Segona Manifestació Amics de les Illes Formigues

L’Associació Amics de les Illes Formigues defensa la protecció d’aquest indret mitjançant la conscienciació ciutadana i l’actuació de l’administració proposant el diàleg entre tots els sectors afectats per aconseguir el màxim de consens.

El passat dissabte 14 de juliol, es va convocar la segona manifestació submarina.

Que vol fer evident la necessitat de preservar aquest espai protegit pel PEIN Cap Roig  i la xarxa natura 2000.

És per això que l’any passat ja es va fer la 1a manifestació per demanar una regulació dels usos que aplegui el consens de tots els sector implicats.

El resultat de les accions reivindicatives s’ha plasmat en dues reunions de treball organitzades per la Generalitat per fer una taula de cogestió del Baix Empordà juntament amb les administracions implicades,  els professionals i usuaris de les illes formigues que properament podrà donar resultats.

Aquest any la preocupació ha sorgit arrel de les 12 llicències per pescar el corall vermell que va donar el govern del PP tot i la moratòria que va decretar la Generalitat i les innumerables mostres de rebuig de les associacions i organitzacions de la Costa Brava l’actual govern del PSOE encara no hi ha posat fre.
S’ha de tenir en compte que el corall vermell és una espècie protegida i que per pescar-la s’ha de baixar a més de 40 metres, perquè ja no queda res.

La 2a manifestació ha començat quan ens hem embarcat una seixantena de submarinistes a Marina Palamós i als ports de Llafranc i Calella des d’on sortiem  a les 15.30 cap les Illes Formigues,  la immersió ha  voltejat el petit arxipèlag.

Hem recorregut aquest entorn darrere d’una pancarta on es pot llegir: “Sóc fràgil, estima’m”, missatge que vol transmetre la preocupació del mateix mar i que fa seu la nostra associació per compartir-lo amb tots els que aquest estiu s’hi acostaran per gaudir de la seva bellesa.

La darrera sorpresa que hem tingut tot just feiem la descompressió i ben a prop dels illots, ha estat el descobriment d’un obús de menys d’un metre per part d’un dels participants a la manifestació.  L’artefacte, sense detonar està a menys de 10 metres de la superfície i  es veu clarament la forma cilíndrica tot i tenir material inscustrat.  L’associació ha informat als Geas  de la troballa.

L’associació Amics de les illes Formigues som molt actius, tant en la difusió del patrimoni cultural, biològic, i patrimonial, organitzant xerrades i col.loquis sobre diferents temes que interessa a la zona, com el turisme sostenible, els estudis arqueològics del peci romà enfonsat a les illes o la publicació del llibre de Gabriel Martin sobreLes illes Formigues i el seu entorn, la costa que va de Begur a Calonge.

Palamós, 15 de juny de 2018

 

 

Manifestació submarina en defensa de l’entorn de les illes Formigues

Una setantena de bussejadors protesten per la preservació de les Illes Formigues

Asseguren que la zona pateix una «explotació desmesurada» i reclamen que es comenci a aplicar el PEIN que es va aprovar el 2006 i que regula les activitats a la zona.

 

Una setantena de bussejadors han protestat aquest dissabte en una manifestació submarina que s’ha fet davant les Illes Formigues, situades entre Calella de Palafrugell i Palamós. El motiu ha estat denunciar «l’explotació desmesurada» que pateix aquest paratge per part de corallers, aficionats a la pesca esportiva o participants en concursos de submarinisme entre d’altres.

 

Des de l’Associació d’Amics de les Illes For

migues reclamen que es comenci a aplicar el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN), aprovat el 2006 i que regula les activitats que es fan a la zona. El president de l’entitat, Jordi Sistach, explica que han dut a terme l’activitat d’aquest dissabte per denunciar que fa temps que les Illes Formigues reben «una pressió molt gran per part de diversos col·lectius que fan malbé el paratge». Sistach assegura que mantindran les protestes si no s’hi posa solució.

