa pública, vetllant pel compliment de les normatives vigents.
2. Vigilar i fer seguiment de la correspondència entre les accions i activitats previstes i el contingut de l’estratègia.
3. Contínua cerca i aplicació d’una coherència en l’aplicació del programa d’acord amb l’objectiu i la finalitat dels fon s. 4. Identificació de sinergies i complementarietats entre les accions del grup i unes altres que es desenvolupen a nivell local, regional o internacional.

CRITERIS QUALITAT DELS SERVEIS

1. Transparència en l’execució de la despesa pròpia del grup dels inclosos en les intervencions.
2. Perspectiva de millora contínua en la prestació de serveis.
3. Impulsar i fomentar la innovació en els serveis prestats.
4. Potenciar la cooperació local, regional i internacional entre altres col·lectius i grups amb els mateixos interessos i objectius.
5. Fomentar la col·laboració pública i privada.