Taula rodona sobre Turisme Sostenible.

Taula rodona sobre Turisme Sostenible- Palamós – Costa Brava

 

El dijous, 23 de novembre, es va celebrar la taula rodona sobre turisme sostenible a l’Espai del Peix de Palamós.

Samuel Reyes, adjunt de direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua explicà el sentit d’aquesta entitat, la problemàtica que comporta abastiment d’aigua a les diferents zones i en especial a la Costa Brava, les diferents alternatives previstes en el reaprofitament de l’aigua i els projectes en estudi i futur desenvolupament.

Enric Caner, Cap del Departament d’Educació Ambiental de Badalona analitzà l’evolució del turisme al llarg dels darrers anys, la seva repercussió en el paisatge i els perills de la pressió humans sobre un entorn paisatgístic i biodivers que perd la seva personalitat per adquirir trets similars. Tot plegat un repte per la nostra consciència i intel·ligència.

Després de la seva intervenció seguí un col·loqui molt ben dirigit pel periodista Francesc Sánchez Carcassés.

Els assistents van poder esbrinar que passa amb les aigües pluvials a Palamós, quines són les solucions que s’estan estudiant i quan es té previst aplicar-les, també es va treure l’entrellat sobre la disminució de musclos a la nostra costa.

Amics de les Illes Formigues agraeix a tots tres la seva desinteressada intervenció i la presència del nombrós públic que segur amb atenció tota l’estona i espera haver contribuït a augmentar la conscienciació del deure que tenim de vetllar pel nostre patrimoni.

 

Jornada de treball dels GALP de Catalunya a Palamós

El passat 1 d’agost Palamós va acollir una jornada de treball GALP

Es tracta de la primera trobada entre els dos grups de galp del país que s’ha preparat per establir contactes i amb l’objectiu de posar en valor el producte pesquer de proximitat d’aquestes zones. l’activitat ha estat encapçalada pels representants dels GALP de la costa brava i de les terres de l’Ebre, i ha comptat amb la participació dels alcaldes de Palamós, Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar. a la costa brava, el GALP està format per: 11 confraries de pescadors, i els seus municipis, amb l’objectiu de fomentar una activitat pesquera sostenible a partir de la protecció del medi ambient i els recursos naturals, i potenciar alhora la comercialització dels productes com a pilar bàsic de la viabilitat del sector, que afegeixin valor als municipis i al territori costaner.

 

El port de Palamós ha acollit, aquest dimarts, una Jornada de sinèrgies per a la cooperació entre els dos Grups d’Acció Local Pesquera (GALP) de Catalunya, el de les Terres de l’Ebre i el de la Costa Brava.

Treballar sinergies comuns
Es tracta de la primera trobada entre els dos grups de treball d’aquetes organitzacions que s’ha preparat per establir contactes i amb l’objectiu de posar en valor el producte pesquer de proximitat d’aquestes zones, enfortint la cohesió per un bé comú en la gestió pesquera del Mediterrani i per dinamitzar l’economia del territori amb la contribució del sector pesquer.

L’activitat ha estat encapçalada pels representants dels GALP de la Costa Brava i de les Terres de l’Ebre, i ha comptat amb la participació dels alcaldes de Palamós, Lluís Puig; de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós; i de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni; així com representants dels dos GALP i de regidors i tècnics municipals dels respectius ajuntaments.

Durant la jornada s’han fet visites a la Confraria de Pescadors de Palamós el Museu de la Pesca, l’Espai del Peix i també a la llotja durant la subhasta.

GALP de la Costa Brava
A la Costa Brava, el GALP està format per: 11 confraries de pescadors, i els seus municipis, 10 entitats del sector públic, 2 entitats del sector social i 8 entitats del sector privat. El projecte incideix en una superfície de 359,3 quilòmetres quadrats i comprèn, a més de Palamós, els municipis pesquers de Blanes, Cadaqués, l’Escala, Llançà, Lloret de Mar, el Port de la Selva, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Tossa de Mar.

