“Amics de les Illes Formigues” i la defensa del corall vermell en perill d’extinció

 

El corall vermell és una de les més preuades riqueses de la biodiversitat del Baix Empordà. La història del Baix Empordà ens recorda que els diversos municipis costaners ordenaven la seva extracció per garantir-ne la sostenibilitat.

El corall vermell és un animal que forma colònies arborescents. Aquestes colònies estan suportades per una estructura calcificada de color vermell viu de fins a 50 centímetres d’alçada, a les branques dels quals es troben els pòlips de color blanc. L’animal de gran bellesa ha estat explotat des de fa milers d’anys per fer-ne objectes decoratius i joies en perjudici de la mateixa espècie.

El perjudici es concreta en la seva supervivència perquè el corall vermell viu diverses desenes d’anys però té un creixement molt lent, unes dècimes de mil·límetre/any en diàmetre i un mil·límetre/any en alçada i assoleix la seva edat fèrtil a partir dels 7-10 anys. Aquestes variables s’han de tenir en compte en el moment de la seva extracció per evitar la pesca d’exemplars que no han pogut reproduir-se.

Per altra banda les poblacions estan greument afectades per altres factors, com l’escalfament global que ja ha provocat diversos episodis de mortalitat, o la feble connectivitat biològica conseqüència de la qual difícilment colònies allunyades poden reforçar la capacitat reproductora d’una colònia malmesa.

Per citar algunes dades significatives recordarem que, l’abundància de les poblacions ha sofert un declivi de fins al 30% en els darrers 30 anys principalment degut als efectes de la pesca i, també recordem, que els estudis científics preveuen que el declivi segueixi augmentat a un ritme similar o més gran.

Per tot això l’organisme europeu IUCN, (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) ha donat recentment al corall vermell la categoria d’espècie en perill d’extinció.

Conscients d’aquesta fragilitat totes les administracions han regulat la seva extracció des de fa molts anys. Les seves disposicions venien suportades en criteris científics amb la pretensió de garantir la seva supervivència i preveient una vigilància amb voluntat de dissuadir als furtius que només busquen el seu enriquiment personal en detriment de la supervivència de l’objecte cobejat.

Aquest equilibri inestable entre supervivència i desaparició comptava fins ara amb la complicitat de l’actuació administrativa de la Generalitat de Catalunya, el Govern de l’Estat i el sentiment popular de defensar el que considera per veïnatge com un bé propi. La darrera manifestació d’aquesta sintonia era l’Ordre ARP/59/2017 de la mateixa Generalitat per tal de reduir les llicències per a la pesca del corall vermell durant la campanya 2017 i la suspensió temporal de la pesquera fins al 31/12/2027.

En contra d’aquesta línia d’actuació, i per a sorpresa de tots, el 2 de novembre passat s’aprova l’Ordre Ministerial APM/1101/2017 redactat pel ” Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente” pel qual es convoca el procediment d’autorització per a l’extracció i venda del corall vermell. Posteriorment s’anuncia l’atorgament de 12 llicències de pesca del corall vermell per la zona que va d’Arenys de Mar fins a Begur i amb una vigència de dos anys.

Aquesta decisió fou contestada amb un escrit de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims instant la reconsideració de l’atorgament d’aquestes autoritzacions i esmentant l’informe científic de gener de 2017 signat per 14 científics on s’alertava de la precària situació del corall vermell en el litoral català.

Sense atendre aquesta proposta el dia 6 d’abril d’aquest mes d’abril es publicà la Resolució de les autoritzacions d’extracció i venda del corall vermell en aigües exteriors durant el període entre 10/04 /2018 i 09/04/2020.

Davant d’aquest fet l’Associació “Amics de les Illes Formigues” fa una crida a totes les institucions públiques i privades perquè de manera conjunta expressin el seu desacord contra aquesta darrera disposició.

Defensar el corall vermell és quelcom més que una anècdota. Ens agradaria que fos l’expressió de la defensa del dret a viure de tots els col·lectius minoritaris i fràgils fet des del convenciment d’una societat culta i conscient.