Amb una pancarta on es podia llegir ‘Sóc fràgil. Estima’m’, l’Associació d’Amics de les Illes Formigues han protestat, a sota l’aigua, en protesta per l’explotació que duen a terme diversos col·lectius en aquest paratge. Asseguren que hi ha massa activitat a la zona i exigeixen a la Generalitat i els ajuntaments que apliquin el PEIN que es va aprovar fa onze anys i que regula l’activitat. El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, assegura que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Sistach explica que amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demana que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

A la manifestació submarina d’aquest dissabte hi han participat quatre grups de submarinistes de Llafranc, Palamós i Calella de Palafrugell. Sistach assegura que mantindran les protestes si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’administració i es comença a regular l’activitat.

Fonts:

Ràdio Capital

3/24 

VilaWeb

Diari de Girona

El Punt Avui

Diari Ara

Premi Medi Ambient de la Generalitat

El passat 6 juny , Dia Mundial del Medi Ambient, es va entregar el Premi Medi Ambient de la Generalitat.

En l’acte de lliurament el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va fer referència a l’Estratègia del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, en procés d’elaboració.

I en què es basa aquesta estratègia?

Primer hem de dir que té l’horitzó posat en el 2030, i un primer Pla d’acció 2017-2021.

S’articula sobre la base de sis principis rectors, que defineixen les prioritats de l’acció del Govern per conservar la natura i frenar la pèrdua de biodiversitat des de

1r) el coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural;

2n) la conservació dels hàbitats, les espècies i els processos ecològics;

3r) el model territorial,

4t) la integració de les polítiques sectorials;

5è) l’estructura administrativa i el marc legal,

6è) la implicació social.

 

Us passem els punts que creiem que calen destacar per la part que ens pertoca!

4.2 Protegir els ecosistemes marins, i la seva diversitat i funcionalitat.

4.2.1 Millorar l’estat de conservació dels ecosistemes litorals i marins clau per a la provisió de serveis ecosistèmics.

(56) Avaluar la dinàmica sedimentària de les platges i fer-ne un seguiment. Cal tenir en compte avaluar específicament l’impacte dels dragatges de sorres. Els resultats permetran planificar la gestió de les platges i avaluar la viabilitat de les regeneracions.

(57) Executar actuacions de conservació i restauració d’ecosistemes dunars i hàbitats d’interès pesquer. Els ecosistemes dunars i les praderies de fanerògames són elements essencials de la infraestructura verda per a la defensa del litoral davant l’increment del nivell del mar i de la recurrència dels temporals marítims; juntament amb els altres hàbitats d’interès pesquer – coral·ligen i grapissars- pateixen pressions importants, sigui per aprofitament o per sobrefreqüentació. Es tracta d’identificar les zones del sistema litoral més pressionades i vulnerables a causa d’aquests o altres impactes ambientals, i programar-hi actuacions de conservació i restauració ecològica, preferentment dins espais de la xarxa Natura 2000, inclosa la retirada selectiva i programada d’arts abandonades (pesca fantasma). En el cas específic de la conservació de les praderies de fanerògames marines s’elaborarà una normativa de delimitació de zones d’ocupació.

(59) Dissenyar un sistema de control de la qualitat ecològica de les aigües marines. Establir un sistema de control i vigilància que no inclogui només la qualitat

fisicoquímica i sanitària de les aigües marines sinó també paràmetres de qualitat biològica i d’estat de conservació dels ecosistemes.

(61) Desenvolupar un codi de bones pràctiques per reduir els residus marins “marinelitter” (deixalles d’higiene personal, plàstics, etc.) La contaminació marina provoca problemes ambientals i pèrdues econòmiques molt importants que afecten el turisme, la pesca i la navegació, entre d’altres. La directiva marc sobre l’estratègia marina per al 2020, que preveu el bon estat ambiental de les aigües marines, considera la contaminació marina un dels onze punts clau a atendre. El codi de bones pràctiques ha d’establir les mesures per reduir l’arribada al mar de residus, siguin d’origen marí o terrestre.