Aquets municipis tenen una població total de 171.936 habitants, la qual cosa suposa el 39% del conjunt de la població de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.

El GALP Costa Brava té com a missió fomentar una activitat pesquera sostenible a partir de la protecció del medi ambient i els recursos naturals, i potenciar alhora la comercialització dels productes com a pilar bàsic de la viabilitat del sector, oferir suport als agents socials i impulsar iniciatives que afegeixin valor als municipis i al territori costaner.

A més, l’EDLP incidirà a augmentar la visibilitat del sector, posar en valor la seva importància, integrar-lo en el principal motor econòmic del territori, el turisme, i donar suport a les iniciatives per al manteniment, la conservació i la promoció del patrimoni històric, cultural i natural. Finalment, les iniciatives desenvolupades mitjançant l’EDLP s’encaminaran a fomentar la cohesió social, promoure la igualtat entre homes i dones i facilitar la incorporació al sector de la gent jove i les dones.

El GALP de la Costa Brava és l’encarregat del disseny i la realització de les estratègies de desenvolupament local participatives (EDLP), que es duran a terme en el període 2017-2023. Actuacions que serviran per dinamitzar el territori a través d’una contribució pública del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) de 7,7 milions d’euros, cofinançada en un 85% per la Unió Europea i un 15% per la Generalitat de Catalunya (1,15M€).

Objectius
• Establir un punt de trobada dels actors locals.
• Reforçar el paper del sector pesquer en l’economia local.
• Descentralitzar la presa de decisions.
• Incrementar la difusió i visibilitat internacional del territori.
• Connectar les comunitats pesqueres europees.
• Facilitar l’accés al territori d’altres fonts de finançament.

El grup està format, com el seu homònim de les Terres de l’Ebre amb qui es repartiran les subvencions, per agents que integren els sectors de la pesca, l’aqüicultura, el turisme, els afers marítims i altres actors econòmics, i també per entitats que representen el sector social i el sector públic local.

Foto: els representants del GALP Costa Brava i Terres de l’Ebre, amb els tres alcaldes al centre, avui, davant el Museu de la Pesca.

Manifestació submarina en defensa de l’entorn de les illes Formigues

Una setantena de bussejadors protesten per la preservació de les Illes Formigues

Asseguren que la zona pateix una «explotació desmesurada» i reclamen que es comenci a aplicar el PEIN que es va aprovar el 2006 i que regula les activitats a la zona.

 

Una setantena de bussejadors han protestat aquest dissabte en una manifestació submarina que s’ha fet davant les Illes Formigues, situades entre Calella de Palafrugell i Palamós. El motiu ha estat denunciar «l’explotació desmesurada» que pateix aquest paratge per part de corallers, aficionats a la pesca esportiva o participants en concursos de submarinisme entre d’altres.

 

Des de l’Associació d’Amics de les Illes For

migues reclamen que es comenci a aplicar el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN), aprovat el 2006 i que regula les activitats que es fan a la zona. El president de l’entitat, Jordi Sistach, explica que han dut a terme l’activitat d’aquest dissabte per denunciar que fa temps que les Illes Formigues reben «una pressió molt gran per part de diversos col·lectius que fan malbé el paratge». Sistach assegura que mantindran les protestes si no s’hi posa solució.

Amb una pancarta on es podia llegir ‘Sóc fràgil. Estima’m’, l’Associació d’Amics de les Illes Formigues han protestat, a sota l’aigua, en protesta per l’explotació que duen a terme diversos col·lectius en aquest paratge. Asseguren que hi ha massa activitat a la zona i exigeixen a la Generalitat i els ajuntaments que apliquin el PEIN que es va aprovar fa onze anys i que regula l’activitat. El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, assegura que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Sistach explica que amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demana que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

A la manifestació submarina d’aquest dissabte hi han participat quatre grups de submarinistes de Llafranc, Palamós i Calella de Palafrugell. Sistach assegura que mantindran les protestes si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’administració i es comença a regular l’activitat.