Jordi Sistach

Amics de les Illes Formigues.

Manifestació submarina en defensa de l’entorn de les illes Formigues

Una setantena de bussejadors protesten per la preservació de les Illes Formigues

Asseguren que la zona pateix una «explotació desmesurada» i reclamen que es comenci a aplicar el PEIN que es va aprovar el 2006 i que regula les activitats a la zona.

 

Una setantena de bussejadors han protestat aquest dissabte en una manifestació submarina que s’ha fet davant les Illes Formigues, situades entre Calella de Palafrugell i Palamós. El motiu ha estat denunciar «l’explotació desmesurada» que pateix aquest paratge per part de corallers, aficionats a la pesca esportiva o participants en concursos de submarinisme entre d’altres.

 

Des de l’Associació d’Amics de les Illes For

migues reclamen que es comenci a aplicar el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN), aprovat el 2006 i que regula les activitats que es fan a la zona. El president de l’entitat, Jordi Sistach, explica que han dut a terme l’activitat d’aquest dissabte per denunciar que fa temps que les Illes Formigues reben «una pressió molt gran per part de diversos col·lectius que fan malbé el paratge». Sistach assegura que mantindran les protestes si no s’hi posa solució.

Amb una pancarta on es podia llegir ‘Sóc fràgil. Estima’m’, l’Associació d’Amics de les Illes Formigues han protestat, a sota l’aigua, en protesta per l’explotació que duen a terme diversos col·lectius en aquest paratge. Asseguren que hi ha massa activitat a la zona i exigeixen a la Generalitat i els ajuntaments que apliquin el PEIN que es va aprovar fa onze anys i que regula l’activitat. El president de l’Associació d’Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, assegura que cal limitar l’activitat, perquè «el mar ho reclama».

Sistach explica que amb aquesta mobilització pretenen implicar tota la societat i demana que «es prengui consciència» de la importància de mantenir un paratge natural com les Illes Formigues.

A la manifestació submarina d’aquest dissabte hi han participat quatre grups de submarinistes de Llafranc, Palamós i Calella de Palafrugell. Sistach assegura que mantindran les protestes si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’administració i es comença a regular l’activitat.

Fonts:

Ràdio Capital

3/24 

VilaWeb

Diari de Girona

El Punt Avui

Diari Ara

Protocol de Bones Pràctiques en el Fondeig

Protocol de Bones Pràctiques en el Fondeig i l’Ancoratge al Litoral Català

 

Des d’un punt de vista biològic , tots els ecosistemes aquàtics, així com l’estat dels seus hàbitats, estan relacionats amb els recursos marins vius. Realcí que s’estableix tan ambla seva qualitat com amb la seva quantitat d’aquests. Per tant, des d’una perspectiva científica , ja sigui de forma directa o indirecta, tots ells es considerats d’interès per a l’activitat pesquera.

Entre aquests hàbitats , alguns es caracteritzen per acollir major quantitat d’organismes que en ells troben protecció i recer. Aquests hàbitats esdevenen llocs privilegiats per alimentar i acollir algunes , o totes, les fases vitals de moltes especies d’interès pesquer. Per aquest motiu, aquest hàbitats estan protegits per la legislació pesquera i ambiental internacional, estetal i catalana, i normativament, són considerats d’interès pesquer.

D’acord amb la legislació vigent, les principals hàbits d’interès pesquer presents al Mar mediterrània estan formats per les comunitats de fanerògames marines, els hàbitats de coral·ligen i els fons de maërl o grapissar.

Per tot plegat la generalitat ens ofereix un protocol a seguir per no malmenar aquest fons.

Per més informació cliqueu aquí.

 

Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000

21 de maig : Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000

Aprofitant aquesta dada volem repassar que representa pel nostre territori la Xarxa natura 2000 i el PEIN (Pla d’espais d’interès natural).