 

4.2.2 Millorar la gestió dels usos recreatius, turístics i esportius en el litoral i el medi marí.

(64) Incrementar el control i la vigilància de l’ús públic en el litoral i el medi marí. Incrementar els recursos materials i personals dedicats al control, vigilància i inspecció en el litoral i el medi marí, i especialment en la protecció dels valors naturals de les àrees marines protegides davant les pressions provocades a causa de la hiperfreqüentació i la massificació.

 

4.2.3 Promoure una activitat pesquera compatible amb la conservació de la biodiversitat marina.

(65) Adoptar un model de governança de la pesca que garanteixi una gestió ecosistèmica. La gestió de la pesca es farà regulant les diferents modalitats de pesca amb una nova fórmula basada en la cogestió i els plans de gestió, en tots els casos aplicant uns criteris de sostenibilitat dels recursos pesquers i de conservació dels ecosistemes.

(66) Promoure la gestió de l’esforç pesquer en l’espai i en el temps. El coneixement del medi marí i dels caladors, així com de la biomassa de les espècies comercials, ha de permetre establir zones i èpoques amb diferents pressions pesqueres, de tal manera que se n’afavoreixi una redistribució de l’impacte sobre els ecosistemes i facilitar-ne la recuperació.

(67) Afavorir la recuperació del corall vermell mitjançant una normativa pesquera basada en recomanacions científiques. Es preveu una reducció immediata del 50% de l’esforç pesquer sobre aquesta espècie durant la campanya 2017. A partir de l’any 2018 es durà a terme una suspensió de l’activitat pesquera d’aquesta espècie durant 10 anys, revisable, i s’iniciarà un control exhaustiu de les activitats i un seguiment de les poblacions.

 

4.4 Millorar la compatibilitat de la caça i la pesca recreatives amb la conservació de la biodiversitat

4.4.2 Planificar la pesca recreativa amb criteris de conservació de la biodiversitat.

4.5.2 Reduir els impactes de les activitats turístiques, de lleure i esportives sobre el medi natural.

(87) Reduir l’impacte de les activitats nàutiques sobre el medi marí. Programar les actuacions a emprendre, en el marc de l’estratègia marítima de Catalunya, per reduir l’impacte de les activitats de lleure i esportives sobre el medi marí, especialment pel que fa a la contaminació de l’aigua i a l’afectació de les praderies de fanerògames marines.

 

5.1.4 Involucrar l’Administració local i els agents del territori en la governança del patrimoni natural.

(95) Promoure plans d’acció local per a la conservació de la biodiversitat. Promoure la redacció i execució de plans d’acció local per a la conservació de la biodiversitat, com a instruments de planificació per implantar els objectius de l’estratègia a escala municipal. Els plans s’han d’orientar a les necessitats i problemàtiques específiques de conservació del patrimoni natural de cada municipi.

 

6.1 Ampliar la consciència de les persones sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.

6.1.1 Incrementar la presa de consciència social envers la natura i els valors i serveis que ens aporta.

6.1.2 Incorporar la conservació del patrimoni natural en l’educació i la formació.

6.2 Augmentar la participació individual i col·lectiva en la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.

6.2.1 Reforçar la conservació privada i la custòdia del territori.

(107) Definir les bases del model de custòdia marina i costanera.
Proposar un model de custòdia propi dels àmbits marins i costaners, per unificar criteris i actuar coordinadament en aquests espais, tenint en compte aspectes clau com la gestió en domini públic o el suport a la comercialització de productes derivats de les accions de custòdia (sobretot pesquers).

6.2.2 Enfortir el tercer sector ambiental i les plataformes de participació ciutadana.

Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000

21 de maig : Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000

Aprofitant aquesta dada volem repassar que representa pel nostre territori la Xarxa natura 2000 i el PEIN (Pla d’espais d’interès natural).

