La sobreexplotació del litoral del Baix Empordà durant els mesos d’estiu
L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, i dins del pla Estratègia Marítima de Catalunya 2030, ha presentat un interessant estudi: ‘Afluència i mobilitat d’embarcacions en l’àmbit costaner del litoral del Baix Empordà’.
Un estudi que, emmarcat dins la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, és pioner i resulta de gran importància.
Per què? Doncs perquè es tracta d’una investigació científica que registra, per primera vegada i de manera extremament rigorosa, les evidències de les conseqüències mediambientals de l’ús intensiu del litoral de la zona del Baix Empordà.
No és una aproximació teòrica ni es fa cap extrapolació de dades: és un treball de camp conscient i científic, coordinat per la Dra. Carolina Martí, directora de l’Institut de Medi Ambient (2018-2022) i delegada del Rector pel Territori i la Sostenibilitat.
Conèixer l’afluència i la mobilitat de les embarcacions
L’objectiu principal de l’estudi és concret: es pretén conèixer l’afluència i la mobilitat de les embarcacions (motoritzades i no motoritzades) vinculades a la nàutica recreativa i esportiva que transiten, visiten i fondegen en les platges i cales de la zona, així com la quantitat de persones que hi ha en aquestes embarcacions i quins patrons de comportament tenen.
I la motivació per a dur a terme una investigació d’aquesta envergadura també és clara: només coneixent la realitat i partint de dades rigoroses es podrà plantejar una gestió d’aquest espai marítim i costaner, i aconseguir protegir-lo de l’ús intensiu que se’n fa, especialment durant els mesos d’estiu.
La sobreexplotació estival
Qui hi viu ho sap: els mesos de juliol a setembre les embarcacions recreatives i esportives es fan les mestresses i senyores de la costa.
Ara, però, les xifres avalen aquestes percepcions:
A Aiguafreda, Begur, a l’estiu passat, només en 18 dies de treball de camp, laborables i festius, es van comptabilitzar 429 embarcacions, 300 d’elles a l’agost, amb més de 1700 persones a bord.
A Cala Senià, a Palamós, es van observar més de 1050 embarcacions, amb gairebé 3600 persones; però és que a Sa Tuna, també a Begur, es van divisar 1172 embarcacions i 4470 persones a bord.
L’estudi de la Universitat de Girona constata mitjanes de més de 30 embarcacions fondejant a la vegada en certes cales del litoral del Baix Empordà en els dies de més afluència de l’estiu.
La majoria d’aquestes embarcacions per fondejar utilitzen boies existents; no obstant això, l’ús d’àncores pròpies és més que notable i en alguns casos, com per exemple al Golfet de Palafrugell o la platja del Castell de Palamós, és l’únic mecanisme de fondeig emprat ja que no existeix cap camp de boies.
A Cala Massoni, per fixar-nos en algun cas concret, es van detectar 788 embarcacions fondejant amb àncora pròpia.
La Cala Gens, a Palafrugell, va arribar a registrar una congestió d’embarcacions del 46% en una àrea de 0’3 hectàrees.
Mar i sol, el reclam
Segons constata l’estudi, la gran majoria de les persones que naveguen pel litoral del Baix Empordà ho fa per gaudir de la seva estada al vaixell i banyar-se per les zones que van creuant, sempre en condicions meteorològiques de bonança.
L’activitat que més es practica és l’snorkel, tot i que el nombre de festes entre embarcacions no és gens menyspreable. De fet, aquesta és una activitat que, en molts casos, passa per davant d’altres que ens podrien semblar més habituals, com el submarinisme o la pesca.
De nou, les xifres reafirmen aquests usos: com més gran és l’embarcació i més gent hi ha, més estona de fondeig. Tant és així, que embarcacions d’entre 12 i 30 metres poden estar més, de mitjana, 3 hores i mitja en un mateix punt, arribant a màxims de 8 hores.
Amb totes les dades d’aquesta investigació a la mà és hora, ara, de treure’n conclusions i, a partir d’aquí, obrir el debat i prendre decisions.
En la confluència de l’espai terrestre i de làmina d’aigua imminent a la costa és on es concentren la majoria d’usos nàutics i recreatius, i aquests es desenvolupen d’una manera molt intensiva i concentrada en un temps molt breu i sobre uns ecosistemes molt fràgils.
Usos pràcticament exempts de regulació
Són usos pràcticament exempts de regulació, de manera que la majoria de zones on es desenvolupen resten desprotegides sense normatives que ordenin l’espai i les activitats.