 

Espai litoral situat a l’extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre la platja de Pals i la Badia de Palamós. Constitueix la prolongació litoral a l’est de les Gavarres, de les quals se’n separa per una petita fossa tectònica, el corredor de Palafrugell. Incorpora diferents àrees litorals: el cap de Begur, la Punta des Mut i el Cap de Sant Sebastià.

Té una gran singularitat geològica en relació amb les formes d’erosió que s’hi presenten; amb gran interès biològic i paisatgístic dins d’una àrea de la costa catalana, d’una bellesa excepcional de la qual actualment només resten petits fragments relictes. Els penya-segats litorals constitueixen el refugi per a algunes espècies de la flora i fauna mediterrànies, rares i endèmiques.

Quant al medi marí, les comunitats bentòniques són molt representatives d’aquest tram de costa catalana. Estan adaptades i afavorides per un relleu molt abrupte, la força de l’onatge, la netedat de les aigües i la riquesa en nutrients, cosa que determina una extraordinària riquesa de formacions algals, fins i tot a grans profunditats, d’organismes filtradors i formacions del coral·lígen, amb una gran diversitat i densitat d’invertebrats i peixos. També cal destacar l’existència d’herbeis de posidònia ben conservats en zones de fons sorrencs arrecerats.

El 2002 El Consell de Protecció de la Fauna, havent examinat la Modificació 5 (2001) del Pla d’espais d’interès natural: Nova delimitació Muntanyes de Begur, i Incorporació nou espai Cap Roig-Castell, elaborat pel Departament de Medi Ambient, emet aquest informe als efectes previstos en el Decret 239/1986, de 4 d’agost, que regula les funcions pròpies del Consell de Protecció de la Natura.

Aquest ount en concret ens parla de com s¡ha de regular la zona de les Illes Formigues:

26.1 Objectius. Protegir els ecosistemes marins assenyalats com d’especial interès localitzats a l’entorn de les Illes Formigues, les comunitats de fanerògames marines i els fons marins que els donen suport i ordenar l’ús públic de l’àmbit marítim de l’espai.

26.3 Regulació de la pesca i afins. L’extracció de recursos marins i el seu aprofitament per activitats de lleure han d’adequar-se al principi de sostenibilitat, d’acord amb la legislació sectorial aplicable. En qualsevol cas, d’acord amb els resultats de l’actuació 2.1 i 2.2 del Programa d’actuació d’aquest Pla especial, de seguiment de la biodiversitat marina i de promoció d’una reserva a les Illes Formigues, es poden determinar mesures addicionals de protecció i ordenació.

26.8 Els departaments de Medi Ambient i Habitatge i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca podran establir o, en el seu cas, promoure l’establiment de mesures específiques d’ordenació de les activitats de fondeig, submarinisme, marisqueig o pesca esportiva, per tal que aquestes es desenvolupin de forma compatible amb la conservació global del sistemes naturals immergits de l’espai. A aquests efectes es podran delimitar vedats de pesca, polígons de fondeig i nombre màxim de submarinistes, en especial, a l’entorn de les Illes Formigues, àrea assenyalada com d’atenció especial.

Clicar aquí per llegir tot el document.

Les illes formigues són les grans oblidades per les administracions

Jordi Sistach: “Les illes formigues són les grans oblidades per les administracions”

Entrevista a Ràdio Capital al President de l‘Associació de les Illes Formigues Jordi Sistach.
Per Miquel Curanta

Som un grup de veïns de Palamós, Palafrugell i Mont-Ras que compartim sensibilitats, neguits i conviccions
La sensibilitat és amb el medi ambient i amb la biodiversitat del nostre entorn.

Volem Plantejar un ús sostenible dels recursos marins.

Continue reading

Es crea una xarxa d’Observatoris Sentinella ciutadans per vigilar la costa mediterrània occidental

Institut de Ciències del Mar

16 de setembre de 2016

Detectar l’aparició i expansió d’espècies invasores, els efectes del canvi climàtic sobre les espècies o la salut de les poblacions, o l’acumulació d’escombraries, no és tasca fàcil en el cas del mar. Les dificultats d’accés al medi i la seva extensió requereixen una dedicació i uns recursos que no poden ser assumits únicament pels científics.