 

Espai litoral situat a l’extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre la platja de Pals i la Badia de Palamós. Constitueix la prolongació litoral a l’est de les Gavarres, de les quals se’n separa per una petita fossa tectònica, el corredor de Palafrugell. Incorpora diferents àrees litorals: el cap de Begur, la Punta des Mut i el Cap de Sant Sebastià.

Té una gran singularitat geològica en relació amb les formes d’erosió que s’hi presenten; amb gran interès biològic i paisatgístic dins d’una àrea de la costa catalana, d’una bellesa excepcional de la qual actualment només resten petits fragments relictes. Els penya-segats litorals constitueixen el refugi per a algunes espècies de la flora i fauna mediterrànies, rares i endèmiques.

Quant al medi marí, les comunitats bentòniques són molt representatives d’aquest tram de costa catalana. Estan adaptades i afavorides per un relleu molt abrupte, la força de l’onatge, la netedat de les aigües i la riquesa en nutrients, cosa que determina una extraordinària riquesa de formacions algals, fins i tot a grans profunditats, d’organismes filtradors i formacions del coral·lígen, amb una gran diversitat i densitat d’invertebrats i peixos. També cal destacar l’existència d’herbeis de posidònia ben conservats en zones de fons sorrencs arrecerats.

El 2002 El Consell de Protecció de la Fauna, havent examinat la Modificació 5 (2001) del Pla d’espais d’interès natural: Nova delimitació Muntanyes de Begur, i Incorporació nou espai Cap Roig-Castell, elaborat pel Departament de Medi Ambient, emet aquest informe als efectes previstos en el Decret 239/1986, de 4 d’agost, que regula les funcions pròpies del Consell de Protecció de la Natura.

Aquest ount en concret ens parla de com s¡ha de regular la zona de les Illes Formigues:

26.1 Objectius. Protegir els ecosistemes marins assenyalats com d’especial interès localitzats a l’entorn de les Illes Formigues, les comunitats de fanerògames marines i els fons marins que els donen suport i ordenar l’ús públic de l’àmbit marítim de l’espai.

26.3 Regulació de la pesca i afins. L’extracció de recursos marins i el seu aprofitament per activitats de lleure han d’adequar-se al principi de sostenibilitat, d’acord amb la legislació sectorial aplicable. En qualsevol cas, d’acord amb els resultats de l’actuació 2.1 i 2.2 del Programa d’actuació d’aquest Pla especial, de seguiment de la biodiversitat marina i de promoció d’una reserva a les Illes Formigues, es poden determinar mesures addicionals de protecció i ordenació.

26.8 Els departaments de Medi Ambient i Habitatge i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca podran establir o, en el seu cas, promoure l’establiment de mesures específiques d’ordenació de les activitats de fondeig, submarinisme, marisqueig o pesca esportiva, per tal que aquestes es desenvolupin de forma compatible amb la conservació global del sistemes naturals immergits de l’espai. A aquests efectes es podran delimitar vedats de pesca, polígons de fondeig i nombre màxim de submarinistes, en especial, a l’entorn de les Illes Formigues, àrea assenyalada com d’atenció especial.

Clicar aquí per llegir tot el document.

Les illes formigues són les grans oblidades per les administracions

Jordi Sistach: “Les illes formigues són les grans oblidades per les administracions”

Entrevista a Ràdio Capital al President de l‘Associació de les Illes Formigues Jordi Sistach.
Per Miquel Curanta

Som un grup de veïns de Palamós, Palafrugell i Mont-Ras que compartim sensibilitats, neguits i conviccions
La sensibilitat és amb el medi ambient i amb la biodiversitat del nostre entorn.

Volem Plantejar un ús sostenible dels recursos marins.

Continue reading

1eres Jornades de Conservació i Aprofitament del Litoral Català

El passat dissabte 28 de gener van tenir lloc les  “1eres Jornades de Conservació i Aprofitament del Litoral Català”.

El president de l’associació Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, va disartar sobre  “Només “Les Illes Formigues”?. No!: “El nostre mar”!!!”