Fonts:

Ràdio Capital

3/24 

VilaWeb

Diari de Girona

El Punt Avui

Diari Ara

La pesca a Palamós i el seu entorn Sociocultural – CONFISH

El passat 27 de maig a la casa del Mar es va  presenta el projecte Confish.

Un programa finançat per la UE que connecta diverses comunitats pesqueres de la Mediterrània amb l’objectiu d’analitzar les seves pràctiques i intercanviar coneixements.

La trobada reuní els diferents actors implicats en la pesca a Palamós, amb l’objectiu de definir les prioritats de cada sector en relació amb aquesta activitat.

Continue reading

Las anécdotas más sorprendentes de la Costa Brava

La Vanguardia  – , Girona

Condesas sibaritas, un crimen sin resolver y 999 curiosidades más sobre este territorio gerundense han sido ahora recopiladas en un libro por Jordi Arbonès.

No habla de calas vírgenes ni de espectaculares rincones solitarios. El autor de 1.001 curiositats de la Costa Brava, Jordi Arbonès, indaga mucho más allá de la postal. Anécdotas, personajes y leyendas contadas en los pueblos que conforman este amplio territorio que, en realidad, “no existe”. “La Costa Brava es una marca comercial, pura propaganda”, ironiza Arbonès. Para delimitarla, pues, el autor optó por seguir la línea de tren “como si fuera una frontera, desde Portbou hasta las Gavarres y luego de Girona hasta Blanes”. ¡Alerta! “Todas las leyendas son ciertas”, avisa.

La decapitación de Mdivani y los dos millones de francos

Fue en verano de 1935 cuando un Rolls Royce aceleraba en la carretera de Albons. Lo conducía el príncipe georgiano de treinta años Alexis Mdivani. “El príncipe de Georgia estaba liado con la baronesa Maud Von Thyssen. Ese día iban deprisa a buscar el tren en la frontera, porque el marido de la baronesa sospechaba de la infidelidad, y se metieron una castaña en Albons, en la que el príncipe quedó decapitado. Dalí fue el que llegó primero al lugar de los hechos y reconoció el cadáver. La leyenda dice que llevaban un maletín con joyas imperiales valorado en dos millones de francos. Nunca más se supo de él”.

Cabezas de tigres, patas de elefantes, Ruark y Capote

“Había un personaje que yo desconocía, Robert Ruark, que era un escritor tipo Hemingway que le gustaba ir a cazar elefantes y tigres de bengala y tenía su casa llena de cabezas de tigres y de búfalos, taburetes con patas de elefante…”. Ruark se estableció con su mujer en el paraje d’Es Monestrí de Sant Antoni de Calonge en 1953. “Escribía novelas de viajes. Es quien trajo aquí a Truman Capote, porque era de Nueva York”, desvela el autor. “Era muy conocido, incluso lo visitaban los condes de Windsor, que atracaban el barco en la Fosca. Era una personalidad que atraía a mucha gente de este tipo”. “Todo esto era previo a la auténtica masificación turística de la Costa Brava, que vino más adelante y que supuso la destrucción de todos estos espacios, que empezaron a desvanecerse después de los años cincuenta”, critica.

La Barraca de Dalí

Salvador Dalí era muy amigo de Puig i Palau y participaba en las fiestas en el Mas Juny. El mecenas, en un gesto de amistad, construyó un taller-estudio de pintura para Dalí diseñado por el pintor en el camino que lleva de Castell a cabo de Planes y Calella. Se conoce como la Barraca de Dalí, y se le dio un aire original y surrealista haciendo una puerta inclinada y un ojo de buey encima. Según el autor, “Dalí estaba en todas partes, no se perdía una fiesta, lo inauguraba todo”. “Y acostumbraba a encontrarse siempre con Josep Pla. Las fotos que hay de ellos dos de mayores en el Mas Pla como si fuera la primera vez que se veían es mentira porque Pla también se apuntaba a un bombardeo de actos”.

Continue reading