Des de fa quatre anys alguns centres d’investigació marina compten amb la col·laboració de la ciutadania per recollir dades. Ho fan a través d’Observadors del Mar, una plataforma de ciència ciutadana coordinada per l’Institut de Ciències del Mar.

Fins ara, Observadors del Mar comptava amb la participació de voluntaris individuals, “sobretot, submarinistes, pescadors, navegants i apassionats de la mar i de la natura en general”, explica Elisabetta Broglio, coordinadora de la plataforma a l’ICM.

Aquest any, la plataforma està posant en marxa una Xarxa d’Observatoris Sentinella al llarg de la costa ibèrica i balear. La Xarxa està formada per clubs de busseig, associacions esportives, grups de voluntaris, professionals i Aules del Mar. Es tracta d’entitats que coneixen bé el seu territori perquè actuen sobre ell, i que en la majoria dels casos ja hi han detectat canvis.  L’objectiu és que aquests Observatoris puguin aportar el seu coneixement i també fer el seguiment en la seva zona d’acció.

Continue reading

Es crea a Palamós l’Associació d’Amics de les Illes Formigues per protegir l’indret

 

Neix a Palamós l’Associació d’Amics de les Illes Formigues amb la voluntat de preservar aquest espai natural. L’entitat, formada per veïns de Palamós de diferents àmbits, s’ha presentat aquest dimarts amb un missatge clar: regular els usos de l’indret per evitar els abusos en matèria de pesca, circulació d’embarcacions o respecte pel medi ambient.

Continue reading

Neix una associació per reclamar que es regulin les illes Formigues

A banda de conscienciar a la població, també volen una reunió aquest setembre amb la Generalitat i els alcaldes per parlar del full de ruta. La creació d'aquesta associació va començar a gestar-se fa uns mesos amb la idea de reclamar mesures concretes per garantir la conservació de les illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell. El seu president, Jordi Saladich, afirmava que la situació no és «apocalíptica» ni alarmant però que cal regular els usos de l'espai per garantir la preservació d'aquest entorn natural. I és que en un futur preveuen que cada cop hi hagi més pressió humana sobre aquest espai. «Ningú és propietari d'aquest lloc i tothom hi ha de poder fer el que vol però amb control i mesura», va afegir des d'una embarcació i a pocs metres de les illes.

Es crea una associació per preservar el patrimoni natural de les illes Formigues

Els membres del grup fundador de l’associació Amics de les Illes Formigues

Radio Palamós

26/07/2016 Medi Ambient

Aquest matí s’ha presentat l’associació Amics de les Illes Formigues, una entitat cívica que neix per conscienciar sobre la necessitat de preservar el patrimoni natural del nostre litoral. El col·lectiu alerta del perill que suposa l’excessiva pressió que rep la zona de les illes Formigues i el seu entorn, i demana a l’administració pública que n’ordeni els usos i que faci complir l’estatus d’Espai d’Interès Natural que té aquesta zona.

Continue reading

Les mesures de protecció dels pescadors de Roses

Les mesures de protecció dels pescadors de Roses tripliquen el nombre de juvenils de lluç

La iniciativa, pionera al Mediterrani, inspira el nou model pesquer català, basat en els plans de cogestió entre pescadors, científics, tercer sector i Administració

Informació extreta del diari ARA Girona 08/07/2017

Les mesures de protecció que els pescadors de Roses han aplicat per recuperar les poblacions de lluç han permès triplicar el nombre de juvenils d’aquesta espècie en tres anys dins la reserva. Així es desprèn dels resultats de l’estudi que investigadors de l’Institut de Ciències de Mar (ICM) han dut a terme a partir del seguiment d’una zona vedada de pesca situada en el calador conegut com El Segon, al Golf de Roses.

Aquesta iniciativa dels pescadors, que ha comptat amb la col·laboració de científics i Administració, és pionera a Mediterrània i és un model de la política pesquera que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), basat en els plans de cogestió i la coresponsabilitat entre els diferents agents.

Continue reading