 

1.-INTRODUCCIÓ

  • Començo felicitant als organitzadors de les “Primeres Jornades” que neixen amb voluntat de crear sintonies, compartir coneixements i sensibilitats. Tant de bo féssim història i poguéssim dir, d’aquí uns anys “jo hi era…. “
  • Cal reconèixer la vàlua de tots les ponents representants del món científic/universitari, molts d’ells amb experiència en la gestió d’iniciatives mediambiental o amb responsabilitat dintre la nostra administració.
  • Entre tantes veus importants i profundes la nostra serà peculiar, I així ho dèiem a en  Gerard quan ens convidava a intervenir.

2.-PRESENTACIÓ DEL GRUP

  • Som “només” una de les moltes representacions de la societat civil que per tota la costa fan sentir la seva veu (Amics de la Fosca, Amics del Crit, Amics del Golfet…)
  • Ens estrudctura la bona voluntat, amb tots els riscos i avantatges que comporta.
  • Per tant el nostre discurs és el dels veïns, no el dels científics, ni el dels pescadors, ni el de qualsevol grup econòmic o interessat, encara que a títol personal s’han incorporat al grup. Tots compartim un sentiment:  l’estima pel nostre territori i una voluntat: la il·lusió de recuperar  la riquesa original.

3.- QUE ENS MOU

  • La convicció de que la participació, en qualsevol àmbit de la convivència, sempre és positiva.
  • El sentiment mediterrani:
    • que és una cultura, una manera de ser, originada pel nostre mar des d’on han arribat totes les influències, la interculturalitat, el mar que ens ha obert vies pel comerç, el mar company diari.  I, aquest mar ens preocupa.
  • Ens mou la consciència del privilegi  que significa viure  aquí.
  • Ens mou l’evidència de que el territori ja té molta pressió i que això anirà a més,   Una evidència que es fa patent en qualsevol conversa de veïns, de pescadors professionals, artesanals o esportius, també en qualsevol conversa dels amants de la immersió, una d’elles em deia: “ja no faig immersió perquè m’entristeix veure com està”.
  • Ens mou la degradació progressiva i evident  del que abans era font de vida.
  • Ens mou l’exemple d’altres indrets on ha estat possible revertir aquesta tendència ordenant els usos, prevenint els abusos i garantint la seva sostenibilitat, em refereixo a la sostenibilitat dels usos.
  • L’esperança, volem pensar, de que encara hi som a temps.
  • La constatació de que la pretensió d’ordenar els usos i de preservar la natura funciona en altres àmbits:
    • La ciutat s’esforça per convertir-se en lloc de convivència, ordena la  volumetria de les seves edificacions que alternen cada cop més en zones verdes. I, ara, ens semblaria inversemblant una ordenació urbanística que no seguís un criteri de respecte i gaudi mediambiental…
    • Funciona també en grans conurbacions que conviuen, excepcionalment, no solament amb les seves zones verdes programades  sinó  amb grans espais naturals propers que donen esbarjo a la ciutadania i prestigi a la ciutat veïna.
    • I, doncs, perquè no hem de fer el mateix amb la nostra costa, amb el nostre mar?
  • Aquestes són algunes de les moltes reflexions que hem compartit en reunions i en converses privades.
    • Com veuen son reflexions de sentit comú, perquè si goséssim entrar en el seu terreny, el de vostès, científics i gestors experimentats, de ben segur en sortiríem mal parats.
    • Tanmateix, estem segurs de que tenim raó i autoritat per defensar la nostra il·lusió de revertir la situació actual i que ho hem de fer sense  cap sentiment d’inferioritat, ni com demanant perdó per l’agosarament d’intervenir.
    • El mar és de tots també dels que, senzillament, se’l miren embadalits.

3.-PROCÉS INTERN

  • Intentaré resumir el camí recorregut fins arribar a la nostra actual proposta, dit d’altra manera, com hem anat articulant el nostre discurs al ritme de la nostra evolució.
    • Iniciem la nostra reflexió recordant la proposta de la Reserva Marina i tot l’enrenou que va generar…. Més tard pensàvem la figura de Zona Marina d’Especial Protecció, però el resultat era el mateix: suspicàcia, menys teniment….
    • Finalment, després d’alguns mesos, algú ens encamina cap a la figura del PEIN. “Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell Cap Roig”, aprovat el 6 de juny de 2006,  que, des d’aleshores,  s’està florint en alguna lleixa de l’administració.
  • Perquè el PEIN
    • Es va redactar amb la complicitat de tot el territori, de tots els sectors afectats i de totes les administracions competents, que no són poques………
    • Les seves memòries introductòries, les orientacions resultants i les directrius d’actuació, la previsió d’usos i la seva regulació encara tenen molta actualitat i nosaltres,  com a grup, evidentment, no superarem el que tècnics d’aleshores, amb el suport de diferents departaments universitaris, havien redactat.
    • Ens dóna camp per córrer, marcant unes línies d’actuació que són i seran vigents
    • Malgrat això volem fer alguna matisació:
      • modificació en la delimitació del seu àmbit que ampliaríem per llevant fins els Ullastres quedant un triangle  amb aquests tres vèrtexs, Agulla de Castell-Formigues- Ullastres;
      • discrepem de l’enunciat d’una possible reserva marina. I discrepem principalment per la poca intel·ligència que significaria tornar a obrir un debat que ara seria tòxic;
      • La nostra associació pretén ajudar a donar el primer pas d’un itinerari que mica en mica anirem descobrint;
      • I, sincerament, ens emociona iniciar un camí sense saber el seu itinerari. Ens agradaria tant compartir amb més gent aquestes ganes d’aventura.!!!!

 

 

4.-OBJECTIUS

  • Sovint es diu que cal conscienciar però nosaltres diem que és poc. Perquè la conscienciació es queda en el nivell intel·lectual i el que nosaltres pretenem és una mobilització que només es donarà amb la implicació afectiva de la població, de tots els sectors afectats  i de la administració.
  •  Defensar la creació d’un ens supramunicipal on estiguin representats tots els sectors i totes les administracions per consensuar i ordenar els usos. I val a dir que aquesta figura de gestió no és idea nostra és una previsió ja contemplada en el PEIN.
  • Defensem aquest ens, que es pot dir taula de gestió o com sigui, perquè sense aquesta estructura el nostre discurs es pot quedar en un brindis al sol . Efectivament qualsevol moviment necessita:
    • carisma, és a dir idees
    • i també institució que concreti les actuacions, que reguli i doni forma al sempre esperitós carisma. Institució versus carisma es la dialèctica clàssica de qualsevol moviment social.
  • MOLT IMPORTANT:
    • en aquest ens o taula de gestió, o com se digui, el territori és el principal protagonista i, malgrat la seva condició d’interlocutor privilegiat, no té la paraula;
    • cal donar-li la paraula, preguntar-li quin és el seu estat, esbrinar quina és la seva tolerància, garantir la seva sostenibilitat i només després s’haurien d’acordar els usos;
    • insistim i repetim, l’òrgan de gestió no ha de buscar el consens entre tots els interessos, sinó entre la sostenibilitat del territori i els seus usos.
    • Aquest ens, perdonin la repetició, és una previsió del PEIN que, molt sovint, parla de la col·laboració interadministrativa i de la participació dels sectors afectats.

 

5.-ESTRATÈGIA

  • Pel que fa a la conscienciació i implicació afectiva volem organitzar trimestralment taules rodones, conferències, exposicions…. que garanteixin les constants vitals de la nostra associació.
  • I, respecte la creació d’aquest ens gestor, la nostra estratègia serà pressionar les autoritats perquè ho possibilitin. Ens consta que hi ha voluntat de fer-ho. En aquest sentit hem parlant amb els dos Directors Generals Srs.  Ferran Miralles i Sergi Tudela , amb el Secretari General Sr. David Mascort,  recordem també que el Sr. Sergi Tudela ha participat en la primera Taula Rodona que vàrem organitzar el 14 de novembre passat i que ens reiterà la seva decisió de crear aquest òrgan de participació i de gestió que nosaltres proposem. Simultàniament també contactarem amb tots els sectors directament afectats perquè la petició surti de baix a dalt .

 

6.- RESPOSTES QUE REBEM

  • Al començament estàvem molt espantats però a mesura que ens presentàvem als diferents col·lectius ens anàvem animant:
    • Efectivament, hem trobat voluntat d’implicació per part dels ajuntaments, Direccions generals de Política Territorial i d’ Agricultura, ramaderia i Pesca
    • Hem contactat amb el sector nàutic, també amb la Cambra de Comerç, associacions de comerciants i altres amb resposta sempre positiva
    • El que per nosaltres ha estat decisiu és la sintonia amb la confraria de pescadors de Palamós i personalment amb els dos patrons majors amb qui ens ha tocat parlar, primer en Cisco Benaiges i també en Toni Albalat, aquí presents, amb els que la empatia, la cordialitat i identificació han estat absolutes.

7.- CONCLUSIONS

  • A Palamós una pretensió com la nostra obligatòriament ha de fer referència a Salvem Castell. Pels anys 90 vàrem aconseguir canviar una normativa urbanística per salvar Castell.
  • Ara només demanem que es compleixi les previsions normatives.
  • Ens escandalitza la passivitat amb què estem veiem la mort del nostre entorn privilegiat.
  • Sense cap arrogància però sí amb molta fermesa diem que no defallirem i manifestem la nostra voluntat  de que la conservació de les Illes Formigues, és a dir de tota la franja costanera,  estigui en les converses dels veïns i en l’agenda política municipal i en els programes de les properes campanyes electorals.
  • Sabem, per altra banda, que la situació està prou madura per consensuar actuacions des de tots els sectors i ho sabem per les respostes, pel retorn que ens arriba.
  • Afirmem que tots en sortirem guanyant:
    • els pescadors professionals, artesanals i esportius que tindran un viver generós que els permetrà desenvolupar la seva professió sabent que els seus fills, si volguessin, podrien seguir la tradició, i el mateix val per la pesca esportiva i qualsevol altra activitat vinculada amb l’entorn;
    • tot el sector turístic que podrà seguir oferint un bon producte;
    • els veïns que volen vida, no mort en el seu entorn.
    • I, el principal beneficiat en serà el territori que recuperarà tanta bellesa, tanta vida, ara minvant.
  • Per acabar un comentari sobre el títol d’aquesta presentació: Només les Formigues? No!: El nostre mar!. És una manera col·loquial de recollir el pensament de Plató quan afirmava que la particularitat es pot interpretar en clau universal: la degradació del nostre entorn immediat és un reflex del que passa a tota la mediterrània. També recull el pensament d’un altre filòsof Schopenhauer  quan deia que el món està sotmès  a uns corrents inevitables i imparables enfront dels  quals l’individu poca cosa hi pot fer, un individu que només podria incidir positivament actuant sobre  el seu entorn immediat.
  • Sigui com sigui jornades com aquesta, iniciatives com les que aquí escoltarem de ben segur que contribuiran a conservar el nostre entorn.
  • Felicitem als organitzadors i agraïm a tots vostès la seva benèvola comprensió i atenció envers nosaltres.

Es crea una associació per preservar el patrimoni natural de les illes Formigues

Els membres del grup fundador de l’associació Amics de les Illes Formigues

Radio Palamós

26/07/2016 Medi Ambient

Aquest matí s’ha presentat l’associació Amics de les Illes Formigues, una entitat cívica que neix per conscienciar sobre la necessitat de preservar el patrimoni natural del nostre litoral. El col·lectiu alerta del perill que suposa l’excessiva pressió que rep la zona de les illes Formigues i el seu entorn, i demana a l’administració pública que n’ordeni els usos i que faci complir l’estatus d’Espai d’Interès Natural que té aquesta zona.

Continue reading